Anar a viure a l’Argentina no sembla tan exòtic com anar a la Xina, i és veritat, no ho és, però tampoc és tan fàcil com ens imaginem en un principi. Saps què és el lunfardo?
A mi al principi em costava fins i tot llegir una carta de restaurant i és que menjar en un altre idioma no és fàcil.
Saps que és un feca o que et diuen si “sos un queso”?
Que no panda el cúnico, a l’apartat d’Hauries de Saber de Fuet i Mate t’explico les paraules més utilitzades, les expressions més característiques i les ubico en context, perquè vagis per l’Argentina com un expert.
Avui començarem per la lliçó mestra, el lunfardo, típic de Buenos Aires, però tan necessari com l’aire que respires.
En situació
Si ja portes uns dies per l’Argentina, ja et deus haver adonat de diverses coses.
La primera que no passa res perquè tu diguis tu i ells “vos“.
La segona que no passa res perquè la conjugació del verb sigui diferent. En lloc de dir “¿Quieres carne?”, a l’Argentina et preguntaran si “querés carne”.
La tercera, que tot i saber que tenen expressions diferents, encara no els acabes d’entendre del tot. Entens el context de la frase, però se t’escapen paraules. Què els passa als argentins, però en quin idioma parlen?
Ho podríem resumir dient que parlen tres idiomes en un, castellà, lunfardo i anglès. Anem a veure-ho.
El lunfardo
Si parles amb un argentí és molt fàcil que utilitzi paraules como guita, que et proposi d’anar a fer un feca o et pregunti si tens un pucho. Potser et diu “vamos a morfar” o que tot això és un quilombo o fins i tot potser et diu que “sos un queso“. En realitat el que t’està dient, quan et diu “queso” és que ets tonto, el quilombo és un enrenou, un jaleo, i si vol anar a morfar, en realitat, vol anar a menjar.
El pucho és la cigarreta i si vols fer un cafè, només cal que giris les síl·labes i fas un feca. La guita? La pasta, els diners.
I és que l’argentí com idioma utilitza moltíssimes paraules d’un idioma propi, inventat, sorgit al carrer. Si heu escoltat tango, moltes de les paraules son del lunfardo. El lunfardo és un argot creat a finals del s.XIX de la barreja entre italià, francès, occità, espanyol, gallec, anglès i llengües indígenes.
Una de les característiques del lunfador es el de “vesre“, és a dir, crear paraules noves girant les síl·labes, com ja hem dit amb el cafè-feca, un camión-mionca o pantalón-lompa.
Hauries de Saber:
Algunes paraules giren les síl·labes.
És curiós com moltes paraules fan referència a robar, lladres, armes, tècniques de robar, etc.
Per exemple, només robar es pot dir: rafiñar, raspar, refalarm, shacar, solfear, soliviar, aliviar, calotear, chacar, chorrear (la que més sentireu i el lladre és un chorro), desgliar, fanar (també utilitzada), garfiñar, hacer, lancear, limpiar.
Per exemple, la de fanar o afanar, la sentireu moltíssim després d’un partit de futbol: Nos afanaron el partido anulando el gol. És dir, que segons ell, el gol era legal i a l’anular-lo van perdre el partit, els van robar el partit.
Potser sí que és veritat que el lunfardo va sorgir com un argot entre els lladres. I dels lladres va passar als prostíbuls i d’allí al Tango. No sembla tan boig pensar aquesta teoria, ja qu eel tango va sorgir als prostíbuls. I del Tango al carrer i del carrer a tu, que entens poca cosa.
Seguint aquesta lògica, el lunfardo també té paraules relacionades amb les drogues com el yuta, que és el porro o canuto i el pucho el cigarro. La falopa fa referència a les drogues fortes.
De totes maneres, expressions i paraules del lunfardo, avui en dia les utiltiza tothom, a tot arreu i de totes les classes socials.
Si algú t’explica alguna cosa i et diu que la va “remar“, no vol dir que va agafar la barqueta i es va posar a remar literalment, sinó que li va costar, ho va haver de treballar, s’ho va currar. I imagina si va haver de “remarla con dulce de leche“, el dulce de leche és un dolç molt espes… imagineu el que li va costar.
