Myanmar amb motxillia, Myanmar amb pressupost motxiller i sobretot acampar a Myanmar és possible. Au, ja està, ja hem acabat l’entrada d’avui.
No ens creus? Et contem un secret que a hores d’ara de Fuet i Mate, ja hauries de saber. Tot el que expliquem ho hem viscut i si no, si resulta que hem descobert alguna cosa després, i no ho hem comprovat, tenim la delicadesa de dir-ho. Però en aquest cas, tot TOT ho hem fet!
El primer error: creure el que havíem llegit per internet, en blogs i el que ens havien explicat un parell de motxillers que ens havíem trobat. Això ens va limitar els nostres dies a Myanmar.
Resultat final: ens va sobrar pressupost!
No ens queda gaire més per dir sobre Myanmar amb motxilla que no hàgim explicat ja a “3 coses que has de saber abans d’anar a Myanmar“.
Resulta que com que Myanmar ja està tot molt explicat, hem decidit fer les entrades particulars, una mica a l’estil fueter. Tots aquells trucs i consells que vam anar experimentant o trobant pel camí i algun que se’ns va acudir amb el “diari del dilluns”.
Per això, els detallem en 3 casos particulars
- Bagan – Com fer que Bagan no sigui la ciutat més cara del vostre viatge.
- Hsipaw, Amarapura, Sagain i Inwa (Myanmar) – Que no t’enredin.
- Kalaw – L’aventura del tren.
Honestament, les entrades de Myanmar són les que hem escrit amb més ràbia, bàsicament per no haver trobat informació prèvia. O més ben dit, per haver trobat molta desinformació. Gent que no ha intentat una cosa, però com que ha llegit que no es pot, copia-enganxa…llàstima!
Hauries de Saber:
Pots viatjar per Myanmar gastant menys de 10U$D per dia.
Si no tens clar l’itinerari a seguir per Myanmar, saber quin pressupost necessites et pot ajudar molt.
Els preus barrejarem els dòlars amb kiats, els quals el desembre del 2017 estaven a 1.353 kiats, un dòla. Això és degut al fet que a Myanmar per dormir parlen amb dòlars, tot i que després pagues amb kiats. Al carrer, per menjar i al tren, es parla amb kiats.
No caiguis en viatges organitzats
A Myanmar, a diferència del que passa en altres països del sud-est i sobretot a Laos, Cambodja i Vietnam, si vols viatjar pel teu compte, és molt senzill. Si a Indonèsia era possible però tocava suar, a Myanmar només cal que miris que fan els locals i copiar-ho.
No et deixis portar pels blogs que et recomanen guies, ni pels que t’expliquen història de “això-a-Myanmar-no-ho-podràs-fer”.
És per això que escrivim aquesta entrada, com dirien els argentins, amb el diari del dilluns. És a dir, després d’haver viscut experiència i saber que passarà. Escrivim aquesta entrada perquè ens hagués encantat llegir-la abans de comprar el vol que ens portaria de Tailàndia a l’Índia, determinant els dies d’estada a Myanmar.
Escrivim aquesta entrada perquè llegint altres blogs, i agafant com a referència les seves despeses, vam fer-nos una ruta mínima pel país, per no perdre temps i per tant, no gastar tants diners i poder complir el nostre pressupost.
Escrivim aquesta entrada, perquè algú havia de provar el Pla B de viatjar per Myanmar a l’estil motxiller i sobreviure per explicar-ho.
Dedica el temps viatjant amb el tren, acampa i menjar al carrer. Són les tres coses que ens hagués agradat que algú ens expliqués. De fet, són les tres coses que generalment fem.
Tren, lent però increïble
Per Moure’t per Myanmar no hi ha discussió que valgui, el tren! “És lent” us diran i aquesta vegada no us mentiran, però si l’agafeu, no us n’arrepentireu. Agafeu la classe “ordinary” la de la gent del poble, res de la “fancy” pels blaquets i per la gent adinerada.
