Avui parlarem d‘un dels meus barris preferits de Buenos Aires, Caballito. En aquesta ruta completa per Caballito t’explico tots els racons que passejat m’he trobat i tots aquells bars i restaurants que fan la diferència.
Caballito apareixerà a totes les guies de turisme alternatiu.
Si llegeixes les entrades de Fuet i Mate d’Almagro, Villa Crespo, Boedo i Caballito, en totes elles hi trobaràs un denominador comú: X és un dels meus barris preferits de Buenos Aires. I és que tots ells tenen un seguit de coses en comú, per mi, imprescindibles per viure en una gran ciutat com Buenos Aires: barris relativament cèntrics, on s’hi pot arribar amb metro, els guiris hi posen poc els peus i té zones i barris amb encant.
El nom del barri és a causa d’una pulperia, és a dir, un bar, però que ja no hi és. Aquest local estava a la intersecció de Rivadavia i E.Mitre. La gent del barri la va començar a anomenar Caballito, perquè van penjar un penell en forma d’aquest animal. L’original, avui està al Museo Histórico Nancional de Luján.
El 1969 es va fer una rèplica de bronze d’aquest penall i es va instal·lar al pal de bandera que hi ha a la plaça de la Primer Junta, però s’ha canviat de lloc i fa uns anys que estava a la Plaza Caballito, al costat de les vies del tren. Hi vaig passar el 2023 i ja havia desaparegut.
Encara que estiguis pocs dies per Buenos Aires, Caballito ha d’estar a la teva ruta. A Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires t’expliquem per què has de dedicar unes hores a Caballito, tot practicant el #turismenoguiri.
En situació
Totes les guies de Buenos Aires i blogs parlen dels mateixos barris: Monserrat, San Nicolás, La Boca, San Telmo, Puerto Madero, Recoleta i Palermo. Alguns recomanen racons de Retiro i Balvanera, però ben pocs us parlaran d’Almagro, Boedo, Villa Crespo i Caballito.
Per això estem Fuet i Mate, per reivindicar els barris típics, amb aires de porteños, que has de visitar per emportar-te la realitat de Buenos Aires.
Caballito és un barri tradicional, residencial i comercial. Per tant, té tots els al·licients per buscar l’allotjament per aquí i així practicar el Turisme No Guiri. No et preocupis pel preu del metro, el subte a Buenos Aires és un regal.
Dins dels límits de Caballito hi ha dos dels parcs més famosos de la ciutat de Buenos Aires, el Centenario i el Rivadavia. Tots dos pots anar-hi qualsevol dia de la setmana, però els caps de setmana, agafen un altre estil.
Hauries de Saber:
El centre geogràfic de Buenos Aires està a Caballito.
El Centre de la ciutat de Buenos Aires, el centre geogràfic està al carrer Avellaneda, 1023.
Per limitar Caballito hem de resseguir els següents carrers: Avenida Directorio, Avenida Teniente General Donato Alvarez, Avenida Juan Bautista Justo, Avenida San Martín fins al Cid Campeador i d’allí, Avenida Ángel Gallardo, fins a Río de Janeiro i la continuació amb Avenida de la Plata fins a topar-se amb Directorio, fan els límits de Caballito.
Caballito, és dels pocs barris de Buenos Aires, que ell sol forma part d’una comuna, en aquest cas, la comuna 6. Els seus veïns són Almagro, Villa Crespo, Villa General Mitre, Flores, Parque Chacabuco i Flores.
Breu història per parlar al bar
Als inicis de la ciutat, Caballito no existia, però això no et sorprèn oi? La primitiva ciutat de Buenos Aires, arribava fins a Callao, on una defensa natural de “tunas”, un tipus de cactus, impedien que els animals que pasturaven anessin cap a la ciutat.
De fet, tota la zona oest, era zona de conreu i pastures. Caballito, era en aquella època, zona de plantacions, fins que a finals del 1700 Don Requejo va comprar els camps, va construir-hi la seva casa i es va començar a anomenar a la zona “los pagos de Requejo”.
Don Requejo, va veure el negoci ràpidament, ja que per anar al nord del país, l’antic Camino Real, passava pels seus terrenys.
I així fou com es va començar a poblar “los pagos de Requejo” per un grup d’immigrants, genovesos principalment. Un d’aquests era Don Nicolàs Vila que veient l’oportunitat de negoci que li sorgia el fet que els comerciants havien de parar a menjar i a alimentar els animals va obrir una “pulperia” el 1804 a la cantonada sud-oest de les actuals Av.Rivadavia i Mitre. Una pulperia era el bar de l’època, una fonda.
