Avui et presento la segona part de les rutes històriques de Ponent, la ruta dels romans i dels visigots. La primera entrega vam parlar dels ibers i ara, si seguim la cronologia, sembla lògic continuar pels romans i seguir pels visigots.
Perquè a la província de Lleida hi ha molt més que la Seu Vella, els Pirineus i els arbres florits i perquè si es coneix la història, sempre és més interessant veure “pedres”.
Abans de seguir, vols la Guia de Ponent Volum 01 de Fuet i Mate? És gratuïta! Descarrega-la seguint el següent enllaç.
En aquesta guia hi trobaràs en detall l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues.
Ho dic sempre, però per si és la primera entrada que llegeixes de Fuet i Mate, jo no soc historiadora, però la història m’agrada. Així que aprofito el blog per resumir les meves notes, extretes de llegir llibres i, en aquest cas, també d’escoltar els programes del meravellós A les Portes de Troia.
Per aquesta entrada particular, un dels llibres de referència ha sigut el Catàleg 4: Romans a Ponent del Museu de Lleida. Aquest catàleg està relacionat amb una exposició, d’igual nom, que van fer el 2023. En aquest enllaç trobaràs la versió en anglès, però si la vols en català, a la botiga del Museu de Lleida el trobaràs i t’asseguro que és un llibre ideal i amb molt bona qualitat.
La intenció d’aquestes entrades de rutes històriques és aportar una visió diferent del turisme, aprendre història sobre el territori i practicar el #turismenoguiri . Tant pots fer la ruta completa, com aprofitar el dia que visites un dels destins, per sumar la part històrica.
Què va passar a les terres de Lleida, quan els romans van arribar? I què va passar després de la caiguda de l’imperi romà?
En situació
Per situar-nos temporalment, en el territori, tenim ibers, romans i visigots. Els ibers i els romans van ser contemporanis i així com ho foren el romans amb els visigots. De fet, els ibers i els romans, a vegades van lluitar per la mateixa causa i a vegades van lluitar en contra. El mateix amb els romans i els gots, que es dividirien en ostrogots i visigots, els que arribaran a casa nostra.
Descobreix la ruta dels Ibers de Lleida
Per visitar el territori de Ponent i entendre aquesta part de la història, els punts més rellevants de l’època romana són a Guissona i el seu museu arqueològic amb les ruïnes de Iesso. També a Lleida, al Museu de Lleida hi ha una gran quantitat d’informació i material que ens ajudarà a fer-nos una idea més completa de com vivien els romans de Ponent.
De l’època dels visigots, hem d’anar al museu de Lleida i a Seròs, al jaciment del Bolavar.
Dels ibers i especialment dels ilergets ja n’hem parlat força, tant a la revista gratuïta com a la Ruta dels Ibers de Lleida, per tant, no ho tornarem a fer aquí i anirem directament a la romanització del territori.
Els romans a Ponent
Un resum, molt resumit, dels pas dels romans per les Terres de Ponent, que ens ajudarà a situar-nos temporalment en la ruta d’avui i sobretot a entendre algunes característiques actuals.
L’imperi romà va arribar a terres hispàniques per Tarragona, Tàrraco. Aquesta ciutat era la capital d’Hispània i la ciutat més important. Encara avui, parlar de romans a la península Ibèrica, s’ha de parlar de Tàrraco.
Abans dels romans
A Catalunya, abans dels romans hi havia els ibers i, concretament, a la província de Lleida, hi havia les ilergetes. Aquests estaven repartits en diferents poblats al llarg del territori ponentí. Alguns dels llocs més destacats, avui excavats, són els Vilars d’Arbeca, els Estinclells de Verdú i el Molí d’Espigol a Tornabous.
