Si estàs pensant anar al Japó o senzillament vols aprendre una mica sobre el país del sol naixent, has de saber que al Japó tenen una religió particular, única, que amb el temps s’ha anat adaptant, però que encara manté la idea tradicional.
Passejant pel Japó quan entris en un recinte religiós, et trobaràs dues paraules en anglès, temple i shrine, que per nosaltres seria la traducció de temple i santuari. Tot i que pels cristians, pot semblar la mateixa cosa, al Japó ja t’està indicant si el recinte religiós forma part del budisme o el sintoisme o shintoisme, respectivament.
El shintoisme és la religió tradicional del Japó. Aquesta pràctica es basa en les creences animistes, simplificant molt, en els esperits de la natura.
Hauries de Saber:
Si entens el shintoisme, entendràs perquè als manga hi ha animals personificats
De fet, la molts dels japonesos combinen les creences animistes i les budistes. Segons ens va explicar un senyor a Nara, ells, en general, tenen l’animisme pel dia a dia i el budisme pels moments importants. Tingués en compte això com a generalització, ja que hi ha famílies on això no aplica. A més a més, també has de tenir en compte que al Japó, també hi ha un nombre important de cristians. Però fins i tot per ells, les pràctiques shintoistes, no els són estranyes.
Això potser és perquè el shintoisme, al Japó, dona importància al moment actual i no es preocupa pel més enllà i/o al fet que no hi ha una tradició escrita, sinó que es transmet de pares i mares a fills i filles, i fins i tot, la manera de seguir el culte, de resar i de comportar-se és pròpia de cada família. En canvi, tant el budisme com el cristianisme, estan més preocupats de la salvació de l’ànima i del més enllà que de la realitat (paraules del senyor japonès de Nara).
Tot el que vols saber per viatjar al Japó, al nostre itinerari.
Perquè puguis practicar el Turisme No Guiri i vagis al Japó amb la feina feta, en aquesta entrada anirem detallant algunes de les coses que Hauries de Saber sobre el shintoisme.
Aquesta entrada, com totes les que trobaràs a Fuet i Mate, són resums i recopilacions de les meves lectures i aprenentatges. Jo no soc experta en la matèria religiosa, però he llegit, preguntat i vist documentals. Aquesta entrada, a part de tenir la informació disponible sempre que la necessiti, espero que també et serveixi a tu per parlar del Japó amb propietat.
En situació
El Japó és, actualment, un estat laic, amb dues religions principals, el sintoisme i el budisme El sintoisme és la religió originària del Japó i el budisme, la de l’Índia, tot i que al Japó s’hi va introduir via la Xina, a partir del segle VI.
Molts dels japonesos basen la seva vida religiosa en una combinació d’aquestes dues religions, que combinen en el seu dia a dia, per exemple, el shintoisme l’utilitzen per celebrar les bodes i el budisme, pels funerals.
Les deïtats del shintoisme són els esperits que habiten a la naturalesa, sigui essers vius sigui inerts, com les roques i l’aigua. Aquestes deïtats s’anomenen Kamis i mots dels Kamis tenen els seus missatgers, com les guineus.
En canvi, el Budisme busca l’alliberació del patiment a través de l’erradicació dels desitjos, per tal d’aconseguir el Nirvana, seguint les ensenyances de Siddharta Gautama (Buda).
En molts pobles i ciutats japoneses trobaràs, tant santuaris sintoistes, com temples budistes i és que en la vida diària, totes dues religions es complementen. La interacció diària entre el sintoisme i el budisme, al Japó, ha fet que el budisme japonès evolucioni de manera diferent al xinès o al mongol, per exemple.
De les altres tres religions monoteistes, la que té més presència és el cristianisme, introduït al Japó pels jesuïtes portuguesos primer i els franciscans espanyols després. El judaisme i l’islamisme tenen poca presència en els natius nipons.
L’origen del Shintoisme
La història mitològica del Japó, diu que de la unió de dues divinitats, el kami Izanagi i el kami Izanami, es va crear el món amb l’aigua, les muntanyes i altres elements, en definitiva, van crear les illes de Nihou, del Sol Naixent.
