La millor manera d’aprendre història de Corea és visitar algun dels seus museus nacionals gratuïts. A Seül, visitant el Museu Nacional i el Museu d’Història Contemporània de Corea ens podem fer una idea bàsica sobre la història de la península fins a la divisió al paral·lel 38 i després, concretament, sobre el país del sud. A moltes de les ciutats del país tenen un museu nacional que ressalta els fets històrics ocorreguts en la província, com per exemple a Gyengju podem aprofundir sobre la dinastia Silla.
La Corea més llunyana
La història de la península, comença pràcticament el 2333 aC amb l’estat Gojoseon però per veure la història de Corea com a tal, hem d’avançar fins al temps dels tres regnes, que culmina amb la unificació peninsular per part de la dinastia Silla, el 676 dC. La península va estar habitada des de fa més de 780000 anys endarrere, durant l’era paleolítica, on les persones ja havien desenvolupat eines de pedra i vivien en campaments a prop dels rius i de les coves.
Durant l’època del neolític, uns 10000 anys endarrere, després de l’edat de gel, es perfeccionen les eines de pedra i es comença a treballar el fang. Durant aquest període es duen a terme intercanvis amb regions veïnes com la Xina, Japó i Rússia, a través del mar, medi d’on també s’obtenen aliments, de la pesca. Les societats comencen a domesticar animals i a practicar una agricultura rudimentària.
Aquestes societats més sedentàries ens porten a l’edat de bronze i a la necessitat d’establir líders, aquí és quan sorgeix el primer estat de la província de corea, l’estat Gojoseon, durant el segle XV aC. Durant aquesta època es decora la ceràmica i es milloren els instruments de pedra, així com els de fusta. Els objectes de bronze són exclusius de les autoritats. L’agricultura es desenvolupa, sobretot amb el conreu de l’arròs i a poc a poc els poblats van creixent amb la necessitat d’una organització social, en aquest cas, estamental.
L’estat Gojoseon és contemporani amb les dinasties Yan, Qin i Han de Xina, amb les quals competeix però també dur a terme intercanvis culturals. Després d’un any de guerra contra els Han, l’estat Gojoseon queda destruït, en la lluita a la fortalesa de Wanggeom, l’any 108 aC, i sorgint com a resultat petits estats com el Buyeo, el Goguryeo, al nord-est de la Xina, el Okjeo i el Dongye al nord-est de Corea i els Mahan, Jinham i Byeonham al centre i sud de la península. Aquests últims acabaran essent part del regne de Silla, mentre que Buyeo ho serà del regne de Goguyeo.
Periode dels Tres Regnes
Durant el període dels Tres Regnes cohabitaran el regne de Goguryeo, el de Baekje i el de Silla. El regne de Gogurye, que destaca per la construcció de fortaleses i el fort intercanvi cultural amb la Xina, de la qual importen el budisme cap al 372 dC estava ubicat al nord de la península i part de la Manxúria.
L’altre regne dominant era el Baekje instal·lat a la base del riu Hangang. Dins de l’estat Baekje destaquen tres períodes; el primer, el període Hangang, de l’any 18 al 475, període durant el qual estableixen un sistema de regència i expandeixen el territori cap a la regió de Mahen.
El període de Ungjin, entre el 475 i el 538, on s’expandeixen cap al sud de Goguryeo i per últim el període de Sabi, entre el 538 i el 600 que es coneix com el temps d’esplendor cultural. El tercer regne és el de Silla, que es desenvolupa gràcies al comerç amb Xina, introduint productes arribats allí per la ruta de la seda.
Silla absorbeix el regne de Baekje, el 660, i el regne de Goguryeo, el 668, gràcies al tracte amb la dinastia Tang de Xina, unificant d’aquesta manera i per primera vegada, la península de Corea. Després ha de lluitar contra els Tang quan aquests volen conquerir la península, el 675.
Per tal de governar l’extens territori, Silla envia oficials i exèrcits als territoris guanyats, duu a terme una reforma burocràtica del sistema administratiu, completada en temps del rei Seong, i divideix el territori en 9 províncies i 5 subcapitals, deixant a Gyengju com a la capital del regne. D’aquesta manera aconsegueix una estructura d’estat centralitzat, així com desenvolupar la seva cultura i instaurar el budisme com la religió estatal, utilitzant la filosofia del budisme per establir l’ordre social. A partir del 713 restableix les relacions comercials i diplomàtiques amb la dinastia Tang de la Xina i també amb el Japó.
