Balvanera és un dels barris imprescindibles per visitar Buenos Aires. També és un dels barris més grans i amb zones molt diferenciades, per això et recomano llegir bé aquesta ruta completa per Balvanera i escollir quines zones t’interessen més.
Balvanera està format per sub-barris o zones, com Once, al voltant de l’estació de trens o el Abasto, al voltant del centre comercial Abasto. També és un dels barris amb una gran comunitat jueva, que li dóna unes característiques especials i avui en dia, acull immigrants de Perú i Bolívia.
Balvanera és una amalgama de cultures
Tots els racons de Balvanera amb els seus secrets al descobert i tot allò que no surt a les guies convencionals ho trobaràs en aquesta ruta completa per Balvanera de Fuet i Mate.
Vols saber quins altres barris són imprescindibles per visitar a Buenos Aires? Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires, tot i que millor si en tens 4. De fet, a Fuet i Mate, trobaràs tanta informació sobre Buenos Aires, que necessitaràs més dues setmanes per recórrer-ho tot! Ho sé del fet, perquè el 2023 he intentat repassar tots els punts durant 2 setmanes i no he acabat!
En situació
Balvanera és un dels barris del “centre” de Buenos Aires, tot i que a vegades és més conegut pels “barris no barris” que el formen, com Once, Congreso o el Abasto.
No pot faltar a la teva visita de Buenos Aires, visitar el Congreso i passejar per la Avenida Rivadavia, sobretot a la seva cantonada amb Ayacucho, on t’espera una sorpresa catalana. També has de posar a la llista el Abasto i el seu fileteado.
Balvanera forma part de la Comuna 3, juntament amb San Cristóbal. Per fer-se una idea dels límits de Balvanera ens hem d’imaginar el quadrilàter comprés entre la Avenida Callao, que el separa de Monserrat i San Nicolás. La Avenida Córdoba, on comença Recoleta. Gallo i la seva continuació després de Rivadavia, és a dir, Sánchez de Loria, estableixen el límit amb Almagro. I la Avenida Independéncia, fa de límit amb el seu company de comuna, San Cristóbal.
La inseguretat
Comencem amb el més important, la seguretat. Aquí hauràs de posar a provar les teves capacitats d’adaptació i precisament per això, et recomano deixar aquest barri pel segon o tercer dia a la ciutat.
Hi ha dos punts de Balvanera que són insegurs, un és pels voltants del shopping Abasto i l’altre, els de l’estació Once.
El fet més curiós és que és més fàcil que us robin estant a l’autobús que passejant pel carrer. Que què vull dir? Doncs que des de fora estant, la gent salta i per la finestra oberta de l’autobús t’agafa el mòbil que tens a l’orella parlant.
L’altra opció clàssica de robatori és just abans que tanquin les portes, algú entra i surt o surt corrent, tot emportant-se el mòbil o motxilla dels qui estan més a prop de la porta.
Per tant, mòbil sempre guardat i motxilla sempre lligada.
Però que no “panda el cúnico” no tot el barri és perillós i no durant tot el dia és insegur.
La zona més lletja de l’Abasto és el tram que fan alguns autobusos quan passen per Lavalle i giren a Jean Jaures. Aquí, en aquesta parada, és quan es produeixen els robatoris per la finestra.
Per la seva part, la part més complicada de Once és a Pueyredon, quan giren a Sarmiento. Els robatoris al 71 a la corba de Pueyredon amb Sarmiento, són un clàssic.
Això sí, pel carrer, sempre la motxilla al davant, la càmera guardada i els mòbils i rellotges a les butxaques del davant. A Once hi ha molta gent i ja se sap, que les aglomeracions atreuen els amics de l’aliè.
Breu història per parlar al bar
Als inicis de la ciutat, la qual arribava fins a l’actual Callao, el barri de Balvanera, evidentment, no existia com a tal i era un conjunt de cases.
Pels carrers de Balvanera han passat fets importants i destacats de la història del país com per exemple, pel Pasaje Enrique Santos Discépolo, que connecta Callao amb Corrientes, va circular la Porteña, la primera locomotora del país.
Un altre exemple és a l’actual Plaza Miserere, on s’hi van dur a terme combats durant les invasions angleses de principis de 1800, precisament per aquest fet, a la plaça hi ha el Hito a la Argentinidad númeo 11.
Quan la ciutat començava a créixer, en aquest terreny s’hi van instal·lar els Mataderos del Centro i també el Mercado Once de Septiembre, de fruites i verdures del país.
La creació de la plaça Miserere, o plaza Once com es coneix popularment, es va començar a dur a terme amb l’intendent Torcuato de Alvear, el 1882. Posteriorment, es va remodelar per fer-hi passar pel seu subsol la primera línia de metro de Llatina-Amèrica, la línia A de Subte.
Cap al 1873 s’hi va començar a construir la recova que encara avui podem contemplar sobre Pueyrredón, tot i que no es troba en gaire bon estat. El 1896 s’inaugurà l’estació terminal Once de Setiembre dels ferrocarrils del Oeste.
L’empresa Ferrocarril Oeste de Buenos Aires, data del 1857 i va ser la primera línia de ferrocarrils que es va constituir a l’Argentina. Com hem comentat, la Porteña, va ser la primera locomotora que va recórrer el camí de ferro del país.
Avui en dia, el Ferrocarril Oeste és la base del tren Sarmiento, que uneix Once amb Moreno i fins a Lujan.
