Avui seguim de ruta per Rin del Nord-Westfàlia i anem a fer foco a dues de les seves ciutats imperdibles, Duisburg i Essen. Avui us explicarem què visitar i què fer a Duisburg i Essen, Alemanya.
Per complementar aquesta entrada, et deixem la ruta general de la regió, on hi trobaràs què més pots visitar per NRW, que no et recomanem visitar, què menjar i com moure’t per la regió més rica del país.
Què visitar per Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya)
El punt clau d’aquestes dues ciutats, que les situa, no només al mapa europeu, sinó, mundial, és l’acer i tota la indústria que hi gira al voltant.
Confesso també que només hi he estat una vegada, és una ruta que em va fer la sensació que s’ha de gaudir molt amb bicicleta, ja que és una de les zones verdes més reconegudes del país. Així que qui sap, si hi tornarem amb dues rodes.
Així que comencem, que avui tenim feina.
En situació Duisburg
Duisburg és la cinquena ciutat més gran de la regió, després de Colònia, Düsseldorf, Dortmund i Essen. Però Duisburg és especial, ja que és la ciutat europea que més acer produeix. De fet, la línia de ferrocarril Yuxinou, que uneix la Xina amb Europa, va concretament de Chongqing a Duisburg. I, per si això no fos prou, el seu port de riu és el més gran d’Europa.
Precisament, gràcies a la indústria del carbó i de l’acer, Rin del Nord-Westfàlia és la regió amb el PIB més de tot Alemanya.
Tant Duisburg com Essen formen part de la zona coneguda com Hellweg, juntament amb Dortmund i Bochum.
Com hem comentat, Essen i Duisburg estan units amb Bochum, Dortmund i Oberhausen per l’antiga mina de carbó alemanya que tants beneficis li ha donat. Avui en dia, totes han sabut donar-li segona vida girant cap a la cultura. Creant parcs, museus, teatres i utilitzant l’espai per a festivals.
Els alts forns, els gasòmetres i les torres d’extracció, són avui escenari d’esdeveniments públics i artístics. Tots ells connectats per una ruta de més de 400 km, unint 54 punts industrials i amb la mina de Zollverein, a Essen, com a centre neuràlgic.
Si Duisburg és la cinquena ciutat més gran de l’estat de Rin del Nord-Westfàlia, Essen és la quarta. Avui és una de les ciutat més culturals del país i el 2017 va rebre el títol de Capital Verda Europea, una manera molt elegant de mirar el seu passat miner.
Breu història per parlar al bar
Si anem als inicis dels temps, s’han documentat assentaments del paleolític a prop de la zona d’Essen. Una mica més contemporani, també s’han pogut documentar assentaments de tribus germàniques.
Per la seva part, els romans tenien presència regular a la zona de Duisburg, degut a la seva proximitat a la confluència dels rius Rin i Ruhr. Precisament, per això, sempre va ser un punt estratègic important i l’any 740 s’hi va construir una cort reial i va anar creixent fins a convertir-se en ciutat imperial.
Per parlar d’Essen, hem d’anar fins a l’any 845 quan es va fundar l’abadia, que ha donat origen a la posterior ciutat, on avui hi ha la catedral d’Essen. De fet, tota aquesta zona era un punt religiós important, per exemple a Werden també hi havia un monestir benedictí.
L’abadia d’Essen era també un enclavament polític, ja que les abadesses més rellevants eren descendents directes dels emperadors, com per exemple Mathilde, l’any 973, era neta d’Otó I, Sofia, la filla d’Otó II i Teofanu, neta d’Otó II. De fet, fou sota el poder d’aquesta, l’any 1041 que va rebre els drets de mercat, sempre amb la sobirania de l’abadessa sobre la ciutat.
La cosa va continuar així durant anys, la ciutat va implementar muralles, però ja al segle XIV la ciutadania va exigir l’autogovern, aconseguit finalment el 1377 sota l’emperador Carles IV.
Per aquestes dates, Essen ja era una ciutat important, sobretot després de rebre el dret d’explotar els recursos minerals, començant per plata i trobant ràpidament el potencial del carbó.
Arribem a una de les etapes claus en la història d’Alemanya, la Guerra dels Trenta Anys que va afectar profundament les dues ciutats i als seus habitants.
El següent esdeveniment bèl·lic va ser el 1802 quan les tropes prussianes van ocupar Essen i posteriorment, el 1806 per les tropes franceses.
Essen va començar a treure el cap a partir del 1811 amb l’explotació de les mines, a mans de Friedrich Krupp, que va aportar un augment de la població a causa de la necessitat de treballadors.
