En aquesta ruta completa per Belgrano t’explicarem tots aquells racons per visitar al barri, que una vegada va ser capital de l’Argentina.
La ruta completa per descobrir Belgrano, un barri que amaga més secrets que el famós barri xinès.
Belgrano va ser la capital de l’Argentina
Descobreix tot el que pots fer per Belgrano i tota la seva història. Amb aquesta ruta completa per Belgrano et convertiràs en un expert.
Si visites Buenos Aires per primera vegada, a Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires t’expliquem els punts imprescindibles per descobrir a Belgrano, però si et quedes i segueixes llegint aquesta ruta, podràs practicar el #turismenoguiri i aprofitar al màxim l’experiència.
En situació
Belgrano és un d’aquells noms que t’han de sonar, si vols saber una mica de la història de l’Argentina. Belgrano, San Martín i Sarmiento són, possiblement, els tres pròcers amb més “fans” de tot el país. Avui parlarem de dos d’ells.
Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano González (i només falta dir de Todos los Santos) va participar en la Revolución de Mayo i a la guerra de la independència. Manuel Belgrano fou qui creà la bandera d’Argentina i un dels pròcers del país.
Ara, al nord de la ciutat hi ha un barri que porta el seu nom, però que en els seus inicis nasqué com a poble allunyat de la ciutat. Amb aquesta ruta compelta per Belgrano podràs descobrir tots els seus racons.
El barri de Belgrano, a la comuna 13, és veí de Palermo, Nuñez, Coghlan, Colegiales i Villa Urquiza. La seva avinguda principal és l’avinguda Cabildo i per sota hi passa línia de metro D, el subte verd. Belgrano també està comunicat per tren, per dues estacions, Belgrano R, que dóna nom a un subbarri i per Belgrano C que és la que porta cap a Tigre.
Belgrano comparteix comuna amb Colegiales i Nuñez.
Els carrers que delimiten Belgrano són La Pampa, Av. Valentín Alsina, Zabala, Cabildo fins a Virrey el Pino, Av. de los Incas fins a Av. Fores per resseguir breument La Pampa i connectar amb Dr. Rómulo Naón. El següent límit és a la Avenida Monroe, travessant les vies del tren i desprès fa un 4 amb Av. Dr.Ricardo Balbín, Franklin D. Roosevelt i cap a Zapiola. La Avenida Congreso separa Belgrano de Nuñez i desprès ja segueix per Av. Guillermo Udaondo fins arribar al riu de La Plata. Quedant dins dels seus límits el Monumental, el camp de futbol del River plate i la Reserva Ecològica de Costanera Norte.
Breu història per parlar al bar
Als inicis de la ciutat de Buenos Aires, Belgrano estava totalment als afores de la ciutat. La primitiva ciutat arribava fins a l’actual avinguda Callao.
La zona on avui hi ha el barri de Belgrano formava part del Pago de los Montes Grandes i la creuava el Camino Real, l’actual avinguda Cabildo. Aquest camino Real unia Buenos Aires amb les ciutats del nord d’Argentina. Era una zona de cria i pastura d’animals, que anava des de l’actual Retiro fins a San Isidro.
Degut a la presència del forn de calç, la Calera, que produïa materials per a la construcció, aquesta zona es va convertir ràpidament en una zona molt transitada.
En temps colonials, on el transport era amb carruatges i les distàncies es feien més llargues que avui en dia, es feia necessari parar a descansar. És per això, que a la vora del camino Real s’hi van instal·lar pulperias, el que serien els bars d’avui en dia.
El 1855, la zona de l’actual Belgrano, pertanyia al municipi de San José de Flores i aquest a la província de Buenos Aires, però degut al creiexement demogràfic, Belgrano fou declarat poble independent.
Anys més tard, va tenir un paper protagonista a la història d’Argentina, Belgrano acolliria el Govern Nacional. Si bé el 1880 Argentina ja era un país, amb una constitució nacional, encara no tenia resolt el tema de la capital i, precisament aquest punt era causa de fortes disputes. La provincia de Buenos Aires tenia més poder que el Govern Nacional.