Què visitar per Balvanera
Per parlar turísticament de Balvanera, l’hauríem de dividir en dues seccions, més o menys, per la Avenida Corrientes. De Corrientes fins a Córdoba hi ha la Balvanera més elegant, assemblant-se al seu veí Recoleta i de Corrientes fins a la Avenida Independéncia, hi ha la Balvanera més caòtica i fins i tot, bruta.
Quan vagis per Once, vigila amb les teves pertinències.
Sobretot la part coneguda com a Once, al voltant de la Plaza Miserere, i des de Corrientes fins a Rivadavia, més o menys, és un caos de venda ambulant i de gent pel carrer. Aquí t’aconsello visitar-lo amb totes les teves pertinences ben controlades.
Però tampoc et vull alarmar, així que per canviar aquesta percepció et convido a llegir aquesta ruta completa per Balvanera i descobrir els racons amagats del barri tanguero.
Hauries de saber:
A Balvanera hi ha el museu més sorprenent que he visitat mai
Per Balvanera ens podem trobar museus, places, edificis i esglésies. Balvanera és un dels barris clàssics de Buenos Aires i això fa que puguem trobar cases d’allò més interessants arquitectònicament parlant, ja que va anar creixent en l’època daurada de la ciutat, a finals del segle XIX i principis del s.XX.
Pels seus carrers també ens trobarem amb cafès èpics i curiosos i sobretot, amb molta divergència cultural.
Ruta fuetera per Balvanera
Els punts més destacats de Balvanera que et recomano per visitar d’una manera no guiri són
- La visita guiada gratuïta al Congreso de la Nación
- El Palacio de las Aguas i fer la visita guiada gratuïta al Museo del Agua y la Historia Sanitaria
- La Basílica de Santa Rosa de Lima
- Un tomb per Once quan està al màxim apogeu de parades ambulants
- El Abasto amb el Paseo del Tango i el Paseo del Fileteado
- Rivadavia amb Ayacucho, tot mirant cap a dalt per trobar-te amb una sorpresa catalana
En aquesta ruta completa per Balvanera t’explicarem aquests racons de la ruta fuetera, que diríem que són els nostres imprescindibles, però també et parlarem d’altres indrets del barri.
Com et quedes si et dic que a l’avinguda Rivadavia hi ha un racó on podem veure una rèplica de la reixa de Gaudí del parc de Pedralbles i una cúpula on podem llegir: “No hi ha somnis impossibles“.
Congreso de la Nación
Si ens posem puritans, el Congreso de la Nación es troba al barri de Balvanera i la Plaza del Congreso, al barri de Monserrat. Així que en aquesta ruta completa per Balvanera, parlarem una mica del Congreso de la Nación, però només una mica.
I per què només una mica? Doncs perquè és un edifici tan increïble que li he dedicat una entrada particular.
Descobreix tots els secrets del Congreso de la Nación.
El Congreso de la Nación és un dels edificis més bonics de Buenos Aires i fa relativament poc (2023) temps que li han rentat la cara, deixant-lo encara més bonic.
El Palacio del Congreso de la Nación és la seu del Poder Legislativo de la Nación i acull la sala dels diputats i la del senat.
L’actual edifici és obra de l’arquitecte italià Víctor Meano i data de 1898. L’arquitecte va morir durant la construcció i va ser el seu ajudant, el belga Julio Dormal, l’encarregat de continuar-la. La tasca no va ser fàcil, ja que com era habitual, molts dels materials procedien d’Europa i la Primera Guerra Mundial va dificultar que arribessin les parts a l’Argentina. Tot plegat i d’altres coses, va encarir el cost original de la construcció.
L’edifici com a tal, no es va considerar acabat fins a la presidència de Juan Domingo Perón el 1940, malgrat que encara li faltaven alguns elements decoratius.
Hauries de Saber:
Visites guiades gratuïtes al Congreso de la Nación
El Congreso de la Nación de la Argentina es pot visitar interiorment durant les visites guiades gratuïtes que fan els dilluns, dimarts, dijous i divendres a les 11.00h, 13.00 h, 15.00h i 17.00h. No cal reserva prèvia, però sí que hauràs de portar un document identificatiu per entrar. La visita dura una hora, més o menys i les sales a visitar depen de la seva disponibilitat. L’entrada es fa pel lateral, Av. Rivadavia, 1864. No et sentis malament, la porta principal, la que dona a la plaça, només s’obre per ocasions importants.
Per assegurar-te que la visita es faci, et recomano enviar un email a: visitasguiadas@hcdn.gob.ar i confirma els horaris al web.
Travessant l’avinguda Rivadavia, fent cantonada amb Callao hi ha l’altre edifici impactant de la zona, la Confiteria el Molino. L’edifici ha estat tancat durant molts anys, però ja en fan uns quants que el govern el va comprar i l’està valorant. Durant la visita guiada al Congreso, que vaig repetir al 2023, em van explicar que pròximament incorporarien el Molino a les visites guiades del Congreso.
Palacio de las Aguas
Un edifici que no hem de deixar de contemplar quan passegem per Balvanera, és el Palacio de las Aguas Corrientes, construït com si es tractés d’un trencaclosques. Aquest edifici és dels que surt a totes les guies de turisme i és que la seva història és espectacular.
Vist des de fora sembla un palau, un autèntic palau, però com et quedes si et dic que en realitat era un gran dipòsit d’aigua i que sempre ha tingut aquesta funció? Quan el van construir, ja va ser dissenyat com un dipòsit d’aigua, però exteriorment, volia semblar un palau. Per què?
Descobreix perquè un dipòsit d’aigua sembla un palau.
