• Post category:Buenos Aires
  • Post last modified:octubre 17, 2020

Si preguntes Chacarita als porteños, de seguida et diran “El Cementerio”. Amb aquesta ruta completa per Chacarita podràs contestar-los: “no el museo del acordeón”.

Descobreix tot el potencial que té Chacarita.

Chacarita és un barri molt poc turistejat, per això nosaltres el volem posar en valor.

Què fer i visitar per Chacarita

En situació

Començaré el post sincerant-me i no us mentiré, si esteu en plan turisme, no és un dels barris principals per visitar. Si voleu viure a Buenos Aires i busqueu un barri tranquil i ben comunicat, el podeu posar a la llista, per exemple la zona de Lacroze, Guevara, Alvarez Thomas i Dorrego. I és que Chacarita, almenys per mi, té tres llocs que valen realment la pena visitar.

El barri de Chacarita està delimitat pel Cementerio de la Chacarita, l’av. Dorrego, Córdoba i just a Dorrego es devia per agafar Álvarez Thomas fins a Elcano. Per tant, és veí de Colegiales, Villa Ortúzar, Paternal, Villa Crespo i Palermo.

Breu història per parlar al bar

Quan Juan de Garay va fundar la ciutat de Buenos Aires, el 1580, la ciutat no era ni de bon tros el que és avui, això és evident, en els seus inicis només tenia 20 cuadras. Per fer-vos una idea, Buenos Aires, no va sobrepassar l’actual Callao durant molts anys. De fet, els terrenys que sobrepassaven aquell límit havien de ser zona de patures i conreus. El paisatge era pura Pampa, arbustos, clima sec i animals petits com les vizcachas, ñandus o alguna mara.

La zona dels actuals barris de Chacarita i Colegiales era conegut com els “Montes Grandes” o “Pagos de la Costa”, una zona molt allunyada del centre urbà i de difícil accès. Juan de Garay va repartir els terrenys entre diferents homes de la seva confiança que a poc a poc van anar donant aquells espais de terra a la Companyia de Jesús entre el 1604 i el 1664.

On avui hi ha el Cementerio del Oeste o Cementerio de la Chacarita, era la zona céntrica de tota l’extensió de terres dels jesuïtes que arribava fins a l’actual partit de Ramos Mejía. Els Jesuïtes van construir-hi un conjunt d’edificacions que servien tant per hospedar els viatgers que anaven o venien de Luján i cap al Virreinato del Alto Perú, com per fer fastuoses recepcions i també com a lloc d’estigueig dels estudiants del Colegio de San Ignacio, actual Colegio Nacional de Buenos Aires, ubicat al centre de la ciutat, al costat de l’església de San Ignacio.

Chacarita després de Chacarita

El 1767, per una Real Cédula procedent d’Espany, els jesuïtes van ser expulsats de tots els territoris de les colonies i de les províncies d’Ultramar. Les possessions dels jesuïtes van quedar a mans de la Colonia. El 1784 el virrei Vértiz va entregar al Colegio Real de San Carlos, l’antic col·legi dels jesuïtes, les terres de la Chacarita, que van passar a mans dels sacerdots de San Francisco.

La zona va tornar a entrar en la històrina nacional amb les invasions angleses, ja que a Chacarita va ser on es van concentrar totes les tropes nacionals per lluitar contra la Reconquesta de la ciutat de Buenos Aires que havia sigut capturada pels britànics el 1806. Els homes que s’havien unit en les diverses guerrilles, es van allotjar, descansar, alimentar per tal de dur a terme un atac conjunt des de diversos punts de la ciutat.

Durant molts anys, Chacarita formava part del partit de Belgrano, però desprès de la llei de Capital de 1880 on es va declarar Buenos Aires capital de la República de l’Argentina i es van annexionar a la ciutat els municipis de Flores i Belgrano, per tant Chacarita també, els terrenys van pujar de valor. Va ser en aquest moment que la zona de camps i conreus va començar a agafar la fisonomia que veiem avui en dia, ja que tenia més sentit lotejar els terreny i vendre’l que manternir-lo per cultius.

L’origen del nom del barri

Per entendre l’origen del barri de Chacarita hem d’anar a buscar un diccionari quechua, on hi trobarem la paraula “chácara”, és a dir, terra de cultiu. La deformació amb el temps de Chácara, ha arribat a Chacarita.

A més, per entendre en tota la seva totalitat, hem d’unir l’actual barri de Chacarita amb el de Colegiales i tenim la “chácara de los colegiales”. Com ja hem dit, tot aquest terreny dels jesuïtes era on els estudiants del Colegio de San Ignacio anaven a estiuejar.