Els romans van arribar a Catalunya i es van trobar amb els ibers. Aquests últims, tant defensaven els seus interessos com s’aliaven en les guerres internes dels “romans”. Així va ser com durant la Segona Guerra Púnica, 218-201 aC, els ilergetes, liderats per Indíbil i Mandoni, es van aliar amb els cartaginesos. Indíbil va ser mort a la batalla i Mandoni, va ser empresonat i posteriorment, executat.
Els romans van “romanitzar” Catalunya, van crear noves ciutats per afiançar el seu domini i van controlar la vida social, política i religiosa. Els ibers, no van tenir més remei que adaptar-se i romanitzar-se. D’aquesta manera, la cultura ibera va anar desapareixent.
De tota manera guanyar-se la ciutadania romana, no era fàcil. Van haver de passar 100 anys fins que 3 cavallers ibers van ser, oficialment, declarats ciutadans romans.
Els romans de Ponent
A poc a poc, els romans van anar estenen, conquerint noves terres, endinsant-se a la península i imposant el seu control sobre Hispània. Els nous territoris es repartien entre els soldats veterans, a fi que s’hi quedessin a viure. Aquests començaven a construir fortins, alguns dels quals, desprès serien ciutats romanes i d’aquesta manera, l’imperi romà, creixia.
L’altra opció era reaprofitar les ciutats iberes per establir-hi nous territoris romans, com per exemple van fer als peus del turó dels Estinclells de Verdú.
Decadència de l’imperi romà
Els romans arriben a ser un dels imperis més importants de la seva època i de la història. En el moment de màxima esplendor ocupen bona part de l’actual Europa, el Pròxim Orient i el nord d’Àfrica.
Però com sempre, tot gran territori, és fàcil que entri en decadència i per l’imperi romà això va passar a partir del segle III. No hi ha un únic motiu, si no, un conjunt de fets, com per exemple, que com no conquerien nous territoris, no entraven ingressos nous, però per tal de mantenir la roda de l’Estat, es va decir apujar els impostos a la societat. Aquest fet, va ocasionar l’empobriment del poble.
A més a més, Teodosi, havia establert el cristianisme com a religió d’estat, per tant, l’emperador ja no era una figura divina i, per tant, es podia canviar fent “cops d’estat”.
L’opcióper poder controlar l’extens territori i evitar revoltes a les zones més allunyades va ser dividir l’imperi romà en dos, l’imperi d’Occident amb Honori com a emperador i capital a Roma i l’imperi d’Orient, amb Arcadi com emperador i Constantinoble com a capital. A partir d’aquest punt l’imperi romà té dos emperadors, amb aparentment, el mateix poder i la mateixa importància.
Durant el segle IV I V els pobles germànics, un dels que ens interessa a nosaltres, els gots, van travessar les fronteres romanes, empesos pels atacs dels huns. El 410 els visigots veient que l’imperi romà tenia problemes interns, van aprofitar per saquejar Roma. El 455 ho van repetir els Vàndals i posteriorment, el 476 els hèruls. Roma deixava de la ser la ciutat impenetrable i els pobles germànics, s’envalantonaven a entrar dins dels límits de l’imperi romà.
El cabdill Odoacre va enderrocar l’emperador romà de la part occidental de Roma. I a partir d’aquí, el final de l’Imperi Romà d’Occident està cada vegada més pròxim.
Iesso, Guisona
Iesso, l’actual Guissona, va ser un dels indrets escollits per fer una ciutat de nova planta. La seva situació estratègica a les portes dels Pirineus i cap a l’interior de la península la convertia en un lloc de defensa. A més a més, el terreny fèrtil era ideal per al cultiu del cereal que posteriorment s’exportava a Tàrraco i fins i tot a Roma.
La població de Roma era una de les més grans del món conegut, però per si sola no es podia abastir, i per això, les “províncies” romanes eren els graners de la capital de l’imperi. Hispània va esdevenir ràpidament terreny apte pel conreu; cereals, oliveres i vinyes van passar a formar part del nou paisatge local.
