Kyoto (Japó)

Kyoto (京都), al Japó, és una ciutat de la prefectura de Kyoto a la regió de Kansai.

Kyoto és una parada especial dins del Japó, segurament estarà als teus plans i probablement estàs buscant informació per saber què visitar, quan visitar i quants dies estar per Kyoto, al Japó. La veritat que no et cal preocupar gaire, la Kyoto turística està tot relativament pròxim i el millor que pots fer, és anar passejant i descobrint la gran quantitat de temples que hi ha.

Per mi, Kyoto, és un dels intestins imprescindibles del Japó, no és una ciutat espectacular a l’estil Barcelona o París, però la ciutat té un “no sé què” que ens va enganxar.

Vols saber que més vam visitar al Japó? A itinerari pel Japó t’expliquem la nostra ruta i tot el que has de saber si vols anar al país dels cirerers.

En situació

Kyoto va ser capital del Japó durant 1000 anys, des del 794 fins al 1868 i en aquells temps s’anomenava Heian Kyō. A partir del 1868, la capital es va traslladar a Edo, l’actual Tokyo, en el període que es coneix com la restauració Meji. De fet, Nara era la capital del Japó des del 710, però a causa de la forta influència dels temples budistes sobre la política nacional, l’emperador Kanmu va decidir traslladar la capital del país.

Per fer-ho, volia construir una ciutat de nova planta, per evitar problemes, i mentre això no va passar, Nagaoka-kyō va ser la capital temporal. A partir del 793, per ordre imperial, es va començar a construir la nova ciutat, Heian-kyō, la ciutat de la tranquil·litat, l’actual Kyoto, es va convertir en la  capital del país.

 

Si mires Kyoto en un mapa, veuràs que tota la part del centre, la zona més antiga és quadriculada, amb una zona ressaltada pel que seria la residència imperial, el palau Heian.

Per visitar Kyoto ciutat, turísticament parlant, i anant al gra, amb dos dies en tindràs prou, però si pots quedar-te un dia més, podràs arribar a altres zones de la ciutat, més allunyades.

A més a més, has de tenir en compte que gairebé un altre dia l’hauràs de dedicar per anar al santuariFushimi Inari Taisha, el famòs temple dels torii vermells. En aquesta entrada t’explicarem tot el que has de saber per visitar la muntanya sagrada, com arribar-hi i el temps que es necessita.

I si vols visitar Nara, Kyoto, pot ser un bon campament base o visitar Nara abans d’arribar a Kyoto o el dia que marxes, direcció, Osaka, per exemple.

En resum, 2 dies per fer turisme per Kyoto i un dia per visitar el santuari Fushimi Inari Taisha i un altre dia, que pot ser el de marxar, per visitar Nara.

Què visitar a Kyoto

Com totes les ciutats japoneses, pots encarar Kyoto de dues manares, visitar tots els punts turístics i pagar entrada per temples i jardins o fer una selecció, ja que durant el teu viatge, ja aniràs pagant a altres temples i jardins.

Les dues vegades que he estat a Kyoto, sempre he fet la versió gratuïta i és que hi ha tantíssimes coses per veure i gratis, que la veritat, ja tindràs activitats per omplir dos dies de turisme.

Quan arribes a Kyoto i la compares amb Tokyo i Osaka, a part que és molt més petita i menys caòtica, li trobes l’encant que faltava a les dues grans metròpolis on la gent va vestida d’una manera més grisa, sense veure’s els uns amb els altres i directe al gra.

Kyoto té una particularitat respecte d’altres ciutats japoneses i és que si bé durant els anys ha patit guerres i incendis, va tenir la sort de no ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial. I encara més, Kyoto estava a la llista dels Nord Americans com a objectiu de la bomba atòmica, però finalment, van decidir que hi havia altres indrets més adients.

La ruta per visitar Kyoto, sempre dependrà d’on estiguis allotjat, si més pròxim a l’estació de trens o més pròxim a la zona del centre.

Ruta fuetera per a Kyoto Centre

És difícil resumir Kyoto en un únic dia, com t’he comentat anteriorment, mínim necessites dos dies.

Per fer-ho una mica més fàcil, he dividit la guia en Kyoto Centre i la resta de Kyoto, deixant en un apartat individual el temple Inari Fushimi Inari Taisha.

• Palau Imperial
• Nishiki Market i els carrers comercials
• Pontocho i el riu Takase
• Honganji Temples

Tots els indrets d’aquesta llista són gratuïts i és el mínim que has de visitar si vols posar la xinxeta a Kyoto, però no em cansaré de dir, i em sembla que si estàs llegint Fuet i Mate, ja ho saps, però nosaltres fomentem el turisme per aprendre, no el de “destrucció” per tant, aquesta llista es queda curta.

Queda’t més temps a Kyoto i continua llegeix aquesta entrada per saber què visitar a Kyoto i practicar el Turisme No Guiri.

Palau Imperial de Kyoto

El Palau Imperial de Kyoto va ser la residència de l’emperador en temps que Kyoto va ser capital del país. La primera residència va ser el castell de Nijo, que també es pot visitar.

