A veure que fins ara ja portem molts noms, molts tipus de govern i molts fets que tot plegat compliquen el que havia de ser fàcil.
Quan Argentina no era “res”
Quan els espanyols arriben a Argentina es troben amb poc més de 330.000 persones agrupades amb una vintena de grups ètnics diferents. El 1536 Don Pedro de Mendoza funda la primera ciutat argentina, Santa María de los Buenos Ayres però degut a la pobresa i a la fam, la zona queda despoblada. La segona fundació de la ciutat no va ser fins al 1580 per Juan de Garay. La resta de colons espanyols van anar fundant altres ciutats al territori argentí.
Durant la primera part de l’etapa colonial, Argentina formava part del Virreinato del Perú. A partir del 1776, Carles III va crear el Virreinato del Río de la Plata, amb Ceballos com a primer virrei i Buenos Aires com a capital.
Degut al sistema de monopoli sobre el comerç que Espanya imposava al virreinat i sumat a que els propis argentins van haver de defensar-se de les invasions angleses, desencadenà un sentiment de rebel·lió que culminà el 25 de maig del 1810 posant punt i final al període colonial.
La jugada mestra
El primer organisme de govern va ser la Primera Junta presidida per Saavedra i amb Moreno com a veu de les idees independentistes. Comença l’etapa revolucionaria i d’inestabilitat política que durarà fins al 1820. En aquest periode destaquen Manuel Belgrano i José de San Martín amb Güemes que son els encarregats de despertar els ànims independentistes del país i d’aconseguir aquesta llibertat.
La inestabilitat política es manifesta amb un seguit de canvis en l’ordre de govern: la Primera Junta (1810) es canvia per la Junta Grande (1811). Aquesta és substituïda pels dos Triunviratos (1811-1814) i finalment pel Directorio (1814-1820).
El 9 de juliol del 1816 el Congreso de Diputados de las Províncias Unidas proclama la independència i el 1819 es dicta la primera constitució centralista.
A partir d’aquí les batalles i les guerres ja són entre els propis argentins, entre unitaris i federals.
