Flores, quin barri! És una amalgama de colors, sabors i olors. Un dels barris més curiosos de Buenos Aires que avui passejarem amb la ruta completa per Flores.
Flores s’ha convertit en un dels barris més anomenats de Buenos Aires per ser el “Barrio del Papa Francisco”.
La Flores més autèntica.
Flores és d’aquells barris que, si estàs pocs dies per Buenos Aires, no et vendré. Hi ha altres racons més curiosos per visitar com turista Quins? M’alegra que facis aquesta pregunta: Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires, tot practicant el #turismenoguiri.
Descobreix tots els racons de la vida del Papa i tots els secrets del barri amb aquesta Ruta completa per Flores.
En situació
L’actual barri de Flores va començar com un poble i de fet té tanta història com anys té el país. És un dels barris més bojos de Buenos Aires, amb el bon sentit. Aquí hi pots trobar de tot.
A l’actual barri de Flores hi ha nàixer i viure el Papa Francisco.
Avingudes grans i plenes de soroll, carrers petits ben tranquils, edificis d’art nouveau o edificis moderns.
El barri de Flores té com a veïns a Villa Santa Rita, Villa Mitre, Caballito, Parque Chacabuco, Nueva Pompey, Villa Soldati, Parque Avellaneda i Floresta. Els seus límits són l’avinguda Gaona, Donato Álvarez, Carabobo, Riestra, Perito Moreno, Castaáres, la 25 de Mayo i Portela.
Flores i Parque Chacabuco conformen la comuna 7.
Breu història per parlar al bar
San José de Flores és el nom compost pel patró de la primera capella del barri, San José i pel cognom del propietari de les terres, Juan Diego Flores.
Quan Juan Diego Flores va morir, a principis de 1800, el seu fill va prendre la decisió de fundar un poble, així va destinar tres parcel·les: una per la plaça, una altra per l’escorxador i la tercera per l’església i va vendre les altres per a la construcció de cases.
Per aquí passava el Camino Real, que connectava amb Perú, avui l’Avinguda Rivadavia. Això va fer que Flores fos ràpidament un punt estratègic i molt transitat. Per això comptava amb nombroses pulperías, els bars de l’època colonial i a poc a poc, San José de Flores va ser un dels pobles més importants dels afores de la Capital.
La primera línia del ferrocarril argentí, que començava a l’actual Plaza Lavalle, passava per Flores, fins a la Floresta i va ajudar a convertir Flores en una de les zones més rellevants d’estiueig de finals del s.XIX on les personalitats porteñes s’hi construïen les seves quintes.
De fet, alguns dels veïns de la zona eren de la talla de Juan Manuel de Rosas o Justo José de Urquiza, la casa del qual va ser testimoni de fets històrics tan crucials com la proclamació de la Constitució de 1853 o la firma de la unió de Buenos Aires a la resta del país el 1859, conegut com el Pacto de San José de Flores.
Què visitar per Flores
Com hem dit a la introducció, el principal reclam turístic, avui en dia, és seguir els passos de la infància del Papa Francisco. Aquest va nàixer i es va criar al barri.
Flores encara manté l’aire de barri o fins i tot, de poble, un fet molt característics i a la vegada curiós d’una ciutat gran com Buenos Aires.
Ruta fuetera per Flores
Si vols conèixer els punts més emblemàtics de flores, aquí et deixo la ruta fuetera:
- Plaza Flores
- Església de Flores
Plaza Flores
La plaça principal del barri és Plaza Flores que oficialment s’anomena Plaza General Martín de Pueyrredón i que antigament era la zona d’estacionament de les carretes, de fusilaments i el lloc de congregació per a les festes.
Si encara anem més enrera, al segle XVII, aquest terreny era de Mateo Leal de Ayala, qui va comprar 500 vares en la zona anomenada Pagos de Matanza. Com hem comentat, el propietari va ser Juan Diego Flores i fou el seu fill qui fundà el poble de Flores.
Flores va néixer seguint l’estil espanyol, una plaça principal amb l’església i a partir d’aquí, la resta del poble.