El 1878 el governador de la província de Buenos Aires era Carlos Tejedor i el president de la Nació, Nicolás Avellaneda. El 1880 hi va haver eleccions nacionals i Julio Argentino Roca va guanyar-les, vers Tejedor. El perdedor no va estar-hi d’acord i es va presentar amb el seu exèrcit de milicians de la ciutat. La conseqüència directa va ser el trasllat del govern nacional, sota les mans de Nicolás Avellaneda, al poble de Belgrano.
El 4 de juny del 1880, Avellaneda va declarar per decret que poble Belgrano seria residencia de les autoritats nacionals i, posteriorment, el Congres va aprovar aquesta decisió presidencial.
Finalment, després d’uns dies d’enfrontament bèl·lics, Tejedor es va retirar i va prosperar la idea de Nicolás Avellaneda de convertir a Buenos Aires la capital del país. El 24 d’agost es va elevar a projecte de llei que Buenos Aires seria la Capital de la República i el 21 de setembre del 1880, el Congres va aprovar-la.
Així va ser que també es va decidir que la capital nacional s’hauria d’ampliar i per això el 1887 es va anexar a la ciutat de Buenos Aires els partits de la provincia de Buenos Aires, Belgrano i Flores, que passarien a ser barris. Evidentment, Chacarita i Colegiales, que formaven part del partit de Belgrano, també quedaven inclosos a Buenos Aires.
Què visitar per Belgrano
Belgrano és un barri residencial, ple d’encant i racons per descobrir. Dins de Belgrano podem trobar diversos barris no oficals, com Bajo Belgrano, Barrio de River, Barrio de Barrancas, Barrio Chino, Belgrano R i Belgrano C.
Passejant pel barri de Belgrano et podràs fer una idea de la Buenos Aires més adinerada, per això et suggerim llegir aquesta ruta completa per Belgrano, per saber quins punts estratègics has de visitar.
La principal avinguda del barri és l’Avenida Cabildo, un eix comercial que sembla que sempre ha tingut la mateixa importància ja que, com hem dit, es tractava del Camino Real, posteriorment anomenat Camino del Alto i desprès 25 de mayo.
Hauries de Saber:
A Belgrano hi ha una Estàtua de la Llibertat
Belgrano és un barri entre comercial i residencial, així que val la pena passejar-hi. Segons la zona per la qual caminem, podem admirar la seva arquitectura o descobrir les llibreries de llibres vells i utilitzats, on entre pols i muntanyes de llibres es pot perdre una tarda sencera.
Ruta fuetera per Belgrano
En aquesta ruta completa per Belgrano et parlarem de molts indrets, però si no tens temps de visitar-los tots, et deixem aquí el llistat dels imprescindibles fueters, perquè visitis el més important, però practicant el #turismenoguiri
Aquests són els punts imperscindibles per visitar Belgrano
- Plaza Belgrano
- Museo de Arte Español Enrique Larreta i el jardí andalus
- Museo Sarmiento
- Barrancas de Belgrano i l’estàtua de la Llibertat
- Barrio Chino per viatjar sense sortir de Buenos Aires
- Museo Casa de Yrurtia
Plaza Belgrano
La plaça al General Belgrano està presidida per un monument, obra d’Héctor Rocha, que data del 1961, al Creador de la Bandera. L’estàtua de Belgrano, que no està muntant a cavall ni porta la bandera, és de tamany natural i de bronze. Fem l’apreciació perquè Belgrano, malgrat tot el que va fer política i militarment per la Independència Nacional, sembla que només se’l recorda per ser el creador de la Bandera.
A la plaça principal del barri de Belgrano hi ha una rèplica de les Tres Gracias d’Antonio Cánova.
