Viatjar pel Japó és descobrir una altra realitat, una altra cultura, una altra història i sobretot, una altra manera de viure la vida.
La primera vegada que vam visitar el Japó, el 2017, anàvem buscant aquelles coses que et sonen del país, bàsicament per l’anime i per ser honestos, no ens va defraudar, vam trobar els nens petits amb els pantalons curts i les motxilles quadrades, vam veure els nois tot finets, les noies a rient tímidament, parelles que no es tocaven, etc. Tot plegat ens va ajudar a entendre millor, aspectes culturals o per què, per exemple, sempre tenen animals que parlen.
Així i tot, el viatge motxiller que vam fer ens va permetre conèixer la realitat japonesa de primera mà i compartir experiències amb ells.
La segona vegada que vam visitar el Japó, ho vam fer de viatger fueter, de vacances i aquesta vegada també vam trobar coses que ens van sorprendre, a més a més, el fet d’anar-hi amb una persona que no havia estat mai al Japó ens va servir per trobar més Coses Que no T’esperes. Les curiositats del Japó no s’acaben mai, és un país sorprenent.
Nosaltres t’expliquem tots els nostres secrets i tot allò que has de saber a Itinerari pel Japó.
Els banys japonesos
Els banys del xorret d’aigua. Aquelles tasses de bany que et renten les parts íntimes!
Però no només això, les coses que no t’esperen als banys japonesos no s’acaben amb un xorret d’aigua. Què, per cert, pots escollir la potència de l’aigua i la temperatura i tens el xorret per la part del darrere i per la part del davant.
Però a més a més, tens l’opció de posar música o soroll ambiental d’aigua. Per què? Doncs perquè els veïns no sentin el soroll del teu pipí.
Aquests banys els trobes als hotels, temples, estacions de trens, autocars i aeroports com fins i tot en els banys públics i gratuïts de les ciutats pel carrer i als parcs. El que m’encanta com a punt fueter del Japó és la gran quantitat de banys públics i gratuïts que trobes pel carrer, tots impecablement nets i ben equipats. De fet, el manteniment surt de la taxa de turista que paguem.
Els banys estan sempre molt nets i fins i tot tenen detalls molt superiors. Com per exemple, la cadireta per asseure al nadó mentre tu estàs al bany. O a Hiroshima o Tokyo, a les estacions, veuràs que dins del bany hi ha unes plataformes perquè t’hi posis al damunt i et puguis canviar de roba sense tocar en terra.
A més a més, molts banys públics, sobretot els de les estacions i aeroports, tenen una secció especial per maquillar-se. Si estàs en una estació de tren a primera hora, veuràs moltes noies fent cua amb una bossa de maquillatge a la mà. La pregunta és evident, per què no es maquillen a casa?
L’única cosa que no m’agrada és que el paper de bany és super fi, és cert que només el necessites per eixugar-te l’aigua, però és molt finet. Potser ells utilitzen una tovallola?
Tot i això, no està de més dir, que encara trobaràs bany estil “japonès” que en diuen ells, que és el del forat a terra. L’altre, en diuen estil occidental.
I un aspecte dels banys japonesos i que està relacionat també amb el Control Visual, del qual en parlarem més endavant, és que l’indicatiu dels banys per homes i dones sempre està associat a un color. Els homes blau i les dones vermell. Això és degut a la vestimenta tradicional i el simbolisme dels colors. El roig està associat a la vida i l’energia i per això se li atorga a les dones. El blau és calma i serenitat, dues qualitats que havien de tenir els samurais, és a dir, els homes.
Control Visual i la discreció
A mi m’agrada molt del Japó el “Control Visual” i 5s que tenen incorporades al carrer.
Ja sigui a botigues, parades de metro, estacions de tren, etc. sempre et podràs moure sense parlar ni una paraula de japonès, només seguint dibuixos i fletxes de colors.
Al metro, per exemple, tens, fins i tot, indicat on s’obrirà la porta i on t’has de posar per començar a fer la cua.
Per comprar els bitllets de tren o metro, cap problema! Vas a la màquina i a part que podràs seleccionar l’idioma anglès, és molt intuïtiu el procés. I encara et diré més, les màquines noves de Tokyo, podràs escollir el bitllet per l’atractiu turístic i la màquina et dirà, no només a quina parada baixar, si no, quin trajecte i si has de fer algun transbord.
