• Post category:Buenos Aires
  • Post last modified:novembre 14, 2020

La ruta completa per descobrir Belgrano, un barri que amaga més secrets que el famós barri xinès.

No et quedis només amb el que surt a les guies de turisme.

Descobreix tot el que pots fer per Belgrano i tota la seva història. Amb aquesta ruta completa per Belgrano et convertiràs en un expert.

Què fer i visitar per Belgrano

En situació

Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano González (i només falta dir de Todos los Santos) va participar en la Revolución de Mayo i a la guerra de la independència. Fou qui creà la bandera d’Argentina i un dels pròcers del país. Ara, al nord de la ciutat hi ha un barri que porta el seu nom, però que en els seus inicis nasqué com a poble allunyat de la ciutat. Amb aquesta ruta compelta per Belgrano podràs descobrir tots els seus racons.

El barri de Belgrano és veí de Palermo, Nuñez, Coghlan, Colegiales i Villa Urquiza. La seva avinguda principal és l’avinguda Cabildo que la travesa per sota terra la línia de metro D, el subte verd. Belgrano també està comunicat per tren, per dues estacions, Belgrano R, que dóna nom a un subbarri i per Belgrano C que és la que porta cap a Tigre.

Breu història per parlar al bar

Als inicis de la ciutat de Buenos Aires, Belgrano estava totalment als afores de la ciutat. La primitiva ciutat arribava, fins a l’actual avinguda Callao. La zona on avui hi ha el barri de Belgrano formava part del Pago de los Montes Grandes i la creuava el Camino Real, l’actual avinguda Cabildo. Aquest camino Real unia Buenos Aires amb les ciutats del nord d’Argentina. Degut a la presència del forn de calç, la Calera, que produïa materials per a la construcció, aquesta zona es va convertir ràpidament en una zona molt transitada.

En temps colonials, on el transport era amb carruatges i les distàncies es feien més grans que avui en dia, es feia necessari parar a descansar. És per això, que a la vora del camino Real s’hi van instal·lar pulperias, el que serien els bars d’avui en dia.

El 1855, la zona de l’actual Belgrano, pertanyia al municipi de San José de Flores, però degut al creiexement demogràfic fou declarat poble. Anys més tard, va tenir un paper protagonista a la història d’Argentina. El 1880 la seu del govern federal es va traslladar a San José de Flores, el qual estava enfrontat amb les autoritats porteñas, l’edifici escollit va ser l’actual Museo Sarmiento.

El 1878 el governador de la província de Buenos Aires era Carlos Tejedor i el president de la Nació, Nicolás Avellaneda. A la fi del govern de Avellaneda, els candidats a la presidència del país eren el mateix Tejedor i Julio Argentino Roca. La victòria va ser per Roca, el candidat oficialista i sembla que Tejedor no hi va estar gaire d’acord i es va presentar amb el seu exèrcit de milicians a la ciutat. Avenalleda es va traslladar a la caserna que hi havia al poble de Chacarita i així va ser com el poble de Belgrano va passar a ser seu de les autoritats nacionals i la capital del país i Chacarita la caserna militiar des d’on el president preparava la defensa contra Tejedor.

Finalment, després d’uns dies d’enfrontament bèl·lics, Tejedor es va retirar i va prosperar la idea de Nicolás Avellaneda de convertir a Buenos Aires amb la capital del país. De fet, quan el conflicte va acabar, els pobles de Belgrano i el de Flores es van incorporar a la ciutat de Buenos Aires com dos barris més, ampliant els límits de la capital del país. Evidentment, Chacarita i Colegiales, que formaven part del partit de Belgrano, també quedaven inclosos a Buenos Aires.

Què visitar per Belgrano

Belgrano és un barri residencial, ple d’encant i racons per descobrir. Dins de Belgrano podem trobar diversos barris no oficals, com Bajo Belgrano, Barrio de River, Barrio de Barrancas, Barrio Chino, Belgrano R i Belgrano C.

La principal avinguda del barri és l’Avenida Cabildo, un eix comercial que sembla que sempre ha tingut la mateixa importància ja que, com hem dit, es tractava del Camino Real, posteriorment anomenat Camino del Alto i desprès 25 de mayo.

Hauries de Saber:

Trobar una Estàtua de la Llibertat a Belgrano

A la zona coneguda com Barrancas de Belgrano.

Belgrano és un barri entre comercial i residencial, així que val la pena passejar-hi. Segons la zona per la qual caminem, podem admirar la seva arquitectura o descobrir les llibreries de llibres vells i utilitzats, on entre pols i muntanyes de llibres es pot perdre una tarda sencera.

Plaça Belgrano

La plaça al General Belgrano està presidida per un monument, obra d’Héctor Rocha, que data del 1961, al Creador de la Bandera. L’estàtua de Belgrano, que no està muntant a cavall ni porta la bandera, és de tamany natural i de bronze. Almentys surt més ben parat que la que ens trobem a la Plaza de Mayo.