A partir d’aquí sorgeix una llegenda digna d’una telenovel·la llatinoamericana, amb enganys, separacions, morts i fills, molts fills.
De la mateixa manera que passa en molts països, la història del Japó està molt relacionada amb la història de la religió, segons l’emperador del moment, el sintoisme era la religió de l’estat o, per contra, deixava el privilegi al budisme.
Per això, el shintoisme que ha arribat als nostres dies pot ser diferent segons la zona del Japó i la família. I és que el shintoisme no té fundador, no hi ha regles escrites, ni té llibre sagrat, el shintoisme forma part de la manera de viure dels japonesos i a poc a poc s’ha anat adaptant a les èpoques i a l’ús particular que li dona cada persona.
Segons diuen, la paraula Shinto prové de Shen i Tao, és a dir, diví i camí, per tant, el camí diví.
El shintoisme, al Japó, veneren els kami, els déus de la natura, per dir-ho d’alguna manera en paraules nostres.
Per buscar relacions amb el cristianisme, els kamis serien els sants, per això hi ha esglésies dedicades als sants i cada sant és el patró d’alguna cosa, dels treballadors, de la vista, de les causes perdudes, etc. El mateix passa amb els kamis i els santuaris.
Us sona la paraula kami-kaze?, doncs significa vent sagrat i aquest vent, en concret, va passar a la història del Japó per ser el que va frustrar els dos intents d’invasió dels mongols, allà al s.XIV. La terminologia va ser adoptada els pilots d’avió a la Segona Guerra Mundial i així és com kami-kaze es va fer mundialment famós.
Seguint aquesta línia, els kami poden ser animals, com la guineu o els porcs senglars, els trons, els llamps, la pluja o fins i tot les muntanyes com el mont Fuji. Evidentment, el Sol també forma part d’un dels kami més importants del país.
Ara entendràs per què quan vas a un temple al Japó pot trobar santuaris dedicats a diferents animals o com alguns dels animals o amulets serveixen de protectors de les cases o dels negocis.
Els Kamis, les deïtats i el simbolisme dels animals
Com hem comentat, el shintoisme venera els kamis, les deïtats de la natura, els esperits sagrats, siguin éssers vius o inerts, així que el Sol, l’aigua, la pluja, els vents, el mar, els arbres, els animals, les roques, les muntanyes, etc. poden ser venerats pel shintoisme.
Fins i tot els humans poden ser kamis, després de morir i són venerats per la seva família, moltes de les quals tenen un racó especial a casa que fa de santuari particular. O en el cas de les personalitats més importants, com shoguns, també han passat a ser venerats, com és el cas del santuari Toshogu, a Nikko, que fa de mausoleu de Tokugawa Ieyasu.
Els cavalls són els missatgers dels kami, es creu que els kamis venien a la terra cavalcant un cavall. Avui en dia, en alguns temples, veuràs que encara tenen cavalls vius.
Si vas a Nara o a l’illa Miyajima, potser et sorprendrà veure tants cérvols en llibertat, passejant entre les persones. Els cérvols també són considerats missatgers dels déus i fins i tot, deïtats per si mateix, que uneixen el món humà amb el món diví.
Un dels temples més famosos del Japó, el temple Fushimi Inari-Taisha a Kyoto, el de les toriis vermelles està ple de guineus. De fet, sempre que vagis una fila de toriis, hi haurà guineus. Les guineus, kitsune, són les missatgeres de la deïtat Inari. Inari és la deesa de l’arròs i avui en dia, està relacionada amb els negocis.
La tortuga és un animal místic, fins i tot pels budistes, la portadora del món a causa de la seva llarga vida. La llarga vida de la tortuga, representa la saviesa de la Terra.
Si vas a Nikkō, veuràs els famosos tres micos, que no hi senten, ni veuen ni parlen res negatiu. Els micos són un exemple de bona vida i bona sort.