El tren val la pena per dues coses, el seu preu ridículament barat i per l’experiència que tindreu amb la gent, és el lloc més fàcil on podreu interaccionar culturalment.
A més a més, no passa res perquè sigui lent, amb els trucs que us expliquem a Fuet i Mate, no us importarà estar els 28 dies de Visat passejant per Myanmar. El vostre pressuspost no surtirà malmés, al revés!
Abans de decidir quants dies dedicar a Myanmar, has de saber que les distancies entre els punts turístics són grans, per tant, pots viatjar a la nit i estalviar en allotjament.
El segon que has de saber és el que ja t’hem comentat, que el tren és molt barat, però molt barat, pel mateix tram amb autobús pagues 9.000K i amb tren 1.400K.
Si saps això abans de pensar la data de sortida del país, no hauria de ser un problema per tu fer la ruta més barata possible, que curiosament serà la de més dies, perquè viatjareu molt amb tren.
A més, el fet que el volant estigui a la dreta però condueixin com nosaltres, fa que l’experiència d’anar amb autocar no sigui la més segura del món mundial. Per tant, un motiu més per anar amb tren.
Per cert, no us preocupeu pel menjar al tren. Ja entendreu perquè!
Dormir alternatiu
Els famosos 15U$D per persona i nit per dormir, nosaltres no els vam pagar mai. El cost de l’allotjament a Myanmar depèn de la ciutat, nosaltres vam pagar 5€ per cap a Yangon la primera nit i la segona vegada 7€ entre els dos.
Aquest és un dels pocs hostels que vam dormir. El lloc era un piset que havien adaptat amb lliteres estil càpsula. Les càpsules eren tant grans que nosaltres en vam compartir una entre els dos a un preu de 7€, així ens vam estalviar 3€. 3€ són 6 menjars de Myanmar!
En 19 dies vam pagar només 28U$D entre dues persones en allotjament.
En canvi, a Hsipaw, tot i que una nit vam acampar pel camp, la primera nit vam pagar 10€ l’habitació doble per tenir internet i poder trobar una ruta de muntanya alternativa a la turista i no haver de pagar guia, una altra de les llegendes urbanes entre els blogs.
Però ara, la veritat, que saben com és Myanmar, ja haguéssim acampat la primera nit. 10€ a la butxaca que t’estalvies. I per dutxar-te? A Myanmar hi ha dutxes públiques pel carrer!
La resta dels dies? Vam fer allò que llegint els blogs sembla impossible, perillós i fins i tot amb risc d’acabar a comissaria: acampar i mai cap problemes i fins i tot algunes nits, sense amagar-nos, al mig de l’estació de trens.
Ah, i no èrems els únics, eh? Sempre teniem veïns dormirnt amb nosaltres a les estacions de trens. Així que…tranquil·litat, tot està bé.
Ara, hem de confessar que una nit vam acabar a la comissaria.
Menja al carrer amb motxilla per Myanmar
El menjar va ser el més barat en tot el viatge, podíem pagar menys d’un dòlar per menjar i hem de confessar que molt bo, això sí, sempre al carrer.
Menjar amb pressupost de motxiller per Myanmar és tant barat que ens vam permetre el luxe de fer cafès i fins i tot de comprar-nos una cervesa i una botella de whisky, al més pur estil birmà.
Si diem que un dòlar són 1.535 kiats, com us quedeu si us diem que podeu menjar per 500 kiats? És cert que els plats són més petits del que estem acostumats a menjar a Europa, però sempre podeu repetir, si repetiu arròs, us sortirà més barat i si voleu repetir el plat complet, pagareu 1.000 kiats, encara menys que un dòlar.
La varietat és increïble i per exemple a Yangon podreu passar-vos el dia sencer recorrent 4 carrers on, segons les hores del dia, les parades van canviant, hi ha un carrer on fan una amanida de noodles per 600 kiats, que et roba el cor (o l’estómac).
