Avui et presento una entrada fuetera 100% sobre visitar el Palau de Versalles, a França. Per un costat les preguntes bàsiques, que segurament t’estàs fent, abans de visitar un dels palaus més famosos del món, és a dir, l’Hauries de Saber sobre Versalles i per l’altre una “breu” història sobre el palau, però enfocada a la història francesa per entendre molt millor tot això que estàs planejant visitar.
I evidentment, l’apartat més fueter de tots, “el que et farà estalviar diners“.
Versalles és, segurament, el palau reial més famós del món. Avui en dia Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, aquesta magnífica obra de l’opulència monàrquica és el resultat de tres reis absolutistes francesos i les seves idees de grandesa.
Avui, viatjarem des de Lluís XIII de França fins a la Revolució Francesa, un dels moments històrics que més impacte han tingut!
En situació
Versalles es troba a uns 20 km de París, a la ciutat de Versalles. El recinte del Palau és, ni més ni menys, que en un palau de més de 2.300 habitacions i més de 63.000 metres quadrats. Els jardins, per la seva part, ocupen 800 hectàrees, 77 de les quals estan dedicades al preciós jardí francès que tants altres palaus del món han replicat. 40 anys va portar construir els jardins! Avui en dia, un museu a l’aire lliure amb 220 escultures, 55 fonts i els seus corresponents estancs.
La tercera part del recinte és el Trianon, l’espai “sagrat” de Maria Antonieta. Un edifici construït per Lluís XIV, que Lluís XV va restaurar i el seu marit, Lluís XVI li va regalar perquè pogués “descontracturar” de les regles protocol·làries de Versalles.
A més a més, els caps de setmana, també es pot visitar la Galeria de les Carrosses, avui un museu de carrosses i carrets d’infants, especialment, dels fills de Maria Antonieta i Lluís XVI
Si no estàs interessat a aprendre sobre la història i com s’ha arribat a crear aquest macro palau, ves directament a “Hauries de Saber” que et dono uns quants consells que t’aniran d’allò més bé.
Breu història sobre la construcció del Palau de Versalles
La primera construcció, força rudimentària va ser en l’època i per ordre de Lluís XIII, el 1623 quan va ordenar construir un petit refugi de caça en una zona relativament allunyada de París, on la família reial tenia la residència. La zona era un terreny boscós, amb un parell de pantans força insalubres i que no complia amb els estàndard de luxe de l’època, potser per això a Lluís XIII i abans al seu pare el rei Enric IV els agradava escapar-se a aquest indret aïllat.
El refugi era un senzill habitatge de maó, pedra i pissarra, petit, on ningú de la família reial, excepte pel rei, hi pernoctava. Amb el temps, Lluís XIII s’hi va anar sentint més còmode i va anar comprant més terreny, així com ampliant el complex. La seva idea era abdicar i retirar-se a Versalles, per això entre el 1631 i el 1634 va ordenar millorar el refugi i convertir-lo en un palau. El 1643, quan van acabar les obres d’ampliació de Versalles, Lluís XIII va morir i el refugi va quedar tancat durant 18 anys.
El successor al tron, el fill de Lluís XIII, Lluís XIV, el rei Sol, serà qui faci de Versalles, el gran Palau monàrquic. El 1651 el nou rei, el qual encara no regnava com a tal, va visitar per primera vegada aquestes terres i ràpidament hi va veure el potencial. Lluís XIV no acabava de trobar-se a gust en cap dels altres palaus reials que tenien i ell volia deixar la seva empremta, la seva gran obra en Versalles. El 1661 van començar les obres per adaptar Versalles a la modernitat de l’època i ampliar-lo, amb l’objectiu de convertir-lo el millor palau d’Europa.
Entre el 1664 i l’any següent es va triplicar la superfície del palau, es va millorar el jardí i es va començar a decorar amb el luxe que caracteritzava el rei Sol, el rei més longeu de la història francesa. Malgrat tot, el palau encara era petit, per la gran idea de Lluís XIV, convertir-lo en la residència oficial dels reis francesos i traslladar la cort. Així que el 1668 van seguir noves ampliacions. La més notària va ser el revestiment que envoltaria l’antic palau, per aixecar l’ala nord per les dependències del rei i a l’ala sud per les de la reina, creant un edifici simètric.