Un bon moment per visitar Belgrano és durant els caps de setmana i els dies festius, ja que a la plaça Belgrano, s’hi instal·la una fira d’artesans.
Al voltant de la plaça hi trobem tres edificis importants: la Iglesia de la Inmaculada Concepción, el Museo de Arte Español Enrique Larreta i el Museo Histórico Sarmiento.
La Parroquia Inmaculada Concepción, anomenada popularment com la Redonda, va ser innaugurada el 1878 i està inspirada en el Panteó de Agripa de Roma amb influencies del neorrenaixement italià. La construcció de la parròquia va ser lenta, degut a falta de finançament i a més a més, l’arquitecte original, Nicolás Canale va morir, seguint l’obra el seu fill José i acabada per l’arquitecte Juan Antonio Buschiazzo.
Museo de Arte Español Enrique Larreta
L’edifici que acull el Museo de Arte Español Enrique Larreta data del 1886 i és d’estil Renaixentista italià tot i que intenta imitar l’art colonial per estar en línia amb la col·lecció d’art que guarda.
Aquest museu és un dels famosos 2×1 de Buenos Aires, és a dir, és un museu instal·lat en una antiga residència. En dic 2×1 perquè avui podem admirar tant la col·lecció d’art com descobrir una casa del segle XIX.
Hauries de Saber:
La joia del museu és el seu jardí hispano-àrab.
El Museo de Arte Español Enrique Larreta va ser la casa de l’escriptor i coleccionista que avui dona nom al museu. La col·lecció a l’interior de la casa és espectacular, amb manifestacoins d’art espanyol, sobretot, del Segle d’Or.
Encara que el tema no t’interessi gaire, el preu de l’entrada és irrissori, 1 U$D al 2023 i si hi vas un dimecres, és gratuït. Però l’entrada sola ja val per visitar el magnífic pati andalús.
Tots els detalls del Museo de Arte Español Enrique Larreta.
El museu està obert els dilluns, dimecres, dijous i divendres de 11.00 h a 19.00 h i els caps de setmana i festius de 11.00 h a 20.00. El cost de l’entrada pels estrangers no residents, al 2023, és de $500 i per la resta de públic, és a dir argentins i residents de $100. Els dimecres l’entrada és gratuïta. Si ho vols fer perfecte, aprofita que el dimecres a les 15.00 h fan visita guiada. Els dilluns, dijous i divendres a les 15.00h i els caps de setmana i festius a les 15.00h i 17.00 h també fan visita guiada. El cost de la visita és gratuït, està inclòs a l’entrada. A més a més, el primer dissabte de mes, si no plou, a les 15.00h es va un recorregut guiat pel jardí andalus.
Per tenir la informació actualitzada del museu, d’horaris i sobretot de preu, millor consulteu el seu web.
Museo Histórico Sarmiento
El Museo Histórico Sarmiento està dedicat a una part de la història de l’Argentina i especialment a una personalitat. Sarmiento és un dels pròcers més estimats del país, ell es considerat el “Pare de l’educació d’Argentina”.
L’edifici que avui acull el museu és d’estil eclèctic amb influències italianes de 1871. Aquest va ser l’edifici que durant el conflicte polític del 1880, va ser seu del govern federal.
Què trobaràs al museu gratuït de Sarmiento
Les diferents sales del museu recorren la vida de Sarmiento, des de la seva infància fins als últims dies, passant per la seva etapa com a governador de San Juan, president de la Nació o ministre d’ensenyament.
Per mi és un dels museus que s’han de visitar a Buenos Aires. Encara que no siguis un amant de la història, crec que part de practicar el Turisme No Guiri és marxar del país amb una mica de cultura i visitar aquest museu, te l’aportarà. A més a més, és un museu gratuït.
El Museo Histórico Sarmiento està obert de dimecres a diumenge de 13.00 a 18.00 i l’entrada és gratuïta. Al web del museu trobareu la informació actualitzada.