A Kyoto, hi ha el santuari Goou Jinja, a prop del Palau Imperial, dedicat als porcs senglars, també símbol de la bona sort. La llegenda explica que Wake no Kiyomaro va ser protegir per 300 porcs senglars, que a més a més, li van curar les ferides.
De tant en tant, trobaràs figures de conills i algun santuari i tot. Els conills, especialment el conill blanc, és símbol d’amor i sanador de malalties. De fet, l’illa Okunoshima és una illa habitada per conills salvatges.
El mussol és un animal associat a la bona sort, el coneixement i les bones intencions i per exemple a Himeji, hi ha un temple amb la figura d’aquest animal. Si et quedes una estona veuràs que els japonesos si apropen, li fan la reverència, resen, li acaronen el cap i reverència novament.
El martinet blanc s’ha convertit en l’animal de la pau, llarga vida i felicitat. És tant important al Japó que apareix en multitud de representacions i fins i tot en el bitllet de 1000 iens.
Les papallones també tenen un rol important al Japó i la veritat és que te’n trobaràs moltes per les ciutats i de molt grans i boniques. Les papallones són l’encarnació de l’ànima dels difunts. Diuen que els esperits dels morts tornen a la terra en forma de papallona i si te’n trobes una, és algú que t’està protegint.
De tota aquesta llista no ens podem deixar de nomenar les carpes koi que habiten a la majoria dels estanys i llacs dels santuaris, jardins i temples, juntament amb les tortgues en perfecta harmonia. La carpa koi és símbol del valor i la perseverança, ja que és un animal que desafia els corrents.
A més a més, la carpa koi és símbol de la infància i durant la festivitat Kodomo no hi, que celebra el dia de l’infant, veuràs que s’utilitzen en forma de banderí.
El gat, aquest animal sagrat ja en temps dels faraons egipcis, també té un paper important al Japó com a símbol de la bona sort. Animal elegant i misteriós, lliure, però a la vegada afectuós, és pels japonesos sinònim de bona sort. Avui en dia representat en un gat assegut, de color blanc, amb la mà aixecada i un collar vermell amb cascavell, anomenat Maneki Neko.
En algunes representacions i dibuixos, veuràs granotes i gripaus, els kaeru, que en japonès també significa tornada. Per tant, aquests animals són el símbol dels viatgers, per desitjar-los bon viatge i bona tornada.
La vida popular ha posat de moda el gos Akita Inu, un gos criat per caçar ossos, però que ha passat a la història recent pel seu valor i per ser lleial. Aquesta raça de gos s’ha fet famosa pel gos Hachiko, el gos que cada dia esperava al seu propietari a l’estació de trens de Shibuya, de Tòquio a què tornés de treballar. Un dia, el senyor no va tornar, va morir, i el gos anava cada dia, durant 10 anys a esperar-lo. Ara, aquest gos el trobes representat en tot el país, com a símbol de lleial.
Molts dels santuaris shintoistes, tenen a l’entrada gossos-lleons, anomenats, Komainu, que en són els protectors. Els Komainu foragiten els mals esperits i protegeixen les deïtats, també representen la força i el poder.
El Tanuki, un animal estrany per nosaltres, el trobaràs representat en una divertida escultura de ceràmica a la porta dels negocis i els restaurants per donar-los bona sort i com a símbol de bon servei. El Tanuki és un gos viverrí, t’ho dic en castellà mapache-perro, un animal originari de l’Àsia i associat també a la bona sort. El Tanuki japonès té diversos trets característics. Porta barret, per protegir-se de la mala sort, els ulls ben oberts per veure-ho tot, una rialla de confiança i bona atenció al client, en una mà sosté una botella de sake símbol de virtut i a l’altra un llibre, per mostrar confiança. Té una panxa grossa, per representar la calma i finalment uns collons que li arriben a terra, símbol de fertilitat, riquesa bona fortuna. Així que ja saps, quan et diguin que tens uns collons que te’ls xafes, pensa amb el Tanuki.
El Tanuki (Nyctereutes procyonoides) o en català gos viverrí és un animal que existeix de veritat i ha sigut caçat per utilitzar l’escrot en orfebreria perquè era molt resistent i elàstic i permetia treballar l’or.