La Chacarita dels jesuïtes

Si volem fer un viatge al passat podem imaginar-nos sense gaires dificultats com era la zona de l’actual barri de Chacarita.

Buenos Aires, en el temps inicials de la colonia depenia del virregnat de l’Alto Perú, fins que Carles III va crear el Virregnat del Rio de la Plata, el 1776. Per arribar a Lima s’havia de fer un llarg recorregut o ve passant pel “Camino de Alto”, actual avinguda de Santa Fe i avinguda Cabildo o pel “Camino del Fondo de la Legua”, l’actual avinguda Warnes. Sigui com sigui, s’havia de travessar el rierol Maldnoado, que seguia el trassat de l’actual avinguda J.B. Justo. Un riuet que tant podia estar sec, com desbordat per les extenses pluges.

Passat aquest riachuelo, s’arribava a la zona dels jesuïtes, a la seva Chacarita. Aquests havien transformat el paisatge en zona de cultiu on amb l’ajuda de pagesos de la zona i d’esclaus que els propis jesuïtes poseien, cultivaven blat, verdures i arbres fruiters. També criaven animals, com vaques i pollastres per menjar i bous, cavalls i mules per ajudar a fer la feina.

De tot el terreny que tenien els jesuïtes en treien el rendiment necessari per mantenir-se ells, els sacerdots que tenien repartits pel virregnat i els nens que estudiaven al Colegio San Ignacio.

Si entrem al Cementerio de la Chacarita i anem entre el Panteón de los Españoles i el de la Policia Federal ens podem imaginar un gran edifici d’una única planta però amb un sòtan immens, on s’hi allotjaven els monjos i els alumnes, quan estaven de vacances. Des d’allí podien veure les diferents barraques que els feien de magatzem, graners i tancats dels animals. Algues xavoles dels camperols de la zona i les que servien d’allotjament als més de 135 esclaus que tenien.

Aquesta zona era com una segona ciutat, ja que era un punt de descans dels viatgers que sortien o volien anar a Buenos Aires, si no volien fer-ho directament al poble de San José de Flores, actual barri de Flores.

Què visitar per Chacarita

Ja sabem que Chacarita no surt a cap guia, però no és això, lo bo d’internet? Què hi ha algú que s’ha pres la molèstia de recorrer racons “recondidos” i després té ganes d’explicar-ho. Aquesta ruta completa per Chacarita l’hem escrit pels aventurers, t’expliquem tots els secrets del barri però per si no tens molt temps, també et marquem els punts imprescindibles del barri.

Al barri de Chacarita hi ha tres punts que hem de visitar: el Cementerio de Chacarita, el Museo Fotográfico Simik i el Museo del Acordeón. A part, tenim una sorpresa catalana.

La Chacarita dels primers pobladors

Aconseguida la Independència d’Espanya el 1816, Argentina era un país que necessitava, per un costat terres per conreà i per pasturar i per l’altre, gent per poblar. El primer objectiu es va aconseguir amb les dues “Conquestes del Desert” la primera iniciada amb Rosas i la segona i definitva amb Roca. El segon objectiu es va anar aconseguint al llarg del pròxim segle amb diferents campanyes per atreure immigrants europeus.

Hauries de Saber:

La zona de la Chacarita dels jesuïtes, que pertanyia al govern argentí des del 1767, es va decidir donar a families alemanes que vinguessin a cultivar les terres.

Els primers alemanys estafats per un argentí

Els terrenys de l’actual Chacarita tenien bones pastures i des de temps de Bernardino Rivadavia, a partir del 1823, que s’hi criaven ovelles i caballs de races portades d’Europa, que s’havien adaptat perfectament al terreny argentí. Així que el mateix Rivadavia va encarregar a l’empresari Carlos Heine, anar a alemanya a buscar families per poblar el futur barri que volien construir, el qual s’anomenaria Chorroarín.

Les 46 families que van venir, 163 alemanys, a part de les terres gratuïtes, se’ls va pagar el cost del viatge i l’estada a la ciutat fins a rebre les terres. Narciso Parchappe va ser l’encarregat de planificar el nou poble. Els límits de Chorroarín, poble oficialitzat el 1826 van ser les actuals avingudes de Álvarez Thomas, J. Newbery, Corrientes fins a Dorrego, Warnes i Elcano, és a dir, més o menys, l’actual superfície del cementiri.