Posteriorment, va decorar l’edifici amb un penell amb la figura d’un cavallet (caballito). La zona va començar a ser coneguda per la “Pulperia del Caballito” fins a ser, només Caballito.
Caballito va anar creixent, entre els immigrants que hi vivien i els adinerats que hi tenien les seves quintes. El punt decisiu per fer créixer Caballito, va ser l’arribada del ferrocarril.
Què visitar per Caballito
Ja hem dit que Caballito, antigament, era una zona de pas i avui, podríem dir que també. El fet d’estar al centre geogràfic de la ciutat de Buenos Aires, l’ha convertit en una zona transitada.
Caballito no es caracteritza per tenir importants punts turístics, però hi ha certs llocs que no et pots perdre. Els primers són dos dels parcs més famosos de la ciutat, el Centenario i el Rivadavia. A més, pels seus carrers trobem museu, bars de tota la vida i botigues amb encant.
Ruta fuetera per Caballito
No a tots els barris faig la ruta fuetera, només ho faig en aquells claus, en el que hi has d’anar per tenir el mínim i imprescindible per conèixer els punts més importants de la ciutat. Això no vol dir, que als barris que no t’he fet la ruta fuetera, no hi cal anar, però entenc que si estàs poc temps a la ciutat i és la primera vegada que visites Buenos Aires, no es pot fer tot.
La ruta fuetera per Caballito passa per:
- Parque Centenario
- Parque Rivadavia
- El racó més català del barri de Caballito
- Tramvia històric
Parque Centenario
El parc més famós del barri i un dels més famosos de la ciutat és el Parque Centenario. Si ara mateix tens un mapa de Buenos Aires al davant, és aquella rodona verda que hi ha al mig de la ciutat. Si el que tens al davant és un mapa turístic, pot ser que ni et surti, quin ERROR!
Hauries de Saber:
El parque Centenario és un dels parcs més bonics de la ciutat
El nom de Centenario li ve com a homenatge al centenari de la Revolución de Mayo i com molts altres parcs de la ciutat, va ser obra del paisatgista Carlos Thays. Un personatge, que si no vols fer el guiri, t’ha de sonar. Llegeix: Què tenen en comú molts dels parcs i places de Buenos Aires?
El 1898 la Municipalitat de Buenos Aires va adquirir els terrenys amb la intenció de fer un parc, el Parque del Oeste.
Aquest parc és una veritable joia al mig de la ciutat. El millor dia per anar al Parque Centenario és el diumenge. Durant la setmana, si és estiu, hi ha vida, però el que passa el diumenge, no té pèrdua, fires, música, pícnics, jocs, titelles, festivals, batucades, etc. Aquí veuràs una realitat porteña que no et trobaràs passejant per Plaza de Mayo.
Rodejant tot el parc per fora, els cap de setmana i els festius, hi ha una fira d’objectes de segona mà o antics, depèn de com es vulgui veure, algun lloc de choris i també hi ha les clàssiques parades de llibres.
Pels camins que entren al parc, també hi ha una fira, però és més d’estil hippie i d’objectes artesanals. Algun cap de setmana et pots trobar “recitals” de rock de bandes del barri i fins i tot una batucada ambulant que et transporta al carnaval sigui el més que sigui.
Les escultures i monuments del Centenario
Una vegada més, Buenos Aires és un museu a l’aire lliure i el Centenario no és una excepció.
Com a moltes places de la ciutat, el Centanario també té el seu pal de bandera dedicat a Belgrano. En aquest cas, data del 1937 i les escenes que hi estan representades són la Jura de la Bandera, la figura de San Martin i la de Belgrano i l’escut Nacional.
Si entrem per la porta que dona al pal, veurem dues escultures, la primera és als herois i màrtirs del Gheto de Varsovia i la segona és una estàtua a German Burmeister, de marbre de Carrara realitzada per Ricardo Aigner. Burmeister va ser director del Museo de Ciencias Naturales i un dels iniciadors de la paleontologia i geologia del país.
L’Aurora és un grup escultòric de tres dones que representen el dia, realitzat en marbre de Carrara. La curiositat és que és una escultura en dos, ja que si li donem el tomb veurem un camperol i dos bous que representen la jornada laboral.
Pot ser que aneu a veure-la ara, ja que si fem cas a la història de l’escultura, no sabem on estarà demà, perquè el primer lloc on es va disposar va ser a la Plaça Rodríguez Peña d’on va haver de ser traslladada pel de sempre, les dones despullades que la componen molestaven a les monges del convent proper. El seu segon destí va ser el Parque Rivadavia i d’allí al Parque Chacabuco, fins a arribar a l’actualitat, al Parque Centenario.