El monument del General Pueyrredón és obra de Rafael Fernández i es troba envoltat d’arbres, entre els quals destaca un fill del garrofer que el mateix general tenia a la seva quinta. A la mateixa plaça hi ha altres escultures com Las Tres Gracias de Alberto Balietti, Contravient de Pietro Antonuccio i Canción de Enrique Suarez Marsa.
La plaça té un fet curiós i és que aquest terreny va ser destinat com a plaça des dels inicis del poble i, per tant, mai s’hi ha construït.
En un estudi d’arqueologia urbana van localitzar un pou d’aigua de pluja que amb el temps es va anar tapant, així que les excavacions van descobrir-hi objectes del s.XVIII i XIX com botelles de cervesa, pipes i altres objectes quotidians de la història de Flores.
Buenos Aires té una cosa, bé té moltes coses, però una que ens va molt bé explicar en aquest post. Té moltes fires i mercats. Moltes de les places dels barris, principalment els caps de setmana, posen parades de venda ambulant. És una manera de moure l’economia i fer-ho d’una manera legal. També és una manera de fer sortir la gent al carrer i crear converses amb els veïns. I sobretot és una manera molt xula de gaudir de la ciutat d’una manera no guiri.
La fira de Flores s’estableix a la plaça els divendres i els dissabtes.
Basílica San José de Flores
Davant de la plaça, creuant Rivadavia hi ha la Basílica de Flores. La primera que edificaren datava del segle XIX quan era només una capella de fang. L’actual data de 1879, obra de Emilio Lombardo i Benito Panuzzi.
Com hem dit, la família Flores va donar terrenys per construir la plaça i l’església, ben a prop del camí reial. Fou el virrei Rafael de Sobremonte que va aprovar la construcció del que seria el nou poble de San José de Flores el 1806.
Després que la primera església es deteriorés a causa dels materials, es van recaptar diners per construir un nou temple, que es començaria a construir el 1810. La construcció va ser lenta, per falta de fons, i fins i tot el 1811 es van arribar a parar les obres, deixant una església sense sostre.
Es va haver d’esperar fins al 1830, quan Martín Boneo va començar una nova campanya per reconstruir l’església. I aquí vindria la jugada mestra. Martín Boneo era amic íntim de Juan Manuel de Rosas a qui va nomenar padrí del temple. Això va suposar que tota l’alta societat portenya volgués formar part d’aquesta obra i les donacions es van disparar. El que seria el postureig de l’època.
Felipe Senillosa va ser l’arquitecte de la nova obra i a més a més, ho va ser forma altruista. Amb tantes “bones voluntats” ara sí que es va aconseguir acabar l’obra i el 1831 es va fer la festa d’inauguració de la flamant casa de Déu.
L’església de San José de Flores va anar guanyats parroquians i el 1878, el temple ja quedava petit. Les noves famílies adinerades que s’havien traslladat a la zona de Flores, volien un temple amb més pedigrí i així va ser com el 1879 es van començar les obres de la nova església. En aquest cas els arquitectes foren Benito Panunzi i Emilio Lombardo.
El 18 de febrer del 1883 es va inaugurar l’església que veiem avui en dia. El 1912 va ser elevada a basílica menor
Per fora, tot i no dir gran cosa, tampoc és de les més lletges de la ciutat, però realment on val la pena és al seu interior. El 2015 es van restaurar les pintures de l’interior i encara avui en dia, llueixen amb les seves gales.
Aquesta església és un dels epicentres de la ruta del Papa Francisco, ja que aquí va rebre la crida del Senyor. La Basílica de Flores era el temple que freqüentava de jove mentre es confessava, Jorge Bergoglio va ser cridat per Déu per convertir-se en sacerdot.
Hauries de Saber:
El primer confessionari a mà esquerra, és on el Papa va sentir la crida de Déu.
