• Post category:Buenos Aires
  • Post last modified:octubre 18, 2020

Caballito apareixerà pròximament a totes les guies de turisme alternatiu.

Sigues el primer en descobrir el barri amb l’ajuda d’aquesta ruta completa per Caballito.

Caballito és un barri relativament cèntric com per viure-hi i no perdre’t res de Buenos Aires. Algunes zones mantenen l’encant de poble.

Què fer i visitar per Caballito

En situació

Totes les guies de Buenos Aires i blogs parlen dels mateixos barris: Monserrat, San Nicolás, La Boca, San Telmo, Puerto Madero, Recoleta i Palermo. Alguns recomanen racons de Retiro i de Balvanera però ben pocs us parlaran de Almagro, Boedo i Caballito. Per això estem Fuet i Mate, per reivindicar els barris típics, amb aires de porteños, que has de visitar per emportar-te la realitat de Buenos Aires. Per cert, en aquesta ruta hi afegim Villa Crespo.

Caballito és veí de Villa Crespo, Almagro, San Cristóbal, Boedo, Parque Chacabuco, Flores i Villa General Mitre. Els seus límits venen marcats per l’avinguda Angel Gallardo, Rio de Janeiro i la seva continuació amb l’avinguda La Plata, l’avinguda Directorio, la Teniente General Donato Alvarez i Juan B.Justo amb San Martín.

Breu història per parlar al bar

Als inicis de la ciutat, Caballito no existia. La ciutat arribava fins a Callao on una defensa natural de “tunas”, un tipus de cactus, impedien que els animals que pasturaven anessin cap a la ciutat.

De fet tota la zona oest era zona de conreu i pastures. Caballito, era en aquella època zona de plantacions, fins que a finals del 1700 Don Requejo va comprar els camps, va construir-hi la seva casa i es va començar a anomenar a la zona “los pagos de Requejo”. En realitat, tot l’oest era zona de trànsit cap a la resta del país, era el Camino Real, el que avui és l’av. Rivadavia.

I així fou com es va començar a poblar “los pagos de Requejo” per un grup d’immigrants, genovesos principalment. Un d’aquests era Don Nicolàs Vila que veient l’oportunitat de negoci que li sorgia el fet que els comerciants havien de parar a menjar i a alimentar els animals va obrir una “pulperia” el 1804 a la cantonada sud-oest de les actuals Av.Rivadavia i Mitre. Una pulperia era el bar de l’època, una fonda.

Posteriorment, va decorar l’edifici amb un penell amb la figura d’un cavallet (caballito). El barri va començar a ser conegut per la “Pulperia del Caballito” fins a ser, només Caballito.

Caballito va anar creixent però en forma de barri de cap de setmana on els porteños tenien les seves quintes, amb el temps i l’arribada del ferrocarril es va anar apropant a la ciutat.

Hauries de Saber:

El centre geogràfic de Buenos Aires està a Caballito.

Concretament al carrer Avellaneda, 1023.

Què visitar per Caballito

Ja hem dit que Caballito era una zona de pas i només cal dir que l’autobús número 1 és el que recorre el barri, passant per  l’avinguda Rivadavia, l’avinguda més llarga de Capital. L’altre autobus que podem utiltizar, si plou, és el 8 que també ens passarà per l’avinguda Rivadavia.

Caballito no es caracteritza per tenir importants punts turístics però hi ha certs llocs que no et pots perdre. Els primers són dos dels parcs més famosos de la ciutat, el Centenario i el Rivadavia. A més, pels seus carrers trobem museu, bars de tota la vida i botigues amb encant.

Hauries de Saber:

A Caballito et pots pendre un cafè mentre una compte et talla el cabells en un museu.

Qui dóna nom al barri

La pulperia ja no hi és. Ni l’original, ni les altres dos que es van anar obrint sempre a la intersecció de Rivadavia i E.Mitre però en cantonades diferents. El penell que va donar nom al barri es troba al Museo Histórico Nancional de Luján.