La història diu que la vida està plena de promeses i el mateix els hi ha passar als alemanys. Als inicis del poble es van instal·lar a les antigues casernes dels jesuïtes mentre es construïen les seves cases però la Guerra de la Triple Aliança, contra el Brazil, els va passar factura quan les tropes militars els van arrassar tot el que tenien, dues vegades.

El 1829 es va tornar a lotejar la zona i repartir entre agricultors argentins i encara el 1830, durant el temps de Rosas, es va tornar a fer un estudi per tornar a dividir els lots, però aquesta vegada ja no va ser possible.

S’ha de dir, que en temps de Rosas, van repetir la jugada amb families vingudes de les illes Canaries, però aquestes, al trobar-se sense terres suficients, van tornar a la ciutat.

Cementerio de Chacarita

El Cementerio de Chacarita és el punt més important del barri. De fet la seva superfície és gairebé la meitat del que ocupa el barri en si.

Breu història del Cementerio de la Chacarita

El 1871, la zona d’horts i conreus que era en aquells moments Chacarita, va ser la designada per a crear un cementiri per poder donar sepultura a tots els morts de la febre groga que va patir la ciutat, principalment a l’actual barri de San Telmo, on vivia molta gent confinada en els famosos conventillos. Alguns d’aquests encara els podem visitar avui en dia, com per exemple la “Galeria del Viejo Hotel”.

Les families amb diners es van traslladar cap als pobles del nord de la ciutat, avui barris, cap a Retiro, Recoleta, Belgrano, Palermo, Flores, etc. Però els més desfavorits es van quedar. A causa d’aquesta epidèmia, va morir molta gent i per això es va fer necessari buscar-los sepultura a les afores de la ciutat. En aquells temps hi havia el cementiri de la Recoleta però estava clar que quedaria petit.

Hauries de Saber:

Que per dins del cementiri passen cotxes.

És un cementiri inmens, i hi ha families que entren amb el seu vehicle particular.

La primera zona que es va destinar per enterrar els morts de la febre groga va ser part de l’actual Parque de los Andes, que havia de ser un campsant provisori. Per tal de facilitar el trasllat dels cossos, el govern de Domingo Faustino Sarmiento va treballar per fer-hi arribar el tren, reconvertint la primera locomotora que va funcionar a Buenos Aires, coneguda com La Porteña, en el tren fúnebre. El 1874 el govern va comprar-li a Mariano Medrano un terreny per convertir-lo, definitivament, en un cementiri.

Paradozalment, amb la mort a Chacarita també va arribar la vida. La línia del ferrocarril va apropar aquesta zona allunyada a la ciutat. Molts obrers van aprofitar per fugir dels conventillos i construir-se una casa i a més a més, el cementiri com a tal, va generar una serie de necessitats, com floristeries, ferreries, marmoleries, etc.

La part turística del Cementerio de la Chacarita

La millor manera de visitar el Cementerio de la Chacarita és amb una de les seves visites guiades gratuïtes. Aquestes es realitzen el segon i el quart dissabte de cada mes, a les 10h. Repetim, són gratuïtes! No caigueu en els famosos “free city tour”. El cementiri és tan gran que possiblement se us faci llarg i lleig si el visiteu per lliure, ja que us costarà trobar els personatges famosos.

Si us pregunteu, quin cementiri és millor visitar, si el de Recoleta o aquest, jo recomano el de Recoleta per la gran quantitat de celebritats que hi té enterrades i que el converteix en el segon cementiri més important del món. Però Chacarita és tot un espectacle, per exemple, els 24 de juny per ser el dia de la mort de Carlos Gardel; tot un conjunt d’admiradors es reuneixen al voltant de la seva bòveda i toquen, canten i ballen tango.

El racó català

I una vegada més, ens emportem una sorpresa visitant Buenos Aires. Al cementeri de Chacarita hi ha una Panteó dels Catalans amb una reproducció de les Muntanyes de Montserrat. Si veieu el cuidador per allí, demaneu-li si té les claus, per contemplar el seu interior.

El museu al bar

Un altre punt per visitar del barri és el Museo Fotográfico Simik, a Federico Lacoze, 3901. Dit així, si no sou uns fans de la fotografia potser no us cridi l’atenció però si us dic que en realitat és un bar, el Bar Palacio i que mentre fas un cafè estàs envoltat d’una gran quantitat de càmeres i d’altres objectes relacionats amb la fotografia, potser us apeteix més anar a fer-hi un beure desprès de passejar pel cementiri, no?