A poc a poc, es van anar creant grans sales, com la Galeria dels Miralls, símbol del poder del rei, l’ala sud, destinada a allotjar els cortesans i així, el 1682, malgrat que les obres no estaven finalitzades, Lluís XIV, es va traslladar a la seva gran obra arquitectònica, convertint Versalles en la nova residència oficial del rei de França i abandonant el Palau del Louvre, en contra de tot el que demanava l’antiga noblesa.
Les obres d’ampliació van seguir entre el 1685 i el 1689 per tal d’encabir la cort. Aquesta decisió de moure la cort, sumada a establir noves regles de protocol que obligava la noblesa a residir la major part de l’any a Versalles, va ocasionar que a poc a poc, al voltant del palau, s’hi creés un nou poble. I el Palau de Versalles mateix es va convertir en, pràcticament, una ciutat, amb teatre, festes, sales de joc i de ball, una capella per missa i un seguit de protocols i regles que feien que tot aquell qui volia ser algú a la França del segle XVIII, hagués de residir a Versalles.
Més de 30.000 obrers i més de 6.000 cavalls van participar en les diferents etapes de construcció de Versalles durant l’època de Lluís XIV. Com et pots imaginar, això anava impactant a les finances del país.
L’última obra de Lluís XIV va ser el 1710 la Capella Reial, el rei moriria 5 anys després d’una gangrena.
Lluís XV, que havia nascut a Versalles i que també hi acabaria morint el 1715, també va continuar amb la idea del besavi de convertir Versalles en el centre polític del país. Quan Lluís XIV va morir, Lluís XV era només un nen i Felip III d’Orleans va assolir la regència del país, traslladant la cort, novament a París, concretament a les Teuleries i la residència de la família reial, al Palau Reial de París. De fet, Felip III d’Orleans va intentar demolir Versalles.
Sigui com sigui, no se’n va sortir i Lluís XV, ja com a rei de fet, va tornar a traslladar la residència i la cort a Versalles, el 1722. Es va instal·lar a les residències de Lluís XIV, però amb la idea de crear apartaments una mica més privats de la vida “estil Gran Hermano” que Lluís XIV havia acostumat la noblesa. Va demolir algunes de les estances, la Gran Escala dels Ambaixadors i va fer remodelacions per encabir la seva extensa descendència, va construir el Saló d’Hèrcules i l’Òpera Reial, que es va inaugurar el mateix dia que el seu fill, el futur Lluís XVI, contreia matrimoni amb Maria Antonieta.
Per aquells temps, 1770, Versalles ja era considerat el palau més luxós d’Europa.
A la mort de Lluís XV, el seu fill va ser nomenat rei com Lluís XVI i ell va modificar el Petit Trianon per convertir-lo en el refugi de la seva esposa, després d’haver-li donat descendència. Lluís XIV també havia nascut a Versalles i pràcticament no hauria sortit d’aquí, si no hagués sigut per la Revolució que va obligar a la monarquia a mudar-se a París i que va posar fi a la seva vida i la de la seva dona a la guillotina.
Lluís XVI i Maria Antonieta van ser els últims reis francesos que van allotjar-se a Versalles. El “poble” de París va obligar els monarques a traslladar-se a Paris l’octubre del 1789. Durant la Revolució francesa, el palau va ser saquejat i després, ja en temps de Lluís Felip I de França, el 1837, es va convertir en Museu de la Història de França, fet que va comportar noves obres interiors per adaptar les sales a les necessitats del museu.
Miraculosament, Versalles es va salvar de ser destruït durant la Primera Guerra Mundial. De fet, Versalles va ser escollit com a punt de la signatura del Tractat de Pau el 1919 que posaria punt final a la Primera Guerra Mundial. I encara més curiós, un nord-americà, que segurament et sonarà, Rockefeller, fou qui va finançar tot un seguit d’obres de manteniment per salvar el magnífic complex francès.
Els punts claus
El resum de la història de la construcció i els canvis del palau de Versalles
- 1623: Petit palau de caça del rei Lluís XIII
- Lluís XIV el gran creador de Versalles i els jardins
- 1661: Lluís XIV comença les obres per millorar el palau de caça del seu pare
- Lluís XV va fer alguns canvis exteriors, però majoritàriament grans canvis interiors i va construir el Petit Trianon i l’òpera.