Duisburg s’havia fet important gràcies a les fàbriques de tabac i tèxtil, però va ser a partir del 1824, amb la construcció de la fàbrica d’àcid sulfúric Curtius, que la ciutat va anar creixent amb la producció de ferro i acer gràcies a les mines d’explotació de carbó.
La Primera Guerra Mundial va servir a Essen per continuar ampliant la seva indústria, una ciutat que ja tenia fama per les seves fàbriques d’armament. Posterior al conflicte bèl·lic, compartit per les dues ciutats, ve l’etapa del nacionalsocialisme amb els nazis al poder, la nit del 10 de novembre del 1938 amb les sinagogues cremades i els jueus perseguits, ciutadans a camps de concentració treballant forçadament pels Krupp o Siemens. I d’aquí anem a la Segona Guerra Mundial.
Essen torna a ser un punt clau, a causa de la seva indústria armamentística i la fàbrica d’acer de fosa dels Krupp. Aquesta zona va ser fortament bombardejada pels aliats, especialment per l’aviació britànica, destruint més del 90% de la ciutat. Fins que l’11 d’abril del 1945 la ciutat va ser lliurada a les tropes nord-americanes i 4 dies després s’hi va sumar Werden i Kettwig.
En poc més de 6 anys es van construir més de 100.000 habitatges nous, era prioritari la reconstrucció d’un dels punts econòmics forts del país.
Les dues crisis del carbó, la primera del 1957 i la segona als anys 60, per l’ús del petroli cru i el carbó importat, van ocasionar el tancament de nombroses mines, fins a posar punt a final, el 23 de desembre del 1986 quan va tancar la minera de Zollverein.
Què visitar a Duisburg
Per parlar de Duisburg, anirem directament al seu atractiu fort, el motiu pel qual has visitat la ciutat. Avui en dia, part de les velles fàbriques de carbó i acer, s’han reutilitzat per finalitats més culturals. La zona es coneix com a Landschaftspark Duisburg-Nord.
Només per Landschaftspark Duisburg-Nord, val la pena anara Duisburg.
El parc es pot visitar gratuïtament, tot passejant per l’exterior de dilluns a divendres de 9.00 a 18.00 i els caps de setmana a partir de les 11.00h. Però si es vol gaudir d’algun dels espectacles o activitats, s’ha de pagar. La veritat és que la zona és molt xula, els antics magatzems els han reutilitzat com a parets d’escalada, el vell gasòmetre, ara és un tanc per fer submarinisme.
Si des de l’estació de trens resseguim el Königstraße passarem pel centre comercial de Duisburg.
Però no només d’acer viu Duisburg, aquí també hi ha la fàbrica de cerveses König Brewery, essent la KöPi (König Pilsener) la seva cervesa estrella.
L’edifici de l’ajuntament de la ciutat és la mostra de l’evolució de la ciutat. A mitjans del segle XVI era un edifici modest, però després del boom industrial del segle XIX, es va construir un edifici nou i finalment, el 1895 es va reconstruir per tal de mostrar tota la magnificència de la ciutat. L’edifici que veiem avui en dia és només una mostra del que va ser, ja que va patir greus danys durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial.
L’església evangèlica de Sant Salvador és l’església de la ciutat. La ubicació d’aquesta església ja havia estat escollida pel regne franc, l’any 800 per construir la Burgplatz, el seu centre administratiu per tal d’aprofitar i control la navegació entre el Rin i el Hellweg.
Partint de la Alter Markt, s’arriba ràpidament al Inner Harbourg, el port d’interior, també és una zona que s’ha reciclat i els antics magatzems ara acullen bars i restaurants d’allò més “instagrameros”.
A partir d’aquí podeu caminar pel costat, tot passant pel Kultur und Stadthistorisches Museum Duisburg fins arribar al Altstadtpark. En aquest parc hi queden les ruïnes de la muralla de la ciutat, la Stadtmauer.
El museu de cultura i història de la ciutat està obert de dimarts a dissabte de 10.00 a 17.00h i els diumenges una hora més. El preu de l’entrada és de 4€.
I una mica més enllà, just davant de la Koblenzer Turm hi ha les restes de l’antiga sinagoga. El Jüdische Gemeinde Duisburg-Mülheim-Oberhausen K.d.ö.R és l’associació jueva que vetlla per mantenir viva els costums d’aquesta religió.