El Tanuki forma part dels animals anomenats Yōkai, aparicions, esperits o fins i tot dimonis, generalment criatures fantàstiques i mitològiques, que generalment fan maldats.
I en general, hi ha les quatre bèsties que cuiden els quatre punts cardinals, el drac blau (seiryu), el tigre blanc (byakko), la tortuga negra (genbu) i el fènix vermell (suzaku).
Els dracs, aquest animal mitològic que tant atreu, és una figura majestuosa guardiana dels kami, gràcies a la seva força, saviesa i immortalitat. Els dracs són la figura més utilitzada a les fonts de purificació dels santuaris shintoïstes.
El drac està relacionat amb la serp, però hi ha una serp que és especial, la serp blanca, la missatgera de la deessa Benzaiten i símbol de bona sort. La deessa Benzaiten està relacionada amb el budisme i representa la deessa de l’aigua, la música, la saviesa i la bona sort.
L’au fènix, Houou, animal mitològic que ressorgeix de les seves cendres té un simbolisme important al Japó, un país on totes les construccions són de fusta i gairebé tots els temples o castells, han patit incendis al llarg de la història. L’au fènix representa el cicle de la vida, el renaixement i el triomf.
Passejant pels parcs del Japó sentiràs el característic crit del corb, un animal també sagrat al Japó com a al·legoria del Sol. Tot i que l’animal sagrat al Japó, el Yatagarasu, és mitològic perquè és un corb amb tres potes, que representa el Cel, la Terra i la Humanitat. El corb és un animal que van enviar els Kami a la Terra per ajudar als humans.
Ja que parlem d’animals mitològics, no ens podem oblidar de l’unicorn japonès, el Kirin, símbol d’una de les cerveses més famosos del país. Cos de cavall, peus de porc, banyes de cérvol, cua de bou, escames de peix i cap de drac, té el poder de respirar foc. Si veus el Kirin, t’està anunciant d’un naixement o una mort.
Matsuri, les Celebracions
Els Matsuri són festivals del temple, com el dia del Sant pels catòlics. L’objectiu del Matsuri és brindar homenatge al Kami. Aquí juga, una vegada més, la dualitat del món japonès, el “Hare“, el no rutinari i el “ke” el rutinari. El Matsuri és Hare, no es celebra cada dia, però la importància del Matrusi és recordar-nos el Ke, que el Kami ens acompanya cada dia, en cada activatat que fem.
Un dels punts més importants és treure en processó al Kami dins del Mikoshi, temples portables, essent l’únic moment de l’any que el Kami surt del santuari. Amb aquesta celebració es pretén reforçar els llaços d’unió entre el Kami i la seva comunitat. Els encarregats de porta rel Mikoshi, vesteixen Hanten i criden hai-za, hai-za!, una epècia de “ànims, ànims” per motivar-se a seguir amb el camí.
Una altra opció és el Floats que són també temples mòbils però amb rodes, perquè pesen més que un Mokoshi. Els Floats tenen forma de muntanya. Per l’altra banda sempre hi ha un Taiko, tambor.
A més a més, durant el festival es duen a terme representacions teatrals, esdeveniments de sumo, dances, activitats familiars i menjar, tot per entretenir al Kami. Visitar aquests esdeveniments, a part d’aprendre sobre la cultura japonesa é,s un bon moment per menjar ayu, l’exemple més fàcil per entendre-ho és la sardina al espieto, un peix clavat en un pintxo que es cou a prop de del foc, el yaki-ika, el pintxo de calamar cuit a la brasa amb soja o el takoyaki, els famosos bunyols de pop. Els nikuman són una boles de massa cuites al vapor, i evidentment, no poden faltar els fideus yakisoba. Evidentment, també tenen coses dolces i algunes que no tardaran a arribar a Europa, com el bananachoko, els plàtans banyats de xocolata i recoberts de virutes o el famós cotó de sucre, el watagashi o el típic dango, les boles de pasta d’arròs bullides i escalfades al foc.