- Lluís XVI no va fer grans canvis
- 1798: Revolució Francesa, el palau és abandonat i saquejat
- 1830: El rei Lluís Felip I converteix Versalles en el primer Museu de la història de França
- 1919: Es signa a Versalles el Tractat de Versalles que posa fi a la Primera Guerra Mundial.
Breu història per entendre Versalles
Per entendre bé l’evolució del palau de Versalles s’ha de passar una mica per la història de França i com que tota aquesta època, des de Lluís XIII fins després de la Revolució Francesa és realment una gran quantitat d’informació, que va més enllà de la història de França i que enllaça amb la història d’Europa i també de les colònies nord-americanes, africanes i asiàtiques, intentaré fer un resum, senzill, segurament llarg, però necessari per entendre què ha passat, d’una manera general, allò que en dic: per mantenir una conversa de bar.
Permet-me arrancar amb Lluís XIV i no amb Lluís XIII per dos motius. El primer és que el Versalles actual és obra de Lluís XIV i el segon és perquè l’època en què va viure Lluís XIII és força complexa d’entendre per algú que va estudiar història durant els 2000 a Catalunya, és a dir, un temps on estudiaves, bàsicament història de Catalunya i on la Guerra dels 30 anys, per exemple, et sona a xinès.
Lluís XIV, el rei Sol
Lluís XIV de França va ser el rei més longeu de França, va tenir la corona des del 14 de maig del 1643, que va morir el seu pare el rei Lluís XIII fins a l’1 de setembre del 1715, que va morir al palau de Versalles a causa d’una gangrena, passant la corona al seu besnét, Lluís XV. Lluís XIV va ser rei de França, de Navarra, Comte de Barcelona entre el 1643 i el 1652, comte de Santa Coloma i baró de Queral i Copríncep d’Andorra. Un rei força estimat pels francesos i força odiat pels catalans.
El populisme ha fet que passi a la història per haver construït el Palau de Versalles, pel seu gust a les arts i a la cultura. La història ha fet que passi com un dels reis que més va incrementar el poder de França i com un exemple de l’absolutisme en la seva màxima esplendor.
A 14 anys va fer una interpretació del déu Apol·lo en una dansa de ballet, en al·legoria al sol, que li va atorgar en sobrenom de Rei Sol.
Lluís XIV va heretar la corona, amb només 4 anys, després de la mort del seu pare. Malgrat els intents de Lluís XIII de deixar un consell que governés en nom del seu fill, la seva esposa, Anna d’Àustria va prendre el poder i va ser la regent, cedint el poder, primer al Cardenal Richelieu i després al Cardenal Mazzarino. A la mort d’aquest italià religiós, poc estimat pels francesos, Lluís XIV va agafar les regnes del país d’una manera centralista i absolutista.
No seré jo qui digui que els Borbons, família reial francesa per excel·lència i “gràcies” a Lluís XIV, família reial Espanyola, encara avui en dia, han d’estar tarats per força. A veure si ser explicar l’arbre genealògic. Lluís XIII es casa amb Anna d’Àustria, germana del rei espanyol Felip IV. El mateix rei espanyol, Felip IV es casa amb Isabel de França, germana de Lluís XIII. Del matrimoni del rei francès Lluís XIII amb Anna d’Àustria, en neix Lluís XIV. I del matrimoni del rei espanyol Felip IV amb Isabel de França en neix Maria Teresa d’Àustria. Endevines amb qui es va casar Lluís XIV? Exactament, amb la seva cosina, Maria Teresa d’Àustria, amb la qui, evidentment, va tenir descendència!
Lluís XIV, a part d’ampliar Versalles, va dedicar la seva vida a la guerra i a ampliar el seu poder absolutista. Lluís XIV havia agafat les regnes del país el 1651, amb 13 anys i va participar en el final de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1684) que havia assolat bona part d’Europa i principalment, part de l’actual territori d’Alemanya. Aquesta guerra va ocasionar una reforma protestant dins del Sacre Imperi Romanogermànic i és assolir amb el Tractat de Westfàlia, on es signava el compromís de llibertat de culte entre les diferents religions cristianes.