A partir d’aquí, seguint el canal pel Philosophenweg, el camí dels filòsofs, arribaràs al Museum Küppersmühle für Moderne Kunst. Aquest museu d’art modern, el KMK, és un museu privat amb una entrada de 6€ i obert els dimecres de 14.00 a 18.00h i de dijous a diumenges de 11.00 a 18.00h. Si ets resident a la ciutat, tens entrada gratuïta els dijous.
Un altre museu del a ciutat és el museu Deutschen Binnenschifffahrt és el museu amb la col·lecció més gran del país relacionada a la navegació de rius, canals i llacs. El preu del museu és de 4,5€ i es pot visitar de dimarts a diumenge de 10.00 a 17.00h.
Si voleu fer una mica de natura, sense sortir de la ciutat us podeu arribar a la Kaiserberg, a prop queda el zoo i des d’allí hi ha tota una altra zona natural amb animals.
Una atracció molt curiosa de Duisburg, però que ens queda pendent, és Tiger and Turtle, la muntanya màgica. Una escala feta escultura que es pot caminar feta de les sobres d’acer. Si hi vas, deixa’ns un comentari.
Us deixem l’enllaç al document de turisme sobre què visitar per Duisburg i en aquest la guia de Fires i Festivals, com per exemple el festival del vi, Duisburger Weinfest, que fan el primer cap de setmana d’agost o la regata del juny i evidentment el Mercat de Nadal, Weihnachtsmarkt, durant el novembre i part del desembre.
El llistat de museus de la ciutat de Duisburg, perquè escullis els que t’interessi. Aquesta és la nostra assignatura pendent, no n’hem visitat cap, però si n’he d’escollir un, serà sense cap mena de dubte el Binnenschifffahrt.
Si vols ampliar els dies que estaràs per Duisburg o hi estàs vivint, no et perdis la web de turisme de la zona que ofereix visites guiades i també moltes opcions per descobrir els voltants.
Què visitar a Essen
La ciutat de Essen, per passejar, no seria de les més boniques del món i si bé té molts museus, que pinten força interessants, s’ha de pagar per visitar-los. Sincerament, no em va semblar la millor ciutat turísticament parlant, però em va fer la sensació que la cosa canvia quan hi vius, ja que té molt potencial.
El punt més important tant de la història de Essen com pel turisme actual és el complex industrial de la mina de carbó de Zollverein.
Hauries de Saber:
La mina de carbó de Zollverein és patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
El 1847 quan va construir el primer pou d’extracció de carbó, que en només un any, va explotar 13.000 tones de carbó. Amb poc més de 40 anys, s’extreia un milió de tones en els seus vuit pous.
La mineria de Zollverein va tancar unes 290 mines a Essen el 1986, fins llavors la ciutat minera més gran d’Europa. Per tal de mantenir el passat es va catalogar el conjunt singular d’arquitectura i d’aquesta manera es va començar a treballar per transformar-lo en una zona d’oci per la ciutat.
En aquest indret hi podrem trobar el Ruhr Museum i el Red Dot Design Museum, el museu de disseny contemporani més gran del món. Aquest museu està obert de dimarts a diumenges de 11.00 a 18.00, l’entrada costa 9€. Per la seva part, el Ruhr Museum és un museu d’història natural i cultural i obra cada dia de 10.00 a 18.00 i l’entrada costa 8€. Ens queden pendents tots dos.
Essener Dom és la catedral de la ciutat d’Essen. La història de l’església actual es remunta l’any 845 quan es va fundar un monestir de dones a Essen. A partir del 870 es va construir la col·legiata, però com és habitual, va ser destruïda en diverses ocasions. El 1803 es va abolir el monestir i l’església de la catedral va passar a ser una parròquia. El 1958 va tornar a assolir el títol de catedral. Per visitar la catedral s’ha de pagar 4€.
La Cambra del Tresor de la Catedral es pot visitar, afegint 1€ al preu de l’entrada de la catedral, de dimarts a dissabtes de 10.00 a 17.00 i els diumenges a partir de les 11.30. Al seu interior hi trobareu la figura esculpida de Maria més antiga que es conserva en l’art occidental, i per si no fos poc, és una Mare de Déu d’Or. Aquesta informació és extreta de la pàgina oficial, perquè no hi he entrat.
L’altre punt religiós important de la ciutat és l’antiga sinagoga, que està a tocar de la catedral. Que data del 1913, tot i que el 2010 va ser reciclada com a la casa de la cultura jueva, la “Haus jüdischer Kultur” amb 5 sales d’exposició per aprendre sobre la història i el dia a dia de la comunitat jueva.