Ja que parlem del metro i trens, que sàpigues que moltes de les màquines només podràs pagar en efectiu o amb les targetes moneder, però no la targeta bancària.
Hauries de Saber:
Ah i per cert, atenció amb les maletes! Els molesta molt que viatgis amb maletes grans i que les maletes facin nosa.
En les estacions de metro i tren, allí on hi ha gran concentració de gent amb maletes i escales mecàniques, veuràs que hi ha cartells que t’indiquen com t’has de posar la maleta, quan facis ús de l’escala mecànica, per evitar accidents si et cau. I fins i tot, en els llocs més concorreguts, hi ha una persona que aguanta el cartell amb el dibuix.
De fet, hem vist que hi ha un negoci paral·lel que et traslladen les maletes d’un destí a l’altre, quant de guiri pot ser això?
A més a més, hi ha trens on no tenen espai gran per maletes, per això, una vegada més, quantes coses has de portar a la teva maleta? O millor encara, que fas viatjant amb maleta encara!
A més a més, vigila de parlar fort o per telèfon i evidentment, no portis la música alta. I això està relacionat amb l’altre fet característic del Japó, la discreció. Si has conegut alguna persona japonesa veuràs que són en general calmats, parlen fluix i són molt discrets.
Els japonesos fins i tot prefereixen no parlar. Això ja te n’adonaràs a l’avió, si viatges amb una companyia nipona, els assistents de vol, passaran més vegades amb cartells amb dibuixos per indicar-te les normes, que explicant-les.
El mateix et trobaràs per tot el país, cartells informatius indicant com fer una acció o com procedir segons la situació, com resar al temple, com rentar-te les mans (bé després de Covid, això també ha arribat a Europa), com demanar en un restaurant, etc.
De fet, escolten molt, i van acompanyant la convesa amb honomatopeies “aaah” “ooooh” i riatlles, però mai sonores.
Una cosa que no t’esperes caminant pel Japó, relacionat tant amb les 5s com amb la seva filosofia i religió ancestral, el shintoisme, és que els terres estiguin totalment nets, malgrat que no hi hagi papereres. Això també és una curiositat del Japó que forma part de la seva cultura. Ells consideren que les escombraries han de tornar on ha sortit, així que cap a casa. Per això no hi ha papereres pels llocs.
Cadascú ha de gestionar la seva deixalla, si vas per exemple de pícnic, els residus els tornes a posar a la bossa i els llences a casa. Això és una cosa que alguns de nosaltres ens sembla de lo més normal, però després quan viatges a altres llocs, sense anar més lluny a Alemanya, trobes restes de botellon per dins de la muntanya.
A més a més, al Japó, no es pot menjar i caminar a la vegada. Si compres menjar de carrer i te’ls vols menjar, t’has de parar. A molts dels llocs de menjar de carrer o els carrers gastronòmics on venen coses per picar, tenen una zona on parar-te i menjar.
I per exemple, les màquines expenedores de begudes, al costat, tenen les escombraries per llençar les botelles o llaunes.
Si viatges motxiller, com era el nostre cas al 2017, on no teníem “casa” l’opció per buidar butxaques era a les convenience stores, els 7 eleven, per exemple.
L’altra cosa agradable és que pràcticament no veuràs gent caminant i fumant pel carrer. Més que res perquè està prohibit. Quan vegis un grup de gent parada en un racó, no és que regalin alguna cosa o que hagi passat quelcom, senzillament és que és la zona habilitada per fumar.
I mentre mires el terra buscant escombreries, et sorpendrà veure que al Japó fins i tot, que les tapes de calvegueres són boniques i és que cada ciutat les té decorades al seu gust. És que al Japó, les curiositats estan a tot arreu.
Els restaurants, botigues, supermercats i hotels
Relacionat amb el tema de la discreció que parlàvem anteriorment, has de saber, que també s’aplica als restaurants, botigues, supermercats i hotels. De tots els restaurants que vam entrar, només a 2 ens van venir a atendre a la taula; la resta, o demanes directament a una màquina que hi ha l’entrada o demanes a la taula però a través d’una tauleta. I per pagar, igual. Si has demanat a la màquina, ja has pagat i si ho fas a la tauleta, per pagar, només hauràs de passar el tiquet per la màquina de pagar.