Museo del Acordeón

Encara ens queda un altre racó per descobrir: el Museo Anconetani del Acordeón, el MUSA, a Guevara 492. Un museu petit, però molt interessant i que segueix en mans de la familia Anconetari.

L’horari de visita és els dimarts i dijous de 15:00h a 18:30h però si hi aneu un altre dia i està tancat, pregunteu a la botiga d’instruments de música que hi ha al costat i segurament la neta de Anconetari us atendrà encantada i us obrirà el museu només per vosaltres.

Al seu web trobareu tota la informació que necessiteu.

La cervesa o menjar a Chacarita

Per acabar aquesta ruta completa per Chacarita, parlarem del més important: la panxa. El Bar Palacio, que hem comentat anteriorment, és un dels dos Bars Notables que hi ha a Chacarita. L’altre és “Las 8 esquinas” a Forest 1186, just a les 8 cantonades que uneixen Colegiales, Villa Ortúzar i Chacarita. Un bar de ls de tota la vida, amb preus raonables i amb menjars típics argentins, així com alguna especialitat espanyola i alemana. La decoració no té preu, és una cosa eclèptica entre botelles, fotos, cartells, objectes antics, pots de conserva i pernils penjats, que queda realment bé.

El barri s’està posant de moda o les cerveseries estan de moda…no ho sabem del tot però bé, sigui com sigui, teniu alguns racons agradables per fer una cerveseta com per exemple: Cervecería HunterBier, Funes Birreria que està amagadet a Olleros 3750 o el que encara no hem entrat però en tenim moltes ganes: La Fuerza Vemú, a Av. Dorrego 1409.

Si voleu tastar un lloc guarro-guarro, podeu anar a alguna de les tres parrilas que hi ha sobre Lacroze, sortint del cementeri i abans d’arribar al Bar Palacio. Avisem que és per valents! Nosaltres hi hem anat diverses vegades i mai hem sortit amb mal de panxa.

Si la cosa no us pinta, però teniu gana, davant mateix del cementiri hi ha dues de les pizzeries més famoses de la ciutat (i que curiosament no estan a Corrientes) la Santa Maria i el Imperio de la Pizza.

Mirador Comastri i el vi de Chacarita

Agustin Comastri era un italià que es va instal·lar a Chacarita el 1865, en aquells temps en els que el barri actual eren camps amb grans zones de cultiu i conreu, forns de totxos i alguna que altra quinta, casa d’agricultors.

Comastri va ser molt estimat entre els seus veïns ja que va perforar un pou, on avui hi ha el carrer Dorrego i Aguirre fins a trobar una napa d’aigua potable per totes les quintes de la vora i per regar els camps, després de fer construir un conjunt de sequies.

Entre altres activitats agrícoles i ramaders, Comastri va ser un dels primers en cultivar moreres i amb criar cucs de seda. A més a més, tenia vinyes de les quals extreia un dels vins més famosos de la zona. Aquest agricultor italià va donar terres al govern per edificar l’estació del ferrocarril que portaria als morts al cementiri, un línia que recorria més o menys, el mateix circuit que la línia B del subte: parava a Corrientes i Medrano, després a Corrientes i Scalabrini Ortiz i per últim al cementiri.

Entre les actuals Loyola, Aguirre, Fitz Roy i Bondpland va construir la seva casa on hi va edificar un mirador, amb tots els luxes del moment: un rellotge, llum de gas, parallamps i mobiliari de luxe, sostres pintats, etc. Avui en dia, el mirador encara el podem veure i fa molt poc que l’han restaurat i habilitat al públic. El mirador Comastri el veurem desde la cantonada de Loyola amb Bonpland a l’interior del recinte de la Escuela Técnica Nº34 Ing. Enrique Hermitte.

Villa Fraga

A Chacarita podreu veure, per fora, una de les típiques villas de Buenos Aires. L’entrada de Villa Fraga, o també coneguda com, Playón de Chacarita es troba a Fraga amb Palpa, ben a prop del cementiri. No us recomanem gaire anar per aquella zona però si ho voleu veure sense perill, agafeu l’autobus 71 que va direcció al centre, és a dir, aneu a av. Elcano,

Si tens cotxe…

Si tens un cotxe, has de marcar-te al mapa l’avinguda Warnes. Una avinguda plena (però plena, eh?) de cases de venda de peces de recanvis. El recanvi que no trobis aquí, no el trobaràs enlloc del món.

Potser no és el lloc més turístic de Buenos Aires, però si estem fent una ruta completa per Chacarita (i Paternal) no podem deixar de citar aquest lloc tan particular. A Buenos Aires insòlita en parlem una mica més.