Aquestes celebracions tenen el mateix simbolisme que les processions cristianes, agrair al déu per la seva benevolència i suport.
Antigament, els Matsuri eren les donacions que la gent entregava al Kami, generalment relacionats amb l’agricultura, per demanar al Kami bona collita per l’any vinent.
Cada santuari té un dia particular per celebrar el Matsuri. Però a més a més, avui en dia, els Matsuri ja no tenen només significat religiós.
Els santuaris shintoistes
Els santuaris shintoistes tenen particularitats respecte els temples budistes o les esglésies cristianes. El punt que els diferencia per excel·lència és la porta torii, la gran porta de fusta, generalment, pintada de vermell. El torii, simbolitza l’entrada a una altra dimensió, el pas del món real, al món sagrat.
En canvi, per entrar en un temple budista, al Japó es traspassa una gran portalada custodiada per dues figures de guardians ubicades als laterals. És cert que algun temple budista també té toriis i fins i tot, en algun centre budista, hi ha un santuari shintoista, així que una vegada més, les dues religions conviuen harmoniosament.
La porta principal d’un temple shintoista, a més a més, està protegida per dos gossos o lleons o la barreja dels dos, que alguna vegada poden ser guineus, que s’anomenen Komaino. Si t’hi fixes, veuràs que una de les dues figures té la boca oberta i l’altra tancada, un representa l’inici, el naixement i l’altre el final i la mort. A més a més, a vegades, un té sota la pota una pilota i l’altre un animal petit, representat en aquest cas la dualitat masculina i femenina, respectivament.
Ben a prop de la porta principal hi ha la font de purificació, el chôzuya o Temizuya, un acte que s’ha de respectar quan entres en un espai sagrat. Més endavant t’expliquem els passos per purificar-te.
En un santuari shintoista trobaràs el santuari principal (honden) que acull el kami i el temple de les oracions (haiden), que depèn del lloc poden estar separats o ser part del mateix edifici. En el temple principal, on hi ha el kami, generalment roman tancat i només s’obre en dies especials, en canvi, el santuari de les oracions és l’espai dedicat a les pregàries, que sempre van acompanyades de donacions econòmiques. La manera de pregar també és particular i segons el santuari, pot incorporar tocar una campana.
Veuràs que tots els santuaris shintoistes tenen formes de pregar similiars. Una d’elles són plaques de fusta, on la gent escriu els seus desitjos, anomenades Ema i que tenen, segons el temple diferents dibuixos o formes. I l’altra cosa curiosa, són els papers, que contenen prediccions escrites i s’anomenen Omikuji. Evidentment, per utilitzar els Ema o els Omikuji, has de fer una donació al temple.
L’altre punt per pregar són les Shimenawa, una corda d’on hi pengen cadenes de paper i que marca els límits del sagrat. Per això les veuràs en arbres, pedres, etc.
Els santuaris es poden classificar segons la seva funció principal, per exemple, temples imperials que van ser fundats pel govern, els Inari dedicats a Inari el kami de l’arròs i que el reconeixeràs perquè tenen les estàtues de les guineus, el missatge d’Inari, i moltes portes torii vermelles.
Com hem comentat, el budisme i el shintoisme, viuen en harmonia, al Japó, per això en alguns temples budistes veuràs portes torii o fins i tot un santuari shintoista dins del recinte i en alguns temples shintoistes trobaràs pagodes, com en el cas del santuari Itsukushima a l’illa de Miyajima.
Com comportar-se en un santuari shintoista, al Japó
Ara que ja saps identificar si estàs en un santuari shintoista o un budista, només cal saber com comportar-se.
Abans de travessar el torri, has de fer una reverència, com indicar que entraràs i una vegada, l’has passat, hauràs de tornar a fer una altra reverència. Sempre mirant a l’edifici principal, al honden.
Un cop dins, has de buscar la font de purificar. Normalment, estan ubicades en un costat i les identificaràs perquè semblen una petita “piscina” amb un brollador d’aigua un cocis amb pal llarg, de l’estil de la massa de fer cagar el tió, però en lloc de la massa a una punta, tenen un coci.