Si anem pel camí de darrere de l’Aurora, veurem un bust de San Martín, quan tenia 70 any. Probablement, un dels pocs que hi deu haver del Libertador en edat tan avançada.
L’escultura més important del Centenario és la Victoria Alada, de l’escultor Eduardo Rubino. Una obra realitzada en bronze i situada en un extrem del llac artificial, que dota al parc de peixos i ànecs. Als peus de La Victoria hi ha un globus que representa el món.
I al Centenario hi trobem la primera catalanada, de les dues que tenim localitzades a Caballito. En un racó del parc hi ha el bust de Juan Amadeo Baldrich, dut a terme per l’artista català Torquat Tasso Nadal, un dels escultors que més obres ha deixat per Buenos Aires.
Alguns catalans a Argentina: Escultors
Torquat Tasso i Nadal barceloní, nascut el 1855, va viatjar a Buenos Aires el 1895, en un moment perfecte per artistes. La capital nacional estava canviant de “look” i preparant-se per celebrar el Centenario de la Revolución de Mayo. Es deixava enrere l’estil colonial i es mirava a Europa, principalment, a França canviar la seva fisonomia. La ciutat de Buenos Aires es va començar a poblar de palaus, parcs i escultures.
Pels voltants del Centenario
Annexat al parc, de manera que hi queda integrat, hi ha l’amfiteatre, on s’hi organitzen concerts i on tant pots escoltar l’orquestra simfònica de la ciutat, com veure ballar tango o dansa o veure-hi una pel·lícula del BAFICI o concerts de jazz, tot gratuït.
A més a més, també té un camp de futbol 7, una pista de patí, jocs per nens i aparells per fer gimnàstica i esport, ja que corre al voltant del Centanario és una de les rutes més clàssiques de Capital.
Als voltants del Centenario hi ha el Museo Argentino de Ciencas Naturales Bernardio Rivadavia, la Fundación de Investigación Instituto Leloir i la Asociación Argentina Amigos de la Astronomía. També hi ha l’església Nuestra Señora de los Remedios.
Per tot el perímetre del parc hi ha 5 hospitals: el Hospital Durand, el Instituto de Zoonosis Luis Pasteur, el Hospital Naval Central, el Hospital Municipal de Oncología Marie Curie i la Clínica San Camilo.
Fa uns anys hi havia el bust de Maria Skolodowska de Curie donat per l’Institut Cultural Polonès. La curiositat és que sota del bust hi havia una urna amb terra de Polònia i uns certificats de Madame Curie que s’hauria d’obrir el 7 de novembre del 2067, 200 anys després del naixement de la científica pionera en investigacions sobre la radiació. El paràgraf està en passat perquè tot el conjunt va ser robat fa uns anys.
Parque Rivadavia
El Parque Rivadavia és el segon parc famós de Caballito. Endevines qui el va dissenyar? Exacte, Charles Thays!
El parque Rivadavia es caracteritza per dues coses: la seva fira de llibres i la de col·leccionistes de filatèlia i numismàtica, majoritàriament. Però anem per parts i coneixem bé aquest parc tan clàssic de Buenos Aires.
Inaugurat el 1928 i dissenyat, com hem dit per, Charles Thays, el parc es va construir sobre els terrenys de la finca de la família Lezica.
De l’època dels Lezica, només hi queda una antiga noria que funcionava com a font. El tiet de Ambrosio Plácido de Lezica, qui tenia la quinta als terrenys de l’actual parc, era Juan de Lezica i Alquiza, va participar en el Cabildo Abierto de 1810.
El nom de Rivadavia rendeix homenatge al qui fou president d’Argentina, Bernardino Rivadavia. Buenos Aires té una cosa molt curiosa i és que parcs i places porten un nom i el monument principal, fa referència a un altre personatge històric. El parque Rivadavia no és l’excepció, el personatge dalt del cavall que ens trobem al parc és Simón Bolívar. Aquest monument és obra de l’escultor argentí José Fioravanti i es tracta d’un grup escultòric realitzat en marbre d’onze metres d’alt i vint-i-dos d’ample, per retre homenatge al llibertador de Venzuela, Colombia, Paranà, Ecuador, Perú i Bolívia.
Hauries de Saber:
La venda de cromos dels caps de setmana.