Sabent això, no et sorprèn que al seu interior hi hagi el Museo del Agua y de la Historia Sanitaria de la ciutat de Buenos aires. Et recomano entrar-hi, encara que et sembli que el tema no t’interessa, però podràs veure l’edifici per dins. A més a més, si hi vas durant les visites guiades, podràs veure el dipòsit del qual et parlem. Per cert, és gratuït, però això ja t’ho imaginaves, oi?
Hauries de Saber:
El Museu de l’aigua té entrada gratuïta
El museu està obert de dilluns a divendres de 9.00 a 13.00 i de 14.00 a 17.00. L’entrada està sobre Riobamba, al 750. Digues-li al personal de fora que vas al museu i ja et guiaran com arribar-hi. Les visites guiades són els dilluns a les 11.30 h, els dimarts a les 15.00 h i els dijous a les 11.30 h, sense reserva prèvia. Al web oficial del museu trobaràs la informació actualitzada.
Basílica de Santa Rosa de Lima
A l’avinguda Belgrano, al 2216, fent cantonada amb Pasco hi ha una de les esglésies més boniques de Buenos Aires. Parlem de la Basílica de Santa Rosa de Lima.
L’església data del 1928 i va ser obra de l’arquitecte Alexander Chistrophersen, un clàssic de Buenos Aires. Diuen que es va inspirar en l’església del Sacre Coeur de Montmartre, de París. També et dic que els argentins i especialment els porteños són molt bons venedors i si per ells fos, Buenos Aires seria millor que qualsevol ciutat europea.
Aquesta basílica és important dins la cristiandat argentina, ja que Santa Rosa de Lima és la patrona de la independència del país.
La Basílica de Santa Rosa de Lima organitza visites guiades pel temple i fins i tot a vegades en fan de nocturnes. Aquesta em queda pendent, perquè s’ha de pagar i el cost, per exemple de la nocturna del març del 2023 era de $4500, és a dir, al dòlar blue, més de 10U$D.
L’altra visita que fan és a la cúpula, organitzada per “Miradores Porteños“, així que aquesta és gratuïta, però també em queda pendent. En aquesta ocasió t’has de registrar i ja et dic ara, que les places s’esgoten ràpidament.
Once
La zona de Once és la que està per davant de l’estació de trens 11 de septiembre que commemora la data que la província de Buenos Aires es va declarar independent el 1852. Quina casualitat de dates amb els catalans, veritat?
Once és un dels “Centros Comerciales a Cielo Abierto de la Ciudad de Buenos Aires” que són zones de la ciutat dedicades al comerç, amb diferents gremis, preus i qualitats. Once és característic per la seva roba, igual que la zona d’Avellaneda. És més aviat un “mercadillo” gegant, però la veritat que passejar per aquí, també té la seva gràcia per veure una altra cara de Buenos Aires.
Hauries de Saber
Si vols comprar el kit de mate, ves a Pasteur, entre Sarmiento i Corrientes
Si de cop, sense saber com, ens deixessin a Once, no diríem mai que estem a Buenos Aires. La zona és una barreja d’immigrants que han après a conviure i a barrejar els seus costums.
Així a la cantonada de Pueyrredón amb Perón pots comprar menjar al més estil bolivià i si vols tradició i cultura jueva has d’anar a la zona de Lavalle. També és un bon lloc per si vols integrar-te amb la Buenos Aires menys turística i fer vida de carrer.
L’altra característica és que la majoria de negocis són per majoristes, tot i que també n’hi ha que venen al públic en general. L’important aquí és saber per quin carrer has de passar, ja que cada gremi, té una zona particular. Ara també hi ha botigues de tecnologia importada pels asiàtics. Des de Corrientes fins a Rivadavia la quantitat de locals de roba, teles, electrodomèstics, etc. que hi ha és innumerable i si a més a més hi afegim els venedors ambulants fan de tota la zona una mercadillo gegant que moltes vegades pot arribar a col·lapsar al comprador més compulsiu.
Si vols l’experiència en la seva màxima esplendor, plantat un dia entre setmana o el dissabte al matí a les 12.00 h i passeja per exemple entre Bartolomé Mitre i Castelli, passeja per Perón, segeuix per Paso i camina per Sarmiento. Bona sort!
L’estil de Once és típicament mercadillero, tant els preus com la qualitat de la roba en son un exemple. Cada carrer està més o menys separat per gremis, Avenida Belgrano les botigues de mobles obertes de dilluns a diumenge, Bloulogne Sur Mer les de components d’electrònica, també hi ha carrers on destaquen les botigues joguets o de teles o botigues d’electrodomèstics o de cotilló.
Si hi ha la intenció d’anar a comprar, millor ves-hi amb un argentí, Once també és un exemple clar que els preus varien en funció de l’accent del client.
No et perdis cap dels detalls de l’estació Once.
Alguns descriuen aquesta zona com el punt més llatinoamericà de la ciutat de Buenos Aires i he de dir que hi estic totalment d’acord, passejar per la zona de Once (sempre amb la motxilla al davant) podria equivaler a passejar per la Plaza Murillo de La Paz.
Hauries de Saber
El truc motxiller per comprar passatges de “micro”
També val la pena comentar que dels porxos de Once surten el que en diuen el omnibus truchos que et porten al nord del país, Salta i Jujuy, a un preu molt recomanable, però, evidentment, sense les comoditats dels autocars que surten de Retiro. Jo només te’ls recomano si tens experiència motxillera de veritat, si no, ves a Retiro, prèviament comprovant els preus a Plataforma 10.