El 1969 es va fer una rèplica de bronze i es va instal·lar al pal de bandera que hi ha a la plaça de la Primer Junta però també s’ha canviat de lloc i avui en dia es troba a la Plaza Caballito, al costat de les vies del tren, un de les poques places que tenen pista de bàsquet.

Parque Centenario

El parc més famós del barri i un dels més famosos de la ciutat és el Parque Centenario. Si ara mateix tens un mapa de Buenos Aires al davant, és aquella rodona verda que hi ha al mig de la ciutat. Si el que tens al davant és un mapa turístic, potser que ni et surti, quin ERROR!

Hauries de Saber:

El parc, que es troba al centre geogràfic de la ciutat.

El seu nom li ve com a homenatge al centenari de la Revolución de Mayo i com molts altres parcs de la ciutat, va ser obra del paisatgista Carlos Thays.

El 1898 la Municipalitat va adquirir els terrenys que es coneixien com la quinta de Piñero amb la intenció de fer-li un parc, el Parque del Oeste.

Aquest parc és una veritable joia al mig de la ciutat. El millor dia per anar al Parque Centenario és el diumenge. Durant la setmana, si és estiu, hi ha vida però el que passa el diumenge, no té pèrdua, fires, música, picnics, jocs, titelles, festivals, batucades, etc.

Rodejant tot el parc per fora, els cap de setmana i els festius, hi ha una fira d’objectes de segona mà o antics, depèn de com es vulgui veure, algun que altre lloc de choris i també hi ha les ja clàssiques parades de llibres.

Pels camins que entren al parc, també hi ha una fira però és més d’estil hippie i d’objectes artesanals. Algun cap de setmana et pots trobar “recitals” de rock de bandes del barri i fins hi tot una batucada ambulant que et transporta al carnaval sigui el mes que sigui.

Les escultures i monuments del Centenario

Com a moltes places de la ciutat, el Centanario tambè té el seu màstil a Belgrano. En aquest cas data del 1937 i les escenes que hi estan representades son la Jura de la Bandera, la figura de San Martin i la de Belgrano i l’escut Nacional.

Si entrem per la porta que dóna al màstil, veurem dues escultures, la primera és als herois i màrtirs del Gheto de Varsovia i la segona és una estàtua a German Burmeister de marbre de Carrara realitzada per Ricardo Aigner. Burmeister va ser director del Museo de Ciencias Naturales i un dels iniciadors de la paleontologia i geologia del país.

L’Aurora és un grup escultòric de tres dones que representen el dia realitzat en marbre de Carrara. La curiositat és que és una escultura en dos, ja que si li donem el tomb veurem un camperol i dos bous que representen la jornada laboral.

A més, potser que aneu a veure-la ara ja que si fem cas a la història de l’escultura, no sabem on estarà demà, ja que el primer lloc on es va disposar va ser a la Plaça Rodríguez Peña d’on va haver de ser traslladada ja que les dones despullades que la composen molestaven a les monges del convent proper. El seu segon destí va ser el Parque Rivadavia i d’allí al Parque Chacabuco, fins arribar a l’actualitat, al Parque Centenario.

Si anem pel camí de darrera de l’Aurora, veurem un bust de San Martí als 70 any. Probablement un dels pocs que hi deu haver del Libertador en edat tan avançada.

La Victoria Alada, de l’escultor Eduardo Rubino, i realitzada en bronze està situada en un extrem del llac artificial, que dota al parc de peixos i ànecs. Als peus de La Victoria hi ha un globus que representa el món.

Pels voltants del Centenario

Annexat al parc, de manera que hi queda integrat, hi ha l’amfiteatre, on s’hi organitzen concerts i on tant pots escoltar l’orquestra simfònica de la ciutat com veure ballar tango o dansa o veure-hi una pel·lícula del BAFICI o concerts de jazz, tot gratuït.

A més a més també té un camp de fútbol 7, una pista de skate, jocs per nens i aparells per fer gimnasia i esport ja que corre al voltant del Centanario és una de les rutes més clàssiques de Capital.

