Anar a una plaça pública a Xina és espectacular. Des de primera hora del matí que ja hi ha gent fent activitat física però no el tipus d’activitat que nosaltres acostumem a veure, aquí és més “filosofal”.
Els vietnamites, que són força xinesos, també utilitzen els parcs però d’una manera més occidental i fins i tot els cambodjans van molt a fer gimnàsia i esport als parcs però res a veure amb l’ús que li’n donen a la Xina.
A primeríssima hora
Al matí hi ha molta gent gran que practica tai-chi, d’altres juguen amb una espècie de diàbolo que a la vegada és baldufa. Una altra activitat és fer rodar una baldufa gran pegant-li cops de fuet. I si de fuets parlem, també n’hi ha que fan sorolls movent una cadena, la qual colpegen a terra.
Una altra activitat que adoren és la de ballar. Posen música i a ballar, tot i que moltes vegades l’estil de ball, que recorda al tango, no coincideix amb la música. Altres vegades ballen una coreografia, però tot molt harmoniós, molt tranquil. Aquesta activitat també la practiquen a Vietnam, sobretot a Ho Chi Ming City.
L’esport del parc
Si voleu fer una mica d’esport, podeu jugar al bàdminton, al ping-pong o al “bàdminton-peu”, fer acrobàcies amb els peus, passant-se una “pilota” que té forma de ploma de bàdminton, però més gran, activitat que també es veu a Vietnam i a Tailàndia.
I si plou, sempre podeu anar a jugar a algun dels grans vestíbuls de les estacions de metro i tren, aquelles que a vegades semblen aeroports. Evidentment sempre hi ha els que practiquen algun tipus d’art marcial, sigui amb espases, bastons o amb el cos.
Si per la tarda mireu al cel veureu que hi ha cometes però curiosament, no les controlen nens, sinó homes adults. I si voleu aprendre l’art de fer volar una cometa, us en podeu comprar unes que van lligades en una espècie de canya de pescar, per practicar.
Passejar ocells
No pot faltar en un bon parc, els homes amb les gàbies dels ocells, no sé si s’ajunten per fer concurs de cant o senzillament els treuen a passejar. Això també ho veureu a Vietnam però allí han evolucionar i a part de portar-los al parc, també aprofiten fer un cafè.
També és característic trobar-se taules preparades per jugar al dòmino xines o als escacs xinesos. Això si, gairebé sempre està ple d’homes, les dones no sabem on van.
Encara queden moltes activitats que realitzen com per exemple escriure a terra amb un pinzell sucat d’aigua, com es pot veure a Hohhot, patinatge en línia, tocar una espècie de trompeta i moltes altres més.
S’ha de vigilar perquè a molts parcs i jardins s’ha de pagar entrada, a vegades és un preu simbòlic de ¥5 però n’hi ha d’altres que es disparen cap als ¥30.
Anar a una plaça pública a Xina és espectacular i altament recomanable.