Phnom Penh (ក្រុងចតុមុខ) és la capital de Cambodja. Evidentment, si viatges pel país, és una ciutat que hi has de parar. Aquí t’expliquem tot el que nosaltres hi vam aprendre després de passar-hi una setmana i conviviment amb cambodjans.
Si et sembla que Phnom Penh és Cambodja, clarament necessites llegir aquest artícle. La capital del país dels hereus dels Khemer, o més concretament, el centre, és un lloc preparat per europeus cap a europeus.
En situació sobre Phnom Penh, Cambodja
L’objectiu dels extrangers afincats a Phnom Penh és tenir un hostel, el bar del qual ofereixi cervesa barata i festa i festa. L’allotjament és barat perquè el ganxo està al bar i perquè qui treballa són cambodjans per 150U$D al mes o turistes fent HelpX o Workaway. Com ho sabem? Per experiència!
Buscar això មន្ទីរពេទ្យ គន្ធបប្ផាទី ១ al google i marca-ho, el menjar més barat de Phnom Penh i autèntic.
Ens vam trobar submergits en un món del qual hi estem totalment en contra, un món que haviem intuit a Laos i fins i tot tastat. Però a vegades et menges els teus principis i t’autoenganyes dient que fins que no ho coneixes no ho pots criticar.
Doncs bé, ja ho coneixem i ho critiquem. Els Europeus hem fet de Cambdoja i Laos un fàstic! Siguem honestos, els europeus i els governs locals que ho permeten. La pela és la pela, a Lleida a París i a Cambodja.
Vols passar per Cambodja, gastar poc i marxar coneixent la realitat? Mira el nostre itinerari per Cambodja i llegeix els trucs per ser un motxiller de motxilla bruta.
Breu història per parlar al bar
La llegenda explica que la princesa Phom, mentre pescava des del cim del turó Penh, va trobar-se 4 estàtues de Buda. El temple Wat Phom va ser construït, en aquell turó, per tal de donar-los una casa. Així del nom de la princesa i del turó, és com es va anomenar el que seria l’última capital de l’imperi Khmer. El rei Phnea Yat va ser qui decidí traslladar la capital, el 1431, de Siemp Riep a Phnom Penh.
La gent que li agrada posar sobrenoms, anomena a Phnom Penh la Perla d’Àsia. Avui en dia seria la ciutat dels Tuk- Tuks i és que aquesta paraula és la que mes sentiràs per minut en tot el país (i bona part d’Àsia).
La ciutat va ser capital del regne dels Khmers després que els Thais cremessin Ankor. De fet Phnon Penh estava més ben ubicada que la primitiva capital, ja que es trobava més a l’interior del regne i per tant, més protegida.
La capital de Cambodja, ràpidament va créixer i evolucionar gràcies al comerç liderat per vietnamites i per xinesos. Després va venir el protectorat francès, temps durant el qual va adquirir la configuració quadricular dels carrers, que tant ajuda avui a moure’s sense mapa.
Després de la independència la ciutat va seguir creixent en població fins quan l’exèrcit del Khmers Vermells van entrar a la ciutat i van forçar a tothom a emigrar cap al camp. Durant el temps de Pol Pot, la capital va estar gairebé deshabitada, seguint l’objectiu de depuració de la societat, convertir-la en una societat rural.
Phonm Phen, a Cambodja, va ressorgir de les cendres, després de l’alliberació liderada pels vietnamites. Amb el pas dels anys la població ha tornat a augmentar, sobretot de gent jove que busca una millora en la qualitat de vida en emigrar de les zones rurals i muntanyoses cap a la capital, amb l’objectiu de trobar feina i si pot ser en el sector turístic millor.
N’hi ha molts que treballen 8 hores diaries, amb un dia lliure a la setmana, per 150 U$D i un sostre. I d’aquestes condicions, el seu cap europeu n’està molt content. Pot ser si, potser que tinguin raó a Cambodja però quan ells cobren a preus d’europeus i viuen a preus de cambodjands…mmm..alguna cosa fa pudor.