El Abasto
La zona del Abasto és la que està al voltant del shopping Abasto. Aquest centre comercial recicla l’edifici de l’arquitecte eslovè Victor Sulcic, on hi havia ubicat el Mercado de Abasto.
El Mercado del Abasto mercat estava destinat a “abastir” la ciutat de productes procedents del camp. El 1984 el Mercado del Abasto va tancar, perquè es va obrir el Mercado Central de la Ciudad, al municipi de la Matanza.
El centre comercial és un centre comercial normal, no té res especial, bé, botigues cares on gastar diners i un dels llocs on més fàcilment trobareu samarretes d’equips de futbol.
Però sí que us recomano entrar al supermercat “Coto”, ja que a la paret on hi ha les escales mecàniques podreu veure una exposició de fotografies antigues de la zona. A més a més, al 2023, s’ha inaugurat la zona com una àrea cultural i han pintat murals, tant a les parets del supermercat com a terra, essent al moment, el mural més gran de la ciutat pintat al terra.
Dins del centre comercial hi ha el Museo de los Niños, una espècie de Cucalòcum pels més petits de la família. S’ha de pagar entrada. Et deixo l’enllaç al web oficial del Museo de los Niños, perquè no és un dels museus que tingui a la meva llista per visitar, així tens la informació d’horaris i sobretot, preus, actualitzada.
Però llavors perquè us recomano visitar el Abasto? Doncs en realitat, recomano la zona que es coneix com el Abasto, el quadrilàter delimitat per Gallo, Jean Jaures, Tucuman i Corrientes.
Recorrent Jean Jaures ens sorprendrà el Filete, un art decoratiu típic de Buenos Aires, que en aquest carrer han utilitzat per decorar les cases. Els colors de les cases, les línies fines de pinzells i les lletres enroscades ens fan d’entrada al barri del Tango.
Aquest barri és típic barri tanguero, de fet a Balvanera, al Abasto hi va viure Carlos Gardel. Avui en dia, la seva casa de Jean Jaures al número 735 hi ha el “Museo Casa de Carlos Gardel”.
Què t’espera al Museo Casa de Carlos Gardel?
El museu està obert els dilluns, els dimecres, els dijous i els divendres de 11.00 h a 19.oo h i els caps de setmana i festius 11.00 h a 20.00. L’entrada és, pràcticament simbòlica, al 2023 és de $500 per estrangers no residents i per residents i argentins $100 pesos (dòlar a $200 i blue a $400). Els dimecres, l’entrada és gratuïta. Al web oficial, tindràs sempre la informació d’horaris i preus, actualitzada.
Hauries de Saber
Els dimecres és gratis visitar el museu de Gardel
Precisament entre Jean Jaures i Anchorena, al pasaje Carlos Gardel hi ha una estàtua del cantant de tangos, de l’escultor argentí Mariano Pagés. Actualment, aquesta zona s’ha convertit en la Paseo del Tango amb escultures relacionades en aquest gènere musical.
Nota del 2023: tatxo el “actualment”, perquè al 2023 hi vaig passar i només quedaven les estàtues de Carlos Gardel i del Bandoneon. Vaig preguntar que havia passat, però encara no he obtingut notícia. És cert, que s’ha arreglat el carrer i el terra i potser les van treure per les obres.
El Pasaje Zelaya et sorprendrà perquè és tot un homenatge al Tango de Gardel, a les façanes de les cases podrem llegir lletres de les seves cançons o veure-hi retrats de l’artista, malgrat que cada vegada estan més esborrats. Al 2023 alguns dels textos necessiten una restauració.
Un dels meus murals preferits es troba en una porta del carrer Anchorena amb el Pasaje Zelaya.
Paseja per Gallo, Jean Jaures, Tucuman i Corrientes i tots els passatges durant les hores de llums diürnes, a la nit, és una zona una mica perillosa.
El racó més català de Balvanera
Ara t’explicaré una història. Anava jo un dia amb bicicleta, pels voltants de l’ant 2012, pel carrer Ayacucho. A la intersecció amb Rivadavia, el semàfor es va posar vermell i mentre esperava, anava contemplant les cases. Entre les fulles dels arbres em va cridar l’atenció unes lletres, només podia veure “Hi ha”, però això ja em va sorprendre, perquè em va recordar al català. Així que vaig moure la bici, per veure-ho millor i contemplar la totalitat de l’escriptura “No hi ha somnis impossibles”.
Vaig quedar fascinada de veure una cúpula vidriada d’estil modernista i una frase: “No hi ha somnis impossibles”.
La casa en si mateixa és impagable, baixant per Rivadavia, si mirem cap a dalt veurem una rèplica de la reixa del parc de Pedralbes de Gaudí i si mirem una mica millor, veurem rèpliques de les xemeneies de la Pedrera.
L’obra és de l’arquitecte i enginyer Eduardo Rodríguez Ortega que va voler rendir un homenatge al més conegut dels arquitectes catalans.
Si amb tot això no en tenim prou, al costat d’aquest edifici, n’hi ha un altre. Una casa que també en recordarà al més pur estil modernista català i si mirem la botiga que té als baixos, una rialla se’ns instal·larà sola “Confiteria Montseny” diu el cartell de damunt de la porta. Aquesta és la coneguda com la Casa de los Lirios, del mateix Rodríguez Ortega.
La ruta catalana a Buenos Aires de Fuet i Mate.
Flipa amb la de vestigis catalans que hi ha per Buenos Aires.
