Ruta completa per Chacarita

Si preguntes Chacarita als porteños, de seguida et diran “El Cementerio”. Amb aquesta ruta completa per Chacarita podràs contestar-los: “i también el museo del acordeón”.

Descobreix tot el potencial que té Chacarita.

Chacarita és un barri molt poc turistejat, per això nosaltres el volem posar en valor. La zona més famosa és el Cementerio de Chacarita, on t’hi espera una sorpresa catalana. Alguns et recomanaran les pizzeries de Corrientes o el famós bar “de les càmeres de fotos”. Chacarita té carrers tranquils, de cases baixes, per on perdre’s caminant i descobrint racons i murals.

No et perdis cap racó imprescindible de Buenos Aires. Llegeix Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires. Què hi trobaràs de diferent? Visitar els imperdibles de Buenos Aires tot practicant el #turismenoguiri

En situació

Començaré el post sincerant-me i no us mentiré, si esteu en pla turisme, no és un dels barris principals per visitar. Tot i que si em fas cas i vols practicar el Turisme No Guiri, Chacarita, té tres llocs que valen realment la pena visitar.

Si voleu viure a Buenos Aires i busqueu un barri tranquil i ben comunicat, podeu posar Chacarita a la llista, per exemple la zona de Lacroze, Guevara, Alvarez Thomas i Dorrego.

Per entendre l’origen del nom barri de Chacarita hem d’anar a buscar un diccionari quechua, on hi trobarem la paraula “chácara”, és a dir, terra de cultiu. La deformació amb el temps de Chácara, ha arribat a Chacarita.

A més, per entendre en tota la seva totalitat, hem d’unir l’actual barri de Chacarita amb el de Colegiales i tenim la “chácara de los colegiales”. Tot aquest terreny dels jesuïtes era on els estudiants del Colegio de San Ignacio anaven a estiuejar.

El barri de Chacarita està delimitat pel Cementerio de la Chacarita, Warnes i Dorrego. La Avenida Córdoba i Álvarez Thomas fins a la Avenida El Cano i tornar a trobar el Cementerio de la Chacarita.

Per tant, és veí de Colegiales, Villa Ortúzar, Paternal, Villa Crespo i Palermo. Chacarita forma part de la comuna 15, amb Agronomía, La Paternal, Villa Crespo i Villa Ortúzar.

Breu història per parlar al bar

Quan Juan de Garay va fundar la ciutat de Buenos Aires, el 1580, la ciutat no era ni de bon tros el que és avui, això és evident, en els seus inicis només tenia 20 cuadras.

Per fer-te una idea, Buenos Aires, no va sobrepassar l’actual Callao durant molts anys. De fet, els terrenys que sobrepassaven aquell límit eren zona de pastures i conreus. El paisatge era pura Pampa, arbustos, clima sec i animals petits com les viscatxes, nyandús o algun mara.

La zona dels actuals barris de Chacarita i Colegiales era conegut com els “Montes Grandes” o “Pagos de la Costa”, una zona molt allunyada del centre urbà i de difícil accés. Juan de Garay va repartir els terrenys entre diferents homes de la seva confiança que, a poc a poc, van anar donant aquells espais de terra a la Companyia de Jesús entre el 1604 i el 1664.

On avui hi ha el Cementerio del Oeste o Cementerio de la Chacarita, era la zona cèntrica de tota l’extensió de terres dels jesuïtes que arribava fins a l’actual partit de Ramos Mejía. Els Jesuïtes van construir-hi un conjunt d’edificacions que servien tant per allotjar els viatgers que anaven o venien de Luján i cap al Virreinato del Alto Perú. També hi feien fastuoses recepcions i era lloc d’estiueig dels estudiants del Colegio de San Ignacio, actual Colegio Nacional de Buenos Aires, ubicat al centre de la ciutat, al costat de l’església de San Ignacio.

La història del barri de Chacarita està lligat a la de Colegiales, precisament pels estudiants jesuïtes.