Què visitar a Phonm Phen, Cambodja
Avui en dia, passejant per Phonm Phen, a Cambodja, podem trobar dos tipus de ciutats en una, sense haver de caminar gaire.
Per una part tenim els grans edificis que van deixar els francesos, com el Mercat Central, i els grans edificis que es construeixen actualment per allotjar oficines o centres comercials, com per exemple el que podem trobar a prop de l’estació de trens.
Per l’altra part encara queden signes de la ciutat rural entre els seus carrers i mercats, un exemple és el mercat Phsat Kandal.
Hauries de Saber:
Sempre pots menjar més barat d’un dólar. Ves on no hi hagi turistes.
Per visitar la ciutat en si, amb unes hores n’hi ha prou. Pel centre hi ha diversos temples amb entrada gratuïta, el Palau Reial i el Museu Nacional, tots dos amb una entrada elevada.
Al temple Wat Langka fan classes de meditació gratuïtes els dilluns, dimecres i dissabtes de 18.00 a 19.00 i els diumenges al matí de 8.30 a 9.30.
Els altres tres temples destacats són el Wat Botum Vattey, el Wat Saravon Decho i el Wat Ounalom, que queda a prop del mercat més autèntic de la ciutat, el Phasar Kandal.
Una mica allunyat del centre hi ha el mercat rus, Phsar Tuol Tom Poung, una mica massa turistejat. Els altres mercats clàssics són el central, Phsar Thmei, el Sangkat Phsar Chas, el Phsar Kandal, que ja hem dit que per nosaltres el més interessant de tots i el Phsar Chas, que és el mercat nocturn.
Si voleu una altra activitat gratuïta, al META HOUSE (German Cambodian Cultural Center), de tant en tant passen pel·lícules. I al Camadia Garden, a vegades, fan gimnasta lliure. També sempre hi ha gent jugant al voleibol.
Evita els tours guiris.
Un dels recorreguts típics d’un dia és anar als Killing Fields, que es troben a uns 15 km de la ciutat i acabar la jornada visitant l’escola- centre de tortura i ara museu S-21. Nosaltres només vam fer el museu, el cost de l’entrada és de 5U$D més 3 per l’audioguia, la qual podeu compartir (en aquest cas és necessaria, ja que no hi ha gaires panells informatius, ja hem penjat la “transcripció“, així no us cal pagar 3 dòlars extra).
Un altre dia o de camí cap a Battambang o venint d’allí, podeu visitar un poble flotant que es troba a només 90km i que encara no està massificat pel turisme, Kampomg Chhnang.
Us contem un secret
Phnom Penh està ple de hostels per a europeus i americans, per treure’ls els diners fent-los pensar que viuen a l’autèntica Cambodja. A veure, ningú és tonto, crec, la culpa de qui és “del chancho o de quien le da de comer“? Nosaltres hem treballat en diversos països, com Japó, Corea del Sud i Malàisia a canvi de menjar i dormir i sempre ho hem fet en hostels amb la feina de netejar-lo. A Cambdoja i Laos, la història canvia, la nostra feina era fer “d’animadors”.
Tots els que ens coneixeu, a part de que quan vam fer el viatje ja passàvem de la trentena, sabeu que no ens caracteritzem per ser molt socialment actius en termes de seguir la manada…per tant, com és que ens “contractàven”? Ben sezill, en aquests països la mà d’obra local els surt molt barat però la competència per ser el “lloc més cool” és bèstial.
Com a no-europeus una catalana i un argentí…hem descobert que a Europa i Amèrica els “papàs” paguen als nens, quan acaben el batxillerat, un viatge per “trobar-se amb ells mateixos i decidir que volen fer amb la seva vida”. Chapeau! En resum, el sud-est asiàtic és el destí perfecte d’aquesta generació. Ells s’omplen la boca dient que viatgen sols però l’únic que volen és coneixer gent al hostel per fer coses i poder pujar-ho a l’Instagram.