Barrancas de Belgrano
Quan comença a fer bon temps, els diumenges, la gent es troba a la glorieta de les Barrancas de Belgrano per ballar tango. És aquí on estarem acompanyats d’una rèplica de l’estàtua de la Llibertat realitzada pel mateix autor que creà la de New York.
Les barrancas son terrenys en pendent on, antigament, hi passava el riu per baix. A Buenos Aires hi ha tres formacions naturals més, de les mateixes característiques, la de la plaça San Martin, el Parque Lezama i la zona de Plaza Francia.
Les de Belgrano van ser convertides en parc el 1892 pel paisatgista Carlos Thays, autor d’altres parcs de la ciutat en la seva posició com a director de Parcs i Passejos.
Hauries de Saber:
A la part alta de les barrancas, al carrer 11 de Septiembre 1966, hi ha una rèplica exacta de la casa de Valentín Alzina, governador de la província de Buenos Aires entre el 1850 i el 1860, i per la part de baix hi ha l’estació de tren de Belgrano C que porta a Tigre.
La linia Mitre és la que passa per Belgrano C i també per Belgrano R, les dues estacions de trens del barri.
Aquí trobareu tota la informació de les destinacions, preus i horaris.
Davant de las barrancas hi ha un seguit de locals per menjar, ben recomanables si aneu amb pressupost motxiller. Si voleu un típic bar, el Belgrano C, on podreu menjar una minuta.
Tot el paràgraf anterior queda tatxat com a història de Buenos Aires i de Fuet i Mate. Durant el 2017 es van dur a terme una renovació de diferents ramals de tren i concretament el Mitre va tenir la sort de ser renovat. L’estació de trens de Belgrano C, que abans era a peu pla i s’havien de travessar les seves vies per anar al barri xinès, es va tirar a terra i remodelar completament.
L’estació s’ha elevat i així també les vies, fent aquesta zona molt més segura i el tren més ràpid. La contra és que també s’han tirat a terra aquest locals i s’han habilitat una zona al darrera de l’estació amb “més onda” és a dir, més car. Només queden dos llocs guarros, dels que m’agraden a mi. Un darrera l’estació i l’altre just a l’entrada del barri xinès.
La zona de darrera de l’estació és coneix com Pasaje Echeverría i és un dels nous “polos gastronómicos“ que està obrint la ciutat per tot arreu. La veritat és que la zona ha guanyat molt.
Barrio chino
El barri xinès comença amb la porta d’entrada situada a l’altre costat de les vies del tren. Compren la zona entre Arribeños, Olazábal, Juramento i J. Belgrano. Aquesta zona destaca pel menjar i l’escriptura xina.
Hauries de Saber:
La comunitat taiwanesa fou qui “fundà el barri” cap als anys 80
Popularment se’l coneix com el barrio chino, tot i que, actualment ja hi ha presencia d’altres comunitats asiàtiques com la xinesa, la japonesa, la coreana i la vietnamita. I de fet, fou la comunitat taiwanesa la primera que es va instal·lar en aquesta zona.
L’entrada al barri ens la dóna un gran arc de 11 metres d’alt i 8 metres d’ample regal de la comunitat xinesa a la ciutat el 2009, situat a Arribeños amb Juramento.
Els dos temples religiosos de la zona son el temple budista Chong Kuan, Montañeses 2175, i la Iglesia Presbiteriana Evangélica Sin-Heng a Mendoza 1660. Tots dos son centres culturals on es pot estudiar idiomes, el primer és un temple xinès i el segon que data del 1982 és un temple taiwanès.
Les atraccions del barri son les botigues, els supermercats, els restaurants de menjar asiàtic, els temples religiosos i ara també els seus murals. S’hi pot anat qualsevol dia de la setmana, sigui laborable o festiu, ja que els negocis obren de 10 del matí a 10 de la nit. I s’hi pot comprar des de menjar, verdures i begudes típiques asiàtiques com d’altres d’internacionals fins a objectes relacionals amb el Feng Shui.
