Anar a viure a l’Argentina no sembla tan exòtic com anar a la Xina, i és veritat, no ho és però tampoc és tan fàcil com ens imaginem en un principi. Saps que és el lunfardo?
A mi al principi em costava fins i tot llegir una carta de restaurant i és que menjar en un altre idioma no és fàcil.
Saps que és un feca o que et diuen si “sos un queso”?
Que no panda el cúnico, a l’apartat d’Hauries de Saber t’ho expliquem tot.
En situació
Si ja portes una dies per l’Argentina, ja et deus haver adonat de diverses coses. La primera que no passa res perqué tu diguis tu i ells “vos”.
La segona que no passa res perqué la conjugació del verb sigui diferent.
La tercera, que encara no els entens. Què els passa als argentins, però en quin idioma parlen?
Ho podriem resumir dient que parlen tres idiomes en un, castellà, lunfardo i anglès. Anem a veure-ho.
Tot i que a vegades sembla que estiguis al zoo, de la quanitat d’animals que pronuncien i que et pots arribar a perdre.
Argentininglish
El primer que has de saber és que totes les sigles es diuen amb anglès: CD (cidi), DVD (dividi), NBA (enbiei), Wifi (guaifai), etc. És més, els fa molta gràcia quan es troben amb un espanyol i diu “devede” o demana al bar si tenen “wifi”. Suposo que els corrobora que els “gashegos” som tontos.
Si voleu parlar amb un argentí de futbol, haureu de passar pel traductor per poder veure un partit de futbol per la tele.
Desprès has de saber que aquí no vas de compres, vas de shoping. Que els chetos (pijos) no juguen a rubby, juguen a “ragby“. Que el dissabte a la nit el boliche estava a full, no que la disco estava plena de gent. I desprès de la feina no t’ajuntes per anar a fer una cervesa vas a fer un afteroffice.
A més, la gent no et dóna consells o truquillos, et donen tips. I si has de demanar disculpes per tallar una conversa o per demanar alguna cosa enlloc de dir “perdona que et molesti” has de dir sorry i si ets molt cheto ja ho has de pronunciar amb una r i allargant la y “soryyyyyyy”.
Sí ja sé que ara aquí també utilitzem moltes paraules angleses, però a l’Argentina la moda ve de fa temps…i no només entre el “jovent.
I aquí no parlarem de marques, perquè ni se t’ocudeixi de demanar un Klenex…Passa’t per les marques que són coses.
Una altra paraula que aprendràs amb anglès és delivery (aquesta entrada es va escriure al 2012 quan encara no hi havia app ni Covid…) I és que a Buenos Aires les botigues no et porten la compra a casa, et fan delivery. Però encara és més curiós que hi ha delivery de tot. Del supermercat gran o del colmado del barri, de pizzes i hamburgueses, d’empanades, de gelats, del menjar del gos, del cafè, del diari i un llarg etc. Amb el delivery ens van anys llum i és més, ja exisitia abans d’aquestes plataformes per internet.
I la llista d’expressions amb anglès va augmentant segons sigui més o menys cheta la persona perquè pots sentir un by the way al mig d’una reunió o un even more quedant-se més amples que llargs o et poden recordar alguna cosa amb un friendly reminder. I ja no dir si treballes en una companyia anglesa o americana perquè ja no tens galetes, tens cookies o ja no tens chicles ni caramels ara fas gums & candies. Menys mal que ho diguis com ho diguis, estan bons igual 🙂
El lunfardo
Si parleu amb un argentí és molt fàcil que utilitzi paraules como guita, que et proposi d’anar a fer un feca o et pregunti si tens un pucho, potser et diu “vamos a morfar” o que tot això és un quilombo o fins i tot potser et diu que “sos un queso”. En realitat el que t’està dient és que ets tonto, que tot això és un jaleo o que et digui si vols anar a menjar. El pucho és la cigarreta i si vols fer un cafè, només cal que giris les síl·labes i fas un feca. La guita? La pasta, els diners.
I és que l’argentí com idioma utilitza tantes paraules de l’anglès com del lunfardo. Si heu escoltat tango, moltes de les paraules son del lunfardo. Un argot creat a finals del s.XIX de la barreja entre italià, francès, occità, espanyol, gallec, anglès i llengües indígenes. Una de les característiques es el de “vesre”, és a dir, crear paraules noves girant les síl·labes, com ja hem dit amb el cafè-feca o pantalón-lompa.
Hauries de Saber:
Algunes paraules giren les sil·labes.
