Què menjar a Alemanya

Estic segura que quan penses en gastronomia alemanya, penses amb salsitxes i cervesa. Doncs no estàs molt lluny de la realitat, però també és cert que tenen més coses. En aquesta guia de què menjar a Alemanya, parlarem de plats típics de tot el país, però també de plats regionals.

Avui no parlarem en detall de cerveses ni dels vins. Per no fer l’entrada molt llarga i perquè del tema dels vins, ja n’hem parlat en una entrada particular, sobretot per la zona de Baden-Württemberg.

Gaudir del vi a Stuttgart i voltants

A Alemanya passa el mateix que a Espanya, que cada regió té els seus plats típics, però hi ha plats que es comparteixen a cada Bundesland. També és cert, que alguns plats típics, es cuinen de diverses maneres segons la zona del país i fins i tot, segons la família, però res que no passi a Catalunya.

Així que el que pots menjar a Múnic, a Baviera, no és el mateix que pots menjar a Stuttgart, Baden-Württemberg i de fet, dins del mateix Bundesland, no és el mateix Múnic que Nuremberg, per exemple.

És difícil fer una entrada de què menjar a Alemanya sense caure en els tòpics guiris i sense deixar-te plats especials de cada regió, per això he decidit, que en aquesta entrada parlaré dels típics, però també la separaré per regions (si hi he estat).

Si et mous per Alemanya et recomano pegar un cop d’ull a les diverses entrades que a Fuet i Mate ja hem anat dedicant a diverses regions i també a alguns aspectes culturals.

Què ofereix aquesta entrada de Fuet i Mate de què menjar a Alemanya, que difícilment trobaràs en d’altres blogs? Doncs història i llegendes. Per exemple, com ha arribat la patata a Alemanya, perquè la Schnitzel és un dels plats més estimats. Com és que mengen Matje i com va sorgir la idea de mantenir el peix d’aquesta manera. Les famoses salsitxes de Nurember, com es que són tan primetes? I la salxitxa blanca de Münic? O per exemple, la història dels Maultaschen, un ravioli de carn per enganyar a Déu!

En Situació

Si parlem de plats tradicionals, Alemanya és un país carnívor i especialment porcí. Del porc se n’aprofita tot i la majoria dels plats tradicionals tenen aquest animal com a producte principal.

La gastronomia Alemanya no és molt sofisticada, bàsicament plats bullits o al forn i els acompanyaments giren al voltant de les patates i de la col fermentada.

Si vols peix, has d’anar al nord, a la resta del país, la gastronomia peixatera es limita a salmó i algun altre peix, generalment cuit al forn o a la brasa.

Però no et preocupis que en aquesta guia incompleta de què menjar per Alemanya, anirem descobrint la gastronomia típica de cada Budesland. Per què dic “incompleta”? Perquè no et vull vendre la moto, si no he estat una regió, no te’n parlaré. Però si hi he estat, agafa paper i bolígraf que la cosa ve al cent per cent.

Ja ho he comentat en nombroses ocasions, però per si és la primera entrada sobre aquest tema que llegeixes, menjar a Alemanya, de restaurant, no és barat, et pot sortir a una mitja de 20-25€ per cap, però també hi ha opcions més econòmiques i fueteres.

També t’he donat alternatives de com menjar barat a Alemanya, sense caure en un kebab o cadena de menjar ràpid. Fins i tot en vaig parlar a l’Instagram, a @turisme_fuetimate perquè puguis practicar el #turismenoguiri i gaudir de tot el potencial.

La meva opció preferida per menjar típic alemany i menjar barat és a les carnisseries o peixateries. Aquí a Alemanya, moltes carnisseries tenen menjar preparat i també moltes tenen un parell de tauletes per menjar allí directament. Són plats senzills, però bons i barats.

Seguint la idea de botigues, les pastisseries també són una bona opció, tenen entrepans freds, pastissos salats i entrepans calents de Leberkäse, per exemple. I si hi vas a última hora, a vegades els tenen a 2×1. A les estacions de trens també trobaràs alguna parada amb menjar barat.

L’opció més coneguda, als supermercats, els més “pijos” com el Edeka o el Rewe tenen carnisseria i et venen menjar que couen allí mateix, a uns preus molt raonables. Per exemple: mig pollastre a l’ast, Frikadellen o Leberkäse. També hi ha l’opció, encara més barata, del menjar envasat. Però menys sana.

I l’opció més catalana, fer-te un pica-pica o un Abenbrot, que seria a Alemanya. Vas a una carnisseria o supermercat i et compres pans, embotits, formatges, raves, pastanagues i cogombres, raïm i alguna altra fruita. Agafes una botella de vi o de cervesa. I vas a fer un pícnic al més pur estil Alemany.

Aquí, per cert, es deixa propina, un 10%. No és obligatori, però ho fa tothom i el curiós és que la deixes al pagar, quan et venen a cobrar els dius “cobra’t x” és a dir que si el menjar puja a 36€, li dius, “cobra’t 40” tant si pagues amb targeta com si pagues amb efectiu.