A les immediacions del Centenario hi ha el Museo Argentino de Ciencas Naturales Bernardio Rivadavia, la Fundación de Investigación Instituto Leloir i la Asociación Argentina Amigos de la Astronomía. També hi ha l’església Nuestra Señora de los Remedios.

Per tot el perímetre del parc hi ha fins a 5 hospitals, el Hospital Durand, el Instituto de Zoonosis Luis Pasteur, el Hospital Naval Central, el Hospital Municipal de Oncología Marie Curie i la Clínica San Camilo.

Fa uns anys hi havia el bust de Maria Skolodowska de Curie  donat per l’Institut Cultural Polac. La curiositat és que sota del bust hi havia una urna amb terra de Polonia i uns certificats de Madame Curie que s’hauria d’obrir el 7 de novembre del 2067, als 200 anys del naixement de la científica pionera en investigacions sobre la radiació. El paràgraf està en passat ja que tot el conjunt va ser robat fa uns anys.

Museo Argentino de Ciencias Naturales

Serem sincers, no és el National History Museum of London i si no recordo malmament, a l’entrar no ens hi espera cap dinosaure (tot i que sí que en trobarem un o dos a l’interior).

El Museo Argentino de Ciencias Naturales “Bernardino Rivadavia“, també porta el nom del president d’Argentina, Bernardino Rivadavia és un lloc molt agradable per passar una tarda de pluja i sobretot si hi ha nens.

El museu està obert tots els dies de la setmana, però s’ha d’abonar entrada.

Parque Rivadavia

El Parque Rivadavia també és un parc molt famòs entre els porteños, però no tant pels turistes. Endevineu qui el va dissenyar? Si ja heu llegit alguna altra entrada de Fuet i Mate, sabreu la resposta: Charles Thays.

Hauries de Saber:

La fira de Llibres de segona mà que hi ha al Parque Rivadavia.

El parque Rivadavia es caracteritza per dues coses: la seva fira de llibres i la de coleccionistes de fil·lateria i numismàtica, majoritàriament. Però anem per parts i coneixem bé aquest parc tan clàssic de Buenos Aires.

El nom de Rivadavia rendeix homantege al qui fou president d’Aregntina, Bernardino Rivadavia i algú pot pensar que és el personatge dalt del cavall que ens trobem al parc. Però si llegiu bé veureu que hi ha escrit: Simón Bolívar. Ni rastre de Rivadavia: “Estos es buscar la muerte”. Aquest monument és obra de l’escultor argentí José Fioravanti i es tracta d’un grup escultòric realitzat en marbre blanc d’onze metres d’alt i vint-i-dos d’ample, per retre homenatge al llibertador de Venzuela, Colombia, Paranà, Ecuador, Perú i Bolívia. 

Al lloc on hi havia la finca de la familia Lezica també propietaries de les terres on hi ha el Parque Centenario, és on avui, hi trobem el Parque Rivadavia, un símbol del barri de Caballito.

Cada dia de la setmana hi ha una gran fira de llibres, revistes, disc i altres objectes de segona mà i els caps de setmana s’instal·la a prop de l’ombú la fira de col·leccionistes de numismàtica i fil·lateria que també es reuneixen al bar del davant, el Bar Notable, el Coleccionista.

Inaugurat el 1928 i dissenyat, pel ja conegut, Charles Thays, De l’època dels Lezica, només hi queda una antiga noria que funcionava com a font. El tiet de Ambrosio Plácido de Lezica, qui tenia la quinta als terrenys de l’actual parc, era Juan de Lezica i Alquiza que va participar en el Cabildo Abierto de 1810.

Una altra de les escultures que podem contemplar al parc, a prop del gran ombú, és el Monument a la Madre, obra de Luis Perlotti un escultor argentí, autor també de l’escultura de Los Andres. De fet, el Museo de Esculturas Luis Perlotti, també el trobem al barri de Caballito. Per tant, pot ser una bonica excusió: museu i després veure les seves obres in-situ.

