Torres de Segre és el primer poble de la ruta de la floració rosa del Segrià, però que més podem fer? Pots anar a donar un tomb pel pantà d’Utxesa i visitar el seu centre d’interpretació, pots pujar a l’ermita de Carrassumada o descobrir l’arquitectura del poble.
Torres de Segre és un municipi de la província del Segrià, a la comarca de Lleida. El municipi de Torres de Segre té 2.277 habitants repartits en 50,61 km quadrats. Els 1.179 homes i les 1.098 dones estan repartits 1.578 adults entre els 15 i els 64 anys, 272 nens i nenes i 427 persones en edat de jubilació.
destacar que al 2019, Idescat, va censar 826 persones de fora de Catalunya i en part es degut a la seva economia fortament agraria. L’economica de Torres de Segre és, principalement, agrícola i ramadera. Si parlem d’agricultura, destaquen les 1.970 hectàrees de fruiters, sobretots els de la familia del prèssec que fan que al març, sigui un dels nous destins de moda per les seves flors roses.
Els herbacis van agafant força, amb 714 hectàrees, igual que a tot el Segrià, pagès que es jubila, camp que es transforma. D’olivera hi ha 159 hectàrees. La ramaderia és molt forta en aviram, 403.200 caps i 23.031 de porcí. També hi ha vaques i ovelles.
Els racons d’horta i natura de Torres de Segre, al Segrià, són espectaculars. Vistes a la Lleida florida.
Tots els secrets del Segrià a la nostra Ruta Completa pel Segrià.
Breu història per parlar al bar
Les feines de preparació d’alguns camps de conreu van descobrir diverses restes arqueològiques, de l’edat de bronze i fins i tot una vil·la roma, camí de Sunyer, en el territori del municipi de Torres de Segre.
Torres de Segre, el poble del Segrià sud, després de la conquesta cristiana, depenia de la casa de Cervera i del monestri de Poblet. El 1227, Ramon de Cervera es va vendre el castell i la vila de Torres de Segre i tots els seus drets sobre l’antiga séquia de Torres a Hug de Blumant, Pere Clavell i Guillem Hug de Tolosa.
Finalment, el territori, va passar a mans dels templers i, com en molts altres indrets, degut a la seva dissolució va passar sota els dominis dels hospitalers.
Què visitar a Torres de Segre, al Segrià
L’església parroquial es troba a l’entrada del poble, després de travessar el Segre. L’edifici original datava de 1749, però l’actual va ser una reconstrucció després de la Guerra Civil. L’església està dedicada a Santa Maria i és d’estil neoclàssic.
A Torres de Segre també han muntat un museu etnogràfic de la zona. El museu, l’entrada del qual té un cost de 3€ i que obra el caps de setmana de juny a setembre, es troba en les instal·lacions d’un antic molí de farina, construït el 1880 per la Comuntat de Regants.
La primera intervenció que hi van fer va ser posar una turbina per generar electricitat, abans i tot, que la Canadenca instal·les la central de Seròs. A poc més de 2 km de la sortida del poble, ens trobem amb l’ermita de la Mare de Déu de Carrassumada. Aquesta ermita, que data del s.XVIII, està situada dalt de tot de la serra de Carrassumada, des d’on tenim unes vistes espectaculars de la plana lleidatana.
Des d’aquí tindreu les millors fotografies del llençol rosa que apareix al març amb la floració dels presseguers. En aquest turó s’hi han trobat vestigis ibers, pel que fa pensar que sempre ha sigut un lloc important, en part, per les vistes que té. El nom de Carrassumada, prové de l’àrab Kars’umm-adà que és un nom compost que significa Palau de la Mare d’Adà.
La ruta al Pantà d’Utxesa
Si us agradar caminar o anar amb bicicleta, esteu de sort. L’ajuntament de Torres de Segre ha preparat i marcat una ruta espectacular que voreja el Segre, pel costat del poble i va fins al Pantà d’Utxesa.