El recinte del palau pot visitar gratuïtament i amb visita guiada gratuïta que dura 1 hora, però només els jardins. No es pot visitar l’interior, ja que encara avui en dia, és utilitzat per l’emperador i la seva família com a residència temporal i quan venen a visitar la ciutat.

Com et pots imaginar, essent edificis de fusta, s’han cremat diverses vegades, i per això, els edificis actuals són reconstruccions dels antics, utilitzant l’arquitectura antiga. El recinte del Palau té diversos edificis, a part dels destinats a la residència de l’emperador, també té sales d’espera per la gent que venia a veure l’emperador o les sales cerimonials. Els edificis destinats als samurais són molt curiosos, ja que tot i estar tots junts, tenen singularitats arquitectòniques i decoratives que marcaven el rang d’importància dels que hi podien accedir. Aquests detalls es pot veure, per exemple, en els tatamis utilitzats. La sala d’espera que està més allunyada a l’edifici principal és dels samurais de menys rang, aquells que havien d’accedir al recinte caminant, té el tatami de color vermell, un color estàndard. La sala del mig, connectada amb la sala del transport, el tatami és de color blanc era pels samurais de rang mitjà. I per acabar, la sala del tigre, un animal que mai havien vist al Japó i que, per tant, estava associat a la riquesa i la fortuna, era la sala més pròxima a l’edifici principal i pels samurais d’alt rang, té el tatami de més nivell.

Al palau tot té un simbolisme, per exemple, la porta principal, per on entra l’emperador, està orientada al sud i l’edifici com a tal, està elevat del terra, per evitar que l’emperador s’embrutés i a més a més, per marcar una diferència amb el poble. Les portes d’entrada estan pintades de color vermell, color que evita que els mals esperits entrin i els detalls estan pintats en blanc, per simbolitzar la bona fortuna. Addicionalment, si et pares a comptar, veuràs que tot està relacionat amb el número 9, el número de la fortuna japonesa, 9 portes, 18 escales, etc.

Hauries de Saber:

El recinte del Palau Imperial es pot visitar grautïtament i amb visita guiada

Dins del parc del palau imperial, també hi ha el palau Sento, Kyōto Sentō Gosho, que tenia les funcions de residència de l’emperador retirat. El palau sento es va construir el 1630, però l’edifici original es va cremar el 1854 i al terreny s’hi va construir el palau Omiya, que serveix com a àrea per l’emperador, quan visita la ciutat. El palau es pot visitar gratuïtament, però s’ha de fer amb guia, malgrat que només hi ha l’opció en japonès (audioguies disponibles) i s’ha de reservar prèviament. No s’entra als edificis, només es visita els jardins. Massa tard he llegit aquesta informació, així que si hi vas, deixa un comentari amb les teves impressions.

Ja que parlem del Palau Imperial,  ho podem relacionar amb el castell de Nijo (Nijojo), ja que aquí hi va viure Tokugawa Ieyasu, un dels considerats unificadors del Japó. L’edifici original data del 1603, tot i que el seu net, el va remodelar i ampliar. Aquest castell va ser també, durant un temps, la residència de l’emperador, fins que es va construir el Palau imperial, molt més gran.

El Nijo Castle es pot dividir en tres zones, totes tres de pagament i amb entrades diferents. El Honmaru era un palau, però es va cremar durant el segle XVIII i es va reconstruir anys més tard. El Ninomaru Palace era la residència del shogun i per últim, es pot visitar els jardins amb una gran varietat de cireres i pruneres. Tot el recinte va ser declarat Patrimoni de la Humanitat, per la UNESCO el 1994.

Per visitar el recinte, però sense entrar als palaus, s’ha de pagar 800￥. Per visitar l’interior del Palau de Honaru, que havia estat tancat al públic fins al 2024, s’ha de reservar i pagar 500￥. Per visitar l’interior del Palau Nnomaru s’ha de pagar una entrada addicional de 1000￥.

Ben a prop del palau imperial, hi ha el Nijo Jinya, podríem resumir-ho com un hotel de daymos, senyors feudals, que venien a Kyoto a rendir tribut al shogun. L’edifici es pot visitar, només amb visites guiades en japonès per 1000￥i s’ha de reservar online i aparentment, et mostres els passadissos secrets, les portes amagades i tots els secrets que amaga l’edifici amb l’objectiu de protegir els senyors feudals, els uns dels altres. Si hi vas, deixa un comentari amb les teves impressions.

 

Relativament a prop i pels voltants del Palau Imperial hi ha un seguit de temples i santuaris per visitar. Per exemple, pel nord, el temple Shokoku-ji de la branca zen és el segon en importància de Kyoto. El temple original data del segle XIV i va ser obra del tercer shogun, Ashikaga Yoshimitsu. L’edifici més antic és el pavelló que data del 1605, tot i que el temple i els seus edificis s’han cremat en diverses ocasions. Per visitar el temple s’ha de pagar 800￥i està obert de 10.00 a 16.30h. La pàgina web està molt bé i fins i tot podràs trobar una guia per completar la teva visita.