La presó dels indígenes

Encara podem destar un parell de trets més interessants de la història del barri.

Desprès de la primera campanya del desert, liderada per Juan Manuel de Rosas, el 1823, alguns dels presoners indígenes que es van fer, es van dur a la Chacarita de los Colegiales. Aquests presoners, la majoria caciques i les seves famílien, eren dels pocs indígenes que deixaven en vida i servien per a bescanvi amb presoners cristians fets a l’altre costat de la frontera.

Evidentment, també aprofitaven per evangelitzar-los i convertir-los, a la força a la fe cristiana. Rosas, no només tenia indígenes en aquesta zona, si no també a Palermo i per això, en aquell temps és quan es va millorar l’actual avinguda de Scalabrini Ortiz, el “Camino del Ministro Inglés”, que es deia en aquells temps i que unia els dos barris actuals.

Avui en dia, davant del cementiri hi ha el Parque de los Andes, una zona verda que si bé ajuda a que el cementeri sigui encara més silenciós, recorda d’una manera simbòlica aquells temps passats. L’escultura és de l’artista argentí Luís Perlotti i s’anomena Monumento al Malón de la Paz. Diem simbòlica perquè si bé rendeix homenatge a les tribus indígenes de l’Argentina, els calchaquies, els tehuelches i els ona, està centrada a la cordillera frontera amb Chile.

Al mateix Parque de los Andes, a la part que queda separada pel Carrer Concepción Arenal hi ha un monument al Gauchito Gil i un altre a la Difunta Correa, dos sants populars argentins, molt estimats per la cultura popular.

Hauries de Saber:

La primear carrear de cavalls de la ciutat va ser a l’actual Parque de los Andes.

Corria l’any 1852 i es va fer als terrenys propietat de Reiter.
L’Estació de trens Lacroze

L’estació de trens del barri, Lacroze, data de 1886 quan, en temps de l’intendent Torcuato de Alvear es va ampliar la primitiva liniea del ferrocarril que anava al cementiri. Federico Lacroze va fundar el Tranvia Rural de la Provincia de Buenos Aires, de tracció animal que utilitzava les vies del tren del Oeste.

En aquells temps Capital arribava a l’actual avinguda Medrano i la intenció de Lacroze era unir Chacarita amb al ciutat, a través de Corrientes. Gràcies a la seva flota de tramvies va aconseguir oferir transport per passatgers, mercaderies i per morts i fins i tot una línia de luxe amb un Sleeping-Car.

L’ambient de barri

Chacarita va ser un barri que va anar creixent cap a la decada dels anys 20 del segle XX. Passejant per la zona entre Córdoba, Lacroze, Corrientes i Jorge Newberry veurem l’ambient típic d’un barri porteño, casetes baixes d’una o dues plantes, moltes d’elles amb pati interior i el famós estil de casa chorizo i ph. Els carrers Olleros, Guevara i Rosetti són un bon exemple del que estem explicant.

El 1924 es va cridar a concurs la construcció d’un tipus d’habitatges molt comuns a Buenos Aires, les cases econòmiques. Un conjunt d’habitatges que comparteixen un pati comú i que havien de servir per posar a disposició vivendes de lloguer assequible a obrers i poblar els barris més perifèrics.

El barrio los Andes ocupa l’illa formada per Leiva, Rodney, Concepción Arenal i Guzmán, just a tocar del Parque los Andes. L’arquitecte va ser Fermín Bereterbide qui va construir aquest seguit de departaments comunals.

Extra Extra: GRATIS

Et deixem un regal que a nosatres ens ha servit per documentar-nos sobre la història del barri de Chacarita: “Cuardeno Nº 5: Chacarita” del Instituto Histórico de la Ciudad de Buenos Aires.

Si viatges amb pressupot motxiller per Buenos Aires estàs de sort. Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.

Què t’ha semblat aquesta ruta completa per Chacarita? El millor que podeu fer és passejar i deixar-vos portar pels carrers que hi ha entre Corrientes, Córdoba, Lacroze i Dorrego. Has decobert algun altre bar?

Tota la guia de coses per fer i vistiar de Buenos Aires.

This Post Has 2 Comments

  1. fuetimate

    L’altre dia vaig descobrir el Museo del Acordeón i he de dir que tot i ser un museu petit, és molt interessant. Ara mateix modifico el post i en breu hi haurà el post en si del museu.

  2. Laia

    molt original aixo del museu, una idea a explotar, aqui hi ha negoci!!!

Deixa un comentari