Ja has visit l’interior de l’església de Vilanova de Bellpuig? Una de les més sorprenents que hem vist mai. Descobreix què visitar a Vilanova de Bellpuig, al Pla d’Urgell.
Vilanova de Bellpuig i Golmés queden units pel Salt del Duran, una de les rutes més conegudes del Pla d’Urgell i que et proposo descobrir.
Vilanova de Bellpuig és un municipi del Pla d’Urgell, a la província de Lleida. El cens realitzat per Idescat el 2018, revela que hi havia 1.170 habitants, 588 dones i 582 homes. D’aquests 1.170, 178 eren infants, 629 població activa i la resta jubilats. Al 2022, la mateixa font ha censat 1.179 habitants.
L’economia agrària es basa, pràcticament, en el cultiu d’herbacis, principalment panís i blat, amb 1.133 hectàrees conreades segons l’última actualització, ara fa 10 anys. Només hi ha 195 hectàrees destinades al conreu d’arbres fruiters.
En la part ramadera, que complementa l’agricultura, predominen els més 33.000 caps d’aviram, seguits pels més de 18.000 porcins.
Completa el dia i descobreix què visitar al Pla d’Urgell.
Descobreix l’església de Vilanova de Bellpuig, el seu interior no deixa indifrent a ningú. Un treso del Pla d’Urgell.
Breu història per parlar al bar
Vilanova de Bellpuig segueix una història semblant als pobles veïns, durant els segles X i XI formava part del califat amb seu a Lleida.
Després de la conquesta de Lleida per part dels ducs de Barcelona, aquests territoris de la plana del Mascançà van passar a mans dels senyors d’Anglesola, els quals van anar entregant cartes de població.
En el cas de Vilanova de Bellpuig hi van anar molts veïns de Bellpuig, per això se li va quedar el nom de “Vila Nova de Bellpuig”.
Què visitar a Vilanova de Bellpuig al Pla d’Urgell
El poble de Vilanova de Bellpuig ha crescut de manera desorganitzada, si tenim en compte que, generalment ho fan al voltant de l’església.
Aquí, l’església parroquial, dedicada a Sant Pere, el qual està representat amb les 3 claus, la del cel, la de la terra i la de l’infern, s’ha quedat en un racó del poble, el qual està tallat per la carretarera local, seprant la vil·la clossa de la resta del poble.
L’església crida l’antenció per les dues fases de construcció ben diferenciades gràcies als diferents materials utiltizats, la part més vella és la porta gòtica del s.XIV. A més a més, al seu interior hi ha un magnífic retaule gòtic original restaurat del segle XV, dedicat a la Mare de Déu del Lliri.
Hauries de Saber:
Una església amb l’altar al mig.
Si teniu l’oportunitat d’entrar-hi, també us cridarà l’atenció que l’altar major es troba al mig dels braços de la creu llatina que fa la planta de l’església, el capellà es deu sentir com en un concert de música.
Un altre detall de la figura de Sant Pere és que està representat amb la triple corona, la celestial, la judicial i la terrenal. L’església està decorada amb frescos de Antoni Grogues dels anys 50 i altres de la decada dels 80.
Si bé, als seus orígens, Vilanova de Bellpuig, era una vil·la closa al voltant de l’edifici religiós, avui ja només hi queden uns petits carrers mig laberíntics. El nucli fort del poble està al carrer Nou, amb algunes de les cases que es van construir durant el segle XIX per families atretes per l’arribada del canal i les noves opcions de cultiu.
L’antiga Alcaldia és una casa recuperada com a centre d’acollida de nens tutelats per l’estat, que es troba gairebé davant de l’església. Es calcula que data del s.XVI, amb una porta de mig punt que donava entrada als antics magatzems, una plata baixa on hi vivia la familia i una superior per les engolfes.
L’ajuntament actual es troba ubicat en l’antiga casa de l’apotecari, una casa construïda en diferent periòdes, entre el s.XVI i el s.XVIII.
Al carrer Nou, també hi podem trobar Cal Palau, amb un estil renaixentista utilitza unes altres tècniques decoratives de les dues cases anteriors, per exemples les pilastres que travessen la façana, dividint l’edifici en quatre pisos.
La casa que més crida l’antenció del carrer Nou és Cal Tudela, una familia de tota la vida del poble, la casa dels quals també està construïda en dues fases, ajuntades pels arcs i que dóna als dos carrers.