Una mica allunyat queda el santuari Shimogamo, un dels més antics de la ciutat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, entrada gratuïta i totalment recomanable. El santuari està dedicat a Kamotaketsunomi-no-mikoto, el creador de Kyoto i a la deïtat de l’agricultura i es creu que el santuari és el protector de la ciutat.

Per cert, per gaudir plenament de la teva visita per Kyoto és interessant que sàpigues que és el Shintoisme, com visitar un santuari i quines són les curiositats que t’hi pots trobar.

Hauries de Saber

Coses per no perdre’t de la religió shintoista

Si anem des del palau imperial cap a l’oest, també trobem temples i santuaris. Un exemple curiós és el Shiramine Jingu, d’entrada gratuïta,que et cridarà l’atenció per la gran quantitat d’objectes relacionats amb els esports que hi trobaràs. El santuari està dedicat a Kemari, la deïtat dels esports, tot i que avui en dia, ha desenvolupat al futbol, més particularment, així que si rendeixes homenatge al santuari, serà més competent en la pràctica d’aquest esport. De fet, encara avui en dia, pots veure espectacles de Kemari, un esport local que antigament agradava molt. Es tracta d’un grup d’uns vuit jugadors que, en cercle, es van passant la pilota sense que aquesta toqui el terra.

Un altre santuari curiós és el Goou, el santuari dels porcs senglars, d’entrada gratuïta. El temple venera l’oficial Koyomaro Wakeno i a la seva germana, Hiromushi Wakeno, que van contribuir en la fundació de Kyoto. Els porcs senglars fan referència a una llegenda que explica com 300 senglars van ajudar a Koyomaro a recuperar-se d’un mal de cames que no el deixava ni posar-se drets. Per això, avui en dia, es creu que aquest temple té bones propietats per les lesions de les cames i la cintura.

Per la mateixa avinguda, la Karasuma, trobaràs una de les poques esglésies, la Santa Agnès. Aquesta església és de fet, la catedral de les diòcesis de Kyoto. L’edifici data del 1898 i és una de les esglésies més antigues de la ciutat.

Just al costat de l’església de Sant Agnès, hi ha el santuari de Sugawarain Tenmangu, d’entrada gratuïta. Michizane Sugawara és venerat en aquest temple, un noble, erudit, polític i poeta que és considerat el patró de l’aprenentatge del Japó, i per això no és estrany veure-hi estudiants resant per la sort dels seus exàmens. Sugawara servia a la cort durant el període Heian, però quan l’emperador Uda, el seu protector va morir, Sugawara va ser desterrat de la ciutat. La llegenda explica, que Kyoto va ser assolada per una pesta i com que es pensava que estava relacionada amb Sugawara, li van restaurar els títols. El bou que trobaràs al recinte rendeix homenatge als bous que portaven el carro amb el cos mort de Sugawara els quals es van aturar en aquest lloc, on es va construir el temple, que curiosament, es creu, que és el lloc on vivia.

Nishiki Market i els carrers comercials

El Nishiki Market no és un mercat més, ni tan sols, un carrer de menjar més, el Nishiki Market té personalitat pròpia. Cinc carrers en fila, plens de botigues gastronòmiques, tant de producte fresc i de matèria prima, com de producte ja cuit i preparat per gaudir allí mateix. Això sí, recorda que al Japó no es pot menjar i caminar a la vegada, per tant, cada vegada que compris menjar per gaudir al moment, t’hauràs de parar, menjar, degustar i delectar i quan hagis acabat, podràs continuar amb la teva ruta.

Una de les curiositats del Japó és que aquest tipus de carrers gastronòmics, els locals acostumen a ser petits i generalment, estan especialitzats en un ingredient o producte. La meva recomanació, com quan érem petites i els meus pares ens portaven a les Firetes, primer fes una passejada completa, per pegar un cop d’ull i després elegeix que menjar.

Al Nishiki Market hi trobaràs productes de carn, peix i verdura, tan cuits a la planxa com en tempura o arrebossats. Gairebé tot el que és menjar de carrer es serveix en pintxos i aquí és el lloc ideal per tastar els famosos pintxos de cranc, o a casa nostra surimi o palets de cranc i si vols gastar més, les potes de cranc directament o la carn de wagyu. Un dels pintxos més recomanats és el de popet amb ou de guatlla, el tako-tamago.

Avui en dia, hi ha molt “instagramer” pel carrer i molts locals que han perdut l’encant en vers a la modernitat instagramer. El Noshiki Market data del 1301, quan la primera botiga de peix, va obrir. Si prestes atenció, es poden trobar botigues més tradicionals que venen tot tipus d’ingredients, que possiblement, no hagis vist mai com les verdures confitades, la yuba un subproducte de l’elaboració del tofu, les galetes d’arròs senbei, o els peixos deshidratats.

