Coses que no t’esperes per Myanmar

Myanmar, malgrat pertànyer al grup de països coneguts com el Sud-Est Asiàtic, no té gran cosa a veure amb els altres països. L’ambient que es respira recorda més Índia que a Tailàndia i Laos. Les curiositats de Myanmar són infinites.

Sense cap mena de dubte direm que és el més autèntic i el més original.

Sempre que un viatja, ja sigui al costat de casa o ben lluny hi ha coses que no t’esperes. Cada racó del món té les seves costums i les seves particularitats. Aquelles coses que expliques a la gent que et pregunta com ha anat el teu viatge. Aquelles diferències culturals que et criden l’atenció. Avui us expliquem algunes de le curiositats de Myanmar.

Com es diu el país!

Myanmar o Birmània? Encara avui és una discusió política.

Than Shwe, el President del Consell, Cap d’estat, Secretari de Defensa i Comandant en Cap de les Forces Armades de de la Junta Militar de Birmània, des del 1992 fins 2010, va decidir canviar el nom del país. Birmània, que és com en català diem Burma, prové de l’anglès. Els anglesos van colonitzar aquest racó d’Àsia, del 1824 al 1948. Than va decidir que faria uns quants canvis al país, per deixar endarrere el seu passat colonitzat i un dels que va fer, va ser canviar el nom del país.

Algunes de les ciutats també van ser batejades de nou, per exemple Yangon, que abans es coneixia com Rangún. I fins i tot, es va traslladar la capital del país, que actualment és Nay Pyi Taw.

Els opositors al règim militar, no han acceptat aquest canvi i segueixen referint-se al seu país com Burma. De fet, quan un persona local anomena el seu país en la seva llengua, sóna tot força semblant: “Mran-ma”.

El motiu del canvi de la capital té un sentit més espiritual. Segons la numerologia, en la que Than Shwe hi creia molt, el lloc ideal per fer la capital del país era a uns 320 quilòmetres de Yangón. Per tant, l’11 de novembre (11) a les 11 del matí es va fundar Nay Pyi Taw, la nova capital de Myanmar.

El tema de la numerologia no acaba aquí, eh? es van tornar una mica bojos i van decidir que els bitllets serien múltiples de 9, perquè és el numero de la sort. Així que el 1987, el general Ne Win, va canviar la moneda de múltiples de 10 a múltiples de 9. Els bitllets que hi havia en aquell moment van perdre el seu valor i no es van poder canviar…Per tant, la majoria de la població es va convertir d’un dia per l’altre en pobres. Ah, per cert, si veieu un bitllet de 75, no és que no sàpiguen la taula del 9. És que, en aquell moment, 75 anys era l’edat de líder militar.

Us podeu imaginar que hi va haver altres punts que van canviar d’un dia per l’altre, una de les curiositats més bèsties és la conducció, però te l’expliquem més endavant.

Botigues i coses de carrer

Una de les coses que no t’esperes pels carrers de Yangon és que hi hagi botgiues pel carrer, però no volem dir parades, no! Ens referim a cotxes-botigues. És a dir, una furgoneta, de les petites, a la qual li han adaptat el maleter, posant-hi barres per penjar-hi la roba o estanteries per les ulleres. El que seria la famosa camperització, pero enlloc d’un llit, els myanmaresos hi posen estanteries per a la roba.

A Myanmar hi ha moltes cafeteries o més ben dit, botigues per prendre el té. Això sí, gairebé mai hi vam trobar una dona, sempre eren homes fent el seu te amb llet per 300 kiats. Com a molt, en alguna parada de carrer hi veus una parella jove.

A més a més, les cafeteries, igual que ens va sorprendre al Vietnam, tenen taules i cadires per a nens petits. Sembla que estiguis en una classe de parvulets.

Tornant a Yangon, sorprèn, que els diumenges tallin alguns carrers per fer campionats de futbol. Futbol del “nostre” no aquells jocs malabars que fan per Àsia, sinó, futbol amb samarretes del Barça.

Però és que realment crida l’atenció, perquè per tot Àsia, si bé és cert que veus samarretes de futbol, majoritàriament d’equips anglesos o del Barça, molta gent no el practica, però a Myanmar pots arribar a veure un partit de futbol de monjos contra monjos.