Parroquia de Nuestra Señora de Balvanera
El 1799 dos religiosos franciscans, Damián Perez i Juan Rodríguez, van rebre l’encàrrec de construir una capella. Com que tots dos eren de Logronyo, van decidir dedicar-la a Nuestra Señora de Valvanera. Aquesta capella, quasi 40 anys després va ser declarada parròquia, simbolitzant la importància que anava tenint el barri, que a poc a poc i sobretot amb l’arribada dels immigrants, anava creixent.
Els terrenys de l’església pertanyien a Antonio González Varela, un lleonès, conegut com Miserere. Antonio i la seva dona Josefa Ramírez, com que no tenien descendència, van decidir donar els terrenys a la corona espanyola amb la condició que s’hi edifiques una església per a refugi dels pares franciscans que anaven a les missions del nord.
Aquesta església és molt famosa per San Expedito, el sant de les causes justes i urgents. Per això és fàcil que el dia 19 de cada mes trobeu una llarga cua de gent esperançada que el Sant els ajudarà. A l’interior també hi trobem la Verge Valvanera, que és la que dóna nom al barri, originària d’Espanya, de La Rioja. Des del 1998 que és Monumento Histórico Nacional.
Plaza Miserere o Plaza Once
La Plaza Miserere és la plaça principal del barri, ubicada al costat de l’estació de trens, i per això, col·loquialment, se l’anomena Plaza Once. Entre setmana és un veritable caos, ja que s’hi acumula tot el moviment de gent que pot arribar a generar una estació de trens, una sortida de metro, els venedors ambulants, els predicadors i, a més a més, és el punt de sortida de molts autobusos que van cap a la província, per exemple a La Plata.
El nom de la plaça li ve del sobrenom de Antonio González Varela que era el propietari d’aquestes terres durant el s.XVIII i el qual va construir una quinta que va anomenar “Miserere”.
Al centre de la plaça hi ha el Mausoleu de Bernardino Rivadavia, obra de Rogelio Yrurtia. El monument, declarat Monumento Histórico Nacional el 1946, consisteix en una mole de granit d’unes 1700 tones de pes i de 15×24 metres de costat i un màxim de 9,50m d’alt que es va inaugurar el 1932.
El mausoleu consisteix en tres parts de granit, formades amb més de 1.600 blocs portats d’Alemanya i supervisats pel mateix Yrurtia a la pedrera. Decorant el monument hi ha dues figues de bronze, una que representa a Moisès com símbol del pensament, la legislació i la conducció del poble. I l’altra que representa un home jove que simbolitza l’acció i el futur de la Nació.
Per situar-nos una mica, Bernardino Rivadavia va viure durant els temps de la revolució per la independència. Va ser el primer cap d’Estat de les Provincias Unidas del Río de la Plata entre el 1826 i el 1829. Eren temps difícils per la formació del nou estat, entre els que volien un estat federal i els que volien un estat centralista, entre els republicans i els monàrquics. Per això no és d’estranyar que hi hagués desacords i que la gent hagués d’exiliar-se segons si les seves idees eren favorables o no al mandamàs del moment.
Això li va passar a Rivadavia, que el 1829 va presentar la seva renúncia a la presidència i es va exiliar a Espanya, on va trobar-lo la mort el 1845.
Rivadavia estava tan enfadat amb la política argentina que va jurar que mai més tornaria al país. Doncs, 4 anys després de la seva mort, es va expatriar el seu cos i avui en dia descansa a 4 metres sota terra del seu país de naixement.
El museu més sorprenent de Buenos Aires
Dins dels límits de Balvanera hi ha la Facultad de Ciencias Económicas, amb el Museo de la Deuda Pública. Al davant, tot i que ja és Recoleta, hi ha la Plaza Houssay amb la facultat de Medicina, que conté el Museo de la Farmacia i el de Botànica Medicinal i la de Psicología de la Universidad de Buenos Aires.
Però no són aquests museus dels quals volem parlar ara mateix. Ara volem parlar del museu més sorprenent de Buenos Aires. Atenció a la dada, per això diem que és la ruta més completa de Balvanera que trobaràs per la xarxa. El Museo Forense Juan Bautista Baficio i fins aquí podem llegir…us recomanem l’entrada específica que n’hem fet.
Hauries de Saber:
El museu no és apte per persones sensibles
Per ser honesta, no sé si encara es pot visitar encara. Quan jo hi vaig ja em van explicar que en part el volien tancar, pel contingut sensible que tenia, però, per una altra part, el volien mantenir obert com a punt educacional. Per internet trobareu fotos del que us podeu trobar, jo per respecte, tal com em van demanar, no en vaig fer.
La ruta del art nouveu per Balvanera
L’avinguda Rivadavia és una de les més llargues de la ciutat, no m’atreveixo a dir que la més llarga, perquè no ho he comprovat, però va de punta a punta de la ciutat, dividint-la en dues parts.
Una dada interessant i que et farà sentir part de la ciutat és que aquesta avinguda té una importància rellevant. Tots els carrers perpendiculars a ella, naixen allí. És a dir, a la dreta de l’avinguda Rivadavia, per exemple l’avinguda Callao comença allí, però a la seva esquerra, canvia de nom i es diu Entre Rios.
Així si et diuen a Callao al 400, saps que has d’anar a quatre carrers paral·lels a Rivadavia.
Precisament, a la part que travessa Balvanera, podem trobar algunes de les cases més boniques de l’avinguda Rivadavia. La recorrerem junts.
Si t’agrada el modernisme o l’art nouveuu, estàs de sort, ja que en el tram de Balvanera de la Avenida Rivadavia s’hi troben algunes de les cases més boniques d’aquest estil arquitectònic.