Cada dia de la setmana hi ha una gran fira de llibres, revistes, disc i altres objectes de segona mà. Però quan el Rivadavia s’omple de gent i té l’aire especial que el caracteritza és durant els caps de setmana. Els dissabtes i diumenge hi trobaràs la fira de col·leccionistes de numismàtica i filatèlia. Però també hi ha una gran quantitat de gent intercanviant o venent cromos, figuritas. Res d’anar al pati de l’escola amb el tengui-falti, aquí vas amb la teva llista i compres, directament el que et falta. Bé, també hi ha una zona d’intercanvi.
No és d’estranyar que ben a prop hi hagi un bar, que s’anomena el Coleccionista, de fet, és un dels Bars Notables de Caballito.
Una altra de les escultures que podem contemplar al parc, a prop del gran ombú, és el Monument a la Madre, obra de Luis Perlotti, un escultor argentí, autor també de l’escultura de Los Andes, que trobem al barri de Villa Crespo. De fet, el Museo de Esculturas Luis Perlotti, també el trobem al barri de Caballito. Per tant, pot ser una bonica excursió: museu i després veure les seves obres in-situ.
El racó més català del barri de Caballito
Sempre que passejo per Buenos Aires busco referències catalanes i per sort, a Caballito, en tenim dues.
La primera, n’he parlat a l’apartat del parque Centernario i sincerament, s’ha de saber perquè no hi ha cap referència.
La segona és més bonica i fa més il·lusió, perquè sense saber, només observant, sabràs que té un aire especial. Estem parlant de la Fuente de la Doncella. Aquesta font, del català José Llimona Bruguera, un dels molts escultors catalans que ens trobem per Buenos Aires, representa una dona despullada i en un dels laterals s’hi pot llegir que la comunitat catalana, l’ha regalat a la ciutat.
Com us podeu imaginar, el fet d’una dona despullada no sempre ha agradat als veïns de Buenos Aires i la font té una història d’allò més curiosa.
El fet de representar la nuesa li ha portat algun maldecap, la font va ser inaugurada el 1931, a prop de l’ombú del Rivadavia, on va estar fins al 1970. Després va ser retirada i guardada en un magatzem. Anys més tard va sortir i es va ubicar a la Plaza San Martín (aquí és on me la vaig trobar jo). Els veïns de Caballito van fer pressió per recuperar la font i el 2009, van aconseguir que la portessin, novament, al seu parc.
Un passeig amb tramvia gratis
Avui en dia, a Buenos Aires, el tramvia ja no recórrer els carrers de la ciutat per traslladar al seu habitants. El metro, els autobusos i el transport privat han deixat obsolet aquest mitjà de transport que tants beneficis va portar als barris perifèrics de la ciutat.
Però, els amics del tramvia han fet una cosa molt xula i és que han recuperat algunes de les màquines i les fan circular, de manera turística, pels carrers de Buenos Aires. El 1976, un grup d’antics treballadors del tramvia van fundar la “Asociación Amigos del Tranvía”.
Ells el defineixen com un museu rodant i, si et soc sincera, hi estic totalment d’acord. Durant 20 minuts, pots traslladar-te al passat i anar amb tramvia. La veritat és que l’activitat està pensada per la canalla, però què coi, a mi em va encantar.
Una ruta amb tramvia històric gratuïta
Per agafar el tramvia has d’anar al Taller Polvorín, a Emilio Mitre amb José Bonifacio.
Et deixo l’enllaç a la pàgina web perquè consultis els horaris, ja que depen segons si és temporada d’estiu o d’hivern. Però sempre funciona els caps de setmana i festius, els dissabtes i festius per la tarda i els diumenges durant tot el dia. Has de saber, que sempre hi ha cua.
Museo Argentino de Ciencias Naturales
Serem sincers, no és el National History Museum of London i si no recordo malament, en entrar no ens hi espera cap dinosaure (tot i que sí que en trobarem un o dos a l’interior).
El Museo Argentino de Ciencias Naturales “Bernardino Rivadavia”, també porta el nom del president d’Argentina, Bernardino Rivadavia és un lloc molt agradable per passar una tarda de pluja i sobretot si hi ha canalla.
La primera vegada que vaig visitar el museu, recordo que vaig pensar: “fot por”. Era el típic museu d’història natural amb molts animals dissecats i tancats en vitrines marrons antigues. Però la segona vegada, havia canviat totalment. Han creat àrees que representen els ecosistemes i han preparat zones perquè la canalla jugui a ser, per exemple, paleontòlegs.