Si vols fer una mica de ruta Papal, a Varela 268, hi ha la casa on va néixer el Papa Francisco. Tot i que de petit va viure a Membrillar 531. També a Varela, però sobre el número 358, torbaràs una altra placa, però en aquesta ocasió recorda que aquí va estudiar la primària.
La parròquia està envoltada de tres passatges de vianants que li donen una particularitat única a tota la ciutat.
Al costat de l’església hi ha una seu del Banco de la Nación Argentina que data de 1909, l’arquitecte del qual fou Carlos Nordmann.
La bogeria de Flores i Floresta
Una de les zones més boges de Flores és entre Nazca i Avellaneda. Aquí hi ha una gran quantitat de negocis, principalment botigues de roba que venen al majorista. També hi ha força locals on fan venda al detall. La gran quantitat de gent que s’hi arreplega és bestial i els dissabtes és una bogeria total.
Entre venedors ambulants, gent amb grans bosses fent la compra i tot l’estil de caòtic de Buenos Aires, és realment una experiència per practicar el Turisme No Guiri i completar aquesta guia completa per Flores.
Corea a Buenos Aires
Avui en dia, l’avinguda Rivadavia és l’artèria principal del barri de Flores i la que divideix el barri en dos, Flores Norte i Flores Sud o Bajo Flores, que és la zona més pobra.
Precisament, aquí, que és on hi ha el barri un dels dos barris coreans del barri.
El barri coreà conformat entre Av. del Trabajo, Carabobo, Castañares i La Plata, és el més autèntic.
Hauries de Saber:
El Coreà està a Flores però el Centre Cultural Coreà està a Retiro
Passejant per aquests carrers trobaràs restaurants coreans 100%, la carta, la gent que hi treballa i també els comensals. Si has estat a Corea del Sud, et teleportaràs i si no hi has estat, és una molt bona manera de conèixer la seva gastronomia.
El barri, que és conegut com Baek-Ku, va començar a crear-se el 1965, amb l’arribada dels primers immigrants. Avui en dia és un lloc magnífic per menjar bibimbap, kimchi o fins i tot, la barbacoa coreana. Tot té el gust que ha de tenir, de fet, us trobareu pocs “porteños” a les taules dels restaurants, clarament, un bon senyal.
Quin són els plats típics de Corea del Sud?
Fa relativament poc temps, que s’ha posat de moda una altra zona de Flores com a barri coreà, entre Flores i Floresta. A mi, aquesta, no m’agrada tant, és més instegramera. Estem parlant de la zona entre els carrers Felipe Vallese i Morón, entre San Nicolás i Argerich, més o menys. Sense oblidar el carreró Ruperto Godoy.
Precisament, a Felipe Vallese amb Helguera us trobareu un mural de Messi a l’estil coreà i l’altre punt de murals coreans és el carrer Ruperto Godoy.
D’aquesta zona he menjat a cap restaurant, però és que no em criden tant l’atenció com la zona de Flores i Parque Chacabuco.
A l’Argentina hi ha contabiliatzats més de 30.000 coreans i s’estima que la meitat viuen a Capital, sobretot a la zona de Bajo Flores, al barri coreà. Aquí, tenen restaurants, botigues, etc. que els fan sentir com a casa.
Si el món de Corea t’agrada, no et pots perdre el centre cultural que han obert a Retiro. La seva agenda cultura és impressionant i la gran majoria d’actes són gratuïts.
D’aquesta zona he menjat a cap restaurant, però és que no em criden tant l’atenció com la zona de Flores i Parque Chacabuco.
A l’Argentina hi ha comptabilitzats més de 30.000 coreans i s’estima que la meitat viuen a Capital, sobretot a la zona de Bajo Flores, al barri coreà. Aquí, tenen restaurants, botigues, etc. que els fan sentir com a casa.
Si el món de Corea t’agrada, no et pots perdre el centre cultural que han obert a Retiro. La seva agenda cultural és impressionant i la gran majoria d’actes són gratuïts.