Què menjar a Alemanya

Hi ha plats i gastronomia que trobaràs arreu del país germànic. També és cert, que segons quins plats, cada regió té la seva versió, moltes vegades en funció dels ingredients que tenien més a mà en temps passats. Però sigui com sigui, si no ets un expert, jo per exemple, no trobo diferències. Així que alguns d’aquests plats han de caure en el teu viatge o escapada per Alemanya.

Les recomanacions fueteres bàsiques són

• Schnitzel
• Rinderroulade
• Sauerbraten
• Eisbein
• Goulsach
• Matjes

Aquest són elfvs plats més clàssics de la gastronomia germànica que has de menjar a Alemanya.

La Schnitzel que deu ser un dels plats més estimats pels alemanys, una espècie de menjar ràpid per ells. La Schnitzel és carn arrebossada, una escalopa de tota la vida o una milanesa argentina, però de porc. Si veus que davant porta la paraula Viena, és a dir, Wiener Schnitzel o Schnitzel Wiener Art, llavors és de vedella (i és més cara). També veuràs la Jägerschnitzel, Jäger significa caçador i llavors la carn ve acompanyada d’una salsa de bolets (suposo que perquè al bosc, on van els caçadors a caçar troben bolets o potser perquè la salsa ajudadava als caçadors a estovar la carn dura de caça). Per acabar amb la familia de les Schnitzel, queda el Cordon bleu és la Schnitzel convertida en llibret de llom.

Per què la Schnitzel és tan estimada a Alemanya?

La Schnitzel s’ha fet molt famosa a Alemanya, ja que és un plat de carn, gustós i de baix preu. L’èxit d’aquesta carn està en l’arrebossat. La carn porc, a Alemanya, és molt més barata que la de vedella i fins i tot més barata que el pollastre. En una granja convencional, el granger ven el quilo de carn de porc a, aproximadament, 1,5€. A la carnisseria, pagues el quilogram de porc entre 8 i 9 €.

Hi ha restaurants que estan especialitzats en preparar aquest deliciós plat alemany, en diverses versions, però majoritàriament l’únic que canvia és la salsa que les acompanya. Els números diuen que a Alemanya es crien, pel consum humà, uns 60 milions de porcs l’any i un alemany, menja de mitjana, al llarg de la seva vida, 46 porcs.

La Rinderroulade, bistec de vedella (Rinde seria “boví”) enrotllat i farcit. Per mi, un dels plats que has de tastar. Aquest és d’aquells que cada regió, cada zona i cada família, té la seva pròpia recepta. Però bàsicament agafes un bistec de vedella, li poses sal, pebre i mostassa i per damunt talls de bacó, cogombres en vinagre i ceba tot picat i ho emboliques. Després fas un caldo i ho cous tot junt al forn. Com més estona, més bo, però sense que es desmunti la “roulade”.

Sauerbraten generalment “mit Rotkohl” és carn estofada, però prèviament marinada. Aquest plat també té versions regionals. La Rotkohl és la col vermella fermentada, que li va perfecte a aquesta carn amb salsa. Jo aquest també el posari a plats que has de tastar. A vegades va amb els spätzels.

Eisbein és un dels plats més típics del país, però cada regió té la seva especialitat. El Esibein o Haxe és part de la pota del porc.

El Goulsach, que podríem resumir com un estofat de carn. Si és de porc s’anomena Scheweinerahmgoulsach (Schewein significa porc) i si és de vedella Wiener Kalbsgulasch o només Kalbsgulash (Kalb és vedella). A vegades el serveixen amb sopa o a vegades acompanyat de Spätzels, dels quals en parlarem a l’apartat de Baden-Württemberg. De tota manera, el Goulasch o Gulasch és un plat d’origen hongarès que també és molt comú trobar-se en els països veïns com Polònia.

Schweinelendchen o Schweinefilet és llom de porc i el poden servir amb salsa o fregit (Gebratene).

Zwiebelrostrabraten és un dels plats estrella de les cartes de restaurant, és vedella amb ceba rostida i salsa. És dels plats més cars de les cartes i sincerament, no a tot arreu costa el que pagues.

El Leberkäse, Fleischkäse o Fleischlaib són diferents noms per definit el mateix, una espècie de pastís de carn o de Frankfurt gegant, de forma rectangular que es bull al forn. Si saps una mica d’alemany, sabràs que Käse vol dir formatge, però en aquesta ocasió, no trobaràs gens ni mica de formatge al teu plat, només porta el nom, per la forma del pastís. Si el nom és Leberkäse, llavors porta fetge (Leber), si no en porta es queda amb Fleischkäse (Fleisch és carn). Aquest plat és típic de fires o de menjar ràpid perquè se serveix com un entrepà. A molts restaurants ho veuràs com Fleischkäse mit Spiegelei, llavors ve acompanyat d’un ou ferrat (Spiegelei).

Les Fleischküchle o Frikadellen segons la regió del país, són com unes hamburgueses. Si vas a restaurants vindran servides en plat, amb amanida i patates, però si trobes alguna fira o mercat, te les serviran en un entrepà. No confondre el terme amb Frikandel, un plat típic dels Països Baixos. Si te les serveixen amb entrepà, llavors les veuràs com Fleischküchle im Brötchen, és a dir, en un panet.

La carn d’olla del Ochsenbrust és pit de bou i carn de vedella (Ochsen és bou o vaca i Brust és pit) i és una carn que es cou bullint-la amb caldo. S’acostuma a servir amb Merrettich que és una salsa de rave picant, en diuen el Wasabi alemany. No és res d’especial, però és un dels plats típics.