Per fer l’acte de purificació s’ha d’agafar l’estri amb la mà dreta i es carrega d’aigua. Hauràs d’abocar una mica d’aigua a la mà esquerra i llavors canviar el coci de mà, agafar-lo amb l’esquerra i rentar la mà dreta. Amb les dues mans purificades, tornes a posar el coci a la dreta, amb la mà esquerra fas una cavitat i hi aboques aigua. A continuació t’apropes la mà esquerra, amb l’aigua, a la boca per purificar-te. Per acabar, tornes a agafar aigua i eleves el coci de manera que l’aigua vagi caient pel pal. El coci s’ha de deixar recolzat de boca a terra, tal com es mostra en la fotografia superior.
El pròxim pas, després de purificar-te, és anar a fer l’oració. Davant del temple de les oracions veuràs una caixa gran de fusta per fer la donació. La gent hi tira monedes, alguns bitllets, i després fas dues reverències, dos aplaudiments, fas la pregària en silenci, un aplaudiment més i una reverència final. I en el cas que hi hagi campana, a vegades la toquen abans de fer el ritual i a vegades, després, això sí, la donació no se la salten mai.
També si hi ha la font d’encens es pot encendre abans o després i el fum també purifica.
Per sortir del santuari, abans de travessar la porta torri, et gires de cara al santuari principal i fas una reverència. Travesses la torri, et tornes a girar, tornes a fer la reverència i ara ja sí, ja pots marxar.
Al Japó, aquestes pràctiques són molt habituals, a cada santuari sempre veuràs gent pregant i no només al santuari principal, sinó que a vegades a les diferents “capelles”. A més a més, gent de totes les edats, tant joves, com adults com gent gran.
A part dels edificis principals, als temples sempre trobaràs altres zones de donacions, com hem comentat els Ema, o d’altres zones on escriure missatges pels Kami.
Engimono, els amulets
Els japonesos utilitzen el shintoisme com els cristians els Sants, per demanar, ja sigui feina, salut, amor, sort en els negocis, etc. I el shintoisme o també el budisme n’ha sabut extreure el potencial econòmic venent els amulets o les profecies.
La venda d’amulets es considera una donació, igual que les donacions abans de les pregàries o el pagament pels segells, que t’explico a continuació.
Hi ha diversos tipus d’amulets i rituals a seguir segons cada un.
El més famós de tot són les tauletes de fusta, les Ema, que cada temple té el seu model. Es tracta d’unes tauletes de fusta que per un costat tenen la representació del temple i per l’altre, la gent escriu el seu desig. Els Ema es deixen al santuari o temple i durant una de les festivitats, es cremen per purificar i fer-les arribar a la deïtat. Els preus dels Ema van dels 500￥ fins als 1000 o 1200￥ depèn del temple.
Ema, significa, dibuix de cavall en japonès i és que antigament, s’oferien cavalls als temples. A més a més, es creu que els cavalls són els missatgers dels kami.
Actualment, són un reclam turístic més amb diverses formes, com de cor o forma de la flor del cirerer i amb dibuixos de tots els estils, no només la deïtat del santuari.
Els Ema són un medi per fer arribar el teu missatge al kami, no una profecia.
Si els Ema et queda curt, sempre pots escriure a carta a les deïtats. Aquesta carta s’anomena Kiganbun i la gent la utilitza per pregar o donar les gràcies.
La tira de corda amb papers lligats o la branca d’arbre amb papers també forma part de l’art de l’amulet. Els Omikuji, un tros de paper amb una premonició, que tant pot ser bona com dolenta.
En aquest cas, fins i tot el sistema d’extreure un Omikuji és diferent segons el temple o santuari. Moltes vegades hi ha una caixa de metall amb pals a dins, agafes la caixa, la sacseges i fas caure un pal. Aquest pal té un número, que indica el calaix que has d’obrir per extreure’n la teva profecia. Si el text és negatiu o de mala sort (daikyo), hauràs de lligar-lo al temple, a la corda. En canvi, si és positiva (daikichi), pots emportar-te’l a casa o també lligar-lo.