El 1767, per una Real Cèdula procedent d’Espanya, els jesuïtes van ser expulsats de tots els territoris de les colònies i de les províncies d’ultramar. Les possessions dels jesuïtes van quedar en mans de la Colònia. El 1784 el virrei Vértiz va entregar al Colegio Real de San Carlos, l’antic col·legi dels jesuïtes i les terres de la Chacarita, que van passar a mans dels sacerdots de San Francisco.

La zona va tornar a entrar en la història nacional amb les invasions angleses, ja que a Chacarita va ser on es van concentrar totes les tropes nacionals per lluitar contra la Reconquesta de la ciutat de Buenos Aires, que havia sigut capturada pels britànics el 1806. Els homes que s’havien unit en les diverses guerrilles, es van allotjar, per descansar i alimentar-se, per tal de dur a terme un atac conjunt des de diversos punts de la ciutat.

Aconseguida la Independència d’Espanya el 1816, Argentina era un país que necessitava, per un costat terres per conrear i per pasturar i per l’altre, gent per poblar. El primer objectiu es va obtenir amb les dues “Conquestes del Desert” la primera iniciada amb Rosas i la segona i definitiva amb Roca. El segon objectiu es va anar assolir al llarg del pròxim segle amb diferents campanyes per atreure immigrants europeus.

Els alemanys a Chacarita

La zona de la Chacarita dels jesuïtes, que pertanyia al govern argentí des del 1767, es va decidir donar a families alemanes que vinguessin a cultivar les terres.

Els terrenys de l’actual Chacarita tenien bones pastures i des de temps de Bernardino Rivadavia, a partir del 1823, que s’hi criaven ovelles i caballs de races portades d’Europa, que s’havien adaptat perfectament al terreny argentí. Així que el mateix Rivadavia va encarregar a l’empresari Carlos Heine, anar a alemanya a buscar families per poblar el futur barri que volien construir, el qual s’anomenaria Chorroarín.

Les 46 families que van venir, 163 alemanys, a part de les terres gratuïtes, se’ls va pagar el cost del viatge i l’estada a la ciutat fins a rebre les terres. Narciso Parchappe va ser l’encarregat de planificar el nou poble. Els límits de Chorroarín, poble oficialitzat el 1826 van ser les actuals avingudes de Álvarez Thomas, J. Newbery, Corrientes fins a Dorrego, Warnes i Elcano, és a dir, més o menys, l’actual superfície del cementiri.

La història diu que la vida està plena de promeses i el mateix els hi ha passat als alemanys. Als inicis del poble argentí es van instal·lar a les antigues casernes dels jesuïtes mentre es construïen les seves cases però la Guerra de la Triple Aliança, contra el Brazil, els va passar factura quan les tropes militars els van arrassar tot el que tenien, dues vegades.

El 1829 es va tornar a lotejar la zona i repartir entre agricultors argentins i encara el 1830, durant el temps de Rosas, es va tornar a fer un estudi per tornar a dividir els lots, però aquesta vegada ja no va ser possible.

S’ha de dir, que en temps de Rosas, van repetir la jugada amb families vingudes de les illes Canaries, però aquestes, al trobar-se sense terres suficients, van tornar a la ciutat.

Durant molts anys, Chacarita formava part del partit de Belgrano, però desprès de la llei de Capital de 1880 on es va declarar Buenos Aires capital de la República de l’Argentina i es van annexionar a la ciutat els municipis de Flores i Belgrano, per tant Chacarita també, els terrenys van pujar de valor. Va ser en aquest moment que la zona de camps i conreus va començar a agafar la fisonomia que veiem avui en dia, ja que tenia més sentit lotejar els terreny i vendre’ls que manternir-lo per cultius.

La Chacarita dels jesuïtes

Si volem fer un viatge al passat podem imaginar-nos sense gaires dificultats com era la zona de l’actual barri de Chacarita.