El Eintopf el podria definir com una olla barrejada, una sopa de verdures, llegums i carn. Generalment no hi falta la patata, la col, les pastanagues i els naps. La llegum més habitual són les llenties i com a carn, la cansalada i alguna salsitxa.

Parlant de sopes, no podem deixar de citar les sopes més típiques d’Alemanya, tot i que ja et dic ara, que només són aigua bullida.

La més famosa de totes és la Kartoffelsuppe, la sopa de patata. Després pots tenir alguna de verdures o de carn, però sempre és només el caldo, el brou, com el Rinderbrühe, que és brou de vedella.

A vegades dins hi posen com panqueques, els Pfannkuchenstreifen o pilotes de carn, bé en realitat de fetge, Leberknödel.

Fins ara no hem parlat gaire de pollastre (Hähnchen) i és que diria que no l’utilitzen tant com nosaltres. El més habitual és trobar el Grillhähnchen que seria com un pollastre a l’ast o les Hähnchenkeule que són les potes de pollastre.

El pavo tampoc no és gaire comú, però si en vols, l’has de buscar com Puten, però a les cartes dels restaurants és molt difícil de trobar-ne, com a mínim a les zones que he vistat jo, només n’he vist a Francònia, un exemple és el Putenschnitzel.

Si anem a la part del peix, Fischfans, a nivell general podem trobar dues o tres variants. El peix és més típic del nord d’Alemanya, on es ells mateixos es diuen que són “Fischfans” que del sud, però en general a tot el país es troba:

Lachs, el salmó, que o el fan a la planxa amb patates bullides o el fan a la brasa. Per cert, les patates bullides sense pell és un dels clàssics d’acompanyament de peix. Per si el peix ja no el fan gaire saborós, a sobre l’acompanyament és d’allò més avorrit.

L’altre peix habitual de les cartes dels restaurants és el Zanderfilet, el filet de perca, però que l’acostumen a fer al forn o a la planxa amb patates i poca cosa més. No t’ho recomano per a res.

Imperdible els Matjes, arengades madurades en salmorra. Per mi, una delícia. Els Matjes són típics dels Països Baixos, però Alemanya els ha adoptat i avui en dia els pots trobar per tot el país, però és cert que a les zones pròximes als Països Baixos, com a la regió del Rin del Nord-Westfàlia quan és temporada posen especial atenció als Hollandse maatjesharing. Moltes vegades es menja en entrepà i llavors tens un Bismarckbrötchem.

El Hering que és l’arengada en si, quan es curat en sal es transforma en el Matje i es menja cru i acompanyat de ceba tallada en anelles i enciam amb cogombrets en vinagre.

D’on sorgeig la idea del Matje?

La història es trasllada a l’edat mitjana quan el bisbe Otto von Bamberg va descobrir que el peix es podia conservar salat. La temporada de pesca de l’arengada és entre el maig i principis de juliol, quan el peix té més grassa i encara no està en època de cria.

Una altra manera que tenen els alemanys de menjar peix és fumat (Rauchen), així poden fumar el salmó, l’arengada o les anguiles (Aal).

Una curiositat és que quan compres peix al mercat, la peixatera en lloc del julivert, et posa llimona.

El món de les salsitxes a Alemanya

Aquí obrim un apartat interessant i tan llarg com vulguem fer-lo, perquè les salsitxes a Alemanya són un món a part. Si bé és cert que per nosaltres tot és Frankfurt i com a molt diferenciem el Bratwurts, a Alemanya tenen una gran classificació en funció de la carn, de la preparació i de la cocció.

A Alemanya no mengen frànkfurts, a Alemanya mengen Wurts i el pa, no és de frànkfurt ni de “hot-dog”, acostumen a menjar-ho amb un pa rodó. Tenen salsitxes per a tot, però el frànkfurt com nosaltres l’entenem, el Rotwurts, és el típic menjar de fires i mercats de Nadal. On també és fàcil trobar el Bratwurts.

Les salsitxes de fires i mercats, generalment venen amb “im Brötchen” que significa en panet i s’acompanya, generalment amb mostassa (Senf) o també amb quètxup. Si les demanes en un restaurant al plat, llavors venen amb la col fermentada, el Wurst mit Sauerkraut o Wurst mit Kraut

Les salsitxes que et diri que has de tastar, la meva llista fuetera és:

• Rotwurt im Brötchen
• Bratwurst mit Sauerkraut
• Leber- und Griebenwurst
• Weißwürste mit süßem Senf
• Currywurst
• Nürnberger Bratwurst

Quins tipus de salsitxes hi ha a Alemanya?

Les salsitxes crues, Rohwurst i les Landjäger, serien com les nostres llonganisses seques, però res a veure amb el gust. Roh vol dir precisament cru i Landjäger és la barreja de “terra i cacaçador”.

També tenen botifarra negra com a embotit, la Schwarzwurst o Blutwurst.

Les que anomenen escaldades, Brühwurst, però que en realitat són salsitxes on la carn s’ha picat, barrejat amb aigua o gel i finalment escaldat. Aquí entraria el frankfurt com nosaltres l’entenem i una espècie de “choped”. També hi posaria el Leberwurst, la salsitxa de fetge o per nosaltres, el paté.