El parc més important de Essen és el Grugapark. Jo m’hi vaig atansar i sort que vaig aprofitar el bitllet de 9€ al mes pel transport públic i no hi vaig arribar caminant, ja que per entrar s’ha de pagar entrada, 4€! Al seu interior hi ha el jardí botànic, però com us imaginareu, no hi vaig entrar.
Un indret que ens queda pendent són les ruïnes del castell de Altendorf. Es tracta d’un castell romànic construït, aparentment, durant la segona meitat del segle XII. El castell es pot visitar els caps de setmana del 28 de maig al 31 d’octubre de 15.00 a 17.00 i és gratuït.
Si voleu ampliar la informació i els horaris de què visitar a Essen, aquí teniu l’enllaç de la pàgina web d’informació i turisme.
Completa la teva visita a Essen amb Kettwig.
De camí a Kettwig es passa per Villa Hügel, la casa de la família industrial Krupp. La visita a la caseta de 269 habitacions, repartides en 8100 metres quadrats costa 5€ i segons indica la seva pàgina web, només es pot pagar en efectiu.
Organitzant la visita a Duisburg i Essen
Visitar Duisburg i Essen haurien de ser assignatures obligatòries a la vida, per aprendre sobre la història del món i com funciona tot plegat. La visita exprés la pots fer en un dia, sense entrar a cap museu, ja que cap de les dues ciutats són gaire boniques.
La part més interessant és el seu passat industrial i passejar pels seus complexos reconvertits per la cultura.
Per complementar la visitar a Essen, pots aprofitar el mateix dia i visitar Werden i Kettwig.
Atenció al metro de Duisbrug.
Per menjar, no tindràs problemes, totes dues ciutats estan plenes de restaurants i d’indrets de menjar a qualsevol preu i per tots els gustos.
Jo per exemple, a Duisburg vaig menjar al centre industrial un currywurts i a Essen, vaig agafar un plat en una peixateria, una cosa que s’estila molt a Alemanya i els preus estan molt correctes, generalment entre 7 i 10€, sense beure. Per cert, si esculls el peix, i és juliol i agost, aprofita l’època del Matje.
El menjar típic, ja te l’he explicat a la Guia completa per Rin del Nord-Westfàlia, així que si busques coses tradicionals, pega-li un cop d’ull.
Viatja tranquil·lament per Alemanya
Alemanya forma part de la Unió Europea i si et treus la targeta verda, no hauries de tenir problemes per ser atès en un centre hospitalari. Però si et dic la veritat, no ho sé, perquè jo visc a Alemanya i, per tant, la cosa funciona diferent.
Si vols anar tranquil·lament per Alemanya, sense patir pels “si de cas” et recomano contractar una assegurança de viatges. Si t’interessa aquí et deixo un enllaç a IATI viatges, des d’on aconseguiràs un 5% de descompte (i nosaltres ens emportem una petita comissió).
A IATI seguros trobaràs assegurances per tots els gustis i estils de viatge: per campers, de dies, per motxillers, etc. Només et cal buscar la teva preferida.
Pega un cop d’ull i si alguna et fa el pes, reserva-la des del nostre enllaç, així ens agraïxes aquesta guia gratuïta i completa per Nuremberg que t’estic regalant.
La millor època per visitar Duisburg i Essen
Com sempre diem, pots anar-hi qualsevol època de l’any. A l’hivern fa fred i els dies són curts, en canvi, a l’estiu els dies s’allarguen considerablement i mai és que faci la calor de Lleida. També pots aprofitar per visitar-les algun dia que facin festival, com el de vi que és a l’agost a Duisburg, el Duisburg Wine Festival.
Pel cas de Duisburg tingues en compte la seva agenda cultural.
Si el que vols es tenir controlada l’agenda cultural de Essen per quadrar els teus dies de visita, per exemple a finals de juliol toca el Stadtgartenfest food, wine & music o finals de setembre i principis d’octubre el ESSEN LIGHT FESTIVAL
Hauries de saber per visitar Duisburg i Essen
El que hauries de saber per visitar Duisbrug i Essen és que no són les ciutats més boniques del món, però el seu passat industrial és molt interessant. Jo no he entrat a cap museu, així que si decideixes pagar per alguna activitat, deixa un comentari amb les teves impressions. Definitivament són dos destins que repetiré.
Tampoc hi he dormit, feia campament base a Mönchengladbach. Però com tot Alemanya, els hotels son relativament cars, tot i que hi ha molts indrets on poder posar la teva casa rodant.