A més, s’hi poden trobar diversos supermercats on la majoria dels productes son d’origen asiàtic. Tot i que el millor de tot, si vius a Buenos Aires, és que es pot comprar peix i marisc de bona qualitat i a bon preu. I si ets català gaudiràs d’una bona Estrella! (Estrella de Barcelona, ja que l’Estrella Galicia és més fàcil de trobar en la ciutat).
No em demanis restaurants per menjar aquí, perquè les vegades que hi he anat, no els vaig anotar i van canviat. Però en general, tots estan força bé. Els supermercats més típics per comprar són: Casa China, Ichiban i l’altra Casa China, tots tres sobre Arribeños. A Mendoza també hi ha un bon supermercat amb peix de qualitat, el Asia Oriental Shopping. Més o menys tots tenen el mateix.
La nova visita que hi vaig fer al 2023 em vaig trobar amb un barri força canviat. Li han rentat la cara, han pintat murals per les parets i han fet que ara sigui molt més instagramer. A més a més, han reduit el pas de vehicles, fent-lo, primer més segur i segon menys agoviant de gent.
Dos dels esdeveniments més importants que es celebren al barri son l’any nou, cap al febrer i el bany del buda o Ceremonia de Vesak, la nit de lluna plena del mes de maig. En aquesta última es commemora el naixement del Buda Sakyamuri fa més de 2500 anys i mitjançant l’aigua del buda es pretén netejar l’interior de les persones per tal de purificar el cos i la ment.
Per preparar-te per l’any nou xinès s’ha de fer una neteja de la casa, tant per dins com per fora i l’escombra utilitzada s’ha de llençar. En canvi, els 15 dies desprès de cap d’any no s’ha d’escombrar cap a fora de la casa per no perdre l’abundància desitjada per l’any nou.
La immigració xinesa és la quarta més nombrosa a Argentina, només la superen la dels països veïns com Bolívia, Perú i Paraguai. Destaquen tres períodes de màxima immigració, el primer entre els anys 1914 i 1949 que va ser poc notable, el segon a finals dels 70 i principis dels 80 amb gran importància taiwanesa i suficient capital per poder establir activitats comercials, principalment relacionades amb la fotografia.
I el últim període es de la dècada dels noranta on van venir, majoritàriament, xinesos de la província Fujian que es van establir amb una xarxa de supermercats, que actualment envaeixen la ciutat.
Museo Casa de Yrurtia
El Museo Casa de Yrurtia també és un museu que poso a la llista fuetera per ser un 2×1. Museu d’un dels escultors més importants del país i a la vegada visitar la seva casa, amb un jardí “amagat” super tranquil.
Com és el jardí del Museo Casa de Yrurtia?
A més a més, l’entrada és gratuïta. Així que quina manera millor tens per practicar el Turisme No Guiri? Ja t’hem dit que no ens guardem cap secret i per això hem fet aquesta ruta completa per Belgrano, amb tots els detalls.
Aquest museu aglutina l’obra de Rogelio Yrurtia, autor d’obres tant importants com el mausoleu de Rivadavia que trobem a la plaça Miserere o el fantàstic Monumento Canto al Trabajo, davant de la Facultad de Ingeniería a San Telmo.
El Museo Casa de Yrurtia està obert de dimecres a divendres de 10.00 a 18.00h i els caps de setmana i festius de 11.00 a 18.00h. L’entrada és gratuïta. Al web del museu trobareu la informació actualitzada.
Museo Nacional del Hombre
L’últim museu per parlar d’aquesta ruta completa per Belgrano és el Museo Nacional del Hombre. Aquest museu d’entrada gratuïta és força interessant, però el punt que em queda pendent és fer-lo amb visita guiada. Les dues vegades que hi he entrat, mai he pogut coordinar-ho.
Hauries de Saber:
El Museo Nacional del Hombre (mal nom…) és un museu d’antropologia que ens permet aprendre sobre diferents ètnies i cultures que viuen a Sud-Amèrica.