Una altra manera de servir les salsitxes són bullides, però ja és menjar més típic de Besen, com el Leberwurst i el Griebenwurst, les Leber- und Griebenwurst. La textura ja et dic ara, que és molt estranya.

Kochwurst, que podrien assemblar-les, visualment, a una catalana o una salsitxa una mica curada, són salsitxes que primer s’ha cuit la carn (koch) i després s’ha fet la salsitxa i s’han bullit.

Amb excepció de les Weißwurst, un esmorzar típic de Baviera i de Württemberg. Salsitxa blanca escaldada, mostassa dolça (Süßer Senf) i Bretzel. Si a la paraula mostassa dolça li veus Hausmacher com per exemple, Süßer Hausmachersenf, no t’espantis, senzillament vol dir casolana o fins i tot Bayerischer süßer Senf, que llavors específica que és de la regió de Baviera. A l’apartat de Baviera explicaré la seva història.

Generalment, les salsitxes són de porc, Schweinswürst, sobretot si no t’ho indiquen. Per exemple si veus Kalbsbratwürste, vol dir que són de vedella (Kalbs és vedella i Brat és a la planxa).

Currywurst és, possiblement, el menjar ràpid per excel·lència nacional. Una salsitxa fregida, tallada a rodanxes i servida amb molta salsa de quètxup amb curri i un cusco de pa. El que més m’agrada és la màquina per tallar la salsitxa.

També hi ha salsitxes especials, com les de Nürnberger, primetes com el dit i servides amb mostassa dolça. De lo milloret que hi ha. Són típiques de la ciutat de Nüremberg, de Baviera, però les trobaràs per tot el país. A l’apartat de Baviera ja en parlarem una mica.

Per acabar en aquesta llista citaré la Wurstsalat, un clàssic, sobretot els dies de calor, que trobaràs a totes les cartes de restaurants i dels plats més econòmics.

La Wurstsalat vol dir, literalment, amanida de salsitxa i és embotit tallat com el Lyoner amanit amb vinagre, oli, cogombres i ceba, bàsicament. El Lyoner és una Brühwurst, de les que hem dit que sembla un choped. Si la Wurstsalat és de Nüremberg, llavors utilitzen la Nürnberger Stadtwurst, que també és una Brühwurst i si la fan a Regensburg (Ratisbona), utilitzen la Regensburger.

Què menjar a Baden-Württemberg

Baden-Württemberg (BaWü) no és Alemanya. Bé, sí que ho és, ja ho sé, però és una regió, un Bundesland, particular. Baden-Württemberg surt de la unió, el 1952, de les regions de Baden i Württemberg. Com et pots imaginar, la regió va quedar dividia culturalment entre els Baden i els Schwäbisch que formen part del Württemberg. I sobretot els Schwaden, els habitants de Schwaben, de Suàbia, tenen particularitats especials, però d’això ja en parlarem un altre dia.

Per situar-nos, la capital de Baden-Württemberg és Stuttgart, que és on visc i, per tant, trobaràs força entrades a Fuet i Mate. Altres ciutats importants i turístiques de la regió són: Mannheim, Heidelberg, Ulm i Tübingen. Però saps què? Millor que peguis un cop d’ull a la guia d’escapades que he preparat per Stuttgart.

Què visitar pels voltants de Stuttgart

Igualment, si parlem de què menjar a Baden-Württemberg, també s’ha de separar per zones, igual que hi ha plats típics de Lleida, que a Girona no ho són, a cada regió d’Alemanya hi ha diversitats gastronòmiques.

Aquesta guia de què menjar a Baden-Württemberg està basada en la meva experiència fins ara i en els plats que ja he tastat i els que he vist a les cartes dels restaurants Schwäbisch, Baden i Besen. També és cert que no he anat més a baix de Tübingen, per tant, la Selva Negra i tota l’àrea més del sud de la regió, em queda pendent.

Què menjar a Baden-Württemberg és una molt bona pregunta, amb una resposta fàcil si vols quedar-te en la superfície guiri i una resposta molt interessant si vols fer una bona integració. Aquí a Fuet i Mate, et respondré la primera ara mateix i la segona a poc a poc.

Els tres plats més famosos, els que trobaràs a qualsevol blog guiri són:

• Maultaschen o Maultäschle
• Käsespätzle
• Linsen mit Würstchen und Spätzle

Les meves recomanacions fueteres canvien una mica llista

• Maultaschen o Maultäschle
• Käsespätzle
• Saure Kutteln
• Bretzel

Maultashen, per simplificar, diríem que són com raviolis. És una massa farcida de carn, si anem als clàssics. Normalment, se serveix com si fos la pasta d’una sopa (in der Brühe) o també tallats i passat per la paella (geschmelzt) i amb ou, estil de truita (geröstet mit Ei).

Jo diria que no pots marxar de Stuttgart ni de Baden-Württemberg sense haver tastat els Maultashen, sempre i quant no tingues cap intolerància. Els clàssics són de carn, però avui en dia ja en trobes de vegetarians.

Quina és la llegenda de l’origen dels Maultaschen?