Altres frases fetes típiques de l’Argentina
A vegades, per molt que remis, les coses no surten bé i llavors és un garron, el que a casa nostra diem “una putada“. O a vegades ho aconsegueixes a l’últim intent, sobre la botzina final, sobre el pucho. Que per dir-te la veritat, no sé d’on ve aquesta expressió, si em dit que pucho és una cigarreta…
El boliche, la discoteca, també és una paraula del lunfado. I la gent al boliche va a levantar minas, és a dir, a lligar amb noies. Tot i que alguns a vegades, escabian massa, és a dir, beuen, però en el sentit d’emborratzar-se. “Boludo, no me acuerdo de nada, ayer escabiamos mal!“. D’altres vegades, per tal de levantar una pibita, chamuyen, és a dir que t’expliquen mentides o veritats engrandades… L’art de chamuyar, l’art de dir mentides. “No te creas nada de lo que te dice, es un chamuyero“.
Hauries de Saber:
Una altra paraula amb la que t’has de quedar és “rompebolas”, si t’ho arriben a dir, vigila és que estàs essent una mica pesadet, torracollons…o si ets un saleme o salamín, és que ets una mica tonto i de la mateixa familia hi ha el adoquín, una persona curta de gambals.
Sorete, apunta-la perquè també és de les dolentes. Molt millor si la cosa és posta, ja que és perfecta o si et donen bola, ja que et fan cas. Un piola és algú que és un vivito.
El tema de la bola, dona molt de sí, igual que el tema pedo. Mira et deixo la story que vaig publicar a l’Instagram de @turisme_fuetimate
Si passeges per Buenos Aires, veuràs en molts llocs i fins i tot en algun autobús, que estan decorats amb una cal·ligrafia diferent i uns colors molt vius. Això és el fileteado, que no ve al cas directe en aquesta entrada, però sí que combinat amb el lunfardo, pot fer que t’emportis un regal de Buenos Aires menys guiri que una figura del Obelisco.
On pots veure fileteado
A la següent foto, la de les plaques, tens el fileteado i el lunfardo, un 2×1 en argentinitat porteña.
Veus les paraules com “Mi Bulin” o “Quincho“? doncs lunfardo
La primera, Mi Bulin, és habitació i aquesta la sentireu en força tangos.
La segona, quincho, és com la sala preparada per menjar asados. És difícil d’explicar el concepte, però seria com una galeria tancada on, generalment, hi ha la parrilla i una taula gran per menjar. És a dir, a les cases de camp, en aquesta sala hi ha una taula llarga, cadires, generalment un petit bany i totes les coses que necessites per fer i gaudir d’un bon asado.
Argentininglish
Com t’he comentat al principi, en aquesta entrada recullo les dues particularitats de l’argentí, que més em van cridar l’atenció la primera vegada que vaig viure a l’Argentina, el lunfardo i la gran quantitat d’expressions angleses que utilitzen. En aquella època, pels volts del 2009, a Catalunya encara no utilitzàvem tants anglicanismes com avui en dia, fruit de la massivitat de les xarxes socials.
Segurament et cridarà l’atenció, i ja has de saber, és que totes les sigles es diuen amb anglès: CD (cidi), DVD (dividi), NBA (enbiei), Wifi (guaifai), etc. És més, els fa molta gràcia quan es troben amb un espanyol i diu “devede” o demana al bar si tenen “wifi”. Suposo que els corrobora que els “gashegos” som tontos.
Si voleu parlar amb un argentí de futbol o veieu un partit de futbol per la tele, també us fareu creu de la gran quantitat d’anglicanismes que utiltizen, com outside, per dir el fora de joc. Haureu de passar pel traductor per poder veure un partit de futbol per la tele.
Desprès has de saber que aquí no vas de compres, vas de shoping. Que els chetos (pijos) no juguen a rubby, juguen a “ragby“. Que el dissabte a la nit el boliche estava a full, no que la discoteca estava plena de gent. I desprès de la feina no t’ajuntes per anar a fer una cervesa vas a fer un after-office.