Buenos Aires, en el temps inicials de la colonia depenia del virregnat de l’Alto Perú, fins que Carles III va crear el Virregnat del Rio de la Plata, el 1776. Per arribar a Lima s’havia de fer un llarg recorregut o ve passant pel “Camino de Alto”, actual avinguda de Santa Fe i avinguda Cabildo o pel “Camino del Fondo de la Legua”, l’actual avinguda Warnes. Sigui com sigui, s’havia de travessar el rierol Maldnoado, que seguia el trassat de l’actual avinguda J.B. Justo. Un riuet que tant podia estar sec, com desbordat per les extenses pluges.

Passat aquest riachuelo, s’arribava a la zona dels jesuïtes, a la seva Chacarita. Aquests havien transformat el paisatge en zona de cultiu on amb l’ajuda de pagesos de la zona i d’esclaus que els propis jesuïtes poseien, cultivaven blat, verdures i arbres fruiters. També criaven animals, com vaques i pollastres per menjar i bous, cavalls i mules per ajudar a fer la feina.

De tot el terreny que tenien els jesuïtes en treien el rendiment necessari per mantenir-se ells, els sacerdots que tenien repartits pel virregnat i els nens que estudiaven al Colegio San Ignacio.

Si entrem al Cementerio de la Chacarita i anem entre el Panteón de los Españoles i el de la Policia Federal ens podem imaginar un gran edifici d’una única planta, però amb un sòtan immens, on s’hi allotjaven els monjos i els alumnes, quan estaven de vacances. Des d’allí podien veure les diferents barraques que els feien de magatzem, graners i tancats dels animals. Algues xavoles dels camperols de la zona i les que servien d’allotjament als més de 135 esclaus que tenien.

Aquesta zona era com una segona ciutat, ja que era un punt de descans dels viatgers que sortien o volien anar a Buenos Aires, si no volien fer-ho directament al poble de San José de Flores, actual barri de Flores.

Què visitar per Chacarita

Per fer aquesta ruta completa per Chacarita, m’he pres la “molèstia”de caminar i caminar els carrers del barri. Així que si tens temps, tens feia per, com a mínim mig dia, però si no tens molt temps, també et marquem els punts imprescindibles del barri.

Ruta fuetera per Chacarita

Al barri de Chacarita hi ha tres punts que hem de visitar:

• Cementerio de Chacarita
• Museo Fotográfico Simik i Bar Palacio
• Museo del Acordeón.

A part, tenim una sorpresa catalana.

Cementerio de Chacarita

El Cementerio de Chacarita és el punt més important del barri. De fet la seva superfície és gairebé la meitat del que ocupa el barri en si.

No et perdis qui pots visitar al Cementerio de Chacarita

El 1871, la zona d’horts i conreus que era en aquells moments Chacarita, va ser la designada per a crear un cementiri per poder donar sepultura a tots els morts de la febre groga que va patir la ciutat, principalment a l’actual barri de San Telmo, on vivia molta gent confinada en els famosos conventillos. 

Les families amb diners es van traslladar cap als pobles del nord de la ciutat, avui barris, cap a Retiro, Recoleta, Belgrano, Palermo, Flores, etc. Però els més desfavorits es van quedar. A causa d’aquesta epidèmia, va morir molta gent i per això es va fer necessari buscar-los sepultura a les afores de la ciutat. En aquells temps hi havia el cementiri de la Recoleta però estava clar que quedaria petit.

La primera zona que es va destinar per enterrar els morts de la febre groga va ser part de l’actual Parque de los Andes, que havia de ser un campsant provisori. Per tal de facilitar el trasllat dels cossos, el govern de Domingo Faustino Sarmiento va treballar per fer-hi arribar el tren, reconvertint la primera locomotora que va funcionar a Buenos Aires, coneguda com La Porteña, en el tren fúnebre.

El 1874 el govern va comprar-li a Mariano Medrano un terreny per convertir-lo, definitivament, en un cementiri.

La línia del ferrocarril va apropar aquesta zona allunyada a la ciutat. Molts obrers van aprofitar per fugir dels conventillos i construir-se una casa i a més a més, el cementiri com a tal, va generar una serie de necessitats, com floristeries, ferreries, marmoleries, etc.