El Museo Nacional del Hombre està obert de dimarts a divendres de 12.00h a 19.00 i els dissabtes de 15.00 a 19.00. L’entrada és gratuïta. Al seu web trobareu la informació i l’agenda actualitzada.
Mercat de Belgrano
Buenos Aires, d’un temps ençà, s’està reconvertint en ciutat gastronòmica. És a dir, que està creant nous llocs on anar a menjar de manera “col·lectiva” el que seria un pati de menjar. El mateix estan fent amb els mercats de barri, com el de San Nicolás o el de Belgrano.
Confesso que el que han aconseguit amb el mercat de Belgrano, m’agrada molt més que amb de San Nicolás. A Belgrano conviuen les parades de tota la vida, parades de productes gurmet i els llocs de menjar, en un ambient d’allò més recomanable per anar a menjar.
El mercat de Belgrano està ubicat a Juramento amb Ciudad de la Paz i les parades estan obertes de dilluns a dissabte de 8.30 a 20.00 h i els llocs de menjar de dilluns a diumenge de les 11.00h a les 24.00 h
Truc fueter: bany gratis al mercat de Belgrano
El Mercado de Belgrano es troba en uns terrenys cedits pels familiars de l’escriptor José Hernández el 1857.
Per cert, ara que estic actualitzant aquesta entrada i estic vivint a Alemanya, hi ha coses que em criden l’atenció que abans no. Dins del mercat hi ha una parada de productes alemanys, molt ben portada i just al davant, a la cantonada de Ciudad de la Paz amb Juramento hi ha un bar alemany, anomenat Baviera, que el menú també tenia força bona pinta.
Belgrano R
Belgrano és un dels barris que té més burgesia clàssica de Buenos Aires. Pràcticament qualsevol carrer de Belgrano R veureu cases i casones d’alta classe, però una de les zones més famoses és la zona coneguda co a Belgrano R.
Pels seus carrers empedrats trobareu caserons i veredes arbolades, poc freqüents en les grans ciutats. Els tres carrers més emblemàtics són Melián, Forest i Washington, així com la Avenida de los Incas. L’avinguda Melián, entre La Pampa i Olazábal és possiblement un dels racons més bonics de Belgrano R. A veure, no hi trobareu res especial, eh? Si no teniu molt temps, passejar per Belgrano R us ho podeu saltar.
Per acabar el passeig podeu anar al Bar Notable, las 8 Esquinas, tot i que en realitat es troba al barri de Chacarita, al límit amb Colegiales i Villa Otúzar.
Parque de la Memoria
El Parque de la Memoria és un lloc per anar a meditar, per aprendre, per recordar i no oblidar, però sobretot, per evitar que els motius que van obrir aquest parc, tornin a passar.
El Parque de la Memoria-Monumento a las Víctimas del Terrorismo de Estado són 14 hectàrees de terreny i que toqui al Río de la Plata, no és casualitat.
Al monument de les víctimes del terrorisme d’estat s’hi pot llegir el nom d’aquelles persones desaparegudes i assassinades per l’última dictadura militar.
Hauries de Saber:
El parc data del 1998 i avui és un lloc de memòria i de consulta, ja que aquí hi ha la base de dades que es pot consultar públicament amb la informació dels desapareguts.
Per què dic que no és casualitat que el parc toqui al riu? Pel fet que una de les maneres que va tenir l’estat repressor de fer desaparèixer cossos era en els anomenats “vuelos de la muerte”. Sobrevolaven en avioneta el riu, obrien la porta i deixaven caure els cossos dels segrestats.
La idea del parc conjuntament amb els centres de detenció clandestina que s’estan recuperant es evitar que tot això torni a passar. Una vegada més, Argentina va un pas més endavant que Espanya en el record del seu passat més recent.