A Callao amb Rivadavia hi ha l’edifici de la Confiteria el Molino, obra de l’arquitecte Francesco Gianotti.
El 1914, l’arquitecte Mario Palanti va construir una altra obra d’art, Los Atlantes, a només una quadra del Congreso, a Rivadavia amb Combate de los Pozos.
Evidentment, a Ayacucho ens trobem la nostra estimada “No hi ha Somnis Impossibles” i la Casa de los Lirios que hem comentat.
Tota la ruta per de l’Avenida Rivadavia
Just abans d’arribar a Once, a Hipólito Yrigoyen, entre Alberdi i Saavedra hi ha la Casa Calise, una de les més boniques de la ciutat i davant seu, una altra obra d’art del mateix escultor, Viginio Colombo. A la façana de la Casa Calise s’hi poden comptar 12 caps de dones, 10 àngels i 13 figures femenines.
Seguim passejant i arribarem a Once i passarem pel costat de la Plaza Miserere, on hi ha el mausoleu de Rivadavia.
I per acabar amb aquesta ruta per l’avinguda Rivadavia, ens queda al 3216, la Casa de los Pavos Reales, del famós arquitecte Virgilio Colombo, un arquitecte italià amb grans obres a Buenos Aires. L’edifici data del 1912 i va ser un encàrrec privat per un comerciant de sabates. A la planta baixa hi tenia la botiga i els pisos es llogaven.
Les avingudes de Balvanera
Una de les avingudes més importants que travessa el barri de Balvanera és l’avinguda Rivadavia, que just te n’hem parlat al punt anterior.
Ningú us dirà que l’avinguda Belgrano és una avinguda per a turistes. I és veritat. Però no per això, en podem parlar a un blog que fa turisme no guiri, veritat?
Si voleu ser uns experts de Buenos Aires, hi ha certes coses que haureu de saber, que només aprendreu quan fa un temps que viviu per allí i envoltats de porteños. On comprar mobles! És curiós que l’avinguda Belgrano estigui plena de mobleries, obertes de dilluns a diumenge.
A part d’això a l’avinguda Belgrano hi ha la Basílica Santa Rosa de Lima, de la qual ja n’hem parlat anteriorment.
En aquest racó de Balvanera hi podem trobar dos punts espanyols que formen part de la història de la ciutat. En diagonal a la basílica de Santa Rosa hi ha el Centro Gallego de Buenos Aires, que va tenir funcions d’auxili als immigrants que arribaven a l’Argentina buscant una nova vida a principis del segle XX. L’altre punt és el Hospital Español, que data de 1906 i fou obra de Julián García Núñez. L’estil de l’edifici inicial recorda al modernisme català.
Una altra avinguda que travessa Balvanera és Corrientes. En aquest cas hi destaquem l’espectacular cúpula de la casa que fa cantonada amb Pueyrredón. La casa data de 1908 i és d’estil academicista construït per la Caja Internacional Mutual de Pensiones, els arquitectes foren Jacques Dunant i Gastón Mallet.
Plaza Primero de Mayo i voltants
A la Plaza Primero de Mayo hi podem veure el monument Al Trabajo de l’escultor Ernesto Soto Avedaño i a prop d’ella hi ha el reciclat edifici Mercado Ciudad de Buenos Aires i la Ferreteria “Catalana”.
L’actual Plaza Primero de Mayo era el cementiri de les persones no catòliques. Una de les moltes històries de fantasmes que trobem per la ciutat.
Passejant per aquests carres, al carrer Rincón 137, ens trobarem una placa que recorda que aquí hi va viure Carlos Gardel amb la seva mare l’any 1927. Gardel va viure aquí, després de fer-ho a Rodríguez Peña al 451, en una casa més petita. En canvi, la casa de Rincón, era nova, construïda el 1925, obra de Arturo Prins i molt més gran. Era una casa de rendes, típic del moment i d’estil academicista francès.
Aquesta casa forma part del circuit tanguer per Balvanera, que també inclou el Café de los Angelitos o el Mercado Spinetto.
El Mercado Spinetto va ser projectat per l’arquitecte Juan Antonio Buschiazzo. El finançador va ser David Spinetto i amb això hem resolt el misteri del nom del mercat.
A la Buenos Aires de principis del segle XX, aquest tipus de mercat, com el de l’Abasto eren molt importants i fins i tot, el Spinetto tenia un ramal de tren.
Just davant del mercat hi ha una botiga on et venen menjar cuinat típicament argentí, les minutas. El preu és força recomanable, però us confessem que no l’hem tastat. Ara, també et dic que és difícil fer una napolitana dolenta!
Un castell a Balvanera
Quan et dic que m’he recorregut el barri de cap a peus per preparar aquesta ruta completa per Balvanera, no menteixo.
Entre les tardes de passejades m’he topat amb un dels pocs castells que hi ha per Buenos Aires. A l’illa que ocupa el col·legi San José a Juan Domingo Perón, Azcuénaga, Mitre i Larrea. L’edifici, des del carrer Perón sembla un castell i sobre Azcuénaga hi destaca la marquesina de ferro que dóna accés a l’impressionant edifici.
L’edifici va ser declarat Monumento Histórico Nacional i és que a la institució educativa de los Padres del Sagrado Corazón de Jesús de Bétharram hi van estudiar personalitats importants per la història d’Argentina com el president Hipólito Yrigoyen, el senador Ricardo Balbín, el fundador de YPF Enrique Masconi i el famós hitoriador Félix Luna, entre altres.