La millor manera de visitar el Cementerio de la Chacarita és amb una de les seves visites guiades gratuïtes. Aquestes es realitzen el segon i el quart dissabte de cada mes, a les 10h. Repetim, són gratuïtes! No caigueu en els famosos “free city tour”.

El cementiri és molt gran, per tant, si hi vas per lliure, fes primer els deures i marca al maps.me els punts destacats.

Jo te’n dic 4:

• La Tomba de Carlos Gardel
• El recinto de las Celebridades
• El Pateon de los Catalanes
• La tomba de Jorge Newbery

La tomaba de Carlos Gardel està ubicada a XX. El cantant de tangos mé famos internacionalment va morir el 1935 a causa d’un accident d’avió.

Chacarita és tot un espectacle, per exemple, els 24 de juny per ser el dia de la mort de Carlos Gardel; tot un conjunt d’admiradors es reuneixen al voltant de la seva bòveda i toquen, canten i ballen tango.

El recinte de les celebritats i personalitats destacades de la cultura nacional està ubicat a XX. Aquí hi ha músics, escriptors, artistes i cantants de tango tant importants per la història nacional com: Alfonsina Storni, Benito Quinquela Martín, Aníbal Troilo, Osvaldo Pugliese, Roberto Goyeneche, Carlos Di Saldi, Luis Sandrini o Gustavo Cerati.

El panteó dels catalans és un racó màgic, si em permeteu l’expressió, ja que aquí s’hi pot veure una rèplica de les muntanyes de Montserrat. Si veieu el cuidador per allí, demaneu-li si té les claus, per contemplar el seu interior. El panteó està ubicat a XXX

La toma de Jorge Newbery és una de les més boniques del cementiri. Jorge Newbery va ser un aviador i esportista, a la part que enginyer. Ell va ser qui va fundar la Aeronautica Militar Argentina i per això, avui en dia, l’aeroport de la ciutat, porta el seu nom.

El cementeri està obert cada dia de la setmana de 8.00h a 17.0ohh

Museo Fotográfico Simik

El Museo Fotográfico Simik és un 2×1. Museu i bar, i a més a més, bar Notable. A Federico Lacroze amb Fraga hi ha el Bar Notable, Bar Palacio. Entra-hi i mira la decoració del bar i les seves taules.

Un bar fet museu: Museo Fotográfico Simik

Mentre fas un cafè estàs envoltat d’una gran quantitat de càmeres i d’altres objectes relacionats amb la fotografia.

Alejandro Simik és el fundador d’aquest museu, que ja té més de 20 anys. Aquí hi ha una extensa col·lecció, no només de càmeres de fotografia si no de tot tipus d’accessoris i fotografies.

Si no vols fer un cafè, pots entrar-hi igualment, és a dir, visites el museu gratuïtament. Atenció que també fan cursos de fotografia, exposicions i xarrades. I actuacions musicals. Millor pega un cop d’ull al seu web per fer coincidir la teva visita amb alguna de les activitats.

Museo del Acordeón

Un altre racó per descobrir en aquesta ruta completa per Chacarita és el Museo Anconetani del Acordeón, el MUSA, a Guevara 492.

Un museu petit, però molt interessant i que segueix en mans de la familia Anconetari.

Què pots aprendre de la mà de la neta de Anconetani

L’horari de visita és els dimarts i dijous de 15:00h a 18:30h però si hi aneu un altre dia i està tancat, pregunteu a la botiga d’instruments de música que hi ha al costat i segurament la neta de Anconetari us atendrà encantada i us obrirà el museu només per vosaltres.

Al seu web trobareu tota la informació que necessiteu.

Mirador Comastri i el vi de Chacarita

Agustin Comastri era un italià que es va instal·lar a Chacarita el 1865, en aquells temps en els que el barri actual eren camps amb grans zones de cultiu i conreu, forns de totxos i alguna que altra quinta, casa d’agricultors.

Comastri va ser molt estimat entre els seus veïns ja que va perforar un pou, on avui hi ha el carrer Dorrego i Aguirre fins a trobar una napa d’aigua potable per totes les quintes de la vora i per regar els camps, després de fer construir un conjunt de sequies.