Els inicis d’un Estat
Compartint època amb la Silla unificada, apareix al nord, als territoris on abans hi havia els Goguryeo, el regne de Balhae, a partir del 698. Aquest període se l’anomena el dels Regnes del Nord i del Sud, amb l’avui riu Daedonggang fins a la badia de Wonsan fent de frontera natural. Silla s’encarrega de construir fortaleses per tal d’evitar possibles invasions dels seus veïns del nord. El regne de Silla acaba després de diverses revoltes socials iniciades per nobles, els jingols, a finals del s.VIII.
El regne es divideix en tres, l’etapa coneguda com la dels Tres Regnes Tardans. El 900 Gyeonhwon funda el regne de Tardà de Baekje, el 901 Gungye fa el propi amb el regne Tardà de Goguryeo i el 918, Wanggeon funda el de Goryeo. L’estat encarregat de reunificar Corea de nou, serà Goryeo, descendents de Gugurryeo, el 936, després de la batalla de Ilcheon i derrotar a l’estat Tardà de Baekje. Aquest estat, del qual després derivarà el nom de Corea, basa el seu ordre social en la filosofia de Confusió.
Corea entre Mongòlia i el Japó
Goryeo es veu en guerra continua contra l’estat de Khitan, que havia envaït el regne de Balhae, per tal de tenir el control del nord de la província. Finalment, el 1219 Goyeo, s’uneix amb els mongols per lluitar contra Khitan, restablint així les relacions diplomàtiques amb la tribu del país de l’estepa. Però el 1931 els mongols ataquen Goryeo, un total de sis vegades, fins al 1259. A partir d’aquí els mongols passen a tenir una important influencia a la cort.
El 1274 Mongòlia i Goryeo tornen a fer una aliança per envair Japó. Durant els temps de la dinasta Goryeo es produeix una època d’esplendor de la cultura, de la religió i d’avenços científics. El 1392 és dur a terme una revolta interna, liderada pel general Yi Seonggya qui funda la dinastia Joseon, que regnarà al país fins al 1905, quan els japonesos envaeixen la península.
El 1394 es funda Seül, la nova capital de la dinastia que és pràcticament dominada per l’aristocràcia, anomenada, yangban, i que segueix una filosofia neo confusionista. L’any 1597, Toyotomi Hideyoshi, qui havia unificat el Japó, envaeix Corea, amb l’excusa d’anar a fer el mateix a la Xina. Aquest fet desperta el sentiment nacionalista de la gent que surt a defensar el seu país. El 1598, amb l’ajuda de Xina, s’aconsegueix fer fora als japonesos.
A principis del segle XVII els manxús envaeixen Corea i després de capturar a la reina, les concubines reials i al príncep, forcen al rei a rendir-se. Corea passa a dependre de la dinastia Qing, fundada pels manxús i a pagar-los tribut, així com a donar-los armes i subministrament.
Sorpresa, arriben els europeus
Cap al segle XVII arriba el cristianisme que ràpidament guanya adeptes amb la idea de trobar-se amb Déu després de la mort. Els conflictes entre cristians i budistes van en augment a principis del segle XVIII fins que el rei prohibeix el cristianisme i persegueix els missioners. Després de la gran matança de missioners francesos, França troba l’excusa perfecta per entrar en conflicte armat amb Corea i obligar-la a obrir els ports. Corea guanya, el 1866, i aconsegueix no obrir-se al nou món del qual n’era recelós.
Fins i tot fa front a les tropes nord-americanes el 1876. Finalment, amb l’intenció de salvar la sobirania i modernitzar-se, firma un tractat amb el Japó, el 1876 i es compromet a obrir els ports de Busan, Wonsan i Incheon i posteriorment pacta amb USA, Gran Bretanya, França, Alemania i Rússia. Comença un temps de modernització i influències estrangeres al país. El 1897 el rei Gojon s’autoproclama emperador de Corea i canvia el nom del país a Gran Imperi de Corea, del qual en te un poder absolutista.
La sort dels seus veïns afecta a Corea
Després de la derrota de Xina davant del Japó en la guerra del 1894-1895, i la posterior victòria nipona contra Rússia, Corea es queda sense protectors, fet que aprofita el Japó per envair el 1905 i finalment convertir, el 1910, a Corea com una colònia japonesa.
Durant aquest temps, el Japó explota la península com un lloc de mà d’obra barata i de producció d’aliments. Instauren fàbriques, els productes de les quals van destinats a l’arxipèlag, obliguen als homes a anar a lluitar a la Segona Guerra Mundial i exploten sexualment a les dones. Tots els recursos econòmics de Corea van directe al Japó per fer front a la participació durant la Segona Guerra Mundial, empobrint d’aquesta manera la península.