El parc està obert cada dia de l’any de 10.00h a 18.00h i l’entrada és gratuïta. Et deixo l’enllaç al web perquè vegis quin autobús et va millor i per controlar la seva agenda cultural.
River Plate
River Plate és l’equip de futbol que té el camp al barri de Belgrano. River és un dels dos equips més famosos de l’Argentina, l’altre l’etern rival, Boca.
La història de tots dos clubs està molt més lligada del que et penses i si la llegeixes, potser entendràs perquè són rivals.
Resulta que River Plate es fa fundar el 25 de maig de 1901, per la fusió de dos clubs, La Rosales i Santa Rosa. El barri on es va fundar va ser La Boca i allí es va construir el seu primer camp de futbol.
La primera fita històrica del club va ser el 1909 quan va aconseguir ser subcampió del torneig nacional.
Però River no tenia molta sort amb els seus estadis, va patir diversos desnonaments i el 1913 va acabar jugant de llogat al camp de futbol de Ferro, a Caballito.
A poc a poc, anava entrant a la història del futbol, però el tema de la “cancha” encara era un mal de cap. El 1915 aconsegueix instal·lar-se, novament, a La Boca, però també de llogat. I en aquest camp assoleix el primer títol de campió de la Asociación Amaterus de Football, el 1920.
Poc temps els dura el camp de La Boca, el 1923 es traslladen a Alvear i Tagle.
River té dos sobrenoms, Millonario i Gallina. El primer li ve d’utilitzar el talonari per comprar jugadors, més o menys, un estil de Real Madrid de Florentino. El primer jugador pel qual va pagar un preu desorbitat va ser Carlos Peucelle, el 1931. La jugada no els va sortir malament, ja que l’any següent van tornar a guanyar la lliga.
El 1935 farà l’últim trasllat, també un 25 de maig es posa la pedra fundacional del Monumental, que s’inaugurarà el 26 de maig del 1938, convertint-se en un dels camps de futbols més grans del país.
A partir d’aquí, la història de River és una història d’èxits i títols fins al 2011 que van descendir a la B.
Però com a bon equip gran, van fer la de l’au fènix i el 2013 ja tornava a guanyar títols aconseguint el 2015 la Copa Libertadores, el màxim títol sud-americà. Títol que va revalidar el 2018, curiosament a Madrid, contra Boca. Recordes aquell partit?
Pablo Aimar, Javier Saviola, Gonzalo Higuaín o Javier Mascherano són només alguns dels noms que han vestit la samarreta de la banda vermella.
Ah, em queda explicar perquè es diuen “gallinas“. Resulta que l’any 1966 el Peñarol li va remuntar la final de la Copa Libertadores i River va perdre el tan preuat títol. El pròxim partit que va jugar River va ser al camp de Banfield. Un partit de Lliga, però l’afició del Banfield no va dubtar a tocar la moral al Millionario i va llençar al camp una gallina blanca a la qual li havien pintat una franja vermella.
Avui en dia veure un partit de Lliga no és senzill, ja que a causa dels diversos enfrontaments que hi havia entre les aficions locals i visitants, la lliga argentina va prohibir el públic visitant. Un bon moment per veure el Monumental és durant algun dels partits de la selecció nacional masculina, els preus són força populars, com a mínim abans d’haver guanyat el Mundial.
L’altra manera de veure el camp és visitant el museu, però aquest em queda pendent. Em costa pagar per veure un museu de futbol i menys si és de River… L’entrada, al 2023, costa per a no residents $3200, que són gairebé de 15U$D a l’oficial i per residents i argentins $2300. El museu està obert cada dia de la setmana de 10:00 h a 19:00 h. Aquí et deixo l’enllaç, per actualitzar preus i consultar si t’interessa anar-hi.
Bars imprescindibles de Belgrano
Si parlem de Bars Notables, Belgrano, estranyament només en té un: Casa Watson. I confesso que no hi he entrat mai, té un estil força cheto, pijo, pel meu gust.