A mesura que els romans formaven ciutats, les xarxes viàries milloraven i les comunicacions entre l’interior i el port, eren ampliades.
Iesso va fundar-se a uns 6 km d’un primitiu fortí, del qual es van aprofitar les pedres per a la nova ciutat.
Iesso va anar creixent, sempre seguint la típica forma de ciutat romana. Amb els dos carrers principals, el Decumanus de nord a sud i el Cardo maximus d’est a oest que es tallaven perpendicular i dividien la ciutat en, pràcticament, 4 sectors. El Intervalum era el carrer que anava pel voltant de la muralla, d’una amplada de 5 metres per deixar pas als soldats i als carros.
La ciutat romana de Iesso està habitada fins, possiblement, a principis del segle VIII. Els visigots la van ocupar i posteriorment els musulmans. Al segle XI es va incorporar al comtat d’Urgell i es va fundar a la ciutat medieval de Guissona, que va aprofitar els carreus de l’antiga Iesso per a les noves construccions.
Avui en dia, el jaciment es pot visitar combinant la visita amb el Museu de Guissona. Hi ha tres punts a destacar del jaciment, per un costat la domus romana i per un altre les grans termes, molt ben recuperades. Però també és destacable l’actuació dels visigots, instal·lant una premsa de vi en una de les cases.
Què més visitar a Guissona
La visita al museu i al jaciment és molt interessant i des del telèfon mòbil amb dades, podràs anar escoltant tota la vista guiada.
A la Segarra, també s’ha identificat la fortificació de Puig Castellar de Biosca, dels primers temps de la conquesta romana. Un indret que tinc anotat, per anar a visitar.
Ilerda, Lleida
Fa temps que està en discussió si Iltirda, la capital ibera, estava ubicada on actualment hi ha Lleida. La ciutat en si, existia, perquè s’han trobat monedes amb el seu nom, però encara està sota estudi, ubicar-la. Del que sí que es pot estar segur és que Ilerda, la ciutat romana, sí que es trobava on avui hi ha la capital de Ponent.
La Ilerda romana es va fundar entre finals del II aC i inicis del segle I aC, al turó de la Seu Vella i al seu vessants, limitat pel riu Noguerola, el turó de la Seu Vella i el riu Segre, deixant una ciutat d’unes 23 hectàrees. Durant el segle I, Ilerda va ser una de les ciutats romanes més importants de l’interior del territori, en aquell temps, encara no s’havia fundat Caesaraugusta (Zaragoza) i va aconseguir el seu màxim exponent durant el segle II.
La Ilerda romana era molt més petita que l’actual, el riu Segre feia de límit natural i on avui en dia hi ha l’arc amb Indíbil i Mandoni, era on abans hi havia una de les portes d’accés a la ciutat emmurallada romana. Aquesta era la porta cap a Tàrraco. Per anar als Pirineus, es feia on avui hi ha l’estació de trens. De fet, durant les obres de construcció de l’estació, el 1926, es van trobar restes de la necròpolis romana.
L’altra porta d’accés o sortida a Ilerda estava ubicada a l’actual carrer Sant Antoni i era direcció a Terres de l’Ebre. I la quarta, era per anar a Caesaraugusta, actual Zaragoza i es trobava a prop de l’actual Auditori.
Hauries de Saber:
Saps perquè les rajoles de l’encreuament de Sant Ruf amb Anselm Clavé tenen un color diferent?
Si vols passejar per la Lleida romana, has d’anar pel carrer Major, que en temps romans, ja era el carrer més important, el Decumanus. L’altre carrer romà important, el Cardo, perpendicular al Decamus, gairebé paral·lel a Anselm Clavé.
La muralla passava per l’actual Anselm Clave i si avui en dia passeges per Cardenals Remolins veuràs cartells que indiquen restes romanes i fins i tot, un cartell molt gran que t’explica les termes romanes, les quals, malauradament fa 20 anys que esperen a ser obertes al públic.