La llàstima que és que tanca aviat, ho dic des del punt de vista turístic, ja entenc que la gent ha de viure! Les botigues obren entre les 9.00h i les 10.00h i tanquen entre les 17.0hh i les 18.00h, per tant, has de coordinar la visita a l’hora de dinar o per un snack.

Kyoto té diversos carrers comercials coberts, l’alternativa perfecta si t’agafa la pluja. Kyoto Sanjo Shopping Street en la part més allunyada del Nishiki Market, és el més tranquil de tots.

Teramachi Street és l’altre carrer comercial, ple de botigues i d’indrets per anar descobrint, com el temple Nishiki Tenmangū Shrine, la Ronk’n Plaza, on tens internet lliure, el temple budista Tenshō-ji i el Honno-ji.

El santuari Nishiki Tenmangū està dedicat a la deïtat Tenjin, el patró dels acadèmics i l’aprenentatge. En aquest temple l’animal a què veneren és la vaca, la missatgera de la deïtat Tenjin. L’arbre que decora els jardins no són cirerers, en aquest cas són pruneres i és que es creu que era l’arbre estimat per la deïtat. La visita al temple és gratuïta.

Per la seva part, el temple budista Honno-ji, data del 1415 té una rellevància històrica. Oda Nobunaga, considerat el primer unificador del Japó, tot i que no va arribar a unificar-lo, va ser traït pel general Akechi Mitsuhide, el qual va liderar un atac sorpresa contra el temple, on s’allotjava Oda Nobunaga. Oda Nobunaga va ser obligat a cometre suïcidi i d’aquesta manera, acabar amb el seu projecte unificador. De fet, el temple actual, que data del 1589, és una reconstrucció de l’original que a més a més, estava ubicat en un altre indret de la ciutat, entre els carrers Shijo i Nishinotoin. Toyotomi Hideyoshi, el successor d’Oda Nobunaga en el seu projecte d’unificar el país, va ordenar construir el temple, novament, després que fos cremat.

Visitar el recinte del temple és gratuït, però si vols entrar al Honnoji Takuramonokan que faria les funcions de museu, amb la història del temple i objectes relacionats a Nabunaga, l’entrada és de 500￥. Si visites el museu, ja ens diràs si val la pena.

Pontocho i el riu Takase

Pontocho és un estret carrer, que va des de Shijo-dori fins a Sanjo-dori paral·lel directe al riu Kamogawa i al riu Takase. Entre el carrer Kiyamachi, per on passa el riu Takase i el carrer Pontocho aniràs trobant carrers, encara més estrets, que et permetran “entrar i sortir” i anar gaudint d’aquesta bonica passejada. Turísticament parlant, no hi ha grans construccions per visitar, el Pontocho és un carrer ple de restaurants, la majoria dels quals obren al vespre. Però les cases i l’estil et farà viatjar al passat.

Pròxim a aquesta zona queda el temple Zuisenji, d’entrada gratuïta, on hi ha consagrat Hidetsugu Toyotomi i la seva família. Potser el nom de Hidestugu no et soni gaire, però era el nebot de Hideyoshi Toyotomi, el shogun gran unificador del Japó. Hideyoshi havia anomenat al seu nebot Hidestugu com el seu successor, ja que no tenia fills.

Però de depèn, quan ja ningú s’ho esperava, va tenir un fill, en Hideyori. Llavors Hideyoshi va voler canviar el seu successor i va conspirar fins a aconseguir que Hidetsugu es suïcidés amb la seva Espasa de samurai. Com que va ser acusat de conspirar una rebel·lió contra el shogun, el seu cap va ser exhibit en públic, a prop del riu Kamo. Per evitar que els descendents de Hidetsugu es rebel·lessin, Hideyoshi va reunir, la dona, fills i totes les concubines del seu difunt nebot i les va portar a veure el cap de Hidetsugu. Per si no n’hi hagués prou, també els va executar allí mateix, deixant els cossos en el mateix lloc. Uns anys després, un comerciant de la ciutat, va voler canalitzar el riu, per evitar inundacions i en el lloc on va trobar els cossos, va construir un temple.

Honganji Temples

Pròxim a l’estació de trens de Kyoto, hi ha els temples budistes Higashi Honganji i Nishi Honganji, tots dos gratuïts.

Per entrar al Temple Higashi Honganji, passarem per la porta de 28 metres d’alt, anomenada Goeido-mon i considerada una de les Tres Grans Portes de Kyoto. L’edifici principal és el dedicat al fundador i l’altra sala, la sala Amidado és la que està dedicada al Buda Amida. Una de les característiques d’aquest temple, és que les cordes que van utilitzar per moure les pedres, van ser fetes de cabell humà que van donar els feligresos de tot el país, per tal d’ajudar en la construcció del nou temple.

Higashi Honganji és el temple principal dels Honganji, la secta budista Jodo-Shin amb un gran nombre de temples al Japó i ha sigut declarat Patrimoni de la Humanitat, per la UNESCO. El temple de Kyoto data del 1591 i va construït per ordre de Toyotomi Hideyoshi. El temple anterior estava construït a Osaka, però l’Oda Nabunaga, el considerat, primer unificador del Japó, va ordenar destruir-lo per evitar que intervingués en política. Aquest fet no era esporàdic al Japó, per exemple, la capital del país es va traslladar de Nara, precisament, pel mateix motiu. Els temples budistes anaven agafant poder polític i els governants els destruïen.