Entre nosaltres, follar a Cambodja per estar de viatge i follar a casa perquè queda guai. Qui ho rebutjaria?
Lo dit, la nostra feina a Cambdoja era fer que qui baixés sol al bar amb un llibre, socialitzes. Les “preses eren fàcils, perquè estaven més estona mirant el mòbil que el llibre, per tant, l’únic que volien era fer “amics”.
La gent és molt oberta però només quan porta unes copes de més o a través d’internet, però cara a cara…ai papà…no saben què fer. La solució per la nostra generació és ben sezilla, tenir un “ice breaker”, és a dir, alguna activitat per trancar el gel: el billar!
T’agrada jugar al billar? Els preguntàven una vegada iniciada la conversa sobre “cap a on vas o d’on vens”. Fos quina fos la resposta, tots acabàven jugant al billar, era la millor manera de socialitzar, coneixer gent, lligar i quedar bé. I pels nostres companys de feina era la millor manera per arribar a fer una caixa de 200U$D la nit (que en realitat era el seu sou mensual) i així tenir un bonus.
Ara enteneu perquè viatgem de manera diferent i evitem aquest tipus de viatge ovella? Critiqueu-nos però ara que ho coneixem, no ens arrepentim del que “ens hem perdut”. Estem encantats de practicar el Turisme No Guiri.
A canvi de treballar tenim llit i esmorzar gratis i ens donàven “crèdit” per gastar amb el menjar de la carta. Al restaurant podíem menjar de carta, l’autèntic menjar cambodjà. JUAS-JUAS-JUAS!
Hauries de Saber Phnom Penh, Cambodja
L’imprescindible
Entrar i Sortir de Phnom Penh
- Anar de Battambang a Phnom Penh: 5U$D. L’autobús de la companyia Sorya et deixa al centre de la ciutat. <- Anar de Phnom Penh a Kampot: autobusos entre 6 i 7.5 U$D. L’autobús de la companyia Sorya és l’opció més cara però el que marxa més tard de Phom Penh.
Moure’t per Phnom Penh:
- Hi ha autobusos urbans, el bitllet costa 1.500 riels i has de pagar just. Et pots oblidar dels tuk-tuks.
- Llogar una moto: automàtica 7U$D i manual a 5.
Dormir a Phnom Penh:
- Llit en dormitori compartit 2,5 U$D o habitació doble privada amb bany privat per 5U$D.
- Si ets de dormir en hostels, us recomanem el Eighty8 on per 5U$D podreu compartir un pod amb bany compartit. És a dir una habitació càpsula però molt gran. Per 2U$D més teniu un bufet lliure per esmorzar, que us atiparà fins a l’hora de sopar. Al dato que hi ha truita a la francesa o ous que pots acompanyar de diversos ingredients com bolets, pernil dolç i formatge! Ah, també hi ha piscina. Si us interessa, aneu directament allí a reservar, segurament ús facin alguna oferta.
Menjar a Phonm Penh
- 1 U$D de mitjana, però al mercat del costat de l’Hospital Infantil (a prop del Eighty8) pots menjar el famós arròs per 500 amb acompanyament per 2.000 riels.
El que et fa estalviar diners
- A Phnom Penh hi ha molts hostels que accepten allotjament gratis a canvi de treballar unes hores fent de relacioms públiques. El Eighty8 t’ofereix, a més a més, l’esmorzar i crèdit per menjar al seu restaurant.
- Hi ha diversos KFC i Burger King on carregar els dispositius electrònics i connectar-se a wifi.
- Menjar al mercat del costat de l’Hospital Infantil (a prop del Eighty8) pots menjar el famós arròs per 500 amb acompanyament per 2.000 riels. Això vol dir per menys d’un dòlar!
- Resum de laudioguia del S-21
Els atractius turístics
- Hi ha moltes activitats gratuïtes. Llegir l’entrada.
- Museu S21: 5U$D de l’entrada més 3 per l’audioguia (Resum de laudioguia del S-21). Obert de dilluns a divendres de 8.00 a 17.30h.