Lluís XIV va començar la seva particular expansió atacant els territoris de l’imperi Espanyol a Europa, principalment a Flandes a la Guerra Francoespanyola (1635-1659) que va aliar, França amb la Commonwealth anglesa, i també amb les Províncies Unides (part de l’actual Països Baixos) i el Principat de Catalunya contra l’Imperi Espanyol i els reialistes anglesos i que va acabar amb el nefast Tractat dels Pirineus, on França s’annexionava la Catalunya Nord i s’establia el matrimoni entre Lluís XIV amb la seva cosina Maria Teresa d’Àustria, la qual va renunciar als seus drets sobre la monarquia espanyola.
França també patia problemes interns, sobretot a causa de les mesures fiscals internes imposades pel cardenal Richelieu i continuades pel cardenal Mazzarino, que van ocasionar el que es coneix com la Guerra Civil Francesa de la Fonde (1648-1653). Les guerres exteriors havien debilitat les finances franceses i la idea per solucionar-ho va ser pujar els impostos i posar un nou impost a la noblesa i el clergat, que evidentment, va rebutjar, esclatant una revolta a París i obligant a la família reial a fugir de París. La guerra no va anar a més, ja que l’exercit va tornar a París, després d’acabar la Guerra dels Trenta Anys i va aturar la rebel·lió.
Tot i que la regència de la seva mare s’havia acabat, Lluís XIV encara mantenia el cardinal Mazzarino per controlar els afers d’estats i no va ser fins a la mort d’aquest, el 1661 que Lluís XIV comença a governar amb tots els efectes.
Una de les primeres mesures que Lluís XIV va fer, va ser excloure la noblesa del consell, per tal d’evitar conspiracions i els va obligar a viure a Versalles, fora dels seus feus per limitar-los el seu poder. En canvi, va nomenar plebeus com a ministres i governadors regionals, obligant a l’antiga noblesa de sang a servir-lo com a cortesans a Versalles.
El mateix va fer amb l’església, va imposar el gal·licanisme, una doctrina teològica sostinguda pel clergat francès que limitava la jurisdicció de la Santa Seu de Roma a França, on el Papa ja no estava legitimat a enviar cap legat papal sense el consentiment del rei, o els bisbes mateixos, no podien deixar França sense que Lluís XIV ho aprovés. D’aquesta manera el Lluís XIV tenia el poder eclesiàstic, ja que havia d’aprovar qualsevol llei del Papa perquè tingués valor als territoris francesos.
Lluís XIV va crear un nou sistema de “favors” creant Versalles com un sistema protocol·lari i luxós on els nobles ja no tenien poder polític, sinó que ara competien pel favor del rei, per tenir el privilegi de veure’l despertar-se, esmorzar, anar-se’n a dormir i ser invitats a les diverses festes que hi havia a Versalles.
En temps dels inicis del regnat de Lluís XIV, la monarquia més important d’Europa era el Sacre Imperi Romanogermànic, però en aquells temps, el gran imperi estava ocupat amb la guerra santa contra l’imperi otomà. Lluís XIV anava fent de les seves, i per exemple, amb el Tractat de Ratisbona del 1684 es va annexionar Luxemburg i Estrasburg.
Per acabar de consolidar el sistema absolutista, Lluís volia una nació unificada religiosament i sota el catolicisme, per això, el 1685 va expulsar els jueus i va prohibir tota pràctica religiosa que no fos catòlica, revocant l’edicte de Nantes, que garantia un cert grau de llibertat religiosa, i va ordenar la destrucció dels temples protestants i el tancament de les escoles protestants.
Això va ocasionar una aliança europea, anomenada Lliga d’Augsburg, amb els sobirans catòlics i protestants que van atacar França a la Guerra dels nous Anys (1688-1697), contra la resistència de l’expansionisme francès. Aquí la història s’entortolliga amb la revolució anglesa, quan l’aixecament de les classes altes angleses contra els intents absolutistes de Jaume II van obligar a aquest a abdicar i va pujar al poder la seva filla, Maria II que governaria amb el seu marit, Guillem III, Guillem d’Orange, enèmic de Lluís XIV des de la Guerra contra els Països Baixos. Així que Guillem III es va unir a la Lliga d’Augsburg, creant la Gran Aliança europea i que decantaria la guerra definitivament, en contra de França. El 1697 es va signar el Tractat de Ryswich, que reconeixia a Guillem III i Maria II com a sobirans d’Anglaterra i obligava Lluís XIV a cedir Luxemburg.