El racó català

Sempre que passegem per Buenos Aires busquem referències catalanes i per sort, a Caballito, l’hem trobat. Així que completem aquesta ruta completa per Caballito amb un detall català: la Fuente de la Doncella. Aquesta font del català José Llimona Bruguera, un dels molts escultors catalans que ens trobem per Buenos Aires, representa una dona despullada.

Com us podeu imaginar, el fet d’una dona despullada no sempre ha agradat als veïns de Buenos Aires i la font té una història d’allò més curiosa.

 El fet de representar la nuesa li ha portat algun maldecap, la font va ser inaugurada el 1931, a prop de l’ombú, on hi va estar fins al 1970 on va ser retirada i es va ubicar a la Plaza San Martín fins al 2009 que va ser tornarda al Parque Rivadavia degut a la pressió dels veïns per tornar a tenir la font al seu parc original.

El barri anglès de Caballito

Dins de Caballito hi ha un racó diferent de tota la ciutat: el Barrio Inglés. Aquest barri-no-barri es troba entre els carrers Del Barco Centenera, Emilio Mitre, Valle i la avenida Pedro Goyena.

Els inicis d’aquest barri son de principis de 1920 però segueix en dubte quin fou el motiu del seu naixement. Alguns diuen que en aquestes cases hi van viure anglesos que treballaven en la primera línia ferroviària de la ciutat, la que va recórrer La Porteña, la del Ferrocarril Oeste.

Altres diuen que els terrenys van ser comprats pel Banco Hogar Argentino i que va construir-hi cases i les venia amb un crèdit hipotecari a càrrec del banc. De fet, els carrers del Barrio Inglés tenen nom dels funcionaris d’aquest banc; com per exemple el carrer Ferreri que recorda a Antonio Ferrari, el primer director.

La majoria de les cases són d’estil Tudor o Gerogiano, del s.XVIII i algunes d’elles d’estil eclèctic italianitzat, projectades,  per l’enginyer Pedro Vinent i els arquitectes Eduardo Lanús i Coni Molina y Bilbao La Vieja i construides per Parodi y Figuini. Alberto Coni Molina va ser un arquitecte argentí que acabà essent president de la Sociedad Central de Arquitectos, deixeble de Alejandro Christophersen l’arquitecte d’obres tan diverses com el Palacio Anchorena a la Plaza San Martín o la Iglesia Ortodoxa Rusa, al Parque Lezama.

La veritat és que és una zona de lo més tranquil·la, amb carrers estrets i acoquinats, que ha estat declarada zona de protecció històrica. El que en un principi van ser cases d’obrers, ara son cases de gent adinerada que poden costar entre 250mmil i 300 mil dòlars. Potser per tot plegat en algun cantonada hi trobes un cartell que t’avisa que aquesta zona està vigilada per la policia, és que la resta de la ciutat no n’està?

Un passeig amb tramvia gratis

L’altre mitjà de transport famós era el tramvia, originàriament estirat per cavalls, desprès ja elèctric. Fins que a finals del 1800 va desaparèixer. Però el 1976, un grup d’antics treballadors dels tramvia van fundar la “Asociación Amigos del Tranvía” i actualment ofereixen un passeig gratuït amb tramvia que surt E.Motre amb José Bonifacio, els dissabtes i diumenges.

Pel subsòl de Caballito

Si el transport més antic és el tramvia, el metro va ser el més modern. Curiosament, la primera línia de Sud-Amèrica del metro va ser la que va per Rivadavia, és a dir la Línea A del subte de Buenos Aires, inaugurada el 1913. A l’Av.de Mayo hi ha una mostra de com era el metro en aquells temps.

Fer un cafè a Caballito

El primer bar que vistarem és El Coleccionista, un dels Bars Notables del barri, davant del Parque Rivadavia, a Av. Rivadavia, 4929. Aquí es pot prendre el típic café con leche y dos medialunas en un ambient totalment relaxat. Però si podeu escollir el dia, feu-ho en diumente ja que tots els diumenges al matí es reuneixen col·leccionistes per comprar i vendre, sobretot segells. Al mateix parc i davant del bar, els diumenges, també hi ha una fira de numismàtica i filatèlia.