A la plaça hi ha una rèplica de les Tres Gracias d’Antonio Cánova. els caps de setmana i els dies festius hi ha una fira d’artesans.

Al voltant de la plaça hi trobem tres edificis importants: la Iglesia de la Inmaculada Concepción, el Museo de Arte Español Enrique Larreta i el Museo Histórico Sarmiento.

L’església, anomenada popularment com la Redonda, data del 1878 i està inspirada en el Panteòn de Agripa de Roma amb influencies del neorrenaixement italià.

Museo de Arte Español Enrique Larreta

L’edifici que alberga el Museo de Arte Español Enrique Larreta data del 1886 i és d’estil Renaixentista italià tot i que intenta imitar l’art colonial per estar en línia amb la col·lecció d’art que guarda.

Aquest museu és un dels famosos 2×1 de Buenos Aires, és a dir, és un museu instal·lat en una antiga residència i avui podem admirar tant la col·lecció com descobrir com viure en els temps de Enrique Larreta.

Hauries de Saber:

La joia del museu és el seu jardí hispano-àrab.

El primer dissabte de cada mes, organitzen visites guiades.

Per visitar el museu s’ha de pagar entrada però els dimecres és gratuït. A més a més, els caps de setmana organitzen visites guiades que ajuden a entendre una mica més tot l’art exposat.

Museo Histórico Sarmiento

El Museo Histórico Sarmiento és d’estil eclèctic amb influències italianes de 1871. Aquest va ser l’edifici que durant el conflicte polític del 1880, va ser seu del govern federal.

Avui en dia està dedicat al que fou considerat el “Pare de l’educació d’Argentina”. Les diferents sales del museu recorren la vida de Sarmiento, des de la seva infància fins als últims dies, passant per la seva etapa com a governador de San Juan, president de la Nació o ministre d’ensenyament.

L’entrada al museu és gratuïta i recomanem enormement visitar el seu web per consultar les visites guiades que realitzen.

Barrancas de Belgrano

Quan comença a fer bon temps, els diumenges, la gent es troba a la glorieta de les Barrancas de Belgrano per ballar tango. És aquí on estarem acompanyats d’una rèplica de l’estàtua de la Llibertat realitzada pel mateix autor que creà la de NY.

Les barrancas son terrenys en pendent on, antigament, hi passava el riu per baix. A Buenos Aires hi ha tres formacions naturals més, de les mateixes característiques, la de la plaça San Martin, el Parque Lezama i la zona de Plaza Francia.

Les de Belgrano van ser parquetitzades el 1892 pel paisatgista Carlos Thays, autor d’altres parcs de la ciutat en la seva posició com a director de Parcs i Passejos.

A la part alta de les barrancas, al carrer 11 de Septiembre 1966, hi ha una rèplica exacta de la casa de Valentín Alzina, governador de la província de Buenos Aires entre el 1850 i el 1860, i per la part de baix hi ha l’estació de tren de Belgrano C que porta a Tigre.

Davant de las barrancas hi ha un seguit de locals per menjar, ben recomanables si aneu amb pressupost motxiller. Si voleu un típic bar, el Belgrano C, on podreu menjar una minuta.

Barri xinès

El barri xinès comença amb la porta d’entrada situada a l’altre costat de les vies del tren. Compren la zona entre Arribeños, Olazábal, Juramento i J. Belgrano. Aquesta zona destaca pel menjar i l’escriptura xina.

Hauries de Saber:

La comunitat taiwanesa fou qui “fundà el barri” cap als anys 80, tot i que actualment ja hi ha presencia d’altres comunitats asiàtiques com la xinesa, la japonesa, la coreana i la vietnamita.

 

L’entrada al barri ens la dóna un gran arc de 11 metres d’alt i 8 metres d’ample regal de la comunitat xinesa a la ciutat el 2009, situat a Arribeños amb Juramento.

Els dos temples religiosos de la zona son el temple budista Chong Kuan, Montañeses 2175, i la Iglesia Presbiteriana Evangélica Sin-Heng a Mendoza 1660. Tots dos son centres culturals on es pot estudiar idiomes, el primer és un temple xinès i el segon que data del 1982 és un temple taiwanès.

Les atraccions del barri son les botigues, els supermercats, els restaurants de menjar asiàtic i els temples religiosos. S’hi pot anat qualsevol dia de la setmana, sigui laborable o festiu, ja que els negocis obren de 10 del matí a 10 de la nit. I s’hi pot comprar des de menjar, verdures i begudes típiques com d’altres d’internacionals fins a objectes relacionals amb el Feng Shui.