Per si tot això no fos poc, el 1700 va morir Carles II de Castella, sense successor i va començar la famosa guerra de Successió Espanyola (1701-1715) que després de diversos tractats i traïcions a Catalunya, va acabar imposant un Borbó a la casa reial d’Espanya i va acabar amb els drets i llibertats polítiques de Catalunya. Però això és una altra història, que de fet, pots repassar a La ruta del 1714 per Ponent.
A la mort de Lluís XIV, l’1 de setembre de 1715, el seu successor, el Gran Delfí de França, Lluís de França havia mort el 1711 i el seu fill, Lluís de França, també havia mort. Així que va ser el seu besnet qui va heretar el torn, convertint-se en Lluís XV, sota la regència del duc d’Orleans, el nebot de Lluís XIV.
Lluís XV, el Ben Amat
Lluís XV va regnar França des de la mort de Lluís XIV l’1 de setembre del 1715 fins a la seva pròpia mort el 1774, a Versalles. Va ser el segon rei que més temps va regnar a França i va ser rei de França per la casa Borbó, rei de Navarra i Copríncep laic d’Andorra.
Quan Lluís XV va heretar la corona tenia 5 anys, i el seu tiet Felip II, el duc d’Orleans, va ocupar la regència amb primer ministre el cardenal Fleury. El 1743, Lluís XV a regnar de manera exclusiva, absolutista i des de Versalles. Amb ell hi va haver alguns canvis, respecte al regant de Lluís XIV, com per exemple tornar cert poder a la noblesa, però malgrat els seus esforços, les finances franceses estaven molt tocades, la seva indiferència política, tant interna com externa, tampoc ajudaven gaire, les seves despeses a Versalles, a la cultura i les arts, eren un altre problema i per si no n’hi hagués prou, va tenir més derrotes militants que victòries.
Durant el regnat de Lluís XV és quan França va perdre les seves colònies nord-americanes a mans dels anglesos. La imatge de Lluís XV va caure dràsticament i això sumat a què no només no sortia de Versalles, sinó que s’hi portava les seves amants, especialment Jeanne-Antoinette Paisson, que la va fer, contesa de Barry, anava escalfant els ànims de París. Fins i tot diuen que el seu funeral es va celebrar en secret per evitar les burles populars.
Lluís XV s’havia casat amb Maria Leszczyńska, princesa de Polònia, amb la qual va tenir 10 fills. Lluís havia pujat al poder, ja que el 1711 havia mort el seu avi el Gran Delfí de França, Lluís de França i poc temps després, un brot de xarampió havia acabat la vida del seu pare, Lluís de França duc de Borgonya, la seva mare Maria Adelaida de Savoia i el seu germà gran. De fet, el mateix Lluís va estar a les portes de la mort.
El 1745 es va produir la Batalla de Fontenoy, dins de la guerra de Successió Austríaca (1740-1748) i que va enfrontar França contra un exèrcit britànic, de Hannover, austríac i holandès. El resultat va ser que França es va annexar els Països Baixos Austríacs, part de l’actual Països Baixos. Però el 1948, la Pau d’Aquisgrà, va obligar Lluís XV a retornar els territoris conquerits.
El 1763, el Tractat de París, signat com a resultat de la Guerra dels 7 anys, en el front bèl·lic francès, va obligar França a cedir les colònies continentals. A Espanya li cedeix Lousiana, per compensar la pèrdua de Florida a mans britàniques i la Gran Bretanya es queda el Canadà, els territoris del riu Mississipi (excepte Nova Orleans), l’illa de Cap Bretó, Dominica, Granada, Sant Vicent i Tobago. A més a més, França li ha de retornar a la Gran Bretanya, Menorca i li entrega les possessions a l’Índia.