Jo et recomano menjar els de carn, els de tota la vida. Saps perquè són de carn? Diuen que els Maultaschen van sorgir en època de Quaresma, per amagar als ulls de Déu que els monjos menjaven carn.

Durant l’època de Quaresma està prohibit menjar carn, però els monjos cistercencs del monestir de Maultbronn, necessitaven la proteïna de la carn per dur a termes les tasques físiques. Diuen que un lladre que fugia, va perdre el seu botí a prop d’un monjo anomenat Jacob. Aquest el va obrir i hi va trobar un tros de carn, que no només el va retornar, sinó que va mentir a Déu, una peça aquest Jacob. Resulta que va tallar la carn ben petita i la va barrejar amb verdures, per fer-la més “invisible”, va posar-ho tot dins de petits sacs de massa i els va bullir. D’aquesta manera, ningú, ni els seus germans, ni Déu, veurien que menjaven carn en època en què era prohibida.

Hauries de Saber:

Altres llegendes de mentides de Quaresma: Carnestoltes a Alemanya

Seguim amb els plats típiques que hauries de tastar.

Käsespätzle és un plat que veuràs a totes les cartes i també fora de la regió. Els Spätzle, són la pasta típica del sud de Baden-Württemberg i tant els poden fer servir per acompanyament de plats principals, com per a plat principal, per exemple posant formatge (Kässe). El formatge utilitzat pels Käsespätzle, al sud, a les zones de muntanya, és el Bergkäse, traduït literalment, el formatge de muntanya. A vegades es barreja amb Emmantellar o també es pot posar amb Allgäuer Käse Greyerzer o un mittelalter Gouda.

Linsen mit Wurst o mit Spätzle, per mi, el plat menys sofisticat dels tres, senzillament llenties amb salsitxa o amb Spätzle. Els hi encanta aquest plat i sincerament, pel meu gust, és car i té poca gràcia.

Hauries de Saber:

Què necessites saber si vas a Stuttgart

Però no només d’això es viu a Baden-Württemberg i és que té d’altres plats per descobrir i que són d’allò més tradicionals.

El Gaisburger Marsch que és una sopa, però sense la pasta, només el caldo amb la carn i les verdures, però també res a veure amb la nostra sopa i molt menys una bona escudella. És un plat que no trobaràs a tots els restaurants i si et dic la veritat, potser tampoc cal que el tastis, no et perds res.

A mi m’encanta el Saure Kutteln, són com uns callos, no obstant això, menys gustosos. Aquest plat també és difícil de trobar, no tots els restaurants el tenen, però és un clàssic dels restaurants autènticament Schwäbisch.

El Zwiebelkuchen, un pastís de ceba, però si li volem buscar un amic conegut, diríem que és com la quiche. Aquest és un plat molt casolà.

La Flammkuchen és un clàssic a les fires i mercats, sobretot de la zona de Baden. Per buscar una similitud és com una tarte flambée francesa, típica d’Alsàcia i Lorena. Una base de massa fina, com la nostra coca de recapte, però pel damunt amb els ingredients típics d’Alemanya: cansalada i ceba i tot barrejat amb crema agra. La Flammkuchen es cou al forn i a poder ser de llenya.

Bretzel, aquella galeta de pa en forma de llaç. Sí, Bretzel no Pretzel, no m’he equivocat. Fins i tot Brezel o Brezn és més correcte que Pretzel, a Alemanya. El nom Brezel ve del llatí “Brachium“, braç, i seria la representació del pa, que sembla una persona amb els braços creuats. Aquí m’arrisco a crear conflicte entre si és de Suàbia o de Baviera, el Bayerische Breze, però de fet l’origen d’aquest pa tan estimat a Alemanya no és molt clar. Alguns diuen que ve d’abans del segle XI a Baviera, però els habitants de Suàbia també reclamant l’originalitat d’aquesta delícia salada. Sigui com sigui, avui és el símbol dels pastissers i és menjat a tot el país, ja sigui sol, amb mantega, Butterbrezel, o farcit d’embotit. De fet, si vas a Stuttgart i a Múnic, compra’n un a cada lloc i busca les diferències.

Salzfleisch, carn salada, que no és el mateix que cansalada, és carn marinada amb sal típica de la zona del nord de Francònia. Francònia és una antiga regió d’Alemanya que compren parts dels actuals Bunderslands de Baden-Württemberg, sobretot el nord amb capital a Heilbronn, Baviera amb Nuremberg com a capital de Francònia i el sud de Turíngia. La Salzfleisch és un plat molt típic i característic de restaurants locals, com potser els Besen i s’acostuma a servir bullida en un brou amb llorer, pebre i ceba i acompanyada amb mostassa i col fermentada (Sauerkraut). No diria que és una delícia, però un d’aquells plats que trobes en pocs blogs guiris.

Salzbraten és un rostit de porc cuit a la sal, com si fos la nostra dorada a la sal però amb porc.

Un lloc ideal per menjar aquests plats locals són els Besen. No t’explico aquí que són, perquè ja n’he parlat.

