Villa Ortúzar, a Buenos Aires, és un barri que sempre m’agrada passejar. És un d’aquells barris que no té grans atractius turístics, tret d’anar buscant murals o street art pel carrer, però a la vegada et mostrarà una Buenos Aires no que no surt a les guies, tranquil·la, de carrers adoquinats, mig trencats i cases baixes que amaguen l’arquitectura de PH (Propietat Horitzontal) al seu interior.
Villa Ortúzar et mostra totes les cares de Buenos Aires.
Villa Ortúzar tampoc forma part de la ruta imprescindible de Buenos Aires i si és la primera vegada que estàs a Buenos Aires, et recomano estudiar-te bé l’entrada Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires on hi trobaràs tot el que et crec que val la pena visitar per conèixer bé la ciutat. Hauràs de seleccionar una mica, segons els teus gustos, perquè amb 3 dies no en tindràs prou del tot, però aquí trobaràs els imperdibles, els trucs fueteres i les recomanacions per practicar el #turismenoguiri. Ja saps que sempre hi ha algun regal extra, que no surt a les típiques guies de turisme.
La ruta completa per Villa Ortúzar t’ajudarà a moure’t com peix a l’aigua.
En situació
Villa Ortúzar és un molt bon exemple de dos de les Buenos Aires que formen aquesta ciutat, una part del barri és clarament de treballadors d’origen fabril format per cases baixes i carrers tranquils al més pur estil de poble i l’altra part, quan arribem a La Pampa i Avenida de los Incas ens sorprenen cases senyorials amb jardins sumptuosos.
La part més humil és la zona pròxima al Cementerio de Chacarita i va nàixer precisament per acollir als treballadors del cementiri que en aquell temps s’anomenava Cementerio del Oeste, impulsat durant la presidència de Sarmiento. Amb el temps van anar apareixent fàbriques i Santiago Francisco de Ortúzar, el propietari d’aquestes terres, les va anar fraccionant per vendre-les, majoritàriament, als immigrants que venien per treballar. Una de les primeres fàbriques que va aparèixer va ser la tèxtil Sudamtex.
Els límits de Villa Ortúzar són La Pampa, Av. Forest, Av. Álvarez Thomas, Av. Elcano, les vies del tren, Av. Del Campo, Av. Combatientes de Malvinas i Av. Triunvirato.
El barri de Villa Ortúzar forma part de la comuna 15, amb Agronomia, Chacarita, La Paternal i Villa Crespo.
Breu història per parlar al bar
El barri de Villa Ortúzar ocupa terrenys que entre el 1614 i el 1759 eren dels jesuïtes els quals hi havien construït una capella que formava part de la “Chacarita de los Colegiales”. La part de l’actual Villa Ortúzar estava plena d’arbres fruiters i arbres per fer-ne fusta. Qui ho diria, veient ara l’emblema del barri, que és clarament una fàbrica, oi?
Durant el govern de Rivadavia, al 1827, es va crear, en aquesta zona el poble de Chorroarín i els terrenys, encara allunyats de la ciutat i sense urbanitzar es van entregar als immigrants alemanys, ja que havien sigut “cridats” precisament, per la seva experiència en la cria d’animals.
El 1862, Santiago de Ortúzar, un basc, fou qui va comprar aquestes terres i qui va veure el negoci que començava a estar en alça a Buenos Aires, traçar els carrers i dividir en lots per poder-los vendre. Ortúzar es va quedar amb el terreny entre Giribone, Heredia, 14 de Julio i Álvarez Thomas, per ell.
El senyor Ortúzar va tenir la “sort” que la pesta groga va provocar una crisi d’habitatge a Buenos Aires, ja que les families adinerades van fugir de les zones més habitades i es van traslladar a les seves residències “dels afores”, és a dir, als actuals barris de Palermo, Belgrano, etc. A més a més, a causa de la gran quantitat de morts, la ciutat va obrir un cementiri, evitant d’aquesta manera, enterrar els morts a les esglésies. El 1871 es va innaugurar el Cementrio del Oeste, actual Cementerio de Chacarita i el 1874, Ortúzar va començar a vendre terrenys. Poc temps desprès, el 1889 es va inaugurar la nova estació de trens de la linia F.C.G. Urquiza i això encara va facilitar més l’arribada de compradors i pobladors als seus terrenys.