Entre altres activitats agrícoles i ramaders, Comastri va ser un dels primers en cultivar moreres i amb criar cucs de seda. A més a més, tenia vinyes de les quals extreia un dels vins més famosos de la zona. Aquest agricultor italià va donar terres al govern per edificar l’estació del ferrocarril que portaria als morts al cementiri, un línia que recorria més o menys, el mateix circuit que la línia B del subte: parava a Corrientes i Medrano, després a Corrientes i Scalabrini Ortiz i per últim al cementiri.

Entre les actuals Loyola, Aguirre, Fitz Roy i Bondpland va construir la seva casa on hi va edificar un mirador, amb tots els luxes del moment: un rellotge, llum de gas, parallamps i mobiliari de luxe, sostres pintats, etc.

Avui en dia, el mirador encara el podem veure i fa molt poc que l’han restaurat i habilitat al públic. El mirador Comastri el veurem desde la cantonada de Loyola amb Bonpland a l’interior del recinte de la Escuela Técnica Nº34 Ing. Enrique Hermitte. La Noche de les Museus és un bon moment per visitar-lo. Queda pendent

Villa Fraga

A Chacarita podreu veure, per fora, una de les típiques villas de Buenos Aires. L’entrada de Villa Fraga, o també coneguda com, Playón de Chacarita es troba a Fraga amb Palpa, ben a prop del cementiri. No us recomanem gaire anar per aquella zona però si ho voleu veure sense perill, agafeu l’autobus 71 que va direcció al centre, és a dir, aneu a av. Elcano.

Quan vaig tornar a passejar per aquesta zona al 2023, han fet una mica de neteja i han obert la Avenida Triumvirato amb Lacroze. Ha quedat tot molt més bé, ja que ha guanyat il·luminació. La villa segueix allí, però us dic de nou, millor passeu-hi dins de l’autobus.

L’avinguda curiosa, Warnes

Si tens un cotxe, has de marcar-te al mapa l’avinguda Warnes. Una avinguda plena (però plena, eh?) de cases de venda de peces de recanvis. El recanvi que no trobis aquí, no el trobaràs enlloc del món.

Potser no és el lloc més turístic de Buenos Aires, però si estem fent una ruta completa per Chacarita (i Paternal) no podem deixar de citar aquest lloc tan particular.

Aquesta zona de Chacarita va nàixer com un cementiri de cotxes i a poc a poc ha anat evolucionant en el millor mercat de peces de recanvi. Warnes recorda a Ignacio José Javier Warnes y García Zúñiga, un coronel de la guerra de la independència que va lluitar amb Belgrano a les batalles de Tucumán i Salta.

Parque de los Andes

El Parque de los Andes és un lloc que no podem deixar de nombrar en aquesta ruta completa per Chacarita, ja que formen part de la història de l’Argentina.

Desprès de la primera campanya del desert, liderada per Juan Manuel de Rosas, el 1823, alguns dels presoners indígenes que es van fer, es van dur a la Chacarita de los Colegiales. Aquests presoners, la majoria caciques i les seves famílien, eren dels pocs indígenes que deixaven en vida i servien per a bescanvi amb presoners cristians fets a l’altre costat de la frontera.

Evidentment, també aprofitaven per evangelitzar-los i convertir-los, a la força a la fe cristiana. Rosas, no només tenia indígenes en aquesta zona, si no també a Palermo i per això, en aquell temps és quan es va millorar l’actual avinguda de Scalabrini Ortiz, el “Camino del Ministro Inglés”, que es deia en aquells temps i que unia els dos barris actuals.

Avui en dia, davant del cementiri hi ha el Parque de los Andes, una zona verda que si bé ajuda a que el cementeri sigui encara més silenciós, recorda d’una manera simbòlica aquells temps passats. L’escultura és de l’artista argentí Luís Perlotti i s’anomena Monumento al Malón de la Paz.