França, durant temps de Lluís XV, havia perdut totes les colònies, conservant només l’illa de Gorra i Saint Louis, al Senegal, els drets de pesca a Terranova, les illes de Sant Pere i Miquelon i recuperant Guadalupe i Martinica.
A la mort de Lluís XV, puja al poder directament el seu nét Lluís XVI.
Lluís XVI, el rei decapitat
Suposo que si el dia que van avisar a Lluís XVI de què una rebel·lió de parisencs, encapçalats per un grup de dones que es queixaven de la falta de pa i de la pujada de peus, acabaria amb el seu cap en un cistell, s’hagués exiliat, tal com ho van fer el seu germà i molts dels nobles de l’època.
Lluís XVI va ser rei de França des del 10 de maig del 1774 fins al 4 de setembre del 1791, va ser rei de Navarra i copríncep d’Andorra del 1774 al 1792. El 10 d’agost de 1792 va ser arrestat per l’Assemblea, l’òrgan de govern instaurat amb la Revolució, el desembre del mateix any va començar el judici contra la seva persona, del qual en va sortir culpable de traïció i amb la pena de mort establerta, la Guillotina.
La veritat que Lluís XVI poc va poder fer, veient com havien deixat els seus antecessors les arques financeres i l’estil de vida que duien a Versalles, no coneixia una altra opció que sortir de cacera cada dia, jugar a cartes a les nits i gaudir de la vida, a cor què vols, cor què desitges.
Quan el 1774 va morir el seu avi i contant que el seu pare, Lluís de França també havia mort el 1765, Lluís va pujar al poder. El matrimoni del futur rei es va pactar amb la germana de l’emperador d’Àustria, Maria Antonieta, amb la qual van tenir quatre fills, Maria Teresa, Lluís (que seria anomenat Lluís XVII pels reialistes en temps de revolució), Lluís Josep que va morir amb 8 anys i Sofia Beatrius que va morir a l’any d’haver nascut. De fet, Lluís, també moriria de nen, amb només 10 anys.
El 1774 el poble francès ja estava fart del despotisme monàrquic, de la fam i de veure les arques de l’estat buides. Lluís XVI es va veure obligat a restablir un parlament i instaurar diferents experts en finances, que no aconseguien cap millora financera. Una de les primeres mesures va ser apujar els impostos per tothom, incloent-hi la noblesa i el clergat, mesura que va ser fortament rebutjada i va ocasionar la renúncia del ministre de finances, Turgot. El càrrec el va ocupar Jackes Necker que va aconsellar al rei a donar suport a les colònies americanes a la seva guerra revolucionària contra la Gran Bretanya. França no va dubtar a anar a la guerra contra el seu etern enemic i hi va enviar homes i diners, demanant préstecs a l’estranger, per tal de mantenir les finances. La jugada no va sortir bé i Lluís XVI va haver de substituir el seu ministre, però el nou, Charles Alexander Calonne, tampoc va tenir èxit. Al final, Lluís XVI es va veure obligat a convocar l’Assemblea de Notables, amb l’objectiu d’arreglar les finances franceses.
L’Assemblea no va arribar a cap acord i això va ocasionar convocar els Estats Generals el 1789, un òrgan de govern medieval que s’havia reunit per última vegada el 1614 i que havia sigut dissolt durant el regnat de Lluís XIII. L’absolutisme del rei de França començava a trontollar. Aquest òrgan de govern era una assemblea convocada pel rei amb representants dels tres estats, l’església, la noblesa i la burgesia i camperols.
Aquest acte va ser la mostra que hi havia una crisi política i que el rei, ja no podia tenir el poder absolut. A més a més, del 1614 al 1789, la societat havia canviat molt i especialment el tercer estament, el poble. Ara la burgesia ja no era un grup atemorit pel clergat i la noblesa i d’altra banda, representaven la gran massa de la població francesa, però això, la divisió de vots d’1 vot per estat, no els semblava correcte.