També hem de dir que també practiquen el futbol de malabars amb la pilota de plàstic, que simula la de canya. Aquesta curiositat de Myanmar s’anomena chinlone. El voley-futbol-malabars, la veritat és que quan enganxes alguns que hi jugen bé, és una passada mirar-ho.

Una altra cosa molt curiosa que ens vam trobar pel carrer són una espècie d’ofrenes, una tenalles amb no-sabem-què-a-dins perquè no ens vam atrevir a mirar-ho i no vam conèixer ningú per poder-li preguntar. Bé, pensem que són ofrenes però potser és aigua beure. Algú ho sap?

Perquè és veritat que per Myanmar, ens vam trobar molts llocs amb un tamburet i una garrafa d’aigua al damunt, servei lliure. Una de les curiosistats més motxillera de Myanmar.

Cop de puny a la cara

La primera vegada que poses un peu al carrer de Myanmar (i no has estat a les Filipines) et sorpendrà que sembla que tothom vingui d’un combat de boxa. Però et sorpren que estiguin rient. Tothom ha guanyat el combat? A més a més, veuràs que pel terra hi ha, continuament, el que semblen taques de sang.

Si segueixes mirant veuràs botigues que venen uns farcellets de fulles. La gent se’ls posa a la boca i desprès de mastegar una estona, les escopina pel terra.

En realitat el que masteguen són fulles de betel i dins hi ha una nou d’areca.

El conjunt és una droga que els deixa mig atontants, produeix càncer i d’altres tantes coses boniques…però el seu preu realment barat és un atractiu pels myenmareos. Perdó, però és el seu tabac que també sabem que provoca càncer i d’altres coses boniques i la majoria de gent segueix consumint, tot i que no és tant barat.

Aquesta curiositat de Myanmar, és un hàbit tant de ciutats, com de pobles i tant d’homes com de dones. El que és cert és que a les ciutats compren el farcell de la fulla, amb la pasta i la nou ja fet i als pobles tenen el kit per fer-s’ho. També és cert que a les dones de ciutats no se les veu mastegar això, però a les de poble, no se les veu sense mastegar-ho.

Segons ens van explicar, o vam entendre, els relaxa i els fa dormir i sí que és cert que et deixa una sensació de grogui. Si vas amb tren, a l’estil fueter, segurament davant teu s’assentarà algú que es preprarà el compost i sense cap problema et convidarà a tastar-ho.

Si no en tens prou en veure’ls les dents vermelles, a Myanmar et sorprendrà que molta gent porti la cara pintada de groc, sobretot nens i dones. Ens van explicar o això vam entendre que és una crema pel sol, per no suar i nosaltres que pensàvem que era decoratiu o religiós…que innocents.

Aquesta crema és un protector natural que extreuen d’un arbre, anomenat thanakha i que barregen amb aigua.

Curisositats de Myanmar sobre la vestimenta

Tampoc t’esperes que sigui el país de les xancletes de platja. Un dels motius és que es descalcen per entrar a les cases, com passa a molts països del sud-est, però també es descalcen (inclosos els mitjons) per entrar als temples i fins i tot per entrar a les botigues. Vaja que viuen més temps descalços que amb sabates.

Hauries de Saber:

Els policies, uniformats de cap a turmells, als peus porten sandàlies.

A part de pel color de la pell o perquè no portaràs la cara pintada de groc, es notarà que no ets del país, perquè no vestiràs el sarong. El sarong o longyi és una peça de tela que serveix com a faldilla, podríem dir-li un fular, per portar-ho més a la nostra cultura.

A Myanmar tant els homes com les dones ho porten pel carrer, potser més que per Indonèsia. Els homes el porten lligat al davant, amb un nus rústic. A part, el Sarong, també serveix per banyador per dutxar-te a les dutxes públiques que hi ha al carrer, exactament igual que a Indonèsia.

El plaer del tren

Tindrem ocasió de parlar-ne més detalladament a Com moure’t per Myanmar, però no podem deixar passar l’amabilitat de la gent als trens. Només faràs que assentar-te i ja testaran parlant, o intentant fer-ho, i sobretot oferint-he menjar.