L’altre temple que queda molt a prop d’aquest i també de la mateixa branca del budisme, és el Temple Nishi Honganji, també d’entrada gratuïta. La història dels dos temples està relacionada entre ells i tot va començar quan la filla petita de Shinran, el fundador d’aquesta secta del budisme, quan va construir un mausoleu per consagrar les despulles del seu pare. En aquest cas, també hi ha dues sales, la sala Goeido, dedicada a Shinran, el fundador de la secta, que s’ha convertit en una de les estructures de fusta més grans de la ciutat i la sala Amidado, també dedicada al Buda Amida.

En aquest temple, a l’oficina turística, podreu descansar i beure te gratuïtament. També hi ha internet i banys gratuïts, com a gairebé tots els temples importants del país.

El temple de Higashi Honganji, gratuït, es pot visitar de març a octubre de 5:50 am a les 17:30h i de novembre a febrer de 6:20 am fins a les 16:30h de la tarde i ofereix els dissabtes i diumenges de 9.00 del matí a les 16.00h de la tarda visites guiades gratruïtes en anglès. Les visites estan dutes a terme per estudiants de l’escola Hongwanji i els guies t’esperen a la porta Goeido amb un blusa turquesa. Per la seva part, el temple Nishi Honganji, que també té entrada gratuïta, i fa els mateixos horaris. Els dos temples comparteixen jardí, jardí Shoseien que es pot visitar pagant una entrada de 700￥.

Un consell que et dono, com que els temples, tanquen d’hora, però obren també molt d’hora és que tingués en compte fer la visita al matí abans d’agafar el tren per anar a Nara o al santuari Fushimi Inari Taisha.

Els dos temples també queden a prop de la Torre de Kyoto de l’estació de Kyoto. La torre de Kyoto, amb 131 metres d’alt, és l’estructura més alta de la ciutat. Com et pots imaginar, també és un observatori, que per accedir has de pagar 900￥.

Amb aquests indrets que t’hem presentat, estàs entretingut un dia per Kyoto. Però ja et dic ara, que si vas passejant, trobaràs temples i museus, com per exemple el Nishiji Textile Industrial Association amb exposicions tèxtils i fins i tot desfilades de quimonos, els a les 15.00h i entrada gratuïta.

Kyoto est

Després de visitar el centre de Kyoto, l’altra zona amb més indrets per visitar i molts d’ells gratuïts, és l’est de Kyoto, a l’altre costat del riu Kamo.

Un dels plats forts d’aquesta zona de Kyoto és el santuari Heian Jingu, visitar el recinte del temple és gratuït, però el jardí hauràs de pagar 600￥. La primera vegada que vaig visitar Kyoto, era 2 de juny del 2017 i hi havia entrada gratuïta al jardí, per celebrar el dia del temple. Així que vam aprofitar per veure un jardí de pagament, gratuïtament i la veritat, si no teniu la reverenda sort de què el dia que el visiteu sigui gratuït, potser no cal pagar l’entrada. L’únic que li trobo, és que amb els colors de la tardor, ha de ser molt bonic, però també et dic ara, que com qualsevol altre jardí.

El Heian Jingu Shrine data del 1859 i va ser construït per celebrar els 1100 anys de la fundació de Kyoto. Els santuaris shitoistes, com vam explicar a l’entrada de “Coses per no perdre’t sobre el shintoisme” poden estar consagrats a deïtats de la natura i/o a persones. En aquest cas, el santuari Heian Jingu, consagra el primer emperador del període Heian, l’emperador Kanmu i a l’últim emperador que va governar amb Kyoto com a capital, l’emperador Komei.

Al costat mateix del santuari hi ha una gran botiga de souvenirs on paren tots els autocars dels japonesos i xinesos en turisme.

A prop del temple, hi ha el santuari de Kumano Shrine, d’entrada gratuïta que va ser fundat el 811 pel monjo Nichiren i està dedicat a diverses deïtats, principalment a Izanagi i Izanami, que segons la mitologia japonesa són els creadors de les illes del Japó.

L’avinguda Jingu Michi, passant pel parc Okazaki, et portarà del temple de Heian Jingu al Museu d’Art Municipal de Kyoto, l’entrada del qual costa 730￥. Jo no l’he visitat, si ho fas, deixa un comenatari. Aquí mateix, veureas la gegant porta torii.

Si vols passar per un racó tranquil, pots resseguir la riba del Shirakawa i pel camí fins a Sanjo Street anar descobrint temples i santuaris. Per cert, al carrer Jingu Street amb Sanjo Street hi ha una botiga de ceràmica plena d’objectes que faran la teva delícia i si ets de comprar joies, no et perdis la bonica joieria que hi ha Sanjo Street, pròxim a l’encreuament amb Jingu. Aquestes dues notes, les deixo més a títol personal que per turisme.