A més, s’hi poden trobar diversos supermercats on la majoria dels productes son d’origen asiàtic. Tot i que el millor de tot, si vius a Buenos Aires, és que es pot comprar peix de bona qualitat i a bon preu. I si ets català gaudiràs d’una bona Estrella! (Estrella de Barcelona, ja que l’Estrella Galicia és més fàcil de trobar en la ciutat).

Dos dels esdeveniments més importants que es celebren al barri son l’any nou, cap al febrer i el bany del buda o Ceremonia de Vesak, la nit de lluna plena del mes de maig. En aquesta última es commemora el naixement del Buda Sakyamuri fa més de 2500 anys i mitjançant l’aigua del buda es pretén netejar l’interior de les persones per tal de purificar el cos i la ment.

Per preparar-te per l’any nou xinès s’ha de fer una neteja de la casa, tant per dins com per fora i l’escombra utilitzada s’ha de llençar. En canvi, els 15 dies desprès de cap d’any no s’ha d’escombrar cap a fora de la casa per no perdre l’abundància desitjada per l’any nou.

La immigració xinesa és la quarta més nombrosa a Argentina, només la superen la dels països veïns com Bolívia, Perú i Paraguai. Destaquen tres períodes de màxima immigració, el primer entre els anys 1914 i 1949 que va ser poc notable, el segon a finals dels 70 i principis dels 80 amb gran importància taiwanesa i suficient capital per poder establir activitats comercials, principalment relacionades amb la fotografia.

I el últim període es de la dècada dels noranta on van venir, majoritàriament, xinesos de la província Fujian que es van establir amb una xarxa de supermercats, que actualment envaeixen la ciutat.

Museus de Belgrano

Un altre museu que trobem per Belgrano és el Museo “casa de Yrurtia”. El museu està obert de dimecres a diumenges i si us agrada l’escultura és una visita força interessant.

Aquest museu aglutina l’obra de Rogelio Yrurtia, autor d’obres tant importants com el mauseleu de Rivadavia que trobem a la plaça Miserere o el fantàstic Monumento Canto al Trabajo, davant de la Facultad de Ingeniería a San Telmo.

Hauries de Saber:

Descobreix com hagués sigut Plaza de Mayo si Yrurtia hagués guanyat el concurs.

Què haguessi preferit un arc del triomf o una columna conmemorativa?

Encara ens queden museu per descobrir en aquesta ruta completa per Belgrano. Per exemple Museo Nacional del Hombre, un altre museu amb entrada gratuïta. Aquest museu d’antropologia ens permet aprendre sobre diferents ètnies i cultures que viuen a Sud-Amèrica.

Belgrano R

Belgrano és un dels barris que té més burgesia clàssica de Buenos Aires. Passejant per on us hem comentat fins ara, potser no ho veureu però si aneu al sub-barri conegut com Belgrano R, anireu entenent de què parlem.

Pels seus carrers empedrats trobareu caserons i veredes arbolades, poc freqüents en les grans ciutats. Els tres carrers més emblemàtics són Melián, Forest i Washington, així com la Avenida de los Incas.

Per acabar el passeig podeu anar al Bar Notable, las 8 Esquinas, tot i que en realitat es troba al barri de Chacarita, al límit amb Colegiales i Villa Otúzar.

Més edificis i monuments imperdibles

Belgrano és un dels pocs barris de Buenos Aires que encara manté el seu mercat. Aquest mercat es troba en un terreny, donat per l’empresari Rafael Hernández a finals del s.XIX.

A Belgrano hi ha el camp de futbol de River i el seu museu, ara que pel preu que té la seva visita és prohibitava per un motxiller.

Un lloc imperdible és el Parque de la Mémoria, un parc de 14 hectàrees creat per recordar les víctimes i les persones desparegudes durant el periode de l’última dictadura militar de l’Argentina.

Extra Extra: GRATIS

Passejar per Belgrano no us surtirà gaire car, ja que hi ha museus gratuïts o els que són de pagament tenen un dia d’entrada gratis. Malgrat tot, com que potser no és un dels barris més famosos de la ciutat i molta gent aprofita la visita a Belgrano per anar després a Palermo, hem preparat una Ruta gratis per Belgrano, Palermo i Recoleta perquè gaudeixis de la zona cara de la ciutat, amb pressupost motxiller.

A part d’aqueta ruta completa per Belgrano, també hem preparat alternitives pels pressupostos motxillers com la RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.

Què t’ha semblat aquesta ruta completa per Belgrano? T’has endinsat al barri xinès i has comprat per cuinar o has preferit menjar en algun dels seus restaurants? Explica’ns la teva experiència, estarem encantats de llegir-la.

Tota la guia de coses per fer i vistiar de Buenos Aires.

This Post Has One Comment

  1. fuetimate

    L’estrella fa temps que no la hi trobo…però sé d’un altre lloc on l’he trobat. Quan hi vagi ja m’anotaré la direcció 🙂

Deixa un comentari