Durant tot el recurregut trobareu pals indicant: Camí Natural del Segre i Utxesa. Un altre indret natural, de gran interés faunistic, és l’aiguabarreig del Segre i el Cinca
Al municipi de Torres de Segre hi ha el pantà d’Utxesa, una de les sorpreses del Segrià. Aquest embassament, que pertany a la conca del riu Segre, data de 1912 i la seva construcció està lligada a la central elèctrica de Seròs.
Coses que no t’esperes:
Utxesa és un pantà únic a Catalunya. És un pantà original del traçat del Canal Industrial, enlloc d’un riu.
El pantà té una superfície de 242 ha però amb el temps s’ha anat reduïnt a causa de la sedimentació de fangs i poblant de canyissar. Actualment s’hi aplega una gran quanitat d’aus i de fauna aquàtica i per això, el 1990, va ser declarada Reserva Natura de Fauna Salvatge.
El recorregut voreja el pantà, en un circuit circular totalment pla. Fa relativament poc que han habilitat un punt d’informació i turisme, a la Fusteria. Aquí dins podrem veure una reproducció de la fauna que habita a l’embassament.
Davant mateix hi ha una zona de picnic però durant tot el circuit trobarem diverses taules i observatoris per contemplar la vista del pantà i descobrir les aus que s’hi amaguen.
Pels voltants del pantà trobem alguna cavana de volta omasos de volta típiques construccions de pedra seca.
El paisatge de Torres de Segre
El riu Segre travessa tota la comarca del Segrià desde Vilanova de la Barca fins a la Granja d’Escarp on es produiex l’aiguabarreig amb el Cinca. Tots els pobles pels que passa, conjuntament amb els que uneix el Noguera Ribagorçana en el seu pas per la comarca des d’Alfarràs fins a Corbins, on es troba, precissament amb el Segre, tenen unes característiques pròpies.
Des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, els ha catologat com el Paisatge fluvial del Segre.
La característica principal del paisatge fluvial del Segre és els boscos de ribera que podem trobar, com per exemple, el que hi ha als afores de Torres de Segre. Aquests boscos hi predominen els salzes, els xops, els àlbers i els oms però també un gran nombres d’arbust i plantes herbàcies.
Part del municipi de Torres de Segre també forma part dels Secans d’Utxesa. Un exemple magnífic de com per una banda hi ha les terres regades pel riu Segre i per l’altra anem cap al secà garriguenc. Aquesta demarcació queda delimitada des de Montoliu de Lleida fins a la Granja d’Escarp i abarca fins a gairebé El Cogul, quedant-hi a dins Sarroca de Lleida, Alcanó, Alfés i Aspa.
Reseguir Torres de Segre tenint en compte aquestes dues caracteritzacions és molt interessant per entendre la complexitat de la comarca del Segrià.
Quan visitar Torres de Segre
Evidentment, abans que per la seva festa major, la millor època per visitar Torres de Segre és al març quan els fruiters floreixen i omplen la vista d’un llençol rosa. Tota aquesta zona de Lleida, amb Aitona, com el poble que millor a fet els deures, és vesteix de rosa durant aquest temps.
L‘altra època bonica per visitar la zona és a la tardor, quan els pressegers tenyeixen les seves fulles amb colors rogencs.
La festa major de Torres de Segre és el 4 de desembre, per Santa Bàrbara. La festa de la Mare de Déu de Carrassumada és el primer diumenge de setembre, però pel 9 i 10 de maig es celebra una processó fins a l’ermita. Pels gastronòmics, la data clau és l’últim diumenge d’abril, per la festa de les cassoles.
També podeu aprofitar per fer la Volta al Pantà d’Utxesa.
Coneixes Torres de Segre? Què ens pots explicar del poble? Si no hi has anat, marca’t l’època de la floració per al pròxim any i no t’ho perdis. T’hem donat suficients motius per visitar aquesta zona, a la vegada fluivial i seca?