La seva relativa proximitat a la ciutat, però suficient distància, va convertir aquestes terrenys en el lloc ideal per construir-hi fàbriques, com ala Perfumería Griet, la fàbrica de l’empresa Everton i la SUDAMTEX, una empresa tèxtil amb més de 2000 treballadors que va funcionar fins el 1981.
Què visitar per Villa Ortúzar
Al barri de Villa Ortúzar hi ha dues parròquies, la de San Fermín i la de San Roque. La primera es tracta d’una construcció moderna que està sobre Estomba 466 i la de San Roque va ser inaugurada el 1908 sobre Plaza i Charlone. Al carrer paral·lel, a Tronador 1065 hi ha la Iglesia Ortodoxa Siriana San Afrem.
El racó verd més important del barri és la Plaza 25 de agosto, data de la declaració de la independència de la República Oriental de l’Uruguay, on hi podem trobar un “Retoño del Árbol de Artigas“, un ibirà pità, a la cantonada entre 14 de Julio i Charlone. Aquest arbre és un dels considerats arbres històrics de la ciutat ja que és un fill de l’arbre que Artigas plantà a Asunción del Paraguay durant el seu exili i que la col·lectivitat uruguaiana va donar a Buenos Aires. Antigament part de la plaça era el palomar propietat del mateix Ortúzar, el qual s’havia construït la seva casa a l’illa formada per Giribone, Heredia, 14 de Julio i Álvarez Thomas.
Un dels personatges més famosos de Villa Ortúzar fou Osvaldo Pugliese, que tot i nàixer a Villa Crespo va viure en diverses residencies de Villa Ortúzar. Pugliese fou un dels compositors de tangos més importants d’Argentina i un pianista reconegut arreu del món.
Villa Ortúzar, comparteix amb Colegiales i Chacaritas, una intersecció de carrers que formen 8 cantonades, aquest fet potser no sorprèn gaire, però si mireu un mapa de la ciutat de Buenos Aires, veureu que no és tant comú com ens podíem imaginar.
Una bona manera d’arribar al barri és amb metro, ja que a l’estació Tronador hi podem veure vitralls que narren la història de Villa Ortúzar i si volem fer una mica d’història més universal, podem marxar del barri agafant el metro a l’altra estació, la de Los Incas on hi podem llegir cartells que ens informen de les diverses cultures precolombines.
Bars imperdibles de Villa Ortúzar
Villa Ortúzar té la majoria de bars a les grans avingudes. Per exemple el 8 esquinas, un bar de tota la vida i que encara manté l’estil alemany que el va fer famòs. El 8 esquinas és un bon exemple de “Bodegón Porteño”.
L’altre punt insigna del barri és la pizeria La Mezzetta on has de demanar una fugazzetta, una de les més famoses de la ciutat.
I per acabar amb els Bars Notables, el Café de los Incas a l’Avenida de los Incas amb Tronador.
Art de carrer
Si una cosa ha posat de moda Villa Ortúzar és la gran quantitat de murals que hi ha per les parets dels seus carrers i això ja era abans de posar-se de moda això del street art.
Si vols anar buscant murals, pots passejar pel carrer Girobine i 14 de julio on hi ha alguns dels més famosos. També pel carrer Girardot i pels voltants de la plaça Antonio Malaver.
Hauries de Saber per visitar Villa Ortúzar
La meva recomanació per visitar Villa Ortúzar és entre setmana, passejant tranquil·lament pels seus carrerons i buscar tots els murals que puguis. Si esperes veure la “festa major” del barri, hi ha sd’anar el 26 d’abril, ja que és el dia associat a la compra dels terrenys per part de Santiago Francisco de Ortúzar.
A part de visitar Villa Ortúzar, a Buenos Aires pots aprofitar per gaudi de la seva agenda cultural, més enllà dels famosos llocs recomanats per guies de turisme. I perquè no hagis de treballar, a Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
Si et subscrius al butlletí electrònic de Fuet i Mate, rebràs una guia mòbil de Buenos Airesi una guia de Ponent. La guia de Buenos Aires està pensada perquè no l’hagis d’imprimir, amb links a les entrades del blog i amb la informació resumida, per si tens pocs dies per la ciutat.
Tota la guia de coses per fer i visitar de Buenos Aires.
PD: Aquesta entrada ha sigut actualitzada a l’abril del 2026 amb valors de cost d’abril del 2023. L’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.l¡
