A Fuet i Mate no som historiadors, ni tenim cap mena de formació en història, de fet venim del món de l’enginyeria, però personalment, vaig aprendre, de gran, que per entendre el present has de saber d’on vens i la veritat és que quan vaig posar un peu a l’Argentina, vaig tenir clar que havia de llegir la seva història per entendre l’enrenou del país.
Així que em vaig posar mans a l’obra i durant els anys, més de 15, he anat llegint diversos llibres d’història, fascicles de diaris, apartats especials i biografies. He vist documentals i programes d’història, per anar entenent una mica més tot el seu passat.
Ruta dels Governants i Presidents d’Argentina des del virregnat fins als radicals.
En aquest recull de resums, el que pretenc és, precisament, això, resumir d’una manera pràctica, la seva història i simplificar-la el màxim possible. Però com que això és difícil, també trobaràs en l’apartat general, una sèrie d’entrada més detallada.
Aquest primer resum comença quan “es va descobrir” l’actual territori de l’Argentina i arriba fins que aconsegueix la independència d’Espanya.
Quan Argentina no era “res”
La necessitat de trobar una sortida al mar que fes els viatges en vaixell una mica més curts va ocasionar diverses incursions dels colons espanyols en territoris desconeguts de Sud-amèrica.
Quan els espanyols arriben a Argentina es troben amb poc més de 330.000 persones agrupades amb una vintena de grups ètnics diferents. El 1536 Don Pedro de Mendoza funda la primera ciutat argentina, Santa María de los Buenos Ayres, però a causa de la pobresa i a la fam, la zona queda despoblada ràpidament dels colons espanyols. Per tant, passarà a la història com un assentament.
La segona fundació de la ciutat no va ser fins al 1580 per Juan de Garay i aquest sí que posa la llavor del futur territori espanyol. La resta de colons espanyols van anar fundant altres ciutats al territori argentí.
Descobreix la Buenos Aires de Juan de Garay
Durant la primera part de l’etapa colonial, Argentina formava part del Virreinato del Perú, amb capital a Cusco.
A poc a poc, aquest nou territori va anar guanyant importància i a partir del 1776, Carles III va crear el Virreinato del Río de la Plata, amb Ceballos com a primer virrei i Buenos Aires com a capital.
Com passava a tots els territoris de la colònia espanyola, els espanyols tenien els càrrecs més importants i ho controlaven absolutament tot. Però també és cert que durant les colonitzacions, poques dones espanyoles van arribar i els espanyols es van acabar casant amb les dones locals. Els fills d’aquest són els que es coneixen com a “criollos” i que també tindran un paper importantíssim en la història nacional.
La revolució industrial va ser un canvi en el paradigma mundial, les grans potències industrials, principalment Anglaterra i França havien de buscar nous territoris on vendre les seves manufactures i havien d’aconseguir noves vies de comerç per fer-se amb les matèries primes.
Els aires expansionistes del moment van ocasions guerres al Vell Continent, repartint-se els territoris fins ara descoberts. Anglaterra, aprofitant que Napoleó envaïa Espanya, van intentar entrar i envair el virregnat del Rio de la Plata, principalment Uruguay i Buenos Aires.
Els habitants de Buenos Aires es van haver d’unir en milícies locals per defensar els seus propis interessos. Hi va haver dos moments importants, que han passat a la història com les “Invasiones inglesas” del 1806 i del 1807, on els ciutadans es van defensar sense la intervenció de la “Patria Madre”.
Hauries de Saber:
A causa del sistema de monopoli sobre el comerç que Espanya imposava al virregnat i sumat a què els mateixos argentins van haver de defensar-se de les invasions angleses, desencadenà un sentiment de rebel·lió que culminà el 25 de maig del 1810 en un Cabildo Abierto, posant el principi del final al període colonial.
La jugada mestra
El primer organisme de govern va ser la Primera Junta presidida per Saavedra i amb Moreno com a veu de les idees independentistes. La jugada mestra és que els argentins no van declarar-se independents d’Espanya, el que van fer va ser no reconèixer el nou rei francès, Josep Napoleó i van jurar fidelitat al rei exiliat espanyol. Per tant, en certa manera, ja no havien de “reportar” a la corona espanyola.
Aquest període és l’etapa revolucionària i d’inestabilitat política que durarà fins al 1820, per posar una data, però en realitat va molt més enllà. En aquest període destaquen Manuel Belgrano i José de San Martín i Güemes que són els encarregats de despertar els ànims independentistes del país, de liderar l’exèrcit independentista i finalment aconseguir la independència colonial.
José de San Martín passarà a la història com el Libertador i Manuel Belgrano com el creador de la bandera nacional.
La inestabilitat política es queda manifestada amb un seguit de canvis en l’ordre de govern: la Primera Junta (1810) es canviada per la Junta Grande (1811). Aquesta és substituïda pels dos Triunviratos (1811-1814) i finalment pel Directorio (1814-1820).
El 9 de juliol del 1816 el Congreso de Diputados de las Províncias Unidas proclama la independència i el 1819 es dicta la primera constitució centralista.
Hauries de Saber:
A partir d’aquí les batalles i les guerres ja són entre els mateixos argentins, entre unitaris i federals.
Aquests anys inicials són un exemple encara viu de com és l’Argentina encara avui en dia. Els anys d’inestabilitat política no van venir només per la guerra de la independència contra els reialistes espanyols, si no, internament per definir l’Estat.
Alguns eren partidaris de mantenir una monarquia, però de caràcter incaic, d’altres eren favorables a instaurar una república, però ni tan sols en quin tipus de república es posaven d’acord si federal o unitària. Entendre aquests aspectes i els següents anys de la història de l’Argentina són claus per entendre el país actual.
Buenos Aires turisme i història
Si vols veure una mica de la Buenos Aires colonial, has d’anar el Museo de la Casa Rosada on encara hi queden restes del Fuerte de San Miguel, que ocupava l’espai avui reservat per la Casa Rosada.
Evidentment, l’altre indret remarcat és el Cabildo de Buenos Aires, si bé al llarg de la història ha anat patit diverses modificacions, l’edifici en si mateix és el mateix de sempre i a més a més, al seu interior hi ha el Museo Nacional del Cabildo de Buenos Aires i de la Revolución de Mayo.
De fet, si et pares a la Plaza de Mayo estaràs al lloc de fundació de la ciutat de Buenos Aires i si bé la catedral actual és “moderna” en el mateix solar hi havia l’antiga església de la ciutat.
Història de Buenos Aires a través dels seus edificis
Una de les esglésies més antigues, no està pas lluny d’aquí, la Iglesia de San Ignacio, una església colonial que ha arribat fins als nostres dies.
Si vols completar la ruta per la primera Buenos Aires i la Buenos Aires revolucionaria, a Fuet i Mate hem preparat una entrada especial.
Un passeig pels inicis del país
D’aquest resum, molt resum, ens han de quedar clares dues dates:
- 25 de Mayo, día de la Revolución de Mayo
- 16 de Julio, día de la Independencia
I ens han de sonar, sobretot els dos noms que t’he comentat anteriorment: José de San Martín i Manuel Belgrano. Per ajudar-te a posar-los cara i fer cinc cèntims de la seva vida, tot recorrent Buenos Aires, hem preparat dues rutes.
17 d’agost: Ruta Sanmartiniana
Però recorda, això és un resum!