Parlant del tren, no t’esperes que pugis al vagó del tren i que tothom se’t quedi mirant, fins que el més valent, vingui a avisar-te que t’has equivocat de vagó, que el de classe turista és l’altre. Tot i que ells encara s’esperen menys que els hi ensenyis el teu bitllet de classe econòmica. Llavors comença una festa al vagó. Bé, si has estat a la Xina, potser sí que t’ho esperes. Per un moment érem més famosos que la Shakira i el Piqué.

El millor del tren és que pots comprar de tot, des de menjar fins a rams de flors. El divertit és que tothom sap exactament que comprar a la següent parada i deu ser un clàssic perquè on venen flors, tothom ven flors i on venen plàtans, tothom ven plàtans. Pots pujar al tren tranquilament sense menjar, en alguna parada o altra, trobaràs algú que ven. Ara, pots acabar menjant uns ocellets enbroxetats…integració total.

Al tren pots aprendre moltes coses, pots arribar a tastar la pasta que et deixa la boca vermella i tot. Però no t’esperes que quan pugi un senyor dient alguna cosa inexplicable per nosaltres, tothom es netegi la mà, et facin netejar la teva, i el senyor els hi posi uns polvets blancs… això en teoria t’ho has de menjar que va bé per la digestió. Doncs, au cap a dins.

La curiositat de Myanmar de la conducció

Això sí que no t’ho esperes. Condueixen per la dreta, com nosaltres, però els cotxes estan dissenyats com si estiguesis al Regne Unit o al Japó. Mare meua…imagina el que és un avançament!

Com ho solucionen? Amb el copilot, aquí sí que té sentit que l’altra persona vigili per tu. Per tant, un punt més a favor d’anar amb tren!

Esperem que el turisme no mati

Myanmar és el país que hem visitat fins ara, menys contaminat pel turista, és cert, que fa relativament poc que s’ha anat obrint al turisme i que fins i tot, encara ara, hi hagi zones tancades als estrangers. Això fa que la gent sigui molt amable i encara no et vegin com un feix de dòlars amb potes, disposat a pagar per un plat de menjar, el que ells acostumen a guanyar en una setmana

Penseu que en aquest països, la gent cobra uns 200 dòlars al mes o fins i tot menys i que amb això poden viure bé. La desigualtat comença quan arriba el turisme i està disposat a pagar més per comoditats que té a Occident. Seguint els nostres trucs i consells motxillers, podràs fer-te el millor itinerari.

Ja hi comença a haver lloc massa turistejats. Ojo, no ens mal interpreteu, nosaltres també sóm turistes! El que ens fa pena/ràbia/fàstic és aquell guiri que necessiti anar a un altre país i portar les seves costums. Què li sembli bé pagar tres vegades més per qualsevol cosa i que d’aquesta manera generi una desigualtat digna de colònia europea…

Allí on vagis, fes el que vegis encara que siguin curiositats

Igual que en altres països del sud-est, si vols menjar com un local, toca assentar-se en tamborets de parvulets. Cada parada ambulant de menjar està acompanyada de les seves minitaules i minitamborets. Suposem que així els hi és més fàcil traslladar-ho tot dalt del carret.

També, com a altres països, el menjar s’acostuma a servir en plats de plàstic però curiosament, alguns venedors ambulants del tren, te’l serveixen en plats de ceràmica. Això sí que no ens ho esperàvem per res del món, que el venedor que ha de vendre i marxar, et deixi un plat de ceràmica, en lloc d’un de plàstic.

També et trobaràs pel carrer “fonts”, bé en realitat són bidons d’aigua amb una tassa a dalt. Si tens sed, endavant. Nosaltres ho hem provat  i encara estem vius per explicar-t’ho!

No intentis llegir

L’alfabet de Birmània o Myanmar és d’allò més extrany. Aquest tipus de sistemes d’escriptura que tenen caràcters vocàlics i consonàntics se l’hin diu abiguda o alfasil·labaris. Signifiqui el que això signifiqui, el resum és que sembla que estiguis veient ratlletes i corbes.

Ni vulguen podriem llegir que hi diu. Ni tan sols els números. Però bé, per facilitat nostra, molts dels llocs turístics tenen la traducció en el nostre alfabet, esperem que els birmans puguin llegir-ho també.

I a tu, que et va sorprendre de Myanmar? Explica’ns alguna anècdota en un comentari. Quines coses t’han sorprès més de Myanmar o d’algun altre país que hagis visitat?