Ser turista al Japó és costós i si viatges a l’estil motxiler, molt costós. El dormir, el transport i el menjar són cars, sobretot dormir i viatjar, de mitjana és tres vegades més car del que pots arribar a pagar a Xina o Rússia, per exemple. No feu cas als post màgics que pugueu trobar pels blogs amb títols a l’estil “viatjar barat pel Japó”, no existeix tal cosa.

Nosaltres t’expliquem tots els nostres secrets i tot allò que has de saber a Itinerari pel Japó.

Què els bloggers no t’embauquin

La bonica manera d’aconseguir una mitjana de despeses diàries per sota dels 10€ és si has treballat en algun hostel, com a mínim dues setmanes, a canvi de menjar i dormir. Si fas això, és evident que durant 14 dies no et desplaçaràs, no gastaràs en menjar ni en dormir i per tant el denominador de l’equació augmentarà mentre que el numerador es mantindrà constant.

I voila! La mitjana de despeses es converteix màgicament en 10€ diaris… però qui està disposat a invertir així el temps de les seves vacances anuals? Nosaltres ho hem fet, perquè estem en un viatge llarg i ens ha servit per descansar, menjar molt i bé, fer intercanvi cultural i com una experiència nova però si traiem aquests dies de l’equació de despeses diaries, al Japó hem gastat el doble del que ho hem fet a Xina, Mongòlia o Rússia i en pitjors condicions.

Opcions a tenir en compte

Un consell, al Japó és fàcil trobar feina netejant hostals, la majoria a canvi de deixar-te dormir gratis, alguns li sumen el menjar i d’altres fins i tot et pagaran. Perquè això últim passi has de tenir una visa amb permís de treball o una d’estudiant, que la pots aconseguir anotant-te a un curs de japonès. És una opció interessant, ja que l’hora de neteja es paga a 10 U$D!

Hi ha dues coses bones que no t’esperes en quant a descomptes. La primera és que hi hagi un mercat paral·lel i legal de venda de cupons de descompte per a qualsevol esdeveniment. Entrades de teatre, cine, festivals, concerts, etc. Però les dues més interessants pels turistes és descomptes a restaurants i venda de bitllets de tren, com per exemple per anar a Nikko pagant la meitat. L’altra cosa i és la que us explicarà tothom està relacionada amb els descomptes als supermercats. Aquests dos punts els desenvoluparem al post de Pressupost per Motxillers.

Si ets turista t’alegrarà saber que no cal que et compris una guia de viatge, ja que tenen una pàgina web anomenada “Japanguide” que està totalment actualitzada i té tota la informació, que com a turista, puguis desitjar. A més a més a les oficines d’Informació i Turisme tenen milions de prospectes i mapes turístics, fins i tot, en ciutats com Tòquio tenen una guia gratuïta en castellà. De fet no és per menys perquè no t’esperes que cada vegada que t’allotgis en un hostel hagis de pagar una taxa per turisme que depèn del preu de l’habitació, o això hem llegit perquè nosaltres no hem dormir cap nit, pagant al Japó.

Amabilitat o tret cultural

Passat l’ensurt del pressupost, et trobaràs amb coses que no t’esperes i que són força agradables, per exemple que molta gent parla anglès i que són molt amables però és una amabilitat diferent de la que ens vam trobar a Xina. Aquí és més cultural, més protocol·lària. Per exemple quan marxes d’un lloc fan una reverència i el grau d’inclinació serà major com més respecte et vulgui demostrar. Cada vegada que entres i surts d’una botiga et diran hola i et donarà les gràcies, allargant l’última síl·laba, convertint-ho en una cantarella.

Una cosa que no t’esperes caminant pel Japó és que els terres estiguin totalment nets malgrat que no hi hagi papereres i és que ells consideren que les escombraries han de tornar on ha sortit, així que cap a casa. Una opció són les papereres dels restaurants de menjar ràpid o de les convenience store. L’altra cosa agradable és que pràcticament no veuràs gent caminant i fumant pel carret. Més que res perquè està prohibit. Quan vegis un grup de gent parada en un racó, no és que regalin alguna cosa o que hagi passat quelcom, senzillament és que és la zona habilitada per fumar.