Un altre lloc molt bo per tastar la gastronomia local és al viatge en tren de Thazi a Kalaw, simplement feu el que vegeu fer als locals. Si ells compren, clarament, és que està bé de preu.
A Myanmar era tan barat menjar que mai ens vam preocupar per trobar aigua calenta per escalfar els noodels o fer-nos el cafè i el te.
Myanmar amb motxilla és un plaer pel paladar. El menjar no serà un problema per a vosaltres en tot el país.
Els contres d’acampar
El fet de dormir en tenda de campanya porta dos problemes associats, un és la dutxa i l’altre és el fet de carregar els dispositius electrònics. Per això hem anat anotant les estacions fueteres de Myanmar, és a dir, aquelles que ens resolien aquests dos problemes.
Anota les estacions fueteres.
Per exemple a l’estació de Yangon es pot carregar els dispositius electrònics, a la de Mandalay hi ha WC i pots carregar, a part que hi pots dormir. A Thazi, tens el complet: dormir, carregar, dutxar-te i bany. I a Kalaw hi pots dormir sense que ningú et molesti.
El wifi és impossible, si no vas a algun local o allotjament, pel carrer no el trobareu pas. Però bé, a alguns bars de llocs turístics, com a Bagan, per fer un cafè de 200 kiats podràs tenir la clau del wifi i seguir llegint Fuet i Mate.
Carregar els dispositius electrònics no és cap problema, a totes les estacions de trens hi ha algun endoll on podràs carregar-los. Si fas un cafè o dines en un bar, també ho podràs fer. Mai ningú s’hi va negar i mai ningú ens va demanar diners per fer-ho.
L’aigua de l’aixeta no la vam tastar mai, almenys que sapiguem perquè sempre bevíem de la que et donen als llocs de menjar, que molt embotellada no estava…
Els banys públics que vam trobar, mai vam haver de pagar res. A les estacions de trens, n’hi acostuma a haver. Tot i que a vegades no és fàcil trobar-les, per exemple a Thazi, el bany està a fora, és el que utilitza la comunitat de veïns però hi pots anar sense problemes.
Pel que fa al sector de la higiene, tampoc hi ha problema. A Myanmar et trobaràs dutxes comunitaries pel carrer i si no, als banys públics, sempre hi ha un dipòsit d’aigua que et pot treure d’una urgència.
Les entrades turístiques, el caco
Pel que respecta a les entrades turístiques, nosaltres no vam pagar per res. Pagar per entrar a temples i pagodes, a aquestes altures del viatge, ens va semblar que no feia falta i a més a més, sempre en trobareu de gratis. La nostra filosofia és que la casa del senyor hauria de ser gratuïta, l’única excepció que faig és la Sagrada Familia.
Tampoc vam pagar per entrar a Bagan o a les ciutats històriques de Myanmar, si us som sincers, no vam veure ni el lloc on es pagava. Sí que hem de confessar que a Bagan ens van demanar el tiquet en un temple i sí, vam mentir.
Si ens van creure o no, ja és cosa d’ells però és cert que ens van deixar marxar sense dir-nos res més. Què que vam dir? El típic, vam fer veure que buscàvem el tíquet i ens adonàvem que el tenien l’altra parella amb la que viatjàvem…sigui com sigui, cap a casa sense pagar.
Havíem pres mesures de preguntar a una parella argentina que ens havíem trobat, on l’haviem comprat, com era la persona que els hi havia venut i quant els hi havia costat i si ens ensenyàven el bitllet. Molt amablement ens van contestar a tot.
Els vigilants només ens van preguntar el preu, dita la resposta correcta, van decidir que podiem seguir amb la nostra exploració turística.
Myanmar és un país perfecte per viatjar amb pressupost motxiller i dels pocs del sud-est que encara no està contaminat pel turisme.
En resum, Myanmar amb motxilla i pressupost motxiller és possible!
Què t’ha semblat a tu Myanmar? Encara no hi has anat i vols els horaris dels trens? Deixa’ns un comentari i explica’ns la teva experiència o la teva consultar.
