Shiga Kogen (志賀高原) és un poble de la prefectura de Nagano, famós per les seves pistes d’esquí, molt pròxim a Shibu Onsen i per tant, a Yudanaka.
De fet, tota la regió és coneguda per les seves pistes d’esquí a l’hivern i per les rutes de muntanya a l’estiu.
No sé si us diríem d’anar especialment a Shiga Kogen, però la veritat és que si esteu per zona, vam fer una ruta de muntanya molt xula, només cal que vegeu les fotografies d’aquesta entrada.
A Itinerari pel Japó t’expliquem la nostra ruta i tot allò que has de saber per preparar el teu vi
Nosaltres hi vam ser a finals de maig, i encara hi havia moltes rutes de muntanya tancades per la neu. Fins i tot, la que nosaltres vam fer, la Ikemeguri, els guardaboscos ens van recomanar no seguir més enllà del llac Onumaike, però veure petjades a la neu ens va animar a seguir fins al final.
Un bosc de conte a Shiga Kogen
Abans de començar amb la ruta seleccionada es pot visitar el Shigakogen Sogokaikan 98 on hi ha un petit museu sobre la flora, fauna i els costums de l’època i també hi ha els guardaboscs per indicar-vos sobre si la ruta escollida està oberta o no.
Explicarem breument la ruta de Ikemeguri, malauradament no podem donar gaires detalls perquè, com hem comentat, quan la vam fer nosaltres encara estava nevat i el que fèiem era continuar petjades, suposant que anàvem pel camí correcte.
Des del petit museu es pot agafar un autobús que et porti al principi de la ruta de Ikemeguri, a la parada anomenada Onumaike Iriguchi, però també s’hi pot anar caminant, que és gratis.
Només cal seguir la carretera direcció Ichinose i Takamagahara i caminar durant uns 30 minuts. Primer es passa per sota el pont, vigileu no agafar la carretera L-292, i després es passa per dos túnels. L’inici de la ruta està indicat, una mica després de passar una caseta amb banys, el Shimuzu Park.
Fins al llac Onumaike, el camí, si no està nevat, és molt senzill, uns 4 km, gairebé uns 40 minuts caminant. El llac Onumaike es va formar al cràter d’un volcà, després de l’erupció. A l’altre costat hi ha una de les famoses portes Tori, les vermelles, que connecten el món real amb l’imaginari.
Per arribar a la porta, s’ha de rodejar el llac. Aquí és quan a nosaltres se’ns va complicar la ruta perquè ja estava tot nevat i ens vam haver d’ajudar d’uns pals per fer de suport i no patinar o caure. Al voltant del llac hi ha una caseta que deu fer de bar i refugi i algunes taules.
Des d’allí segueixen diverses rutes, totes indicades. Per fer la que estem seguint, s’ha de seguir primer els indicadors fins a la porta Tori i des d’allí seguir els indicadors dels aiguamolls, els Shijuhachiike Marshland.
La dificultat de caminar sobre la neu, sense raquetes, va fer que arribar al destí ens costés una hora. Abans d’arribar als aiguamolls hi ha un altre cartell que indica anar cap al Mt.Shigayama o cap al Kumanoyu, que seria seguir el camí blau del mapa i el vermell dels pals indicadors. Tota aquesta zona està formada per petits llacs originaris de l’erupció del Mt.Shiga, per exemple el llac Okama, el Moto, el Oninosumobano, el Shiganokoike i el Kurohime.
Per travessar els aiguamolls hi ha unes plataformes de fusta que et porten al costat del refugi, des d’on també hi ha dues opcions a seguir. Una opció que porta al Mt. Akaishi, de 2108m i l’altra cap a Kumanoyo, que serà que la que seguirem nosaltres.
El primer punt de parada és el llac Shibuike, però per arribar fins aquí no us podem donar gaires referències perquè seguim amb el terreny totalment nevat i fins i tot, hem perdut les petjades que ens feien de guia. Així que ens orientem amb el Maps.me.
Després del llac Shibuike es troba l’indicador cap al llac Hyotan-ike, que si no està nevat, és recomanable seguir per aquí, ja que ens estalviaria caminar un tram de la L-292. No és el nostre cas, el camí està impracticable, així que seguim cap al telefèric Maeyama i baixem caminant fins a la L-292. Seguint la L-292 passarem pel llac Kidoike, els aiguamolls Tanohara i altres petits llacs. Aquí optem per fer autoestop i que ens portin a Hasuike, per fer la ruta al voltant del llac Biwaike (Biwa).
La ruta al voltant del llac Biwaike és accessible per tothom, de fet hi ha zones amb passarel·les de fusta. Hi ha diversos camins que es van connectant entre ells i que van unint els diferents llacs de la zona, com el Ichinume o que et portarien al mont Asahiyama.
Sobre la L-292 també és fàcil fer autoestop i que et portin a Shibu Onsen.
Hauries de Saber per visitar Shiga Kogen
Com arribar a Shiga Kogen
Nosaltres vam anar de Shibu Onsen a Hasuike, que és la parada de l’autocar per anar a la muntanya, hi vam anar amb l’autocar local, que al 2017 costava 750￥, és a dir, 7,5€ al canvi de l’època. Pel nostre pressupost motxiller, un dineral, així que la tornada vam fer autoestop i va sortir d’allò més bé, el primer cotxe que va passar, ens va parar i en va portar de tornada a Shibu Onsen.
Tota aquesta zona del Japó està connectada amb autocars, el problema és que les freqüències no són gaire bones, per això et recomano portar-ho una mica organitzat i no anar a l’aventura o potser hauràs de canviar de plans diverses vegades.
Dormir a Shiga Kogen
La ruta que t’hem explicat, la vam fer amb un dia i el nostre campament base estava a Shibu Onsen, on ens hi vam estar tres setmanes, en un interncanvi de feina i alltojament i menjar gratuïta.
Segurament, podràs acampar per les muntanyes, però presta atenció als animals i sobretot al monos. Nosaltres no ho vam fer, així que això és només una opció.
Menjar a Shiga Kogen
Poca informació et poc donar, perquè nosaltres portàvem entrepans i vam passar el dia per les muntanyes.
Hauries de Saber:
El que et fa estalviar diners
- El nom de la parada d’autobús per anar al centre d’exposicions i fer les rutes pel llac Biwaike és Hasuike. Així que pots intentar fer dit i dir que et deixin allí.
- El nom de la parada d’autobús al final de la ruta Ikemeguri és Onumaike Iriguchi. Així que pots intentar fer dit i dir que et deixin allí.
- Nosaltres vam fer autoestop en dues ocasions i totes dues amb èxit.
- Si vas a fer ruta per la muntanya, la pots fer lliurement, això sí, pren les mesures preventives i de seguretat corresponents.
Els trucs per un pressupost motxiller al Japó
Anar a la muntanya sempre comporta un risc implícit, per tant, tingues en compte de ser previsor. Porta aigua, brúixola, si tens dispositiu electrònic que estigui carregat al màxim i si potser, una bateria o carregador extra, etc. En definitiva, les coses bàsiques, però que a vegades ens n’oblidem.
La zona està plena de monos, així que no està de més portar un pal per espantar-los.
Has fet rutes de natura pel Japó? Explica’ns quina o deixa’ns l’enllaç al teu web, així prenem notes.
