Malàisia és un país sorprenent, si us som sincers, abans d’anar-hi no sabíem que ens hi trobaríem i la sorpresa va ser d’allò més agradable: Malàisia ho té tot. Platges paradisíaques, ciutats històriques, muntanya i parcs naturals i gastronomia, sobretot gastronomia. A més a més tot a preus molt recomanables, essent possiblement el país més semblant a Europa pel que fa a infraestructures.
Tot el que necessites
Malàisia és un país increïble, tant per la seva gent com per la seva cultura i gastronomia. És un país format de la unió de diversos estats, la majoria dels quals es van fer importants per estar en la ruta comercial entre l’Índia i la Xina. Malàisia sempre ha rebut una forta immigració, principalment xinesa i en menys mesura índia.
Avui en dia, el país es divideix en tres grans ètnies: un 60% de malais que són musulmans, un 30% de xinesos que són cristians o budistes i un 5% d’indis que són hinduistes, la majoria i alguns musulmans.
Els indis destaquen a la part peninsular mentre que els xinesos, tot i estar a tot el país, es noten més fortament a la part de Sarawak de l’illa de Borneo. Aquest fet es deu al fet que durant els temps del Rajà blanc, James Brooke, cap a mitjans de 1850, es va incentivar l’arribada de xinesos a l’estat per tal de tenir gent que treballes la terra.
Una mica de tot
Tot i que avui en dia, ja hi ha la quarta i cinquena generació de xinesos i indis, cadascú manté els seus costums i fins i tot fan les seves diferències. Així tens els Xinesos de Malàisia i els Indis de Malàisia, a moltes ciutats pots trobar China Town i Little India, restaurants i botigues on poder menjar i comprar productes de la seva terra original i temples religiosos on seguir practicant la seva religió en aquest país musulmà. Perquè una cosa que no t’esperes, i que és bonica, és que en un mateix carrer hi pot haver un temple hinduista, un budista, una mesquita i una església. Vaja que els falta la sinagoga i fan repòquer de religió.
Malgrat semblar ideal, no t’esperes que no ho sigui tant. Resulta que el govern fa diferències entre els malais, els xinesos i els indis; o més ben dit segons si ets musulmà o no. Alguns exemples, per anar a la universitat pública, que no gratuïta, els musulmans tenen més places tot i que potser tenen més males notes. Els xinesos asseguren que ells han de treure tot A, és a dir, excel·lents per poder entrar a la universitat i que un musulmà amb una C, ja està a dins i que fins i tot pot escollir millor carrera. Els indis per exemple, diuen que encara tenen menys opcions, que tot i tenint tot A, els assignen les pitjors carreres i que quan volen entrar al mercat laboral, els paguen menys que a la resta.
Un altre exemple és quan volen comprar una casa, la majoria de les cases d’una urbanització o pisos d’un edifici, s’han de vendre a musulmans i a més a més els compren més barats que un xinès o un indi. Un últim exemple, si un indi o un xinès es casa amb una persona musulmana, han de convertir-se a la religió de Mahoma, ha de canviar-se el nom i han d’estudiar el Corà.
Si vols treballar a l’estat, només ho pots fer si ets musulmà. De tota manera, molta gent està esperançada, ja que aquest any tenen eleccions i esperen, que per primera vegada d’ençà que van aconseguir la independència, aquest 31 d’agost ha fet 60 anys, puguin canviar el partit polític del govern, que fa 60 anys que governa al país. Una altra cosa que no t’esperes, seguint amb les diferències ètniques, és que tinguin mercats per musulmans i altres per xinesos.
Evidentment, als xinesos pots trobar porc i alcohol, mentre que als musulmans no. És curiós, el que ens van fer adonar, la majoria de clients del KFC són musulmans, pràcticament no veus indis ni xinesos. La majoria de clients del McDonald’s són xinesos, malgrat que tinguin enganxines ben grans i visibles dient que la seva carn és Halal.