La invasió japonesa és, des del primer moment, rebutjada per la gent que veu com Japó els prohibeix els seus símbols, la seva llengua i els imposa una educació colonialista. Els moviments nacionalistes no es fan esperar i el 1919 es fan més presents, formant un govern provisional coreà a Shanghai. La derrota del Japó el 1945, a la Segona Guerra Mundial, allibera a Corea del seu invasor, però la província queda repartida entre l’URSS i els Estats Units d’Amèrica, dividida pel paral·lel 38.
Els Aliats convoquen eleccions el 1948 però l’URSS, no les accepta, ja que estan organitzades per USA (estem ja a la Guerra Freda).
Corea del Nord, Corea del Sud
Així que a la part nord, Corea del Nord, s’instaura la República Democràtica Popular de Corea liderada per Kim Il Sung, en forma de dictadura comunista, que encara dura avui en dia. Al sud es realitzen les eleccions però el seu guanyador, Syngman Rhee, estableix una dictadura famb el suport de Truman, el president de USA, que el que volia era contenir el comunisme. Corea del Nord, aconsegueix suport militar de l’URSS i llança una ofensiva contra el sud, el 24 de juny de 1950 travessant el paral·lel 38 i reduint el règim militar del sud a Pusan. Ràpidament, USA aconsegueix el suport de l’ONU per enviar tropes d’arreu del món, liderades pel general McArthur i lluitar contra el comunisme.
Paradoxalment, l’absència de l’URSS, al consell general de l’ONU, en protesta perquè aquesta havia posat a Taiwan com a representant de la Xina, enlloc de la Xina comunista, va afavorir que el vot de lluitar contra el comunisme triomfes.
Així que amb el General McArthur al capdavant, la contraofensiva va fer recular les tropes nord-coreanes fins al paral·lel 38 novament i l’ambició nord-americana va fer que anessin més enllà, fins a conquerir Pyongyang, la capital de Corea del Nord. Davant d’aquest fet, la Xina comunista va donar suport a Nord Corea i van fer recular, de nou les tropes sud-coreanes. Finalment, la guerra es va resoldre en un “empat” als despatxos, amb la firma de l’Amnistici de Panmunjong del 1953.
L’intervenció dels Estats Units
El govern de Rhee, va rebre tot el suport dels Estats Units, per tal d’evitar que entressin a Corea del Sud les idees comunistes del nord. El règim empresona tota aquella persona que s’hi oposa, realitza reformes agrícoles i reprimeix qualsevol acte de protesta. Es duen a terme eleccions on sempre guanya el partit de Rhee, motiu pel qual sempre hi ha la sensació d’eleccions fraudulentes. Finalment, la pressió popular obliga al dictador a dimitir el 1960.
Les pròximes eleccions les guanya el Partit Democràtic i puja el poder Po Sun Yun, però un any més tard es produeix un cop militar que derroca al govern democràtic. La junta militar liderada per Chung Hee Park suprimeix les llibertats democràtiques i empresona tots els membres del govern anterior. Park guanya a les pròximes eleccions però la gent s’hi oposa. La resposta va ser la declaració de la llei marcial, suprimint les lliberats polítiques i sindicals. E
l país duu a terme una política industrialitzadora que empobreix als agricultors, els quals s’han de traslladar a la ciutat per tal de poder sobreviure.
El poble passa moments de gana i misèria, mentre el país es converteix en una potència econòmica industrialitzada. El 1979, Park és assassinat fet que provoca la reimplantació de la llei marcial, novament. El 18 de maig de 1980, un dia després de la controvertida llei, la gent surt als carrers de Gwangju.
El fet passa a la història nacional, com a matanssa de Gwangju, ja que la repressió és al nivell de guerra, assassinant a milers de persones.
El nou règim de Chin Doo Hwan, també sota la falsa coberta de democràcia amb eleccions fraudulentes, governa fins al 1987 que designa el seu successor en la figura de Roh Tae Woo. La gent surt al carrer a protestar, a demanar la formació de sindicats i augments de sou, millorant la qualitat laboral i de vida de la població social. L’oposició no s’acabava de posar d’acord i això feia que el govern anés guanyant les eleccions fins que finalment, el 1998 el líder de l’oposició unificada Kim Dae Jung va guanyar les eleccions i va declarar amnistia pels presos polítics i restablir les relacions amb el país de Corea del Nord.