Després de diversos intents per part del rei de boicotejar els Estats Generals i de no arribar a cap acord, el tercer estat, la burgesia, va declarar el juny de 1789, l’Assemblea Nacional i van fer el jurament del Jeu de Paume, el joc de la pilota, de mantenir-se units. El 9 de juliol es va declarar l’Assemblea Nacional Constitucional, després que el poble prengués la presó de la Bastilla. L’Assembla Nacional Constitucional havia de concloure amb una Constitució d’idees il·lustrades, amb l’abolició del sistema feudal que posava tots els homes en igualtat davant dels drets, els deures i la justícia i establint una sobirania nacional. Del 9 de juliol el 1789 fins al 30 de setembre del 1789 es va redactar la Constitució, que mantenia el rei com a monarca dels francesos però sense poder i sense la “gràcia de Déu”. L’Assemblea Constitucional es va dissoldre i es va crear l’Assemblea Legislativa.
A principis d’octubre, les dones de París es van traslladar en massa a Versalles, a buscar el rei per protestar contra la pujada dels preus i la falta de pa i van obligar al rei i a la família reial a traslladar-se a París, on residiran al Palau de Teuleries, controlats per l’Assemblea. El rei també es va veure obligat a acceptar la Constitució i l’article dels Drets de l’Home i el ciutadà. Aquesta signatura, va posar el punt final a la monarquia absolutista a França, però encara no s’establia la República.
La Constitució també va crear els 83 departaments francesos, va establir una sobirania nacional i la separació de poders, limitant el poder del rei, va igualar els ciutadans davant la llei i els impostos, va ocasionar la nacionalització dels béns del clergat, i el matrimoni civil, així com el dret al divorci i una certa flexibilitat religiosa, donant la ciutadania als jueus.
El rei es va veure obligat a acceptar tot això, però la nit del 20 al 21 de juny del 1791 va intentar escapar de París. Va ser detingut a Varennes, retornat a París i confinat al Palau de Teuleries. El rei començava a ser un problema per l’Assemblea Legislativa, malgrat tot l’Assemblea va restaurar el rei com a rei dels francesos i això va ocasionar noves revoltes a París, que va ser sufocada durament, fet que passarà a la història com la Massacre de Camp de Mart del 17 de juliol del 1791.
Les potències europees es van aliar per lluitar contra França i les seves idees antiabsolutistes, liderades per l’emperador Leopold II (germà de Maria Antonieta), el rei Federic Guillem II de Prússia encoratjats per la noblesa francesa que havia aconseguit fugir. Les potències europees van signar la Declaració de Pilnitz, per protegir Lluís XVI i la seva família
L’Assemblea Legislativa va declarar la Guerra al Sacre Imperi Romanicgermànic el 20 d’abril de 1792. Les forces prussianes, aliades europees contra França, i liderades pel Duc de Brunswick van proclamar el manifest de Bruncwick amb la intenció dels austríacs i prussians de restablir la monarquia absoluta a França i amenaçant de mort, a tots els ciutadans que doni suport a l’Assemblea.
Això es va ser vist a París com una traïció del rei i la població va assaltar el Palau de Teuleries. El rei va demanar protecció a l’Assemblea Legislativa. El 10 d’agost de 1792, l’Assembla va declarar Lluís XVI suspès de les seves funcions i el va empresonar, juntament la reina i els seus dos fills a la presó de la Torre del Temple. L’Assemblea formada per diversos grups amb idees diferent, però majoritàriament dos grups els girondins, que volien mantenir el rei com a ostatge i els jacobins que volien l’execució.
L’11 de desembre del 1792 es va decidir començar un judici contra la persona de Lluís, acusat d’onze càrrecs. 693 el van considerar culpable contra 28 que van considerar que era innocent. Per la sentència, la cosa va estar més igualada, 366 van votar a favor de la condemna de mort i 334 en contra. El 21 de gener de 1973, Lluís moria guillotinant la plaça de la Revolució. Uns mesos més tard, el 16 d’octubre del 1793, la seva dona, Maria Antonieta, patiria la mateixa sort. El seu fill, declarat Lluís XVII pels reialistes, també morirà amb 10 anys a la presó.
I d’aquí, la història segueix, però nosaltres arribem al final de l’objectiu d’avui.
Hauries de Saber per visitar Versalles
Hi ha diversos tipus d’entrades, però suposo que si és la primera vegada que visites Versalles, la que t’interessa és l’entrada conjunta que pots visitar el Palau, el Trianon, les exposicions temporals, els jardins i el parc. L’entrada pels adults costa 24€. Si només vols el palau, hauràs de pagar 21€; si només vols visitar el Trianon, el cost és 12€.