Nosaltres vam tenir ocasió de compartir casa, taula i cotxe amb representants de les tres religions i és molt interessant la visió que tenen cadascuna del seu país.
Si tens gana
Això sí, com sembla habitual a Àsia, als restaurants hi ha gent menjant a qualsevol hora. Tot i que a Malàisia pots veure a la tarda molta gent, majoritàriament maleis, fent el té, petant la xerrada, gaudint dels bars una mica més al nostre estil. És a dir, simplement asseguts sense fer res, en canvi a altres països, quan la gent acaba de menjar s’aixeca i marxa. També és cert, que els qui practiquen el “barisme” són els malais, els musulmans.
Anant més al carrer, gastronòmicament parlant, no t’esperes el concepte del gelat quan mengen el típic gelat de cendol. Una massa de gel amb gust de llet de coco barrejat amb gelatines, a vegades grans de panís bullit i mongetes roges! Per menjar, ho barregen tot fins que es desfà i se’l mengen amb cullera. De fet és molt refrescant i, almenys al nostre gust, força bo. Una altra cosa que no t’esperes és que posin sal amb espècies a la fruita. Resulta que als mercats i pel carrer pots comprar fruita ja tallada i posada en una bossa. Senzillament obres la bossa i li poses una cullerada de sal amb espècies.
Al primer paràgraf hem destacat la gastronomia perquè no t’esperes menjar tantes coses i tan diferents, fins i tot, entre les ciutats. Cada ciutat té la seva versió per a un plat característic. Així a mesura que vas parlant amb la gent de Malàisia t’aniran dient el cendal és millor el de Miri i el Laksa, el millor el menjareu a George Town i així amb altres exquisideses gastronòmiques. La veritat és que potser és així però al nostre paladar inexpert, tots ens semblaven bons. La gastronomia és tan important que no t’esperes que les ciutats tinguin un racó dedicat a elles, als mapes turístics i que fins i tot, algunes com George Town o Ipoh, tinguin un mapa amb la ruta gastronòmica, indicant quin plat menjar a cada restaurant, a l’estil de Logronyo amb els bars de tapes.
Pel carrer i a les cases
A les cases no t’esperes que tingui ventiladors al sostre i aires acondiciats a totes les habitacions però encara t’esperes menys la gran quantitat d’interruptors que tenen. Quan has descobert quin encén la llum, quin activa l’aire i quin mou el ventilador, ja ha sortit el sol. Hi ha tants interruptors que fins i tot els endolls tenen interruptors. Així que quan carreguis el teu dispositiu electrònic, pensa a polsar l’interruptor per deixar passar el corrent.
Una cosa que ja t’esperes, però tot i així ens segueix cridant l’atenció, és l’obsessió asiàtica per les autofotos, perdó selfies. La part bona és que a Malàisia, el palet, encara no és tant famós. També segueix cridant l’atenció la gran quantitat de centres comercials que tenen i el fred que fot a dins. Aquí també et demanaran de fer-se fotografies amb tu, però res a veure amb l’afluència de la Xina.
No pateixis pel transport
Turísticament parlant no t’esperes que a Malàisia tinguin tant autobusos com trens molt còmodes però fins i tot que fer dit funcioni d’allò més bé. Tampoc t’esperes que Kuala Lumpur sigui una de les ciutats culturals més interessants de les que hem estat en aquest viatge i fins i tot, estaria en una posició alta de la llista mundial. Té molts museus, alguns gratuïts i moltes activitats culturals i lúdiques pel carrer. De fet, té fins i tot, visites guiades organitzades per l’oficina de turisme, totalment gratis. Parlant de gratis, tampoc t’esperes que KL tingui una línia d’autobusos gratuïts per la ciutat. I si el que t’agraden són les compres i les festes, a hores d’ara, ja t’esperes que a KL també ho pots trobar.