Què trobaràs al Museo de Història Nacional
El museu està obert cada dia de la setmana, però s’ha d’abonar entrada. També et dic, que contemplis si t’interessa anar o no, però un dia de pluja pot ser una activitat interessant. A Sud-amèrica i a l’Argentina hi ha espècies autòctones i el MHN és un bon lloc per aprendre sobre elles.
Al 2023 l’entrada del museu està a $800, si ho passem al dòlar blue, són 2 U$D. I està obert tots els dies, però per la tarda, de 14.00 a 19.00. Pega sempre un cop d’ull al web, perquè els preus a l’Argentina canvien tot sobint. Saps quan costava quan hi vaig anar jo, que deu fer fa 10 anys? $10! I al dòlar oficial era menys de 2€.
El barri anglès de Caballito
Dins de Caballito hi ha un racó diferent de tota la ciutat: el Barrio Inglés. Aquest barri-no-barri es troba entre els carrers Del Barco Centenera, Emilio Mitre, Valle i la avenida Pedro Goyena.
Els inicis del barri anglès de Caballito són de principis de 1920, però segueix en dubte quin fou el motiu del seu naixement. Alguns diuen que en aquestes cases hi van viure anglesos que treballaven en la primera línia ferroviària de la ciutat, la que va recórrer La Porteña, la del Ferrocarril Oeste.
Altres diuen que els terrenys van ser comprats pel Banco Hogar Argentino i que va construir-hi cases i les venia amb un crèdit hipotecari a càrrec del banc. De fet, els carrers del Barrio Inglés tenen nom dels funcionaris d’aquest banc; com per exemple el carrer Ferrari, que recorda a Antonio Ferrari, el primer director.
La majoria de les cases són d’estil Tudor o Gerogiano, del s.XVIII i algunes d’elles d’estil eclèctic italianitzat, projectades, per l’enginyer Pedro Vinent i els arquitectes Eduardo Lanús i Coni Molina i Bilbao La Vieja i construides per Parodi y Figuini.
Alberto Coni Molina va ser un arquitecte argentí que acabà essent president de la Sociedad Central de Arquitectos, deixeble de Alejandro Christophersen, l’arquitecte d’obres tan diverses com el Palacio Anchorena a la Plaza San Martín o la Iglesia Ortodoxa Rusa, al Parque Lezama.
La veritat és que és una zona de lo més tranquil·la, amb carrers estrets i empedrats, que ha estat declarada zona de protecció històrica. El que en un principi van ser cases d’obrers, ara són cases de gent adinerada que poden costar entre 250 mil i 300 mil dòlars. Pot ser per tot plegat en alguna cantonada hi trobes un cartell que t’avisa que aquesta zona està vigilada per la policia.
No és un racó per anar a fer el guiri, de fet, sincerament, no té res especial. Però sí que és d’aquells llocs que et pugen el nivell de turista. Així que la meva proposta, si tens temps per fer la ruta completa per Caballito és que vagis fins a la plaça Primera Junta, entris al Mercado el Progreso, surtis per l’altra porta i encaris cap al barrio inglés. Passeges una mica pels seus carrers i després vas cap al tramvia.
Plaza Primea Junta
La Plaza de la Primera Junta va ser la primera plaça del barri de Caballito, ja que era el lloc on paraven els viatjant que seguien el Camino Real, avui la Avenida Rivadavia.
El nom de Primera Junta se li va donar el 1893 i el 1910 es va inaugurar el monument a Miguel de Azcuénaga, de l’escultor francès Enrique Cordier. Al pedestal s’hi pot veure imatges històriques de la Revolución de Mayo.
Al pal de la bandera hi ha relleus que repassen la història del barri de Caballito. Hi podem veure una representació de la Pulperia, la Veleta i de la Porteña, la primera locomotora que va passejar pels carrers de Buenos Aires. Tot obra de Luís Perlotti.
Si abans parlàvem del tramvia, ara podem fer-ho del metro, o més ben dit, el Subte. En aquesta plaça hi ha la sortida de metro de la línia més antiga d’Amèrica del sud, la línia A de Buenos Aires.
En aquesta plaça hi podem trobar una fira de llibres.
El mercado el Progreso
El Mercado del Progreso és un dels pocs que queden a Buenos Aires, que manté l’antic estil de mercat. El 2023 ja molts d’ells, com el de San Nicolàs o Belgrano, han patit (per bé o mal) les renovacions de l’era amb els patis gastronòmics que s’han menjat moltes de les parades, potser símptoma que cada vegada més, anem a comprar a les grans superfícies.