Aquests són els més habituals i més utilitzats, ja que per només 100￥ te la jugues a tenir bona sort.
Un altre que té molt èxit són els Omamori, una bossa de tela de diferents colors i que a dins porta una pregària. El color de la bossa està associat a un desig particular.
Has vist aquell cap gran sense ulls que fa una mica de por? Això és un Daruma, el ninot dels propòsits. L’objectiu és senzill, tens un Daruma, penses un propòsit i li pintes un ull. Quan has aconseguit el propòsit, pintes l’altre ull. Els Daruma tenen diversos colors segons el propòsit que vulguis aconseguir, però el clàssic, l’original és el de color vermell. L’únic a ressaltar, és que el Daruma és un amulet budista.
Fixa’t que he dit aconseguit, no complir el propòsit, ja que una cosa que sempre deixen clara als santuaris i temples és que la sort no existeix i que les pregàries, donacions i desitjos, sense la teva força de voluntat, per si sols no es compliran.
A moltes cases, el que trobaràs que penja a les portes és una corda amb un paper i una campana o un amulet de fusta. Els Ofuda protegeixen les cases contra els incendis i a tota la família de la mala fortuna. Aquest tipus d’amulet el podràs aconseguir en els temples budistes i els santuaris shintoistes.
Els japonesos compren cada any amulets nous, per demanar nous propòsits, i per això, a molts temples, trobaràs una caixa gran on la gent diposita els amulets vells per cremar-los i així, tancar el cicle.
Goshuin, els segells
Un dels negocis més rendibles és el segell del temple o del santuari, els goshuin. Una de les particularitats és que els goshuin només es poden posar en llibretes especials, les goshuincho, que venen, evidentment als temples per un cost als voltants del 2000￥. Les llibretes tenen fulles gruixudes per no fer-se malbé amb la tinta i el segell.
Els japonesos col·leccionen aquest tipus de segells i molts turistes, també. Els segells, generalment vermelló, venen decorats amb cal·ligrafia japonesa feta a mà (shodo), amb pinzell i tinta negra (sumi), però el color de les decoracions lateral, pot variar segons l’època de l’any. En el segell hi ha el nom del temple, la deïtat més representativa, la signatura del monjo i la data.
Evidentment, a part de pagar per la llibreta, que podràs utilitzar fins que s’esgotin les fulles, hauràs de pagar a cada temple, pel segell. El cost depèn del temple, però no n’he vist més barats de 300￥ i de mitjana 500￥.
Si vols el segell, no pot ser més fàcil, amb la teva llibreta especial per segells, localitza la zona on posen el segell, fes cua i pagues, perdó, fas la donació. Segons els temples o santuari t’ho faran al moment i segons on, et diran que tornis d’aquí a uns minuts. Si ho fas, fes-ho com un símbol de respecte, no com un souvenir, si us plau, no facis el guiri.
Encara hem sorprèn com l’Església catòlica no ha vist el potencial econòmic que té el Japó amb els segells col·leccionables reforçant la peregrinació o la gran quantitat d’amulets.
Amb tota aquesta informació que t’he compartit ja tens les nocions base per gaudir del Japó, no fer el guiri als temples shintoistes, entendre una mica sobre aquesta religió animista i de rebot, sobre el budisme i quedar bé, a la pròxima conversa de ber.
Ja per acabar, ara que hem parlat del shintoisme i de la seva importància, potser és més fàcil entendre alguns punts característics del Japó representats en els manga i l’anime. Aquestes portes màgiques, com la del Doraemon, o els animals que parlen, com el Doraemon mateix, el Oolong, el porc que parla de Bola de Drac o el mateix Drac de Bola de Drac.
Perquè als mangues i animé sempre hi ha animals personificats? Doncs perquè pels japonesos, els animals són déus.
En aquest enllaç podràs ampliar la informació.
Quines altres coses t’han cridat l’atenció de la religió al Japó?