També crida l’atenció l’organització que tenen marcada al terra, ja sigui a les estacions de trens, metro o fins i tot pel carrer. L’autèntic país de les 5s.

I mentre mires el terra buscant escombreries, et sorpendrà veure que al Japó fins i tot les tapes de calvegueres són boniques i és que cada ciutat les té decorades al seu gust.

El que per ells és normal

L’arquitectura del país té a veure amb el constant perill dels terratrèmols. Una de les característiques són les parets de paper, que es van pensar precisament per evitar que la gent quedés atrapada sota les runes en cas d’un terratrèmol.

Pel que respecta a les construccions religioses tenen els temples, els shrines i les pagodes. Aquestes últimes són l’adaptació japonesa de les stupes índies. Al Japó també simbolitzen a Buda però estan fetes de fusta i generalment tenen cinc pisos que simbolitzen els cinc elements (aire, terra, aigua, cel i foc), per tant, també estan directament relacionades amb la naturalesa, fet que demostra que segueixen mantenint certes tradicions de la primitiva religió japonesa del shintoisme.

Et recomanem llegir “Coses per no perdre’t sobre la religió shintoista al Japó“.

La diferència principal entre un temple i un shire és que el primer segueix els principis del budisme mentre que el segon està regit pel shintoisme, la religió naturista del budisme. De fet, no t’esperes que aquesta religió estigui tan vinculada en el dia a dia que hagi arribat a desenvolupar-se en mangues i d’aquí s’explica que en molts dibuixos hi hagi personatges que siguin animals personificats.

No t’esperes trobar-te a cada temple, una cua de gent amb una llibreta a la mà. Aquesta gent estan disposats a pagar entre 200 i 500 iens, és a dir entre 2 i 5$, perquè un escrivà els escrigui en cal·ligrafia japonesa el nom del temple i els posi un segell a la seva llibreta col·leccionable de temples. I aquest no és l’únic negoci que fan als temples, perquè no t’esperes la gran diversitat de maneres que tenen per cobrar-te per donar-te proverbi.

Tampoc t’esperes aquesta estranya afició de posar-se segells. A molts museus, castells i altres atractius turístics, fins i tot oficines d’Informació i Turisme, tenen el seu segell. La gent se l’estampa a la llibreta i així té la certificació que ha estat en aquell lloc. Això també aplica per la ruta dels Onsen a Shibu Onsen, on cada bany té el seu segell.

El que per tu és normal, per ells no

Els japonesos tenen un tema amb el sol. No es volen posar morenos perquè, antigament era sinònim de pobre, ja que els qui estaven al carrer treballant eren els agricultors. Avui en dia han desenvolupat un sistema doble de protecció de sol. Per una part, les dones porten paraigües de tela i per l’altra utilitzen moltíssim les gorres i els barrets. A més a més pot ser que et trobis una noia amb màniga curta però llavors porta una espècie d’escalfadors de tela fina però pels braços.

Una altra que no t’esperes, relacionada amb el sol i la calor, és que portin a la butxaca una tovallola que utilitzen per eixuga-se la calor. La utilitzen com els nostres padrins fan amb el mocador de tela. Es tracta d’unes tovalloles més petites que les nostres de bidet i els homes la porten, generalment a la butxaca del darrer i les dones a la bossa.

També la utilitzen per eixugar-se les mans i la cara quan es renten en un lavabo públic. Evidentment el tema de les tovalloles és tot un negoci i en pots trobar amb imatges de manga, cantants de pop, etc.

El sistema de les tovalloles per la suor, també l’apliquen a Filipines, però allí només la porten els nens petits i els hi posen a l’esquena, entre la pell i la samarreta. En altres llocs, com a Myanmar, als nens, els embatumen amb polvos talco, per evitar la suor.

Per combatre la calor beuen molt café gelat, cafè amb gel o més ben dit, gel amb cafè.