El Mercado del Progreso ja té més de 100 anys, va ser inaugurat el 1889 i servia de punt de compres pels veïns d’Almagro, Caballito i Flores.
Si vols visitar el mercat per dins, que t’ho recomano, hi has d’anar entre setmana o els dissabtes, ja que el diumenge està tancat. Les parades estan obertes des de les 7:30 fins a la 13:00, 14:00 els dissabtes i a la tarda obren de 17:00 a 20:00.
Al web oficial pots consultar la informació més actualitzada.
A l’altre costat de la plaça Primera Junta, sobre Rojas, hi trobem un altre mercat, més petit, el Mercado Primera Junta. Aquí hi ha una de les millors peixateries d’aquesta zona de la ciutat. Aquest sí que està obert els diumenges, de 8.00 a 12.00 h i la resta de dies de la setmana de 8.00 a 19.00 h.
Ferro, el club de futbol
A Buenos Aires, gairebé cada barri té el seu club de futbol, si no, és que en té dos. La gran quantitat de clubs de primera són de Capital i Caballito no podia ser menys, amb un dels clubs més antics del país.
El club més important del barri és el “Club Ferro Carril Oeste” fundat el 1905, que es troba a Av. Avellaneda 1240. (Av Avellaneda i Martín de Gainza). L’altre club és de l’any 1939, el club Caballito Juniors.
Pel cas del Ferro Carril Oeste, aplica el que passa poques vegades i és que la seu esportiva, les instal·lacions esportives i el camp de futbol estan tots juts i es mantenen a Caballito.
La història del Ferro va nàixer de la iniciativa d’un grup de treballadors de l’empresa Ferro Carril Oeste, el 1904. La gràcia i l’estima de Ferro és que és un club de barri, una institució veïnal on avui en dia el futbol, el voleibol i sobretot el bàsquet, són els tres esports més importants.
Als aficionats del Ferrocarril se’ls anomena els Verde o Verdolaga, pels colors de la seva samarreta.
Si bé Ferro és un dels clubs més rellevants del país, no és dels que té més títols, ni de bon tros, el futbol masculí només ha guanyat dos títols del campionat nacional i va ser el 1982 i el 1984. Durant la mateixa dècada, el bàsquet masculí va triomfar, amb tres títols nacionals: 1985, 1986 i 1989.
El següent enllaç et porta a la web oficial de Ferro.
Museo de Escultra de Luis Perlotti
Un museu important i interessant és el d’escultures de Luis Perlotti. Luis Perlotti és un artista nacional amb una gran quantitat d’obres repartides per tota la ciutat. Per això dic que el seu taller-museus és interessant de visitar, per entendre millor l’art que ens trobem pel carrer de Buenos Aires.
Què trobaràs al Museo de Esculturas Luis Perlotti
A part d’obres de Perlotti, al museu també hi ha exposades obres d’altres artistes, amics de Luís, com Benito Quinquela Martín, Fidel Roig Matons, José Cataldo i Antonio Nerone.
Per Caballito ja hem citat el seu nom un parell de vegades amb obres que podem trobar pels carrers.
El museu està ubicat a Pujol, 644. Entre setmana està obert d’11.00 h a 19.00 h amb l’excepció dels dimarts, que està tancat. Els caps de setmana i festius obra fins a les 20.00h. El cost de l’entrada, el 2023, és de $100 per residents i $500 per no residents, és a dir, a cost de dòlar blue, una mica més de 1U$S. Aprofita el dimecres que l’entrada és gratuïta. Et deixo l’enllaç oficial del web del museu per consultar horaris i preus actualitzats.
Per Caballito hi ha d’altres museus, però no els he visitat, encara: Museo de la Asociación de Anestesiología, Museo del Hipólito Vieytes- Escuela Superior de Comercio N° 3 DE 7 “Hipólito Vieytes”, Museo del Hospital Durand- Ministerio de Salud- GCBA.
El Museo del Che
Escric Museo del Che, perquè és el que hi posa, però crec que en realitat és una botiga d’antiguitats o “mercado de pulgas” que tenen dedicada una paret a retalls i objectes relacionats amb el Revolucionari. El curiós lloc es troba a Rojas, abans de travessar les vies del tren.
Entreu a la botiga i mireu tan tranquil·lament.
Plaza Irlanda
La Plaza Irlanda és d’aquelles places “d’interior” de Buenos Aires que manté tot l’estil de barri. Si esteu de turisme, no cal que us hi arribeu, però si esteu de temporada llarga, aneu una tarda de bon temps i dediqueu-vos a observar.