A més, la gent no et dóna consells o truquillos, et donen tips. I si has de demanar disculpes per tallar una conversa o per demanar alguna cosa enlloc de dir “perdona que et molesti” has de dir sorry i si ets molt cheto ja ho has de pronunciar amb una r i allargant la y “soryyyyyyy”.
Sí ja sé que ara aquí també utilitzem moltes paraules angleses, però a l’Argentina la moda ve de fa temps…i no només entre el “jovent”.
Una altra paraula que aprendràs amb anglès és delivery (aquesta entrada es va escriure originariament, al 2012 quan encara no hi havia app ni Covid…) I és que a Buenos Aires les botigues no et porten la compra a casa, et fan delivery.
Però encara és més curiós que hi ha delivery de tot. Del supermercat gran o del colmado del barri, de pizzes i hamburgueses, d’empanades, de gelats, del menjar del gos, del cafè, del diari i un llarg etc. Amb el delivery ens van anys llum i és més, ja exisitia abans d’aquestes plataformes per internet.
I la llista d’expressions amb anglès va augmentant segons sigui més o menys cheta la persona perquè pots sentir un by the way al mig d’una reunió o un even more quedant-se més amples que llargs o et poden recordar alguna cosa amb un friendly reminder. I ja no dir si treballes en una companyia anglesa o americana perquè ja no tens galetes, tens cookies o ja no tens chicles ni caramels ara fas gums & candies. Menys mal que ho diguis com ho diguis, estan bons igual 🙂
Fora problemes amb l’idioma
Els del Casal argentino de Barcelona han fet allò que molta gent volem fer, però que mai trobem el temps: un diccionari argentí-castellà. Ara només queda buscar un diccionari castellà-català jajaja.
El diccionari està escrit d’una manera molt diveritat i a més a més amb exemples molt bons. Amb alguns dels exemples us sentireu una mica identificats i pels que encara no heu estat a Argentina, preneu nota!
pija. Polla. No una mujer que afecta cierto estatus. Hace poco dijo una joven española en una reunión social en Argentina: “Lo que no soporto de las discotecas es cuando empiezan a aparecer las pijas todas pintarrajeadas”. Sus interlocutores se preguntaron internamente qué costumbres nudistas se practicabanen las discos ibéricas, y a qué tratamientos cosméticos sometían los peninsulares a sus atributos primarios.
En realitat el que hauriem d’haver dit és:
cheto. Pijo. Individuo dedicado a la ostentación de su estatus social real o supuesto.
La veritat és que és divertit llegir-lo, descarregueu-lo i aneu descobrint paraules noves cada dia.
Jo tinc a casa, un diccionari d’argentí-anglès i la traducció de les frases fetes no té pèrdua. En aquest cas, fan la traducció literal i desprès el com es diria en anglès. Només d’imaginar-se la cara del “gringo” quan sent l’argentí, no té preu.
Enhorabona als del Casal argentino, ja per començar per posar-li Casal al seu club. Això ja denota integració! Seguirem en contacte per escurçar distàncies!
L’altre punt important són les expressions i frases fetes 100% argentines, algunes de molt bones!
I podríem seguir escrivint lunfardisme. Encara ens queda parlar del laburo, del tachero, del forro, del bondi, del tubo! Uh, la del tubo, pegate un tubazo, man! Què t’imagines que t’està dient?
Si vols, pots ampliar la col·lecció amb un comentari.
Vaig fer el camí de Santiago amb una amiga argentina. Ens var proposar de fer el nostre propi diccionari. Al cap d’uns dies ho vàrem deixar còrrer perquè no donavem a l’abast de les diferències.
La conclusió va ser que el meu espanyol i el seu res tenien a veure. Més d,’una vegada haviem parat la conversa per incomprensió.
Ja passa això, imagina’t vivint allí i tu utilitzant expresions i frases fetes que per ells no tenen significat i a l’inversa, però al final, això forma part de viatjar també, aprendre i comprendre. Moltes gràcies pels teus comentaris