Thak Het (ທ່າແຂກ) és la capital de la província Khammouane de Laos. La gràcia de parar aquí és, igual que passa a Pakse, recorre els seus voltants amb moto.
Per visitar Thak Ket necessites una moto, però no sempre és tot tant fàcil.
Thak Het forma part de les ciutats de Laos per parar-hi, llogar una moto i recorrer els seus volants. El dolent és que a Laos ja està tot tant preparat que fins i tot el voltants rurals, són turístics. És difícil fer-se un itinerari diferent per Laos però amb alguns dels trucs motxillers que et compartim, serà més fàcil passar pel país sense pensar en dólars gastats.
Què visitar a Thak Ket
A Thak Het hi ha el famós The Loop que és un circuit d’uns 400 km que et porta per les poblacions rurals, cascades i coves de la zona. O això hem llegit perquè desafortunadament no vam poder llogar moto. A la ciutat hi ha dos llocs on llogar moto, gairebé un al costat de l’altre, a la plaça principal, on es fa el mercat nocturn.
Un no en tenia i l’altre ens va fer esperar més de dues hores, fet que va esgotar la nostra paciència i les ganes de conèixer els voltants. De tota manera, arribar fins aquí no ens havia significat un cost extra, ja que, per una part, Thak Ket està sobre la carretera 3, la que uneix el nord amb el sud i tots els punts turístics i, per l’altra part hi havíem arribat fent dit.
La zona turística de la ciutat està a un carrer paral·lel al riu Mekong, el que té les cases d’estil colonial francès i el temple Vat Nabo, amb les escales que porten directament al riu.
No tot Laos és tant turístic.
Com dèiem la nostra estàdia va ser frustrant des del punt de vista turístic però va ser molt gratificant per començar a veure l’altra cara de Laos, la menys turística. Ho sentim, però toca experiència personal…
Havíem decidit que acamparíem i ens havien dit que ho podíem fer a la riba del Mekong. Contents amb l’opció de despertar-nos, una altra vegada amb el Mekong de fons, vam arribar fins a la riba però en lloc de verd i naturalesa ens vam trobar amb una carretera que baixa directe al riu i un trosset de ciment.
Els policies de la caseta ens van dir que podíem acampar sense problemes però la zona no era gaire bonica, si més no, era gratis i teniem el vistiplau policial. Ja feia dies que ens venia al cap l’opció de demanar passar la nit en un temple budista, ja que a Laos, a diferència del que passa en la majoria dels de Tailàndia, els temples serveixen de residència i escola als nens dels pobles.
Així que vam decidir provar sort al temple i després de fer-nos entendre entre gestos i google translate no van tenir cap problema en senyalar-nos un lloc on preparar la nostra casa. La curiositat dels nens monjos de veure una tenda de campanya i tenir l’oportunitat de practicar l’anglès que aprenen dues hores al dia, a l’escola del temple, va poder amb ells i de seguida vam tenir una rotllana amb 5 o 6 nois d’entre 17 i 19 anys parlant amb nosaltres, explicant-nos la vida al temple i preguntant sobre els nostres respectius països.
Cap a les 18.00 hi va haver canvi de classe d’anglès, així que els que sortien d’estudiar ja van venir a veure’ns directament amb la llibreta sota el braç. En aquesta segona ronda, amb nens que rondaven els 9 anys de mitjana, la conversa inicial del nom i l’edat va acabar evolucionant amb una classe d’anglès amb els números i els animals. Ens obrien la pàgina i practicàvem junts, ells anglès i nosaltres loas. Confessem que ells eren molt més bons alumnes que nosaltres.
Cap a les 20.00 tothom a dormir perquè ells s’aixequen a les 5.00 del matí i a les 6.00 ja els sona el també, anunciant-los que és hora d’anar a beneir les ànimes dels veïns de Thak Het. Mentre nosaltres desmuntàvem la tenda i preparàvem la ruta del dia amb la moto, ruta frustada, van anar arribant els nens amb les bosses carregades del menjar que els dóna la gent i que no van dubtar a compartir amb nosaltres, malgrat explicar-los que no calia. Que era seu i que gaudissin de les galetes que els dóna la gent.
El més petit de tots, el que ahir estava més emocionat i actiu per aprendre, el que més il·lusió hi posava i el que ens obria la llibreta i ens donava el boli perquè hi escriguéssim els números, ens va regalar una bossa plena de galetes pel viatge, amb una riatlla d’orella a orella.
Hauries de Saber per visitar Thak Ket:
L’imprescindible
Entrar i Sortir de Thak Het
- De Vientiane a Thak Het: Hi ha un autobus però aquest va ser un dels dos dits llargs que ens van sortir en tot Laos.
- De Thak Het a Pakse: autobús a les 8.00 per 70.000 amb aire condicionat. Autobús nocturn 80.000 Kips, amb llit. Autocar diürn 60.000 Kips, el que nosaltres vam agafar, tot i pagar la tarifa barata, era amb llits.
Moure’t per Laos pot ser un maldecap, si no vols pagar els transprots per turistes. Però nosaltres et donem quatre idees per fer-ho més motxiller.
Moure’t per Thak Het
- Caminant
- L’estació d’autobús, que en aquest cas és la mateixa per anar al nord que per anar al sud, està sobre la carretera. Així que a uns 4 km del centre turístic, que es troba a la riba del riu Mekong. – Hi ha l’opció de llogar motos per recorre els voltants, però només hi ha dos llocs que ho fan.
Dormir a Thak Het
- Es pot acampar al costat del Mekong, darrera la comissaria de policia o al temple, com vam fer nosaltres.
Menjar
- Plat de sopa de noodles 15.000 Kips, al costat de l’estació d’autobusos.
El que et fa estalviar diners
- Es possible acampar gratuïtament.
Atractius turístcs
- Els temples són gratuïts.
Ajuda’ns a completar la informació sobre el The Loop! Què vas visitar, on vas llogar la moto, on vas dormir i que vas menjar. Si ho prefereixes, podem posar un link a la teva entrada.