Hauries de Saber:

Què és un Besen i la cultura del vi

El Tellersulz és un dels plats més estranys que he menjat mai. Aquest plat pot ser de la regió Schwaben (Suàbia) o de Baviera (Bayerische Tellersulz). En realitat, els de Baviera el reclamen com a propi, però com que jo l’he tastat a Stuttgart, el poso a l’apartat de què menjar a Baden-Württemberg. Per explicar-lo visualment, et diria que són “coses en gelatina”. En realitat Teller és plat i Sulz és un derivat de Sal (Salz) i Brühe (brou). Els talls de carn amb verdures es bullen i després es deixa refredar tot en plats de sopa amb el brou que a poc a poc va solidificant, on s’hi afegeix un ou dur i cogombre en vinagre.

Et deixo l’enllaç a la web de Schmeck den Süden, que seria una traducció així com “sabors del sud” de la regió de Baden-Württemberg. Està en alemany, però és molt interessant.

Què menjar a Baviera

Baviera o Bayern, en alemany és un dels Bundeslands més especials d’Alemanya, per començar és un estat lliure anomenat oficialment Freistaat Bayern. Si abans t’he dit que Baden-Württemberg no era Alemanya, Bayern encara ho és menys.

Molts dels tòpics que ens venen al cap quan pensem amb Alemanya, són en realitat bayrisch. Baviera és la segona regió que més aporta al PIB nacional, seguit per Baden-Württemberg i precedit per Rin del Nord-Westfàlia.

Baviera també és una de les zones més turístiques i segurament hi has estat i si no, ho tens a la llista. Múnic és la seva capital, però Nuremberg, Rotherburg ob der Tauber o el castell de Neuschwanstein són dels llocs més visitats de tot el país.

Què visitar a Baviera

Les meves recomanacions fueteres per menjar a Baviera:

• Schweinshaxe
• Algun plat amb Kloß d’acompanyament
• Nürnberger Würstchen
• Ente, ànec

Per parlar de què menjar a Baviera, també s’ha de fer dues divisions, entre la part de Múnic i la part de Francònia, amb Nuremberg al capdavant, les especialitats Fränkische.

El Schweinshaxe o Haxnbauer, el codillo de porc, és el plat estrella de Munic i de les seves cerveseries. Aquest pot ser rostit o al forn. L’acompanyament és una salsa i les Kloß. Aquest plat és el típic i tòpic d’Alemanya, no és exclusiu de Múnic, ni tan sols de Baviera, perquè per exemple a Colònia també el pots trobar o per Stuttgart, però a vegades el nom canvia, Schweinehals o Schweinshaxen o Eisbein.

Les famoses Kloß, simplificant molt, són unes boles de patata i farina bullides típiques de la regió de Baviera. Si per exemple a Baden-Württemberg ho acompanyen tot amb Spätzels, a Baviera va amb Kloß.

Krustenschweinebraten és també un dels plats més típics de la cuina bavaresa, en aquest cas la carn de porc es rosteix fins a aconseguir una crosta cruixent.

Schäufele o Ofenfrisches Schäufele, que és com al sud del país anomenen l’espatlla del porc. La serveixen directe amb l’os i la pell, que ha d’estar ben rostida. Sempre ve servida amb una salsa i generalment l’acompanyament també són les Kloß. La pots trobar escrita de diverses maneres, segons la regió: Schäuferle, Schäuferla, Schäufala, Schäufli, Schäuferl o fins i tot, Schäufelchen

Spanferkelteile és la pota del porc, el mètode de cocció també és similiar, ben rostida i cruixent.

A Baviera molts dels plats van acompanyats de salsa de cervesa la Biersoße. Si la cervesa utilitzada és negra, llavors la salsa s’anomena Dunkelbiersoße. Si la cerveas és una Bock, llavors la salsa és una Bockbiersoße i així anar fent, s’enten l’idea, oi?

D’aquí surten plats tan característics com el Bierbradl Schweinsbraten, és a dir, porc rostit amb salsa de cervesa.

I evidentment un dels plats estrella de Múnic, el Weißwürste. Unes salsitxes blanques bullides i servides amb Bayerischer süßer Senf, és a dir, mostassa dolça de Baviera.

Quina és la història de les Weißwürst?

Si fem cas a la llegenda més estesa, la salsitxa blanca, la Weißwurst va sorgir un diumenge de carnaval, concretament el 1857. Resulta que el diumenge de carnaval era típic esmorzar salsitxa, ja que la Quaresma s’apropava i menjar carn estaria prohibit. Un carnisser de Múnic, no tenia prou tripa d’ovella per preparar-les i va utilitzar la culata de porc. Com que aquest producte és més tendre, per por de què esclatés durant el fregit, va decidir bullir-les. El resultat, un èxit!

Malgrat tot, això és llegenda, i l’origen de la salsitxa blanca més famosa d’Alemanya es deu que el porc, cada vegada era més estimat i el preu de la carn era més baix. Els carnissers amb idea d’aprofitar-ho tot, van anar creant noves receptes i van utilitzar el porc per fer d’envàs de la salsitxa, a la botifarra de vedella i li van agregar espècies.

Seguim amb les salsitxes típiques de Baviera.