El Plaza Café, que es troba a l’altre costat de Rivadavia, abans d’arribar al parc també és Bar Notable però aquest ja és dels de l’estil “cheto” és a dir, pijillo.

Encara hi ha més bars, cafès i restaurants imperdibles per Caballito.

Encara queda un altre Bar Notable, però en aquest cas, és un bodegon, és a dir, un restaurant però molt típic de Buenos Aires. Estem parlant del Viejo Buzón, a la cantonada de Neuquén amb Espinoza. Si esteu cansats de menjar asado (si és que se’n pot estar mai) us recomanem visitar un bodegon per tastar altres plats argentins com els canalons, la napolitana o les costelles a la riojana. Consell: eviteu la pasta i el peix rebossat. 

Bar, barberia i museu

Un bar curiós és, de fet, una barberia. La Barberia la Época, un museu d’objectes relacionats amb la barberia, una barberia autèntica i un cafè on escoltar música. Imperdible, ves fins a Guayaquil, 877. Pregunteu al Conde de Caballito Miguel A.Barnes, que estarà encantat d’explicar-vos la història dels objectes exposats, molts obsequis dels veïns del barri.

Us parlarà sobre la segona professió dels barbers, la medicina i dels orígens de les barberies. Fins i tot us explicarà el perquè dels colors blanc i vermell com colors dels barbers.

Plaza Primea Junta

La Plaza de la Primera Junta recorda els fets de la Semana de Mayo. En aquesta plaça hi podem trobar una fira de llibres i just davant, el Mercado Primera Junta, un triangle minúscul per dir-li mercat però amb productes de bones qualitat.

Ara us encoratgem a fer algo que molt poca gent fa, agafar el carrer Rojas i travessar les vies del tren per veure l’altra part de Caballito, la desconeguda.

Plaza Irlanda

Anat cap a la Plaza Irlanda, per l’avenida Gaona ens trobem amb una sorprenent església, la Basílica Nuestra Señora de Buenos Aires.

La Plaza Irlanda és d’aquelles places “d’interior” de Buenos Aires que manté tot l’estil de barri. Si esteu de turisme, no cal que us hi arribeu però si esteu de temporada llarga, arribeu-vos-hi una tarda de bon temps i dediqueu-vos a observar.

Ferro ooooeeee oooeeee

A Buenos Aires, gairebé cada barri té el seu club de futbol, si no és que en té dos. La gran quantitat de clubs de primera són de Capital i Caballito no podia ser menys, amb un dels clubs més antics del país. El club més important del barri és el “Club FerroCarril Oeste” fundat el 1905, que es troba a Av. Avellaneda 1240. (Av Avellaneda i Martín de Gainza). L’altre club és de l’any 1939, el club Caballito Juniors.

Museus de Caballito

A Caballito hi ha algun museu més, com el del Che, que en realitat és una botiga d’antiguitats o “mercado de pulgas” que tenen dedicada una paret a retalls i objectes relacionats amb el Revolucionari. Entreu a la botiga i mireu tan tranquils.

Un museu important i interessant és el d’escultures de Luis Perlotti. Luis Perlotti té un gran nombre d’escultures per Buenos Aires, com el grupo de los Andes, a prop del Cementerio de Chacarita. Agendeu-lo el dimecres, que l’entrada és gratuïta.

Els següents que nombrarem, no els hem visitat encara, per això només els nombrem: Museo de la Asociación de Anestesiología, Museo del Hipólito Vieytes- Escuela Superior de Comercio N° 3 DE 7 “Hipólito Vieytes”, Museo del Hospital Durand- Ministerio de Salud- GCBA.

Extra Extra: GRATIS

Si viatges amb pressupot motxiller per Buenos Aires estàs de sort. Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.

Què t’ha semblat aquesta ruta completa per Caballito? No està mal el barri, no? Té cultura, bar, festa i teatres! Parcs i tot d’entreteniment. Què us ha semblat?

Si voleu més info sobre el barri visiteu: Republica de Caballito

Deixa un comentari