Diem simbòlica perquè si bé rendeix homenatge a les tribus indígenes de l’Argentina, els calchaquies, els tehuelches i els ona, està centrada a la cordillera frontera amb Chile.

Al mateix Parque de los Andes, a la part que queda separada pel Carrer Concepción Arenal hi ha un monument al Gauchito Gil i un altre a la Difunta Correa, dos sants populars argentins, molt estimats per la cultura popular.

Hauries de Saber:

La primera carrera de cavalls de la ciutat va ser a l’actual Parque de los Andes.

L’Estació de trens Lacroze

L’estació de trens del barri, Lacroze, data de 1886 quan, en temps de l’intendent Torcuato de Alvear es va ampliar la primitiva liniea del ferrocarril que anava al cementiri. Federico Lacroze va fundar el Tranvia Rural de la Provincia de Buenos Aires, de tracció animal que utilitzava les vies del tren del Oeste.

En aquells temps, Capital arribava a l’actual avinguda Medrano i la intenció de Lacroze era unir Chacarita amb al ciutat, a través de Corrientes. Gràcies a la seva flota de tramvies va aconseguir oferir transport per passatgers i mercaderies.

El tren que surt de Lacroze són els de la linia Urquiza, que uneix la ciutat de Buenos Aires amb el municipi de San Miguel.

En aquest enllaç trobareu la informació sobre les parades, els horaris i les tarifes.

L’ambient de barri

Chacarita va ser un barri que va anar creixent cap a la decada dels anys 20 del segle XX. Passejant per la zona entre Córdoba, Lacroze, Corrientes i Jorge Newberry veurem l’ambient típic d’un barri porteño, casetes baixes d’una o dues plantes, moltes d’elles amb pati interior i el famós estil de casa chorizo i ph. Els carrers Olleros, Guevara i Rosetti són un bon exemple del que estem explicant.

El 1924 es va cridar a concurs la construcció d’un tipus d’habitatges molt comuns a Buenos Aires, les cases econòmiques. Un conjunt d’habitatges que comparteixen un pati comú i que havien de servir per posar a disposició vivendes de lloguer assequible a obrers i poblar els barris més perifèrics.

El barrio los Andes ocupa l’illa formada per Leiva, Rodney, Concepción Arenal i Guzmán, just a tocar del Parque los Andes. L’arquitecte va ser Fermín Bereterbide qui va construir aquest seguit de departaments comunals.

Chacarita Juniors

Als límits entre el barri de Chacarita i Villa Crespo, a Dorrego i Córdoba, el 1906 hi havia una secció del Partit Socialista. Aquí un grup d’amics va fundar el Club Atlético Chacarita Juniors.

Per la seva proximitat, el rival clàssic de Chacarita és el Atlanta, el club de Villa Crespo i és que durant alguns anys tenien els camps un al costat de l’altre entre Padilla i Hundbolt. A part, els terrenys eren alquilats i una companyia vinculada a Altanta, els va comprar i cedir a la institució de Villa Crespo. Evidentment, això no va fer cap gràcia a Chacarita Junions. El 1944 va haver de fer les malestes i marxar.

Avui en dia, juguen a segona divisió i l’estadi es troba a San Martín, a la província de Buenos Aires.

La història de Chacarita Juniors no té gaires èxits. El màxim èxit nacional que han tingut va ser el 1969 quan van guanyar al River la final per 4 a 1 del Campeonato Metropolitano.

Un altre punt que destaquen els aficionats del Chacarita Juniors és quan van anar a Barcelona a jugar el Gamper el 1971. El dia abans havien guanyar al Bayer, 2 a 0, però al final la van pedre contra el Barça per 1 a 0.

Si has anat llegint detalladament aquesta ruta completa per Chacarita, entendràs perquè al club també se’l coneix amb el sobrenom del Funebrero.

Al seu web podràs veure quan juguen i llegir una mica més sobre aquest club històric del barri.

Bars imprescindibles de Chacarita

No cal caminar gaire per visitar alguns dels bars i pizzeries més importants de Chacarita.