En aquest video de la Paeria veuràs una reconstricció.
El fòrum romà, podríem dir que la plaça major, s’ha ubicat a l’actual plaça Sant Joan, malgrat que no està 100% provat. En aquest cas s’ha acceptat aquesta hipòtesis perquè, durant les obres de remodelació de la plaça, es van trobar restes de gran edificis. El fòrum romà de Lleida té una particularitat i és que a Ilerda no era on es trobaven el Cardo i el Decamus.
El turó de la Seu Vella limitava la ciutat i en dificultava el traçat quadricular típic de les ciutats romanes. L’ordenació urbanística d’Ilerda és força particular i de fet, actualment, encara no han pogut definir el mapa de la ciutat romana, només s’han identificat els dos carrers principals, alguns edificis i els seus límits.
A l’actual Paeria s’hi ha ubicat un port fluvial, que sembla indicar que ja era de temps romans. Altres excavacions urbanístiques arqueològiques han posat al descobert habitatges particulars, on destaca la gran domus de l’antic portal de Magdalena amb més de 1200 metres quadrats, 27 habitacions, patis i un atri porticat.
Una de les visites més sorprenents de Lleida és la Domus romana del subsòl de l’Auditori, que data de principis del segle II. L’Arxiu Arqueològic de Lleida organitza visites guiades gratuïtes, alguns diumenges a l’any i els dies de Festa Major. L’activitat es coneix com Diumenges d’Arqueologia i és una de les recomanacions fueteres de Lleida.
Visita Lleida d’una manera diferent
Ilerda es va anar poblant ràpidament i durant l’època imperial romana, va ser nomenada municipium civium Romanorum, quedant inscrita a la tribu Galèrica. Ilerda va tenir l’honor d’empunyar moneda, així que la seca ibera amb el llop ilerget, va donar pas a la nova moneda romana, amb la lloba romana per una cara i l’efígie de Cèsar August, per l’altra. Durant el segle II és quan es va viure el moment de màxima esplendor romana, amb grans construccions i reformes a l’entramat urbà.
Ilerda va començar a quedant obsoleta a mitjans del segle III, sense ser totalment una ciutat fantasma, però el declivi va anar essent part de la realitat romana.
En temps romans, Ilerda era una ciutat d’artesans, amb tallers de ceràmica on es fabricava vaixelles i pels seus voltants, camps de cultius.
El Romeral, Albesa
El Romeral, a Albesa, província de la Noguera, és una d’aquelles visites que et pujaran el currículum no guiri.
El Romeral va ser una casa, una vil·la, de més de 3.000 metres quadrats, una vil·la de luxe, fortificada, amb mosaics per decorar les grans estances i fins i tot s’hi han localitzat uns banys privats de grans dimensions.
La vila del Romeral va tenir activitat des del segle I fins al V. Però va ser a durant els segles II i III que la vil·la es va reformar i ampliar, per tenir funció residencial i productiva. Durant la segona meitat del segle IV va patir una gran reconstrucció i és quan va girar cap al luxe, essent una gran vil·la amb funció residencial, malgrat que les obres no es van acabar mai i la vil·la es va abandonar ordenadament.
Avui en dia s’hi realitzen excavacions i es continua estudiant els diversos estils arquitectònics i usos que van tenir les seves sales.
El símbol del Romeral és el famós cap de medusa del Museu de Lleida. I també al museu hi ha un dels museus recuperats d’aquesta espectacular vil·la romana.
Per visitar el Romeral has de posar-te en contacte amb l’Ajuntament d’Albesa o aprofitar algun dia de portes obertes, com durant les Jornades Europees del Patrimoni. La idea és fer-hi un museu, però ja sabem com van aquests temes a Catalunya.
A la Noguera s’han trobat altres jaciments romans, com per exemple a Camarasa, al Monteró, un jaciment de 18.000 m² amb unes visites privilegiades fins a Lleida.