En entrar al restaurant el rebran amb un “irasshaimase” i en sortir donant-te les gràcies i això és pràcticament tot el que et diran durant tota l’estada. Perquè això sí que ho tenen, cada vegada que entres i surts d’una botiga et diran hola i et donarà les gràcies, allargant l’última síl·laba, convertint-ho en una cantarella. I quan marxis d’algun lloc amb cert nivell et fan una reverència i el grau d’inclinació serà major com més respecte et vulgui demostrar.
Això molta gent ho troba extra amable, però, al cap i a la fi, per ells, és com fer-se els dos petons per nosaltres. És un tret cultural que hem d’entendre com una part més de la seva rutina social.
Els restaurants que no són fastfood et donaran una tovallola humida per rentar-te les mans. Què sàpigues que l’aigua és gratuïta, alguns fins i tot, et donaran té.
A les cafeteries i pastisseries, en prestatgeries especials podràs trobar els coberts, el sucre, la palleta, etc, però no t’esperes que hi puguis trobar també una baieta per netejar la teva taula. Això sí, gairebé tot de plàstic! Inclosos els bols amb el menjar.
També veuràs que molta gent deixar la bossa de mà o la motxilla a la taula, per reservar-la, i després fa la cua per demanar el menjar, quina seguretat!
Una altra cosa que no t’esperes dels restaurants al Japó i que m’emporto ara mateix com a bona idea són les cistelles per posar la bossa o motxilla i que ni toqui a terra, ni l’hagis de penjar a la cadira.
Per cert, si menges amb palets, mai els clavis a l’arròs, mai punxis el menjar, mai assenyalis i no els utilitzis per jugar.
Per saber quines són les bones pràctiques als restaurants japonesos o què pots fer i que no pots fer ambls palets, t’ho expliquem a l’entrada especial de Què menjar pel Japó.
Hauries de Saber
El tema de les botigues és una mica diferent, tot i que també són molt discrets i si tu no t’hi apropes, poques vegades vindran a dir-te res.
Atenció que sempre t’estic parlant de restaurants i botigues “normals”, eh? Les de classe, les de marca i per rics, ja és una altra cosa. A jutjar pel que hem vist pel carrer, a les botigues de marca, la gent s’ha d’esperar a fora a què quedi algú del personal lliure per entrar. Molt estrany, això! A 40º de calor o en pluja, no hi ha una petita sala d’espera a l’interior? Bé, el fet és que el porter, perquè generalment són homes, no et permetrà entrar i quan el personal d’atenció estigui lliure et sortirà a buscar a fora. A l’hora de marxar, la persona que t’ha atès, sortirà a acomiadar-te i farà la reverència, més o menys inclinada, segons la personalitat a la qual ha atès i no marxarà a dins, fins que ja no et vegi més.
Ara anem als supermercats, on la llista de coses que no t’espereses, només mirant els productes que t’hi pots trobar, ja és llarga. Però avui t’explicaré un altre fet, una cosa que no t’esperes dels supermercats japonesos i que veuràs a tot arreu. A la caixa, el personal d’atenció, traurà els teus productes de la cistella, els passarà per l’escàner i els posarà en una altra cistella. Tu hauràs de pagar directament a la màquina i després agafar la teva cistella i anar als taulells a embossar el que hagis comprat.
De fet, al Japó, mai entregaràs els diners de mà en mà. Si no tenen la màquina, els has de posar a la safata. Això també passa al banc, quan canviaràs diners. Avui en dia, ja et diria que això també és habitual per Europa, per exemple, a Alemanya, i està més estès des del Covid.
Molt dels supermercats tenen microones, per escalfar directament el menjar que hagis comprat. També tenen màquina d’aigua calenta i fins i tot de gel.
Obro un petit parèntesi per dir-te quatre coses que no t’esperes dels hotels japonesos.
La primera és que la persona que està a recepció, et parlarà el mínim possible i fins i tot als hotels, hauràs de fer el check-in i el check-out directament a la màquina.