Tota la zona compresa entre Sanjo Street i Tokaido, està plena de temples. Inclús, si tens ganes de caminar, per la Hisashiyama Mount Peak Park, també en trobaràs.

Alguns dels més famosos son Shorenin, ja que està directament relacionat amb la familia imperial. Aquest temple és budista i segueix la doctrina de la secta Tendai. L’emperador Toba va construir aquest temple, perquè el seu fill pogués estudiar amb el sacedor principal del temple de les muntanyes d’Enryakuji. L’entrada al temple és de 600￥. Si el visites, deixa els teus comentaris.

Al costat d’aques temple, hi ha el Chionin, un temple d’entrada grauïta. El Chionin també és budista, però en aquest cas de la secta Jodo. El temple de Kyoto és molt important ja que és el temple principal de la secta Jodo del budisme japonès. Per visitar els dos jardins, has de pagar 600￥, si només vols visitar el jardí Hojo 400￥ i el jardí Yuzen costa 300￥.

L’entrada principal és per la porta Sanmon que té 24 metres d’alçada i 50 metres d’amplada. Aquesta porta estava dedicada als homes, ja que les escales són molt altes; en canvi, les dones, baixaven pel costat, en un camí amb escales més baixes.

En sortir de Chion-in, els peus et portaran al bonic parc Maruyama, d’entrada gratuïta i obert tot el dia. Aquest famòs parc del districte Higashiyama és el lloc escollit per les parelles per fer-se fotografies, sobretot durant l’època de la floració dels cirerers.

Al sortir del parc podem anar cap al temple Kenninji caminant els pocs més de 1 km que ens hi separa. Aquest temple segueix la filosofia zen, de fet és el més antic del país, que data del s.VII. Segons diuen està construït damunt d’un llac subterrani per tal de facilitar que el deu de l’est tingui l’aigua necessària i afavorir el benestar de la zona.

A prop del temple Kenninji, hi ha el Ryosuku-in i al davant d’aquest ens cridarà l’atenció un cartell que hi diu que estem davant del museu més petit del món de Ukiyo-e amb un horari d’obertura molt particular: d’ençà que s’aixeca el propietari fins que se’n va a dormir o fins que té ganes.

El particular museu és el rebedor d’una casa particular on podem veure un seguit de làmines de Ukiyo-e, una tècnica de pintura japonesa amb influències dels impressionistes europeus.

Passejar pel districte Higashiyama, especialment entre els santuaris Kiyomizudera i Yasaka és descborir una Kyoto diferent, amb carrers estrets, cases de fusta i antigues botigues de mercaders. El temple Kiyomizudera és un dels més famosos entre els turistes per les vistes des de la seva extensa terrassa de fusta. Jo no l’he visitat, s’ha de pagar 500￥, però si hi vas, deixa un comentari, a veure que t’ha semblat.

Un dels barris que no podem deixar de visitar a Kyoto és el barri de les geishes, on a part de l’arquitectura tradicional hi podrem veure una gran quantitat de noies vestides amb el vestit tradicional. El carrer més fotogènic és, segurament, Nawate amb Shinbashi. Just on hi ha el Tatsumi Daimoyoujing Shrine, hi ha un petit pont que connecta amb un carrer estret que era d’antigues botigues.

Un altre carrer típic del japó és el Hana-mi-koji, on avui en dia, gairebé totes les cases han estat recuperades i dedicades al negocis gastronòimcs.

Santuari Fushimi Inari-Taisha

El santuari de Fushimi Inari-Taisha o el santuari de les portes vermelles, les torii, és una de les imatges més emblemàtiques del país del sol naixent.

Aquest santuari es troba només a 2,5 km de l’estació de trens central de la ciutat de Kyoto, així que una opció molt interessant pot ser anar amb tren i tornar caminant, per anar descobrint més racons.

Una vegada arribes a la zona del temple, només et cal seguir la gran quantitat de gent. No pateixisi per la ruta o per descobrir alguna cosa secreta, no faràs cap fotografia que no s’hagi fet abans, així que evita tots els bloguers o instagramers que et venen els racons secrets. Senzillament, gaudeix. A més a més, el santuari està obert 24 hores al dia i té entrada gratuïta, per tant, pot ser una opció anar-hi a la nit per veure sortir el sol o al revés, quedar-se fins al tard per veure la posta.

El recorregut habitual pel santuari és de 4 km, en pujada, però no es fa gens pesat, ja que a cada racó et pots aturar per fer alguna fotografia a les més de 40.000 portes que és calcula que hi ha.

El santuari Fushimi Inari-TaisAha està dedicat a Inari, que és l’esperit de l’arròs, i que al Japó es tradueix en l’esperit dels comerciants, perquè tenir una bona collita d’arròs et permetia vendre’n l’excedent i tenir prosperitat.

Va ser el clan Hata, al segle VIII, qui va consagrar a Inari com l’esperit de l’arròs i també del sake.