Al ex Palacio Bencich, a Retiro, fa poc que s’ha obert el Centre Culturà Coreà. Les sèries de televisió i sobretot i el K-pop, famós entre els joves, ha fet que la cultura coreana comenci a estar de moda. Els coreans, conscients d’aquest fet, s’han obert a la ciutat i ara ja pots trobar restaurants als punts més cèntrics de Buenos Aires. Sigui com sigui, a mi em segueixen robant el cor aquells locals amagats en “coves”.
Un bon restaurant coreà, proper al centre, per si no teniu temps d’anar al barri coreà de Flores: Junín 548, Bi Won Restaurant.
Vigileu perquè a prop del barri coreà hi ha la villa 1-11-14.
Els vestigis dels temps gloriosos
Un dels exemples de cases d’estiueig sorgides amb l’arribada del ferrocarril es troba a Artigas 202 on hi ha la Casa de Marcó del Pont anomenat Bueanaventura Miguel Marcó del Pont y Ángel, fill del comerciant català establert a Vigo, Ventura Marcó del Pont i Bori.
Seguint la història d’aquesta casa es pot seguir la història de la ciutat, ja que el que va començar com una quinta d’estiueig per estar allunyada de la ciutat, va acabar essent la casa particular dels senyors per la febre groga que va patir el centre de la ciutat la segona meitat del s.XIX. El 1976 va ser declarada Monumento Histórico Nacional i actualment és un centre cultural.
Cementiri de Flores
El barri té un dels cementiris més importants de la ciutat, el Cementerio de Flores on el tercer dissabte de mes hi fan visites guiades. A Nazca 371 hi ha el Museo Histórico Vecinal de Flores Blanca Angélica Gandini que conté objectes de les famílies que han viscut al barri. Tot i que no hi ha manera que el pugui visitar.
Les nacionalitats de Flores
Però els coreans no són l’única comunitat que es va instal·lar al barri, ja que la comunitat armènia i la jueva també han deixat la seva impromptu i actualment encara hi tenen presència, per exemple a Carabobo al 734 hi ha la Iglesia Evangélica Armenia.
Entre el barri coreà i la villa 1-11-14 hi ha una gran comunitat boliviana que també han creat el seu ecosistema particular. Els dissabtes hi ha un mercat, que us ben asseguro, que tindreu dubtes de saber si esteu a Buenos Aires o a La Paz. Us apeteix un pollo a la broster?
La comunitat basca també va ser una de les més importants del barri, majoritàriament al voltant de l’estació, ja que com era habitual d’aquesta comunitat, repartien la llet per tota la ciutat.
Fer un cafè a Flores
Sobre l’avinguda Directorio, al 2389, hi ha el Bar Notable La Farmacia que el nom ja us pot donar una idea sobre la decoració. Atenció a la seva agenda cultural que pinta molt i molt bé.
Hauries de saber per visitar Flores
Un bon dia per visitar Flores és el dissabte i flipar amb la zona de Nazca i Avellaneda. Això sí, només t’ho recomano si vius a Buenos Aires, si estàs de turisme, no hi vagis perquè després em criticaràs. Si estàs de turisme, passa-hi un divendres, agafes el metro, línia A, i baixes a San José de Flores. Primer entra a l’església i després passeja per la fira d’artesans de la Plaza Pueyredón.
Una ruta diferent, per gaudir de Buenos Aires sense gastar un peso: RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires
Ja sigui pel Papa, pel barri coreà, per la cultura boliviana o per descobrir un barri típic de Buenos Aires, no pots deixar de passejar per Flores, sobretot si vols practicar el turisme no guiri per Buenos Aires.
Per ajudar-te a preparar els teus dies a Buenos Aires, gaudint del Turisme No Guiri , t’he preparat una guia per Buenos Aires, amb els llocs imprescindibles però sempre amb un toc diferent. Per descarregar-te la guia gratuïta de Buenos Aires, només cal que et subscriguis al blog de Fuet i Mate.
Quin bar ens recomenes tu? Tens algun racó secret per Flores? Ajuda’ns a completar la ruta completa per Flores.
Tota la guia de coses per fer i visitiar de Buenos Aires.