La zona on avui hi ha la plaça era part de la quinta de Gregorini fins que el 1897 l’Asociación Católica Irlandesa va comprar els terrenys i uns anys més tard, va ser la municipalitat de Buenos Aires qui va adquirir els terrenys. El 1927 es va inaugurar la plaça.
Precisament en aquesta plaça, entre totes les escultures que hi ha, trobem un altre exemple de l’obra de Perlotti, el pal de la bandera amb escenes de la fraternitat entre Argentina i Irlanda.
Una altra obra excepcional que hi ha en aquest gran espai verd és “La Claridad” del francès Eugène Guilaume. I del mateix autor, a la mateixa plaça, hi ha “la Fe” i la “Esperança”.
A l’avenida Gaona hi ha una sorprenent església, la Basílica Nuestra Señora de Buenos Aires.
Bar Imprescindibles de Caballito
Caballito té molta vida i cada vegada està més de moda, cosa que fa més difícil està al dia dels bars, cafès i restaurants que trobem pel barri. Però de moment, n’hi ha uns quants que tenim clars.
Comencem pels Bars Notables, aquells cafès de Buenos Aires que han passat a la història viva de la ciutat.
Descobreix els altres Bars Notables de Buenos Aires
El primer bar que et recomano és El Coleccionista, Bars Notables amb personalitat pròpia. El Coleccionistat està davant del Parque Rivadavia, a Av. Rivadavia, 4929 i si has llegit l’apart del parc Rivadavia, ja entens el perquè del nom.
Aquí et pots prendre el típic café con leche y dos medialunas en un ambient totalment relaxat i a qualsevol hora dia, ja que és dels pocs cafès que obren 24 hores. Però si podeu escollir el dia, feu-ho en diumenge, ja que tots els diumenges al matí es reuneixen col·leccionistes per comprar i vendre, sobretot segells.
El primer var que es va obrir en aquest indret data de principis del segle XX i s’anomenava El Plícano. El poeta Conrado Nalé Roxlo i l’escriptor Robert Arlt solien trobar-se en aquest local, però quan el bar es deia El Cóndor.
El Plaza Café, que es troba a l’altre costat de Rivadavia, abans d’arribar al parc també és Bar Notable, però aquest ja és dels de l’estil “cheto” és a dir, pijillo.
La següent recomanació, seguim amb Bar Notable, però canviem d’estil. Parlarem d’un bodegon, és a dir, un restaurant, però molt típic de Buenos Aires. Estem parlant del Viejo Buzón, a la cantonada de Neuquén amb Espinoza. Si esteu cansats de menjar asado (si és que se’n pot estar mai) us recomanem visitar un bodegon per tastar altres plats argentins com els canelons, la napolitana o les costelles a la riojana. Consell: eviteu la pasta i el peix arrebossat i si us agrada la cullera, demaneu llenties o mondongo.
La història del Viejo Buzón està directament lligada amb la del Ferro Carril Oeste. La seva proximitat a les instal·lacions esportives, fan que aficionats, jugadors i exjugadors escullin aquest bar per fer passar la set.
Encara hi ha més bars, cafès i restaurants imperdibles per Caballito.
Si és l’hora de la cervesa i vols un lloc diferent, passa per The Oldest, a Ambrosetti amb Rivadavia. O l’altra cerveseria famosa de Caballito és Bélgica a Del Barco Centenera i Pedro Goyena. Uns metres més amunt, sobre Pedro Goyena, al 1064, hi ha una de les sucursals de la cerveseria Antares.
Tierra de Nadie és una hamburgueseria, que ja des del dia que va obrir les portes, ens va robar el cor. Ara fa molts anys que no hi vaig, però si no ha canviat i la fama no se li ha pujat al cap, de les millors hamburgueses que he tastat a Buenos Aires.
Si abans, quan parlàvem del Viejo Buzon, t’he dit que als bodegons evitis menjar peix, més que res perquè és lluç arrebossat, ara et proposo un lloc de 10 per menjar-lo, a la peixateria restaurant, Pedro 94. La direcció? Inoblidable: Av. Pedro Goyena 94.
Un dels llocs reciclats i reconvertits que ara anomenen “patio gastronómico” i que tant estan agradant a la ciutat de Buenos Aires, el Patio de los Lecheros. Aquest edifici era el lloc on els veneedors esperaven que el ferrocarril portés els contenidors de llet. El 1961 es va prohibir vendre llet sense pasteuritzar i el negoci es va acabar. Curiosament, molts bascos, es dedicaven a això.