La segona és que petites que són les habitacions, si viatges amb maleta, difícilment podràs deixar-ne més d’una a terra. Aquí, per ventilar les habitacions, com que a la gran majoria no podràs obrir la finestra, hi ha un “forat” a la paret, una espècie d’airejador. A més a més, quan facis la reserva, si no fumes, assegurat d’agafar una habitació per no fumadors, sinó, després no et queixis de l’olor.
La tercera és la gran quantitat de productes de bany que et donen i fins i tot el pijama (estil japonès) i les espardenyes.
I la última, els banys. Tots els banys que m’he trobat als hotels, són “prefabricats” com de plàstic. Però tot, eh? Parets, banyera, pica, terra, etc.
Els sistema anglès, els cotxes i els vianants
Mira, encara no he conduït pel Japó, però has de saber que van en sentint contrari, és a dir, que utilitzen l’estil anglès. Diuen que si és a causa de la influència britànica en la construcció del ferrocarril durant el segle XIX. El fet és que potser una teoria, però per exemple, a l’Argentina, els anglesos també van construir el metro i el ferrocarril, i allí els cotxes van en el mateix sentit que nosaltres (els cotxes, perquè el metro i els ferrocarrils, no).
Sigui com sigui, és curiós veure el petit que són la majoria dels cotxes i que la gran majoria tenen el morro xato, com tallat. A més a més, els taxis, tenen els retrovisors al capó, al davant de tot.
Una altra cosa que et meravellarà del Japó és com aparquen. Els estacionaments de la ciutat, que en trobes per tot arreu i poden tenir només 4 places, tenen una planxa a terra, que en posar el cotxe s’aixeca. La planxa no marxarà fins que no hagis pagat el bitllet per sortir.
També és fàcil trobar estacionament de dues plantes, en el sentit d’un cotxe damunt de l’altre, separats per una plataforma metàl·lica.
I l’altre punt, és com aparquen! Has passejat per algun carrer estret? Per exemple per Kyoto, sense anar més lluny, les cases tenen estacionament privat, però hi cap un cotxe i ben just, tant en sentit de llargada com d’ample, poden deixar el cotxe a menys d’un pam de la paret!
El fet d’anar “per l’altre costat” no afecta només als vehicles, sinó també a les persones, per exemple si puges per unes escales mecàniques i no ho vols fer caminant, t’has de posar a l’esquerra de manera que el carril de la dreta quedi lliure pels que tenen pressa. Encara t’esperes menys que això passi a tot el Japó menys a Osaka!
A moltes ciutats del Japó es mouen amb bicicletes però enlloc de ser un sistema estil el Bicing o el sistema de la Xina, aquí tothom té la seva. La gent la utilitza per anar a treballar, per tant no és difícil veure noies pedalant amb sabates de talons i homes amb el tratge camí a la feina. I moltes de les biciletes, tenen dues cadiretes, una al darrera i una al davant pels infants,
L’arquitectura
L’arquitectura del país té a veure amb el constant perill dels terratrèmols. Una de les característiques són les parets de paper, que es van pensar precisament per evitar que la gent quedés atrapada sota les runes en cas d’un terratrèmol i les portes corredisses.
O el perill d’incendi, com que les construccions eren (i algunes encara ho són) de fusta, pràcticament tot el país s’ha cremat d’alguna manera o d’altra. Per això, ara veuràs pel carrer galledes amb aigua, previsió antiincendis…
Per contra, a les grans ciutats, la vida es viu en vertical. Molts dels edificis que des del carrer semblen d’oficines en realitat són centres comercials, restaurants, museus, supermercats, etc. A vegades entres en un d’aquests llocs i et perds. Si tens sort de tornar a veure la llum del dia, segurament no hauràs sortit per on et pensaves que sortiries.
Pel que respecta a les construccions religioses tenen els temples, santuaris i les pagodes, aquestes últimes són l’adaptació japonesa dels stupes índies. Al Japó també simbolitzen a Buda, però estan fetes de fusta i generalment tenen cinc pisos que simbolitzen els cinc elements (aire, terra, aigua, cel i foc), per tant, també estan directament relacionades amb la naturalesa, fet que demostra que encara mantenen certes tradicions de la primitiva religió japonesa del sintoisme.
Hauries de Saber:
La diferència principal entre un temple i un santuari és que el primer segueix els principis del budisme, mentre que el segon està regit pel shintoisme, la religió naturista del budisme. De fet, no t’esperes que aquesta religió estigui tan vinculada en el dia a dia, que hagi arribat a desenvolupar-se en mangues i d’aquí s’explica que en molts dibuixos hi hagi personatges que siguin animals personificats.