Els bayoneses, nom amb el qual es coneix popularment a la congregació francesa fundadora del col·legi van adquirir els terrenys actuals el 1859 i dos anys més tard ja tenien l’edifici en condicions per donar classes. A la torre de l’edifici hi ha el primer observatori astronòmic de la ciutat, el Observatorio San José.
La fotografia tenim dos castells, saps de quin barri és el de la dreta?
Els jueus de Once
L’Argentina ha sigut terra d’acollida des de sempre, primer espanyols, desprès italians, alemanys i suïssos, durant la Segona Guerra Mundial va acollir molts jueus i desprès, molts nazis.
El barri de Balvanera és tradicionalment de famílies jueves. El món jueu és precisament, tot un altre món, i encara avui mantenen una comunitat tancada amb les seves costums i vestimentes.
La zona compresa per Lavalle, Pueyredon, Córdoba i Junín, on hi ha molts negocis regentats per jueus, majoritàriament botigues de teles, supermercats on pots comprar, entre altres, carn kosher i algun que altre restaurant per poder provar plats típics, com els niños envueltos o els kippes.
També hi ha moltes escoles i sinagogues. Si voleu veure una escena que, almenys a Catalunya, no hi estem acostumats, heu de passejar per aquesta zona el divendres al vespre que és quan els jueus es dirigeixen al temple.
Bars imprescindibles de Balvanera
Balvanera és un d’aquells barris que amaguen bars i racons únics. Per la història del barri en si, podem trobar-hi molts cafès i bars dels anomenats “Notables” de la ciutat. Aquests bars, billars, cafès i confiteries reben una menció especial per la seva antiguitat, tradició, valor arquitectònic o cultural.
A Balvanera ens trobem amb el Café Victoria, just a Entre Ríos i Hipólito Yrigoyen, és a dir, a metres del Congreso. Per tant, no és d’estranyar que els típics clients d’aquest bar llegendari siguin polítics, alguns dels quals serien presidents de la Nació. Aquest em queda pendent, però me l’anoto per menjar un plat de cullera, com les llenties o el mondongo.
A Once hi havia el Bar la Perla, a Jujuy al 36, un exponent del Rock Nacional, però el 2017 va tancar les portes.
El llistat de tots els Bars i Cafes Notables de la ciutat
A l’avenida Rivadavia amb Rincón hi ha el
A l’avenida Rivadavia amb Rincón hi ha el Café de los Angelitos que malauradament, de l’original en queda ben poca cosa. Aquests és dels que hem queda pendent, massa estil confiteria francesa.
Un dels meus preferits d’aquest barri és el Bar la Academia, on a part de fer un tostado amb un cafè, no gaire bo, però bé de preu es pot jugar al billar i al ping-pong. També deixen a disposició cartes i jocs tradicionals de taula. Però el més curiós de tot és que si hi vas durant el dia, està més o menys tranquil, en canvi si hi ha vas a la nit, hi ha fins i tot porter de la gran quantitat de jovent que aglutina.
L’altre bar que m’encanta de Balvanera és el Café Roma, a San Luis al 3101. Aquest bar va obrir les portes el 1927, com el típic despatx de begudes. Però el 1952, l’asturià Jesús Llamedo el va convertir en un dels bars més de moda de l’època. L’asturià el va portar fins al 2019 i us puc ben assegurar que el bar, en aquella època era total, un bar on les botelles tenien pols acumulada i les taules l’estil d’abans. Des de llavors, no hi he anat, però diuen que els qui se l’han quedat, han mantingut l’essència. Segons ens han dit, la pizza fugazzeta és la seva especialitat i Spinetta n’era un fan. Ara he vist al web que obra a partir de les 18.00h
Recorrent Rivadavia ens trobarem amb una de les sucursals del Bellagamba que sempre és un bon lloc per fer una cervesa. Atenció als peus de les seves taules, als nostàlgics us farà il·lusió.
Hi ha moltíssims restaurants, bodegons i bars per menjar a Balvanera, a parts dels que ja t’hem nomenat, però te’n deixo tres, dels que a mi m’agraden, aquell estil “guarro” sense faràndules, on pagues pel que menges i no per la decoració del bar i el que és més important, on els guiris no hi arriben.
El primer és una parrilla, que ja et dic ara que segurament trobaràs plena. L’opció és anar-hi cap a les 22.00h, però llavors hauràs d’escollir entre el que els quedi. El lloc és diu Lo de Juan i es troba sobre l’avinguda Corrientes, al 1941.
Al següent carrer, sobre Ayacucho, entre Corrientes i Lavalle, hi ha el Bodegon de la Calle Ayacucho. Aquest lloc és més gran que l’anterior i aquí a part de parrilla, també fan plats com mondongo, pascualines o peix. La contra d’aquest lloc és que pels vols a les 22.00h tanca, però jo te’l recomano força.
Un altre bodegon guarrete, sempre ple de gent i sobretot a l’hora de menjar és sobre Córdoba just davant del Clínicas. Els preus són espectacularment barats, al 2023 un plat amb dos canelos, 1000$ i les empanades genials, per 190$ empanades de carn tallades a ganivet. Perquè et facis una idea, a l’abril del 2023, les empanades estaven entre 250 i 450$. Dòlar a $200 i el blue a $400.
I per acabar, una altra parrilla de barri, la Parrilla el Litoral, a Pasco i Moreno. Aquí també podreu menjar milaneses i atenció als entrepans, són espectaculars.
Agenda-ho
Balvanera és un barri de teatres. Els més comercials es troben sobre la Avenida Corrientes, però entre els seus carrers podem trobar tota mena d’oferta cultural.