El Casa Watson es troba darrere de l’església de la Redonda, en un edifici de més 150 anys, a l’antiga recova de Belgrano.
Un que freqüentava sovint era el Belgrano C, a l’estació de trens, però ara no tinc clar si encara està obert o què.
Si vols menjar choripan, queda una parrilla supervivent just a l’entrada del barri xinès que està força correcte. La Parrilla de la Barrera, recordant el nom de, la ja antiga, barrera de les vies del tren.
L’altra opció de menjar a Belgrano és, evidentment, en algun dels restaurants asiàtics del Barrio Chino. Entenc que si estàs de turisme a l’Argentina, vulguis menjar coses tradicionals, però si t’has cansat de la carn, sempre és una opció explorar algun dels restaurants asiàtics.
Darrere de les vies del tren queda un d’aquells bars guarros, a preus molt recomanables, on venen minutes i si no, l’altra opció per menjar a Belgrano és al seu mercat, al Mercado de Belgrano.
Ja per acabar, et deixo un lloc de menjar per emportar, que també és interessant que una vegada tinguis l’experiència. Es tracta de la pastisseria Las Delicias, a Vuelta de Obligado i O’Higgins, on venen sandvitxos, empanades i pascualines. Lo positiu és que els preus estan superbé, la part negativa és que la qualitat no és de la millor que trobaràs. Jo no et recomano fer un sandwich de milanes perquè estan fets des del matí i al migdia ja estan més que tous. Opta per empanades o sandwiches de miga. Ho compres i t’ho menges a Barrancas.
Si vols un sandwich de milanes o millor encara, de suprema has d’anar a San Nicolás, al Buen Libro.
Hauries de saber per visitar Belgrano
Passejar per Belgrano no et sortirà gaire car, ja que hi ha museus gratuïts o els que són de pagament tenen un dia d’entrada gratis. A més, amb els llocs que t’hem suggerit per menjar, podràs gaudir de plats típics a preus fueters.
El millor dia per visitar Belgrano, diríem que és dimecres perquè el Museu de Arte Español té l’entrada gratuïta. A més a més, els caps de setmana, el barrio chino està a rebentar.
Et deixo una nota de nivell, de #turismenoguiri i que puguis presumir, fins i tot amb els argentins que coneguis. A Buenos Aires utilitzen la frase feta “pampa y la vía” que significa que no tens diners.
L’expressió és remunta a l’època d’abans que es construigués el Monumental, el camp del River. En aquesta zona hi havia l’hipòdrom, que quedava relativament allunyat de la ciutat. Per apropar l’hipòdrom als amants de les apostes es va habilitar un tramvia gratuït que et deixava, precisament a Pampa i la via.
Tots aquells jugadors que s’havien quedat sense diners, després de les apostes a l’hipòdrom, aquells que tornaven amb les butxaques escurades, només podien arribar a “Pampa y la vía“.
A part d’aqueta ruta completa per Belgrano, també hem preparat alternatives pels pressupostos motxillers com la RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
Belgrano és un dels barris imperdibles, per la seva part històrica, el barri xinès, l’estàtua de la Llibertat i els museus 2×1 que hi podem visitar.
Així és com ho hem recomanat també a la guia gratuïta de Buenos Aires que et podràs descarregar si et subscrius a Fuet i Mate. La guia la podràs utilitzar des del mòbil i amb els enllaços que hi trobaràs, podràs accedir als articles complets per ampliar la informació.
Què t’ha semblat aquesta ruta completa per Belgrano? T’has endinsat al barri xinès i has comprat per cuinar o has preferit menjar en algun dels seus restaurants? Explica’ns la teva experiència, estarem encantats de llegir-la.
Tota la guia de coses per fer i visitar de Buenos Aires.
PD: Aquesta entrada ha sigut actualitzada al maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. A l’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.
L’estrella fa temps que no la hi trobo…però sé d’un altre lloc on l’he trobat. Quan hi vagi ja m’anotaré la direcció 🙂