És curiós com moltes paraules fan referència a robar, lladres, armes, tècniques de robar, etc. Per exemple, només robar es pot dir: rafiñar, raspar, refalarm, shacar, solfear, soliviar, aliviar, calotear, chacar, chorrear (la que més sentireu i el lladre és un chorro), desgliar, fanar (tb utilitzada), garfiñar, hacer, lancear, limpiar. Potser sí que és veritat que el lunfardo va sorgir com un argot entre els lladres. I dels lladres va passar als prostíbuls i d’allí al Tango, d’on prové aquest gènere artístic. I del Tango al carrer i del carrer a tu, que entens poca cosa.
També té paraules relacionades amb les drogues com el yuta, que és el porro o canuto i el pucho el cigarro. La falopa fa referencia a les drogues, però no si si exactament a la cocaïna o a totes les drogues fortes…
De totes maneres, avui en dia es parla a tot arreu i totes les classes socials. Si algú t’explica alguna cosa i et diu que la va “remar”, no vol dir que va agafar la barqueta i es va posar a remar literalment sinó que li va costar, ho va haver de treballar, s’ho va currar. I imagineu si va haver de “remarla con dulce de leche“, el dulce de leche és un dolç molt espes…imagineu el que li va cosatar.
A vegades, per molt que remis, les coses no surten bé i llavors és un garron, el que a casa nostra diem “una putada”. O a vegades ho aconsegueixes a l’últim intent, sobre la bocina final, sobre el pucho.
Haceme la gamba y bancame.
Abans hem anomenat discoteca com a boliche, que també seria una paraula del lunfador. I la gent al boliche va a levantar minas, és a dir, a lligar amb noies tot i que alguns a vegades, escabian massa, és a dir beure però en el sentit d’emborratzar-se. “Boludo, no me acuerdo de nada, ayer escabiamos mal!“. D’altres vegades per tal de levantar una pibita, chamuyen, és a dir que t’expliquen mentides o veritats engrandades…
Una altra paraula amb la que t’has de quedar és “rompebolas”, si t’ho arriben a dir, vigila és que estàs essent una mica pesadet, torracollons…o si ets un saleme o salamín, és que ets una mica tonto i de la mateixa familia hi ha el adoquín, una persona curta de gambals. Sorete, apunta-la perquè també és de les dolentes. Molt millor si la cosa és posta, ja que és perfecta o si et donen bola, ja que et fan cas. Un piola és algú que és un vivito.
Hauries de Saber:
Al sexe també hi ha lunfardo, però d’aquest tema en parlem a Cogiendo i altres coses.
A la foto de les plaques, que tenim un 2×1 en argentinitat, tenim el filteado, una tècnica d’escriputra porteña i paraules en lunfador, com bulin o quincho. La primera és habitació i aquesta la sentireu en força tangos i la segona és, com explicar-ho…com la sala preparada per menjar asados. És a dir, a les cases de camp, hi ha una sala gran on, moltes vegades a dins o algunes vegades al costat hi ha la parrilla. En aquesta sala hi ha una taula llarga, cadires, generalment un petit bany i totes les coses que necessites per fer i gaudir d’un bon asado.
Fora problemes amb l’idioma
Els del Casal argentino de Barcelona han fet allò que molta gent volem fer però que mai trobem el temps: un diccionari argentí-castellà. Ara només queda buscar un diccionari castellà-català jajaja.
El diccionari està escrit d’una manera molt diveritat i a més a més amb exemples molt bons. Amb alguns dels exemples us sentireu una mica identificats i pels que encara no heu estat a Argentina, preneu nota!
pija. Polla. No una mujer que afecta cierto estatus. Hace poco dijo una joven española en una reunión social en Argentina: “Lo que no soporto de las discotecas es cuando empiezan a aparecer las pijas todas pintarrajeadas”. Sus interlocutores se preguntaron internamente qué costumbres nudistas se practicabanen las discos ibéricas, y a qué tratamientos cosméticos sometían los peninsulares a sus atributos primarios.
En realitat el que hauriem d’haver dit és:
cheto. Pijo. Individuo dedicado a la ostentación de su estatus social real o supuesto.
La veritat és que és divertit llegir-lo, descarregueu-lo i aneu descobrint paraules noves cada dia.
Jo tinc a casa un d’argentí-anglès i la traducció de les frases fetes no té pèrdua. En aquest cas, fan la traducció literal i desprès el com es diria en anglès. Només d’imaginar-se la cara del “gringo” quan sent l’argentí, no té preu.
Enhorabona als del Casal argentino, ja per començar per posar-li Casal al seu club. Això ja denota integració! Seguirem en contacte per escurçar distàncies!
L’altre punt important són les expressions i frases fetes 100% argentines, algunes de molt bones!
I podríem seguir escribint lunfardisme però llavors no hi haurà sorpreses quan parleu amb argentins. Encara ens queda parlar del laburo, del tachero, del forro, del bondi, del tubo! Uh, la del tubo, pegate un tubazo, man! Què t’imagines que t’està dient?
Si vols, pots ampliar la col·lecció amb un comentari.