Atenció a l’esquerra

Una cosa que has de saber és que aquí condueixen a l’estil britànic, és a dir,  per l’altre costat. Aquest fet no afecta només als vehicles sinó també a les persones, ja que per exemple si puges per unes escales mecàniques i no ho vols fer caminant, t’has de posar a l’esquerra de manera que el carril de la dreta quedi lliure pels que tenen pressa. Encara t’esperes menys que això apliqui a tot el Japó menys a Osaka!

T’alegrarà saber que al Japó, existeixes com a vianant. De fet pots creuar en vermell i ningú et dirà res.

A moltes ciutats del Japó es mouen amb bicicletes però enlloc de ser un sistema estil el Bicing o el sistema de la Xina, aquí tothom té  la seva. La gent la utilitza per anar a treballar, per tant no és difícil veure noies pedalant amb sabates de talons i homes amb el tratge camí a la feina.

Aprofita per anar al bany

Tothom sap que els banys japonesos tenen algo especial. Així que ves a tants lavabos públics com puguis i en tots et trobaràs una cosa diferent. El que es curiós és que ells anomenen als seus lavabos super sonics amb xorros d’aigua i fins i tot seroll ambiental d’aigua, per si et fa vergonya que el veí pugui escoltar el teu xorilli… doncs els anomenen estil Oest i el que per ells, un bany estil japonès és el que només és un forat al terra i has de posar-te de cluquilles.

Amb la motxilla oberta

Una altra cosa molt bona i que no t’esperes és la seguretat. Sense necessitat d’haver policies a cada cantonada, el Japó és un país segur. Tant segur que la gent puja al metro amb la cartera oberta o deixa la motxilla a la taula del restaurant i després van a fer la comanda al mostrador o deixa la bici sense lligar, amb el GPS i una motxilla penjant al parc i ells van al temple a resar…realment és una sensació molt bona.

Hauries de Saber:

Japó és un dels països més segurs del món.

Coses pel carrer

Quan vas a comprar a una botiga i al banc ha canviar diners, no t’esperes que els diners els hagis de posar en una safata enlloc de donar-los directament a l’altra persona. El problema d’on deixar el paraigües quan entres en un lloc tancat, al Japó ja el tenen resolt. A l’entrada de moltes botigues o centres comercials hi ha una màquina que l’embolcalla.

El que no t’esperes és que la vida al Japó sigui en vertical, molts dels edificis que des del carrer semblen d’oficines en realitat són centres comercials, restaurants, museus, supermercats, etc. A vegades entres en un d’aquests llocs i literalment et perds. Si tens sort de tornar a veure la llum del dia, segurament no hauràs sortit per on et pensaves que sortiries.

Una altra cosa que no t’esperes és trobar-te màquines expenedores de beguda per tot arreu, fins i tot pels carrers d’un poble, però encara t’esperes menys que també ofereixin beure calent. Amb aquest costum de beure coses en llaunes tenen, a part dels refrescos i la cervesa, cafè o té verd, per exemple.

Una cosa que no t’esperes en una estació de tren és que les dones es maquillin allí. Però no us penseu que fan el retoc o es maquillen ràpidament, eh? Porten tot el kit de maquillatge en una bossa i s’hi passen una bona estona. Perquè us imagineu l’extrem de maquillatge, es porten el caxarro aquell per les pestanyes.

El que has vist a la tele, ho veus al Japó

Japó sencer és un llibre de manga. Tot el que et puguis imaginar, existeix aquí. Més enllà de la gent que es disfressa del seu personatge preferit de manga, pots veure noies que per anar a treballar es vesteixen com nines, pots trobar-te bars habitats per animals, els més comuns són gats però n’hi ha de conills, lloros, serps i fins i tot cabres.

Pots veure gent al parc practicant algun tipus d’art marcial que no havies vist mai abans o també pots veure gent comprant com boja tota la col·lecció de clauers del seu manga preferit. Fins i tot els uniformes de l’escola dels nens i nenes semblen trets del Doraemon, pantalons curts, barret i motxilla rectangular.

La veritat és que aquesta entrada podria ser infinítament llarga però en algun punt haurem de parar. Ara, tenim unes ganes boges d’anar a viure al Japó o com a mínim passar-se un mes a Tòqui i un altre a Kyoto.

Deixa un comentari