Els japonesos tenen dues maneres de rendir-li homenatge i això ho podreu apreciar amb les diverses figures de guineus que us trobareu al llarg de la ruta o amb portes Torii, quan han acabat fent un túnel.

Les guineus, anomenades kitsune, són els missatgers a la Terra de la deïtat Inari i se li posa arròs entre les dents, precisament perquè Inari és l’esperit de l’arròs. Algunes guineus porten a la boca, una clau, que representa la clau del graner d’arròs.

La raó de la gran quantitat de portes Torii és que la gent les dona al santuari per tal d’obtenir negocis satisfactoris amb l’objectiu que el seu comerç fructífer. Les portes Torii simbolitzen el pas del món real al món diví.

Amb la visita al santuari Fushimi Inari-Taisha, tornada cap a Kyoto, caminant, ens pot servir per visitar el terme municipal de Fushimi i alguns temples, com per exemple el Tofukuji Temple.

Museus a Kyoto

Si ets de visitar museus, a Kyoto, no et faltaran opcions. Com que jo només n’he visitat un, et deixo aquí la guia de museus amb tota la informació que necessites sobre els altres museus.

La primera vegada que vam visitar Kyoto, al 2017, vam anar al Museu del Manga i la veritat, un error, l’entrada en aquell comment costava 800￥, força cara, uns 8€ i enlloc d’un museu ens vam trobar una gran biblioteca de manga. És cert que té una col·lecció immensa de manga i fins i tot un petit recull de còmics mundial on es pot trobar exemplars de Mortadelo i Filemon en castellà o de l’Astèrix i l’Obelix en francès, però no aprens res tècnicament parlant. L’únic destacat és que tenen una secció en català on hi ha la primera col·lecció dels mangues de Bola de Drac.

El Museu del Manga tanca només els dimecres i la resta dels dies de la setmana està obert de 10:00 a 17:00h amb un cost, al 2025, de 1200￥.

Hauries de Saber per visitar Kyoto

Com arribar a Kyoto

Kyoto és una de les ciutats més ben comunicades del Japó. Les dues vegades que he estat al Japó, he preferit moreu’m amb autocar que amb el famós Japan Rail Pass, bàsicament per dos punts, un per aprofitar les nits viatjant i l’altre perquè les condicions del Japan Rail Pass no em semblen pràctiques.

La primera vegada vam anar d’Osaka a Nara i d’allí vam agafar un tren (620￥) per anar a Kyoto Station. Per marxar de Kyoto, l’objectiu era anar a Kanazawa, però com que estàvem fent un viatge molt motxiller i volíem aprofitar al màxim el bitllet d’autocar, vam anar a Tokyo durant el dia, un viatge de les 9:45h a les 18:45h i des de la mateixa estació Shinjuku Station on vam arribar, sortia l’autocar cap a Kanazawa a les 23:15, arribava a les 07:55 del matí.

Com moure’t pel Japó

La segona vegada que vaig anar a Kyoto, també hi vaig arribar i marxar amb l’empresa Willer Express i el seu passe de bitllet. L’anada va ser de Tokyo, sortint de l’estació Shinjuku Expressway Bus Terminal 4F(Shinjuku Station South Exit) a les 22:35h i arribant a Kyoto a les 7:00h del matí a Gion-shijyo Station. Per marxar, vam sortir de la mateixa parada a les 23:05 i van anar a Hiroshima, arribant l’on demà  les 7:20h a Hiroshima Bus Center bus stop No.1(SOGO HIROSHIMA 3rd floor)

Lo dolent d’aquesta opció és que Gion-shijyo Station és una parada d’autobús al mig del carrer i que no té ni marquesina, per tant, si plou, està a la mà de déu.

Com moure’t per Kyoto

Per tota la zona del centre, et pots moure caminant, perquè a més a més, cada dos per tres trobaràs un temple o algun indret  que et cridarà l’atenció.

Si vols agafar l’autobus, és molt senzill, es puja per la porta del darrera i es baixa per davant, on pagaràs la tarifa fixa de 230￥. El metro, vaig entendre que va per zones i la tarifa més barata és de 220￥, per tant, depen on vas, és millor l’autobus.

Dormir a Kyoto

La primera vegada, al 2017, que feiem un viatge molt motxiller, vam dormir a l’estació de trens Kyoto Station i vam deixar les motxilles al centre comercial Aeon Mall Kyoto 400￥.

La segona vegada, vam dormir en un hotel del centre de la ciutat, el Smart Place Inn Kyoto Niojo Horikawa, amb habitació privada i bany a dins. L’hotel estava força bé, però no era res de luxe. De tota manera, jo el recomano.

Menjar a Kyoto

Què menjar a Kyoto és una pregunta difícil de respondre o fàcil, depèn de com vulguis la resposta d’elaborada. La resposta curta i fàcil és que a Kyoto es pot menjar de tot. La resposta més llarga és que hi ha certs plats característics de la ciutat.