El que no t’esperes és la gran quantitat d’amulets i supersticions que tenen i per les quals paguen. Tant els temples budistes com els santuaris shintoistes són un feix de fer diners en forma de donacions, ja que està prohibit per llei que les institucions religioses cobrin pels seus servies.
En l’entrada especial sobre el shintoisme, t’expliquem la simbologia de molt d’ells així com la dels animals que trobaràs representats en molts temples shintoistes, com la guineu, la tortuga o les carpes.
Un exemple de coses que t’esperes als temples és trobar-te una cua de gent amb una llibreta a la mà. Aquesta gent està disposada a pagar entre 200 i 500 iens, és a dir entre 2 i 5€, perquè un escrivà els escrigui en cal·ligrafia japonesa el nom del temple i els posi un segell a la seva llibreta col·leccionable de temples.
La moda dels segells ha arribat a tal punt turístic que fins i tot ara, molts museus, castells i altres atractius turístics, fins i tot oficines d’Informació i Turisme i estacions de tren i metro, tenen el seu segell. En aquest cas és gratuït.
Entre la calor i la pluja
A part de tot el que ja hem parlat, com per exemple, la discreció, el control visual, no llençar papers a terra, etc. encara hi ha altres aspectes culturals que no t’esperes i que podràs veure fàcilment pel carrer.
Els japonesos tenen un tema amb el sol. No es volen posar morenos perquè, antigament era sinònim de pobre, ja que els qui estaven al carrer treballant eren els agricultors. Avui en dia han desenvolupat un sistema doble de protecció de sol, els paraigües d’aigua i de raig UV.
Els paraigües dobles, són uns paraigües de tela que protegeixen tant de l’aigua de la pluja com dels raigs UV del sol. Al 2017 només vam veure pràcticament dones, però al 2025, ja tant homes com dones, els portaven.
A més a més, les dones, particularment, van super tapades del sol, poden portar un vestit de tirants, però a sota, hi ha una samarreta de màniga llarga. O l’altra opció, és una samarreta de màniga curta i després porten una tela que els protegeix els braços. Algunes d’aquestes teles són “especials” i ajuden també a la circulació sanguínia.
De fet, si parlem de roba, no diria que el Japó és el país de la moda. Tot és blanc, gris o blau. No hi ha gaire roba de colors i tot és molt bàsic, no sé si forma part de l’estil de “així no m’he de preocupar perquè la roba combini” o part del seu discretisme, però fins i tot a mi, que sóc sossa vestint, em crida l’atenció veure tot un país que vesteix com jo.
Ara, potser sembla que no es preocupen per la moda, tot i que si t’hi fixes bé, no és cert. Tot el que porten està impecablement net, polit i planxat. Però el que vull que t’hi fixis bé és l’obsessió que tenen amb els cabells i en especial amb el serrell. Quantes vegades veuràs al dia, una noia o un noi, que es treu un pinte de la butxaca i es repassa el serrell?
Per no parlar del maquillatge, les noies utilitzen tones de maquillatge i fins i tot porten tota la bossa de maquillatge per pintar-se a les estacions de trens.
Al Japó fa molta calor i els japonesos, tant homes com dones, són molt acurats amb la higiene, per tant, això d’anar suat, no és una cosa que ells puguin tolerar.
Una altra que no t’esperes, relacionada amb el sol i la calor, és que portin a la butxaca una tovallola que utilitzen per eixugar-se la calor. La fan servir com els nostres padrins fan amb el mocador de tela. Es tracta d’unes tovalloles més petites que les nostres de bidet i els homes la porten, generalment a la butxaca del darrer i les dones a la bossa.
També la fan servir per eixugar-se les mans i la cara quan es renten en un lavabo públic. Evidentment, el tema de les tovalloles és tot un negoci i en pots trobar amb imatges de manga, cantants de pop, etc.
El sistema de les tovalloles per la suor, també l’apliquen a Filipines, però allí només la porten els nens petits i els hi posen a l’esquena, entre la pell i la samarreta. En altres llocs, com a Myanmar, als nens, els embatumen amb polvos talco, per evitar la suor.
