Un dels post que més ganes teniem d’escriure és aquest, el resum de tots els trucs que hem fet per Indònesia. Perquè estem una mica cansats de llegir la mateixa informació als blogs “motxillers” que hi ha escampats per la xarxa i que dormen amb habitacions amb aire acondicionat i tenen fotos de menjar magnífiques.

Hauries de Saber:

Surt de la zona de confort

Indonèsia és un bon país per viatjar de manera motxilera però em sembla, o vull pensar, que hi haurà països del sud-est que encara seran millor. El setembre del 2017 el canvi estava un dòlar americà per 13.200 rupies. El pitjor enemic del motxiller per Indonèsia és el transport però a Fuet i Mate hem trobat una solució i sobre el segon punt negatiu, l’allotjament, t’expliquem aquí com ho vam fer per mantenir el nostre pressupost durant el nostre itinerari.

Si tens tenda, gaudiràs de la llibertat

Dormir a Indonèsia és un plaer en tres versions. Als hostels surt més barat una habitació doble, que a vegades té bany i esmorzar senzill, que reservar llit en un dormitori. El preu depèn de l’illa i la ciutat però l’habitació descrita ronda entre les 70.000 i les 125.000Rp, és a dir entre uns 5 i uns 9 dòlars americans.

Tot i que a molts llocs turístics et demanar 200.000 o 250.000 d’entrada, que sempre es poden rebaixar una mica. Si tens tenda de campanya és una bona alternativa perquè a l’haver-hi molta muntanya sempre pots acampar, l’únic però és que fer amb la moto. Als llocs on hi ha algun dels volcans dels quals pots fer per lliure, pots mirar de deixar-la en alguna guesthouse com vam fer nosaltres a Lombok o per exemple, a Bali vam campar al càmping del llac.

Hauries de saber:

Acampa i negocia preus

Una tercera alternativa és posar-la al pati d’una guesthouse i arreglar pagar entre 20.000Rp i 25.000Rp incloent-hi la dutxa i l’ús del water o fins i tot alguna et deixarà gratis, així ho vam fer en diversos llocs, per exemple al llac Toba, a Java o a Bukit Lawang a Sumatra i a Borobudur.

 El Couchsurfing també és una bona opció, tot i que nosaltres no vam tenir molta sort, oficialment només el vam fer a Bali i a casa d’un noi romanés. Però el fet de no trobar CS fàcilment, ens va fer espavilar i vam acabar dormint i compartint vida a dues cases de persones indonesies que vam coneixer viatjant, és a dir, un CS al vell estil! Coneixes algú i t’ofereix anar a casa seva a passar-hi uns dies, sóna bé, no?

El plaer de menjar

Es pot menjar perfectament en locals típics entre 8.000 i 15.000Rp, per tant pel voltant del dòlar. Depèn més de la zona que del que demanis perquè nosaltres hem pagat 8.000 i 10.000Rp per un plat de Bakso i entre 10.000 i 13.000 per algun tipus d’arròs o nasi. Els de 15.000 que hem pagat són els “buffets”, que consisteixen en un plat d’arròs i diverses coses al damunt que pots triar o els arrosos als llocs molt turístics. Molts dels restaurants locals, si no els demanes beure, l’aigua és gratuïta.

També sempre ens han donat aigua calenta, sense cobrar-nos res, per fer-nos el cafè (quan en tenim de sobre). Les zones d’Indonèsia massificades pel turista són “cares”, sense exagerar… el que passa és que pel plat de menjar que a Ubud et demanen 20.000Rp, uns pocs quilòmetres fora del radi “d’animals albins” que és com ens anomenem als turistes, el pots trobar per 13.000Rp.

Aconsegueix aigua

L’aigua de l’aixeta no és recomanable però una botella d’un litre i mig costa entre 4.000 i 5.000 Rp, menys de mig dòlar. L’aigua calenta ja hem comentat que al restaurant on dinis te’n donaran i si en demanes a les estacions de ferri, per exemple, la policia també te la donarà. Alguns Alfamart o botigues d’aquest estil, també en tenen i te’n donaran gratuïtament.

Els enemics dels motxiller

Els banys públics són un dels problemes motxilers d’Indonèsia. Haver-n’hi, n’hi ha però el 99% de les vegades et cobraran 2.000Rp. Fins i tot dins de les estacions d’autobús, de ferris o als temples on ja has pagat la teva entrada religiosament. Paper de wc oblida’l, només l’hem vist en alguna terminal de ferri, al tren que va cap a Solo i als McDonald’s. Aquí la teva mà esquerra serà la teva aliada, que treballarà conjuntament amb el coci d’aigua. Sempre pots comprar paper de WC o anar al McDonald’s i…

Allà on vagis, fes el que vegis.

Internet és l’altre punt difícil del viatge. Els llocs típics com les estacions de mitjans de transport públic o algunes places aquí no funciona. Hem vist algun autobús que porta l’adhesiu però només és l’adhesiu. L’únic lloc que no ens ha fallat és l’amic McDonald’s, on per 6.500Rp pots menjar-te el geladet, connectar-te a internet i carregar el mòbil. L’usuari és mcdelivery i la contrasenya 14054, vàlid per tot el país. Als locutoris l’hora ronda els 3.000Rp però la connexió no és la més ràpida del món.

Carregar els dispositius electrònics és més fàcil. Ja hem comentat que al McDonald’s es pot, generalment, tot i que no n’hi ha tants com a Filipines, per exemple. A les terminals de ferri també es pot i fins i tot al tren tens dos endolls cada 6 persones. Als restaurants on mengis també sempre el podràs carregar i algun dels Alfamarts, tenen endolls a la terrassa on hi ha les cadires.

Els trucs motxillers del transport

El transport és un tema a part. Per moure’t per les illes petites el millor és llogar una moto. Per les grans com Java, tens tren i autocar, a Sumatra funcionen amb autocar però si voleu provar el dit, a nosaltres ens ha funcionat a Bali, Java i Sumatra. Això sí, si us para un cotxe segurament us demanarà diners, així que espereu un camió. Us deixem el link de com Entrar i Sortir de Bali com un local i potser la nostra experiència us ajuda.

Què t’han semblat els nostres trucs? N’has descobert algun altre? Explica’ns ho en un comentari.

 

Deixa un comentari