El 2016 es va reciclar el local i s’ha convertit en un pati farcit de locals on menjar. L’interior és molt instagramer i segurament als vespres hi ha força ambient. Si estàs de turisme guiri i fas fotos per posar bonic el teu Instagram, ves-hi a menjar. Si practiques el #turismenoguiri, ves a veure’l i potser fes una cervesa, però menja en algun altre lloc on pagaràs pel valor real del menjar. La part positiva és que de diumenge a dijous està obert des de les 9.00 fins a la 1.00h i de dijous a dissabte fins a les 3.00h.
Si parlem de bars especials, n’hi ha un que s’emporta la nota d’honor: La Barberia la Época. Un bar curiós, de fet, una barberia. La Barberia la Época, un museu d’objectes relacionats amb la barberia, una barberia autèntica i un cafè on escoltar música. Imperdible, ves fins a Guayaquil, 877. Pregunteu al Conde de Caballito Miguel A.Barnes, que estarà encantat d’explicar-vos la història dels objectes exposats, molts obsequis dels veïns del barri.
Us parlarà sobre la segona professió dels barbers, la medicina i dels orígens de les barberies. Fins i tot us explicarà el perquè dels colors blanc i vermell com colors dels barbers.
Art de carrer
Posa’t els quets còmodes perquè si t’agrada buscar murals, street art o art de carrer, a Caballito se t’ha girat feina.
Per fer aquesta ruta completa per Caballito, de les millors que et trobaràs en català, no podia faltar l’apartat de street art pel barr i més ara, que tant s’ha posat de moda i trobem murals per tots els gustos.
Aquest barri està en continu moviment, així que no sé si tots els murals que et parlaré aquí estan actualitzats als 2023, perquè alguns els vaig fotografiar fa més de 10 anys.
Comencem pel de Messi. Curiosament, no fa referència al Mundial, sinó a la Copa Sud-americana. El mural està dins de la plaça Caballito, just davant de les vies de tren, sobre el carrer Rojas.
A la Plazoleta Crisólogo Larralde també hi ha dos murals que decoren parets. En aquest cas, un recorda la Guerra de les Malvines del 1982 i l’altre a Sui Géneris, una banda de rock nacional.
Les parets de la zona de Ferro també estan decorades amb murals. Aquí en trobaràs a Maradona i la història del club.
Hem parlat durant aquesta ruta completa per Caballito de la famosa pulperia que li dóna nom al barri. Si vols veure una representació de l’edifici, has d’anar a Nicasio Oroño, al número 631 on hi ha un mural que la recorda.
L’altre símbol del barri, el tramvia també està representat en diversos indrets. Un és a les parets del Patio de los Lecheros i evidentment, a les parets del Taller Polvorín, a Emilio Mitre amb José Bonifacio.
Pels voltants del parque Centenario també trobem una gran quantitat de representació urbana. Un d’ells està dins del parc i decora la paret interna de la Asociación Argentina de Amigos de la Astronomia. Mira’l bé perquè és una autèntica obra d’art. Representa l’escena del famós gol de Maradona contra els anglesos.
A Río de Janeiro i Sarmiento, també sempre hi ha algun mural, però en aquest cas polítics, murals peronistes, per aprendre la història nacional.
A Méndez de Andes Colpayo hi ha un enorme pop i pel carrer Bogotá, també trobaràs diversos murals, concretament entre Almirante F.J. Seguí i Morelos. Per les parets exteriors del Patio de los Lecheros també trobaràs diversos murals.
Hauries de saber per visitar Caballito
Un bon dia per visitar Caballito és el dimecres, ja que l’entrada al museu Perlotti és gratuïta. Però de fet, Caballito és un barri que es pot visitar qualsevol dia de la setmana. Els caps de setmana no et pots perdre la vida als parcs i el diumenge al matí, has d’anar al Rivadavia a veure el món dels col·leccionistes.
Si viatges amb pressupost motxiller per Buenos Aires estàs de sort. Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
Com que per Fuet i Mate tenim molta, moltíssima, informació sobre Buenos Aires, hem preparat una guia resum. La idea és que tinguis els bàsics de la ciutat i des del mòbil puguis clicant als enllaços per ampliar la informació. Per aconseguir aquesta guia gratuïta de Buenos Aires només cal que et subscriguis al blog i rebràs la guia al correu electrònic.
Què t’ha semblat aquesta ruta completa per Caballito? Tota la guia de coses per fer i visitar de Buenos Aires.
PD: Aquesta entrada ha sigut actualitzada al maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. A l’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.