El Bar Palacio, que hem comentat anteriorment, és un dels dos Bars Notables que hi ha a Chacarita.

L’altre és “Las 8 esquinas” a Forest 1186, just a la zona coneguda com 8 Esquinas, que uneixen Colegiales, Villa Ortúzar i Chacarita. Un bar dels de tota la vida, amb preus raonables i amb menjars típics argentins, així com alguna especialitat espanyola i alemana. La decoració no té preu, és una cosa eclèptica entre botelles, fotos, cartells, objectes antics, pots de conserva i pernils penjats, que queda realment bé.

Les dues pizzeries més famoses de la zona són el Imperio de la Pizza i la Santa Maria, totes dues sobre Corrientes entre Lacroze i Olleros, just davant del Cementerio de la Chacarita. Ja saps que el millor que pots fer és demanar una muzzarela amb una fainà.

El barri s’està posant de moda o les cerveseries estan de moda… Cervecería HunterBier, Funes Birreria que està amagadet a Olleros 3750 o el que encara no hem entrat però en tenim moltes ganes: La Fuerza Vemú, a Av. Dorrego 1409.

Si voleu tastar un lloc guarro-guarro, podeu anar a alguna de les tres parrilas que hi ha sobre Lacroze, sortint del cementeri i abans d’arribar al Bar Palacio. Avisem que és per valents! Jo hi hem anat diverses vegades i mai he sortit amb mal de panxa. Llocs populars, que diria la gent de Buenos Aires.

Art de Carrer

Una vegada més, l’art surt al carrer i decora les parets dels barris de Buenos Aires. Chacarita té força murals, street art o art de carrer per recorrer els seus carrers.

La paret del cementiri que toca a Jorge Newberry acull un mural, que sembla inacabat, però pinta força gran. Precisament a Jorge Newberry amb Rodney hi ha un petit mural que celebra Maradona.

Ara anem cap a la zona que toca amb Villa Crespo, entre l’avinguda Dorrego i Humboldt. Just al límit, a Humboldt i Aguirre en trobem un i si seguim pujant per Aguirre, uns quants més, alguns del club de fubol veí, el Atlanta. A Aguirre i Ángel Carranza hi ha un mural a una de les pel·lícules més estimades pels argentins, Esperando la Carroza.

Hauries de Saber:

Altres pel·lícules que has de mirar

Seguint per Carranza, també ens trobarem amb algun que altre mural.

La zona que sempre en té, tot i que ara al 2023 està en força mal estat, és el triangle de Fitz Roy, Castillo i Doctor Benjamín Canard. Precisament en aquest carreró és on hi ha el de la famos cara de Jack Nicholson a El Resplandor.

Hauries de saber per visitar Chacarita

Et deixem un regal que a mi m’ha servit per documentar-me sobre la història del barri de Chacarita: “Cuaderno Nº 5: Chacarita” del Instituto Histórico de la Ciudad de Buenos Aires“.

El millor dia per visitar Chacarita dependrà de si vols visitar el Museo del Acordeon o no. Sigui com sigui, és un barri per passejar-hi qualsevol dia de la setmana i si només vols fer el Cementerio de Chacarita, agafes el metro B i vas directe al gra.

Per completar la visita gratuïta del cementiri, aquí trobaràs altres racons per visitar la ciutat d’una manera fuetera: RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.

Si el que vols és saber què visitar per Buenos Aires, fer els imprescindibles però amb tocs no guiri, no dubtis a subscriure’t al blog de Fuet i Mate. De regal tindràs al correu electrònic guia gratuïta de Buenos Aires. Aquí et presento els imprescindibles, sempre amb tocs fueters i enllaços directes al blog per ampliar la informació.

Què t’ha semblat aquesta ruta completa per Chacarita? El millor que podeu fer és passejar i deixar-vos portar pels carrers que hi ha entre Corrientes, Córdoba, Lacroze i Dorrego. Has decobert algun altre bar?

Tota la guia de coses per fer i vistiar de Buenos Aires.

PD: Aquesta entrada ha estat actualitzada al maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. A l’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.