Per combatre la calor beuen molt cafè gelat, cafè amb gel o més ben dit, gel amb cafè. Tu demanes un “ice coffee” i et ve un got ple de gel, però ple de gel, eh? i després hi posen el cafè. Però és gel de cubets, no triturat a l’estil frappé. La veritat és que està bé la idea, i el gel que et sobra, el poses al termo i així tens l’Aquarius fresquet durant tot el dia.
Tot i que a les cafeteries, el cafè és molt car entre 400 i 500¥, és a dir, més de 3€. La millor opció son els convenience store on pagaràs entre 160 i 180¥ i tindràs un cafè igual de “bo”. O l’altra opció és aprofitar les ofertes d’esmorzar de les cafeteries!
La pluja i els paraigües transparents és una cosa que no t’esperes del Japó. Resulta que a totes les botigues convenience store i d’altres venen uns paraigües de plàstic transparent per la pluja que són, relativament barats. Aquests paraigües després “es perden” o millor dit, es deixen en àrees comunitàries. Així, si surts de l’estació de trens i plou, fixa’t per la vora que potser veuràs un paraigüer amb paraigües per emportar-te.
El problema d’on deixar el paraigües quan entres en un espai tancat, com una botiga o un restaurant, al Japó ja el tenen resolt. A l’entrada de moltes botigues o centres comercials hi ha una màquina que l’embolcalla i si no, la pots agafar la bossa de plàstic, que això ara, ja es veu també a Catalunya.
Un noi amb el qual vam parlar del tema ens va dir, que els japonesos són molt cuidadosos amb tot, menys amb els paraigües. Nosaltres li vam preguntar, com saps quin és el teu, si tots són iguals? Per què no li poseu alguna marca? I ens va dir, els paraigües és igual, és l’única cosa que “tenim permesa robar”.
I és que és cert, el Japó és un dels països més segurs del món, aquí, si et roben, no és un japonès! I això que no hi ha policies a cada cantonada, com passa a altres països.
El Japó és tan segur que la gent puja al metro amb la cartera oberta o deixa la motxilla a la taula del restaurant i després van a fer la comanda al taulell o deixa la bici sense lligar, amb el GPS i una motxilla penjant al parc i ells van al temple a resar…realment és una sensació molt bona.
O fins i tot, els nens i nenes petits pugen al metro sols o van de l’escola al casal, sols pel carrer. I quan dic petits, vull dir, petits, eh? menys de 7 anys!
El que has vist a la tele, ho veus al Japó
El Japó, el país en general és un llibre de manga. Tot el que et puguis imaginar, existeix aquí.
Més enllà de la gent que es vesteix del seu personatge preferit de manga, pots veure noies que per anar a treballar es vesteixen com nines, pots trobar-te cafès on anar a tocar animals, els més comuns són gats, però n’hi ha de conills, porquets, lloros, serps i fins i tot cabres. Jo no ens soc gens partidària, però una vegada em van dir, quina diferència hi ha entre els animals que viuen aquí dins, cuidats i els que es destinen al consum humà? Bona reflexió.
Fins i tot els uniformes de l’escola dels nens i nenes semblen trets del Doraemon, pantalons curts, barret i motxilla rectangular.
Pots veure gent al parc practicant algun tipus d’art marcial que no havies vist abans o també pots veure gent comprant com boja tota la col·lecció de clauers del seu manga preferit.
Pots trobar-te trobades de fans d’algun manga de moda, pots trobar-te gent vestida de manera estrafolària o senzillament, gent normal fent coses normals que tu no t’esperaves que pogués trobar-te pel carrer.
A mi, una de les coses que més em va sorprendre, amb el tema del manga, són les bosses transparents, estil motxilla o bolso, per portar dins els pelutxos.
I que me’n dius de la gran quantitat de màquines de boles “sorpresa” però és que hi ha locals només dedicats a això!
Ah i per locals estranys, no t’esperes trobar locals que només venguin adhesius de mòbil. Els japonesos les compren i les posen a la carcassa del mòbil, per dins, sense enganxar!
La veritat és que aquesta entrada podria ser infinitament llarga, però en algun punt haurem de parar.
Quines curiositats has vist tu pel Japó? Quina t’ha cridat més l’atenció?