Un dels punts a destacar és El Rojas, el Centro Cultural Ricardo Rojas, que depèn de la Universidad de Buenos Aires (UBA). Aquí hi ha cinema a 200$ i estic parlant al 2023, és a dir a 1U$D o 0,5 U$D blue.
Hauries de Saber:
Al Rojas sempre fan cine més barat que un cafè.
A la AMIA, la Asociación Mutual Israelita Argentina, també és un dels llocs on fan exposicions i espectacles, a vegades gratuïts i a vegades a la gorra, és a dir, a voluntat.
L’altre indret diferent és el Konex, la Ciudad Cultural Konex, un lloc ple de vida, bohèmia i cervesa. Si sou joves (de cos i/o esperit), aneu a Sarmiento al 3131.
Art de Carrer
No sé si ha sigut el Covid o què, però el tema de fer murals s’està posant de moda, així que tinc feina a actualitzar moltes entrades, ja que durant el 2023 vaig trobar-me una gran quantitat de murals nous per tots els barris de la ciutat que vaig xafar i Balvanera no va ser una excepció.
Un lloc que tenia localitzat era als ponts de les vies del tren que uneixen l’avinguda Rivadavia amb Bartolomé Mitre per Jean Jaures i Anchorena i trobareu super herois nacionals i internacionals.
Evidentment, la part de l’Abasto que hem parlat abans, sobretot amb cares de Carlos Gardel.
A la AMIA, la Asociación Mutual Israelita Argentina, també han pintat un mural recordant el fatal atemptat. I precisament aquest tema és el que decora l’estació de metro de la linia B Callao-la AMIA.
Per Tucuman i Ayacucho també us trobareu un mural dedicat al Rock Nacional i especialment a Diego Torres.
Una novetat des de fa unas anys cap aquí ha sigut pintar les reixes de les botigues, per tant, el diumenge és un bon dia per sortir a “caçar” murals, com el que hi ha pels carrers de les botigues de Once.
Museus de Balvanera
Pel barri de Balvanera podem trobar-nos diversos museus, així que per fer-ho curt i fàcil d’ubicar, et deixo aquí el llistat.
- Museo Bernardo A Houssay: Viamonte 2790
- Museo Carlos Gardel: Jean Jaures 735
- Museo Casa de Batato Barea: Tucumán 3054
- Museo De La Salle de Ciencias Naturales y del Hombre: Riobamba 650
- Museo del Agua – Palacio de Aguas Corrientes: Riobamba 750 1er piso. In
- Museo de la Psicología Argentina Horacio Piñero de la Universidad de Buenos Aires: Independencia 3065, 3º piso «312»
- Museo de los Niños (Abasto Shopping): Av. Corrientes 3247
- Museo de marcapasos y precursores de la medicina moderna: Catamarca 536
- Museo Escolar «Hermano Esteban»: Azcuénaga 650.
- Museo Forense, en el edificio de la Morgue Judicial: Junín 760.
- Museo del Observatorio San José: Bartolomé Mitre 2455
Si me’n falta algun, deixa un comentari.
Hauries de saber per visitar Balvanera
Quin és el millor dia per visitar Balvanera?
La zona de Once, si vols veure-la en la seva esplendor, has d’anar de dilluns a dissabte. En canvi, si el que vols fer són fotos de les cases, molt millor si hi vas diumenge.
La zona jueva, si vols veure les botigues obertes, de dilluns a divendres. Els caps de setmana està tot tancat, fins i tot els bars i és una zona avorrida.
Si vols aprofitar per visitar el Congreso, et recomano els dies que fan visites guiades i el mateix per visitar el Museo del Agua. Per tant, dilluns, dimarts o dijous i així pots fer les dues el mateix dia.
Però en general, és un barri que hi pots anar qualsevol dia de la setmana. Sí que has de tenir en compte una sèrie de consells que et donaré tot seguit.
El primer consell, fueter, que et donem per visitar Balvanera és que vigilis a les zones que t’hem comentat que són poc segures.
El segon és que aprofitis els museus gratuïts per anar al bany.
El tercer és que visitis el de Palacio del Agua i la visita guiada al Congreso de la Nación. Dues activitats gratuïtes que no poden faltar a la teva llista si t’agrada practicar el #turismenoguiri.
El quart és que si t’agrada el tema dels murals, que passegis per la zona de Once un diumenge, quan les persianes dels llocs estan baixades.
El cinquè és que vagis al cinema per menys d’un euro! Mira l’agenda cultural del Rojas i al sortir, vas a fer una pizza al paso o una parrilla als llocs que t’hem recomanat.
El sisè és que no et perdis la ruta d’activitats gratuïtes que hem preparat a Fuet i Mate RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
El setè és que pel seu ambient tanguero, Balvanera podem visitar-lo conjuntament amb Almagro i Boedo.
El vuitè és que si vols una ruta resumida en català sobre Buenos Aires, et subscriguis al blog de Fuet i Mate i així te la podràs descarregar. Aquesta guia mòbil de Buenos Aires, no cal imprimir, de fet està enllaçada a les entrades del blog perquè puguis ampliar la informació.
El novè és vagis a algun dels bars notables del barri de Balvanera.
El desè és que gaudeixis d’aquesta ruta completa per Balvanera i que si trobes que hi falta quelcom, ens deixis un comentari.
I amb això, acabem per avui.
Tota la guia de coses per fer i visitar de Buenos Aires.
PD: Aquesta entrada ha sigut actualitzada al maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. A l’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.