Les Nürnberger Würstchen ja n’hem parlat a l’apartat de salsitxes, però per si has vingut directe a veure Què menjar a Baviera, t’ho anomeno aquí, perquè són delicioses i no pots deixar-les passar. Les Nürnberger són unes salsitxeres fines com un dit i petites, que les poden servir al plat o en entrepà. En pa són Drei im Weckla, 3 en pa. Al plat són auf der Gabel, a la forquilla, i van acompanyades de mostassa (Senf) o amb salsa Merrettich (el wasabi alemany) i la versió menys coneguda, és el Saure Zipfel que venen amb caldo.

Perquè les salsitxes de Nürnberg són tan primes?

Aquestes salsitxes són tan primes perquè al segle XVI quan el cost de la matèria prima es va encarir, els carnissers van haver de reduir la quantitat per tal de mantenir la qualitat. Una altra versió, diuen que si eren primers per fer-les passar pels forats de la paret i alimentar als presoners.

Aquestes salsitxes tenen fins i tot Denominació d’Origen, les Nuremberg Rostbratwurst formen part del Protected Geographical Indication (PGI).

Hauries de Saber:

Què visitar a Nüremberg

Rinderrückensteak és un bistec de vedella (rinder) que acostumen a servir amb salses, com la de bolets, la Pilzrahmsoße (Pilz és bolet). En realitat aquest és un clàssic d’Alemanya, però a Baviera la carn de vaca té una fama especial.

Basat en la meva experiència diria que a la regió de Baviera i sobretot a la part de Francònia és més habitual trobar-se ànec del que et trobes, com a mínim, per Stuttgart. A Stuttgart, si vols ànec, has d’anar a un restaurant asiàtic, en canvi, a Francònia està a totes les cartes dels restaurants típics. L’ànec l’has de buscar com a Ente i realment, te’l recomano.

A Nuremberg, si vols menjar peix, tens la carpa, la Karpfen que és un dels plats locals més estimats.

Cito aquí, novament el Bretzel o a Baviera, Breze o Brezen, i també Tellersulz, dels quals trobaràs l’explicació a la secció de Baden-Württemberg.

Un dels plats per picar més típics de Baviera és el Obatzter auf Brot, el Obatzter, Obatzda o Obazda és una crema de formatge suau, com el camembert, barrejada amb mantega, nata o quark.

I a Múnic, tot baixa amb mig litre o millor encara, un litre de cervesa! Aquí són molt més de cervesa que de vi, a diferència de com passar a altres regions d’Alemanya. Però també és cert, que cap al nord, sobretot a la zona de Würzburg, el vi torna a ser especial.

Què menjar a Rin del Nord-Westfàlia

Em sembla que si m’aposto un pèsol dient que no et són el nom de la regió del Rin del Nord-Westfàlia, el guanyaria. Però si et dic ciutats com Colònia (Köln), Aquisgrà (Aachen), Düsseldorf o Dortmund la cosa ja canvia, oi?

Resulta que el Rin del Nord-Westfàlia és el Bundesland que més aporta al PIB nacional i també és la regió amb més habitants del país amb més de 18.000.000 habitants, d’un total d’uns 84.300.000. El segon Bundesland en habitants és Bayern amb uns 13.000.000 i el tercer Baden-Württemberg, amb una mica més de 11 milions. Ja veus que sempre parlem dels mateixos tres.

Hauries de Saber:

Què visitar per Rin del Nord-Westfàlia

En aquesta regió d’Alemanya ja hi ha algunes diferències més respecte Baviera i Baden Württemberg, en part, per la seva proximitat als Països Baixos i en part, de fet principalment, perquè antigament estava “molt” lluny i les influències no arribaven.

Evidentment, aquí també el porc és l’especialitat de la casa, però tens alguns plats típics de la regió i d’altres típics segons la zona.

Recomanacions fueteres per gaudir de la gastronomia del Rin del Nord-Westfàlia

• Himmel und Ääd
• Pfefferpotthast
• Matjesfilet

Per mi, el millor descobriment gastronòmic del Rin del Nord-Westfàlia és la botifarra negra, la Flönz. La trobo boníssima i ells ho saben perquè forma part d’alguns dels plats més famosos de la regió.

Himmel und Ääd o també Himmel und Erde, Cel i Terra, un clàssic de clàssics de la regió, no pots marxar sense tastar-lo (si menges de tot). El plat és molt senzill, però si enganxes una bona botifarra negra, la combinació de puré de patates (terra), puré de poma (cel) i la botifarra és genial.

Möppkes Liärberbraut, seria el germà petit del Himmel und Erde, salsitxa negra amb poma al forn.

Continuant amb la botifarra negra tenim el Kölsch Kaviar. A Colònia el caviar és la botifarra negra i quan la serveixen amb ceba crua a rodanxes , Zwiebelringen i mostassa Senf és un dels plats “ràpids” i típics per menjar a Rin del Nord-Westfàlia.

El Westfälischer Pfefferpotthast un clàssic de la gastronomia del Rin del Nord-Westfàlia i sobretot de la zona de Dortmund. Seria carn amb suc, generalment carn coneguda com a Ragout, és a dir, carn de caça tot i que últimament també es fa molt de vedella, acompanyada de cogombrets en vinagre, patates bullides i, a vegades, remolatxa.

Westfälisch Bauernsülze o senzillament Sülze o el Tellersulz que t’he comentat abans, aquella carn de porc, generalment, amb verdures que es cou amb aigua i es deixa refredar, fent una massa solidificada gelatinosa.

