El sud de Brasil contrasta totalment amb la imatge de sol, samba i noies espectaculars. Aquí la gent és blanca de pell, el nivell de vida és més elevat i l’atractiu turístic son les missions jesuïtes dels guaranís.
Ara, del que sí que podreu gaudir és de la “feijoada” un guisat de fesols negres amb carn i dels asados brasilenys, una altra manera de menjar carn clavada en una espasa.
En situació
Rio Grande do Sul és la regió que limita amb Uruguay i Argentina. Des d’Argentina es pot creuar per Santo Tomé fins a Sao Borja. La millor manera de creuar el “Puente de la Integración” es amb taxi, pactant el preu. Al 2009 valia $70, però amb la inflació que hi ha a Argentina, aquest preu, ràpidament serà anecdòtic.
Ijuí
De Sao Borja no us puc dir gran cosa ja que de l’estació vam agafar un autobús fins a Ijuí, on ens esperava la nostra amiga i guia pel sud del seu país. Amb la sort que vam coincidir amb la FENADI (Festa Nacional das Culturas Diversificadas) i el “ExpoIjuí ” dues fires que es celebren conjuntes al “Parque de Exposiçoes Wanderley Burmann”. La primera és una representació de les onze ètnies que hi ha al municipi, entre elles, la espanyola, amb el seu espai dedicat al flamenc i a la paella i la segona és una fira que reuneix els sectors del comerç, la indústria, l’agricultura, els productes artesans, la gastronomia, etc.
Realment va ser un moment diferent i anar-hi amb locals, una meravella perquè ens van explicar tot allò cultural que anàvem veient.
La Regió de les Missions Jesuïtiques
Aquesta part del Brasil comparteix ruïnes dels jusuïtes amb Paraguay i el nord de l’Argentina. De fet, qui ve aquí, és bàsicament per recorre les missions del segle XVII, la zona anomenada “Região das Missões”.
En aquella època, els pobles que formaven les missions de Brasil eren set: São Francisco de Borja, São Luiz Gonzaga, São Nicolau, São Miguel Arcanjo, São Lourenço Mártir, São João Batista i Santo Ângelo Custódio. Les dues més importants son “São Miguel i Santo Ângelo”.
La primera va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983. Construïda entre el 1735 i el 1745, actualment només en queden ruïnes, es pot veure l’antiga església, la creu missionera, el museu, la plaça, etc. que tot plegat ajuda a fer-se una idea de com era en el seu moment d’esplendor. A Santo Ângelo destaca la Catedral Angelopolitana, construïda la mateix lloc que l’església de la reducció de “Santo Ângelo Custódio”.
Per fer tota aquesta ruta, la millor opció és el cotxe ja que així pots anar als dos pobles en un mateix dia.