Corbins
La vil·la romana del Tossal del Moro de Corbins és un d’aquells petits descobriments del Segrià. La vil·la comptava amb la part d’habitatge, la part urbana i la part rústica o industrial, ja que era una explotació agrària, amb magatzems, estables per animals i fins i tot una premsa d’oli. En total s’ha determinat que la superfície ocupada era de 18.000 m².
Generalment els propietaris de la vil·la residien a la ciutat més pròxima, en aquest cas no s’ha pogut determinar si residien a Ilerda o Corbins. En canvi, en la part rústica era la zona destinada pels servents, esclaus i per les tasques agrícoles i ramaderes.
Sembla que el complex tenia tres grans edificis, dos han sigut excavats. Un és el que es va dedicar com a magatzem i estable i l’altra, el torcularium, tenia dues premses per l’elaboració de vi o oli.
Si vols més detalls sobre els punts excavats, pega un cop d’ull a aquest informe.
El 1915 el famós arquitecte Puig i Cadafalch va realitzar un dibuix del monument funerari i la necròpoli del Tossal del Moro. El poc que en queda, està ubicat a la part superior del tossal, als peus dels qual hi ha la vil·la romana.
El jaciment romà de Corbins es pot visitar per lliurement i gratuïtament. El lloc està obert i completat amb cartells indicadors que et van explicant els punts que visites.
Què més visitar a Corbins
En aquest enllaç trobaràs més informació.
Els visigots
Dels visigots catalans no en queda gaire cosa físicament, però un dels jaciments més importants és el Bolavar, a Seròs, al Segrià. Així que aquí tens un altre motiu per visitar Ponent, seguint aquesta ruta dels romans i visigots per les terres de Lleida.
Els visigots són una de les dues divisions dels gots. Els gots són considerats pobles germànics, originaris de la península escandinava, contemporanis amb els romans, que no van patir la romanització.
Per fer-ho curt, cap al segle II dC, els gots vivien bàsicament a la frontera de l’imperi romànic, amb els quals tenien de tant en tant ràtzies. Amb el davallament de l’imperi romànic, els gots es van anar fent més forts i van perdre la por d’entrar al territori romà. A més a més, els uns, un poble originari de Mongòlia, començava la seva expansió, això va fer que gots, i altres pobles seminòmades, travessessin els límits de l’imperi romà.
Els gots es van dividir en els ostrogots, que van cap a l’est i els visigots, que van cap a l’oest. Aquesta branca és la que ens interessa a nosaltres. S’instal·len al sud de la Gàl·lia, part de l’actual França. El 410, aprofitant la debilitat de la part occidental de l’imperi romà, ataquen Roma i saquegen la capital.
Els romans, que veuen com diverses tribus van envaint els seus territoris, per exemple a la península Ibèrica. Els romans decideixen fer un pacte amb els visigots, si els visigots ajuden als romans a Hispània, rebran, a canvi, un territori fix per establir-se. I així és com els visigots formen el regne de Tolosa del 418 al 507.
Però el 507, perden contra els francs, a la batalla de Vouille, i són empesos cap a l’altre costat dels Pirineus. El 416 els visigots arriben a Barcelona i entre el 508 i el 529 estableixen el regne de Barcino. Entre el 259 i el 545 el de Narbona i del 545 al 711, el més important de la seva història, el de Toledo.
En aquest temps, els visigots cobrien el sud de França, bona part de l’Espanya actual i el sud de Portugal. La resta de Portugal i el nord d’Espanya estava ocupat pels sueus. Podríem dir que era una etapa mixta, la població encara era romana, però el govern era dels visigots.
A diferència dels romans, els visigots no van pretendre “visigotitzar” a la societat del moment i en part, per això, avui no hi ha gaire rastre d’aquest passat.