L’accés al Domini de Marly és gratuït per a tothom i està obert de7.00 a 19.00 h i l’accés al Joc de la Palma és gratuït a les tardes, excepte els dilluns.
Hi ha diversos tipus d’horaris segons l’època de l’any
- De gener a març : de 11.10am a 5.10pm
- D’abril a juny : de 11.10am a 6.10pm
- De juliol a agost : de 10.40am a 6.10pm
- De setembre a octubre : de 11.10am a 6.10pm
- De novembre a desember : de 11.10am a 5.10pm
El Palau està obert des de les 9.00h fins ales 18.30h. El Trianon i els voltants des de les 12.00h fins a les 18.30h i els jardins i el parc, des deles 7.00h fins a les 20.30h. Has de comprar l’entrada per una hora concreta i tens durnat 30 minuts l’accés garantit, si fas més tard, pot ser que no et deixin entrar. La galeria de lde les Carrosse només obra els cap de setmana a partir de les 12.30h.
La meva recomanació és que compris les entrades per la pàgina web, amb anteantelació per la pàgina oficial. I prepara’t per fer cua, tot i que es mou ràpid.
Quan arribis veuràs moltes cues, busca la que tingui la teva hora d’entrada.
El Palau té un recorregut únic, on visitaràs el Gran Apartament del Rei, la famosa galeria dels Miralls, el Gran Apartament de la Reina i la galeria de les Batalles.
La meva recomanació és que abans de decir anar a Versalles, consultis primer la pàgina web, perquè segons com, potser que alguna estança estigui tanca, i com et pots imaginar, l’entrada no serà més barata per això.
Per visitar els jardins i el parc hi ha un tren, que no és gratuït, 5€ el viatge senzill, i 9€ el viatge complet. I evidentment, pots seguir gastant si vols llogar una barca, una bicicleta o un vehicle elèctric.
Hi ha visites guiades en anglès i francès, però si vols anar tranquil·lament, descarrega’t la app. A més a més, les visites guiades costen 10€ cada una i en tens diverses, com per exemple, la dels apartaments privats dels reis i la dels esplendors de Versalles.
Hauries de Saber
L’app té una audioguia gratuïta
Quan vagis a comprar l’entrada veuràs que hi ha l’opció d’1 o 2 dies…a no sé que siguis algun tipus d’expert, amb un dia en tens de sobres.
Dins del recinte pots comprar menjar i beure, però també et pots portar el teu picnic, que podràs fer al parc o al Llac de la Guardia Suïssa (no als jardins).
Aquí et deixo el mapa, perquè no et perdis cap detall.
I per tenir els horaris, preus i condicions actualitzades i per comprar l’entrada, visita la pàgina web oficial.
Per arribar al parc, pots arribar-hi amb tren i segons la web, l’estació més pròxima és la de Versailles Château Rive Gauche, REC C i a 10 minuts caminant del complex del palau. Si hi vas amb transport públic, has de sumar 12€ per vehicle per deixar-lo a l’estacionament.
El dia que hi vam anar nosaltres, en sortir vam anar a sopar al poble, deixan’t el cotxe a l’estacionament del palau. En anar-lo a retirar, les barreres estaven aixecades.
El que et fa estalviar diners
- Pots portar el teu menjar i fer un pícnic al parc o al Llac de la Guardia Suïssa.
- Descarrega’t la app té una audioguia en espanyol, molt bona
- Si ets resident la Unió Europea i tens menys de 26 anys, l’entrada és gratuïta (tot i que has de reservar)
- L’accès al Domini de Marly és gratuït per tothom i està obert de7.00 a 19.00 h
- Hi ha taquilles gratuïtes per deixar la motxilla.
- Tens wifi gratuït (tot i que a mi no em va funcionar)
- Pots carregar el telèfon mobil i altres dispositius electrònics a l’Ala dels Ministres Nord i a la Sud, al costat de la venda d’entrades, de manera gratuïta,
Què t’ha semblat la història de Versalles, lligada a la història francesa i de rebot a Catalunya?
Has visitat Versalles? I si tens algun altre consell, no dubtis a compartir-lo als comentaris.