Alguns dels ingredients més especials de Kyoto són el Yuba, que és un subproducte de l’elaboració de tofu. L’aigua tova de Kyoto, fa que el tofu i els productes que se n’extreu de la seva elaboració sigui dels més estimats del país.

El cranc reial també és un dels productes més estimats al país i a Kyoto n’han sabut veure el seu potencial.

Evidentment, com cada ciutat japonesa, també té els seus plats de fideus especials, en el cas de Kyoto estan molt orgullosos del Nishin soba. Aquest plat va ser la idea d’un xef del 1882, que va canviar el peix fresc per una arengada conservada en salsa de soja i sucre.

El Obanzai ryori és un concepte de menjar casolà on es serveixen diversos plats petits de productes de temporada, sempre acompanyats d’un bol d’arròs.

El Shojin ryori és un àpat senzill, a base de verdures, que mengen els monjos budistes. Aquests plats es serveixen als monestirs, però com que no m’he allotjat a cap monestir, no els he tastat.

El Kaiseki ryori, menjar típic de ryokans, hotels tradicionals japonesos. Seria la millora econòmica del Obanzai i el Shojin, un seguit de plats, un estil de tapeo, però amb un ordre predeterminat i que està associat a l’aristocràcia i a l’opulència, per tant, el seu cost no és gaire accessible. Em quedarà pendent per una altra ocasió.

Hauries de Saber:

Què menjar al Japó

A Kyoto trobes restaurants per tots els gustos, estils i butxaques, des de restaurants de cuina de fusió, fins a restaurants de menjar japonès ràpid, passant pels llocs de menjar de carrer del mercat de Nishiki.

Evidentment, una altra opció és el menjar cuinat al supermercat i a Kyoto hem trobat dos supermercats que tenen una oferta molt variada, molt bona i amb descomptes molt interessants. Un és el supermercat LiFe, obert de dilluns a diumenge fins a les 23.00h i que es troba al carrer pincipal de Shijo-dori. L’altre supermercat està a la zona de l’estació de trens, la Kyoto Station, i dins del centre comercial Aeon Mall Kyoto.

De fet, en aquest supermercat vam aprendre un dels 3 trus pel Japó que tothom pot utilitzar.

El que et fa estalviar diners

• Visitar el Palau Imperial amb visites guiades gratuïtes
• Visitar el Kyōto Sentō Gosho amb visites guiades gratuïtes, reserva prèvia
• És més barat el guardamotxilles del centre comercial que el de l’estació de trens.
• A l’estació de trens Kyoto Station s’hi pot dormir.
• Al centre comercial Aeon Mall Kyoto, al costat de la Kyoto Station, hi ha descomptes en el menjar de entre 50 i el 70%. Per saber com aconseguir-los, escollint el que vols menjar, llegiu l’entrada 3 trucs per viatjar pel Japó que pot utilitzar tothom
• Hi ha molts temples i museus gratuïts.
• A l’estació de trens hi ha una informació i turisme que us donaran una guia de Kyoto i un mapa.

Els trucs per un pressupost motxiller al Japó

Menjar de supermercats és una opció ideal per, no només estalviar diners, sinó també, tastar diferents productes. A més a més, tingues en compte el nostre consell, que apartir de les 18.00h comencen els descomptes.

Si estàs viatjant en estil motxiller, et contaré un secret i és que a Kyoto hi ha molts hostels que accepten intercanvi de dormir per treballar unes hores netejant, això sí, almenys els que nosaltres vam trobar, no incloïen el menjar.

Per trobar-los, no cal ser de cap xarxa tipus Workaway o HelpX, només cal enviar un batalló de mails i la majoria us contestaran, sigui en positiu sigui en negatiu, però la resposta us l’enviaran el 90% dels llocs on sol·liciteu intercanvi.

Voleu saber un altre secret i aquest és molt bo? La majoria no tindran cap problema a pagar-vos, si teniu el permís de treball. Per tenir-lo només necessiteu anotar-vos a un curs, per accedir al visat d’estudiant que també us dona dret a treballar.

La majoria dels llocs paguen a 10 dòlars l’hora! Total que treballes 4 o 5 hores al dia, tens dormir gratis i et guanyes entre 40 i 50 dòlars al dia. Així es pot gaudir de Kyoto!

Tot això us ho expliquem amb l’espina clavada perquè si bé vam aconseguir els contactes, no teníem el permís. A més en aquell moment encara no sabíem que a Kyoto es poden fer moltes coses gratis. Veníem de fer un intercanvi de feina a canvi de menjar i dormir i volíem començar a gaudir del Japó. Error, ara, ens hauríem quedat més dies!

Jo he estat dues vegades a Kyoto, però amb dues persones diferents, per tant, vaig visitar, pràcticament el mateix. Però ja tinc ganes de tornar-hi i estar-m’hi una setmana, com a mínim per descobrir tots els altres racons. Si vols més informació et recomano la Japan Guide, que té una informació molt completa i útil.

Què és el que més t’ha agradat de Kyoto? Quina va ser la teva ruta? Tens algun dubte?

Deixa’ns un comentari amb els teus pensaments.