Si t’interessa tenir més detalls sobre el Patrimoni Arquitectònic de Vilanova de Bellpuig, et deixem el vincle a la web del patrimoni de la Generalitat.
El paisatge de Vilanova de Bellpuig
El paisatge de Vilanova de Bellpuig és ben característic d’aquesta zona de Ponent.
Per un costat acompanya la Plana d’Urgell, amb els camps de conreus predominant l’entorn rural i la flora i fauna salvatge que s’han anat adaptant a la presència humana i sobretot al nou medi agrícola.
A prop de Vilanova de Bellpuig hi ha el Salt de Durant, del qual ja n’hem parlat a l’entrada dedicada a Golmés.
Per un altre costat, podem descobrir els Secans de Belianes i d’Ondara tot recorrent la ruta dels molins que us comentem a continuació.
Una altra ruta que podem fer, tant amb bicicleta BTT, com amb cotxe, bé també caminant però és per pista asfaltada sense ombres, és la ruta dels molins. Per exemple, a la sortida del poble tenim les restes del molí Nou del Senyor i de l’antiga séquia del Molinal, que segons sembla eren propietat del senyor de Bellpuig.
Aquest molí de farina utilitzava l’aigua de la séquia per tal d’utilitzar l’energia hidràulica per funcionar. Algunes de les pedres de l’antic molí es van fer servir per restaurar el monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig.
Una mica més enllà, sobre el mateix camí ens trobem amb el molí que es troba sota l’edifici abandonat que ens trobem a peu de carretera. Aquest molí també aprofitava l’aigua de la séquia del Molinal per funcionar i poder moldre el gra.
A part d’aquest dos molins que hem comentat, les aigües de la séquia també movien les pedres dels molins de la Torre i el de la Sinagoga, a Belianes i el molí de la Tona a Preixana.
De fet, un camí que surt a la dreta ens portarà cap al molí de la Tona o del Capdevila. Aquest molí va funcionar fins a principis del s.XX. El gra que molien aquests molins es posava en una tolva, anomenada tremuja i a través d’un canalot, baixava per gravetat a la mola, dipositant-se entre la mola volandera i la mola sotana.
L’aigua entrava per la part de baix de l’edifici i amb la seva força feia girar el rodet, que a la vegada feia moure la mola sotana a través d’un braç que les unia, anomenat arbre.
Aquests molins van quedar en desús després d’una forta riuada l’any 1874, si bé alguns es van reconstruir, les aigües de la séquia van disminuir i per tant faltava força per moure les moles de pedra.
Seguint pel camí que porta a Preixana arribarem als secans de Belianes i Preixana, un espai natural protegit però n’entrarem més en detall quan parlem de Preixana.
Quan visitar Vilanova de Bellpuig
El 2019 el poble en massa va participar per primera vegada a les Jornades de Patrimoni Europeu oferint una visita guiada pel poble fent foco a les cases senyorials.
Recomanem a tothom a participar-hi el pròxim any ja que l’experiència promet i encoratgem al grup impulsor de la iniciativa, amb l’alcaldesa com abanderada, a extendre les investigacions a tots els molins dels voltants.
Per veure Vilanova de Bellpuig en festes hi hem d’anar el primer de divendres de setembre, per la Mare de Déu del Lliri i els Quatre Sants Màrtirs o pel 29 de juny quan rendeixen honor a Sant Pere.
Tot i que el dia més característic de Vilanova de Bellpuig és el dia que celebren les Caramelles, un dia de balls tradicionals i de folclore català que es celebra pel diumenge de Pasqua.
Al web de l’ajuntament de Vilanova de Bellpuig, al Pla d’Urgell, trobareu la seva agenda cultural.
Has pogut veure l’espectacular Retaule? Una joia amagada en un poblet del Pla d’Urgell, qui t’ho hauria de dir, veritat?
El riu Corb neix a l’extrem nord de la Conca de Barbera i recorre el sector meridional de l’Urgell. Entre Belianes i Bellpuig ( Urgell ) el riu Corb es perd entre vinyes i oliveres, i mes endavant es confon amb els canals de regatge i desguas. Al pas per la comarca del Pla d’Urgell el seu curs es totalment transformat. Oficialment desguassa al Segre prop de Vilanova de la Barca ( Segria ), despres d’un recorregut de 57 quilometres.
tens, raó, el riu Corb és un riu que neix, es transforma i desapareix “oficialment” a Vilanova de la Barca transformat en canal de reg. Gràcies per la nota.