Kartoffelpuffer és un menjar típic de fira, són aquelles “galetes” de patata ratllada i fregida. En algun indret del país les anomen Reibekuchen i a França és el que es coneix com galette.

El Westfälischer Eisbein també és molt típic de la zona de Westfàlia, tot i que el Eisbein no deixa de ser el Haxe que t’he comentat anteriorment, és a dir, el garró del porc. La versió de Westfàlia el Eisbein es bull en aigua.

Hämmcher mit Kappes que seria com un pernil de porc bullit en caldo amb ceba, pastanagues i porros i acompanyat de Sauerkraut i Kartoffelpüree, és a dir, xucrut i puré de patates, respectivament.

Westfälischer Topf, és a dir una sopa de verdures i salsitxa. Sempre que vegis Topf, que en realitat vol dir olla, t’has d’imaginar sopa, però a l’estil alemany, sense la pasta.

La Zwiebelmett, que és carn de porc crua amb ceba. Diria que Mett és una paraula que ve de la zona de Thüringen, que significa, presicament carn i Zwiebel és ceba. Però que a Thüringen no hi he estat i aquest plat el vaig veure a molts restaurants del Rin del Nord-Westfàlia, cosa que no he vist per Baden-Württemberg, permet-me la llicència de nomenar-lo aquí.

Kringelbratwurst és el més semblant a la nostra botifarra o llonganissa a la brasa. També l’anomenen Dortmunder Rosenkranz.

Parlant de salsitxes, hi ha la und Brodwoosch, la Brodwosch és una salsitxa típica de la zona de Colònia, en realitat seria el Bratwurst, però com que a Colònia tenen el seu propi dialecte, l’anomena diferentment i evidentment, cada regió i casa té la seva mini-versió salsitxera. El que la fa especial aquí és que ve acompanyada d’ortigues, Brennessel, Bröhnessel o Bröhnessele.

Duvet Bunne met Sapeck o Decke bunne mit Speck un clàssic de temporada i sense cap secret. Faves amb cansalada. Típic plat de camperol, senzill barat, però amb un alt contingut de proteïnes. Em recorda les faves bullides, amb patates bullides, caragols bullits i maionesa casolana, senzills, però sí el producte és de qualitat, deliciós.

Matjesfilet, el peix cru, que per la seva proximitat als Països Baixos, en aquesta zona celebren la temporada.

També per proximitat als Països Baixos és fàcil trobar les Frikandel, però són una mica versionades. De tota manera, no t’ho recomano com una cosa imperdible.

Flutschmoppen són uns dolços, com unes galetes amb canyella, cardamom i claus d’olor que recorda una mica la merenga, també típiques de la zona de Renània.

Evidentment, en aquesta zona i especialment a Colònia, has de tastar la seva cervesa més famosa, la Kölsch, una cervesa de fermentació llarga, una lager típica d’Alemanya, però que amb aquesta denominació, només es pot fabricar a Colònia, Köln.

Hauries de Saber:

Guia completa per visitar Colònia

La zona de Dormund també és molt famosa per les seves cerveses i fins i tot podràs visitar fàbriques de cervesa.

Què visitar a Dormund

Per acompanyar la cervesa, és típic de la zona el Halve Hahn, malgrat el que el seu nom pugui confondre (mig pollastre) es tracta formatge holandès (força disgustat) amb mostassa ceba i servit amb pa. El perquè del nom? Doncs diu la tradició que ens hem de remuntar a una festa organitzada per Wilhelm Vierkötteri que fen un joc de paraules, en lloc de servir pollastre va servir aquests entrepans de formatge.

Què menjar a Renània-Palatinat

Renània-Palatinat o en alemany Rheinland-Pfalz és una regió que tinc poc explorada. La seva capital és Mainz, però també hi destaca Trier, Koblenz, Ludwigshafen i Kaiserslautern, que serien les cinc ciutats més importants del Bundesland.

Renània i Palatinat és una de les zones vinícoles més importants del país, altament conegut el vi de la zona de Pfalz.

La guia de què menjar a Renània-Palatinat està inacabada, però no et preocupis que anirà creixent.

Aquí també tenen plats típics, però com t’he comentat la tinc poc explorada, així que sé que he de tastar plats com el Pfälzer Saumagen que és carn de porc amb botifarra tot cuit a l’estómac de l’animal i servit de patates.

El que sí que he tastat i et confesso que va ser per osmosis. Vaig parar a Mainz, un dia d’aquells que viatjava entre Mönchengladbach i Stuttgart, i vaig encertar el dia que hi havia el mercat setmanal i a sobre el dia que hi havia el festival de vi. Vaig pensar, perfecte, menjo alguna cosa al mercat i em va cridar l’atenció la gran qualitat de gent que vaig veure a peu dret amb una salsitxa bullida a la mà sucant-la en mostassa i un tros de pa a l’altra mà. Així que vaig deduir que avui, tocava menjar la Weck, Worscht un Woi (WWW) és a dir, pa, salsitxa i vi. Aquest senzill àpat era típic de l’època de verema perquè és fàcil de transport i de cuinar.

Si tens més idees típiques de la regió, deixa-les als comentaris perquè l’objectiu d’aquest any és intentar coneixer millor aquest zona.

Què menjar a Hessen