Sota el regnat de Leovigild, del 572 al 586 aconsegueixen controlar tota la península Ibèrica, essent els primers que unifiquen el territori, després d’incorporar el 584 el regne dels sueus.
El 710 mor el rei i es produeix una guerra de succió. Moment que és aprofitat pels musulmans per envair i conquerir la península Ibèrica i començar la nova època, el Andalús, els quals centren la seva capital a Còrdova.
Però de l’època musulmana, en parlarem un altre dia perquè està molt relacionada amb el naixement de Catalunya. Així que aquesta ruta dels visigots i romans no serà l’última entrada històrico-turística de Fuet i Mate per Ponent.
Si vols ampliar el coneixement històric sobre els visigots de Lleida, tens aquesta conferència.
Visigots a Ponent
A Lleida ciutat, els visigots, mantenen les muralles romanes, malgrat que el perímetre urbà es redueix. La ciutat queda sota les classes dirigents i artesans i pels voltants s’hi instal·len els poblats, com el de Bolavar a Seròs.
El poblat del Bolavar es creu que era un conjunt de cases al costat d’una basílica i datat entre el s.IV-VIIII que va ser cremat.
El poblat està protegit, però les vegades que hi he anat, sempre m’he trobat la porta oberta. Passejant pel seu interior trobareu cartells que expliquen el que hi havia i us ajudaran a entendre les pedres que hi queden.
Museu de Lleida
El Museu de Lleida és una altra de les visites obligatòries per fer durant aquesta ruta dels romans i visigots de Lleida. Aquí trobareu l’explicació històrica i restes de materials trobats de totes dues èpoques. I també de l’època dels ibers.
Pel que fa a la part de l’imperi romà, a part de monedes i làpides trobades durant la construcció de l’estació de la ciutat, també podreu veure restes descobertes en altres jaciments, com el d’Albesa i el de Corbins.
El museu de Lleida té entrada gratuïta el primer dimarts de mes
La part dels visigots no està tan completa, però aquí hi podreu trobar el magnífic baptisteri del poblat de Seròs.
Si em vols fer cas, et recomano, primer de tot, fer la visita al Museu de Lleida, ja que d’aquesta manera tindràs al cap la història i podràs ubicar molt millor la resta de destins a visitar.
Quan i com visitar els jaciments de la ruta dels romans i visigots de Lleida
Per visitar els jaciments romans de Lleida s’ha de tenir en compte la particularitat de cada un. Per exemple, Iesso es pot visitar sempre hi quan el Museu de Guissona estigui obert. De tota manera, des del carrer, també es poden veure les ruïnes.
Per la seva part, la domus romana de Lleida, es pot visitar en visites guiades gratuïtes organitzades per l’arxiu arqueològic de la ciutat. Cada mes es pot visitar un indret diferent de Lleida, així que val la pena consultar la seva agenda. Igualment, per les festes Majors de la ciutat, al maig i al setembre, sempre hi ha alguna visita.
Corbins, la vil·la del Tossal del Moro, es pot visitar per lliure i sempre que vulguis, no hi ha cap mena de protecció.
El Romeral, a Albesa, es pot visitar coincidint amb la festa major del poble o durant les Jornades Europees del Patrimoni. El lloc està protegit per una tanca i per fora, no podràs veure gran cosa. Realment és interessant fer la visita guiada amb l’arquitecte en cap del jaciment.
El poblat del Bolavar, a Seròs, dels visigots està tancat i sincerament no sé quan l’obren, posa’t en contacte amb l’ajuntament. Les dues vegades que hi ha passat, m’he trobat la porta oberta, així que aprofitat per entrar-hi i anar llegint els cartells que identifiquen cada àrea.
Més informació sobre els romans i visigots de Lleida
De la mateixa manera que amb els ibers, el Museu de Lleida, també ha fet un vídeo dins dels “10 minuts d’història”, però en aquest cas està dedicat a la romana Pòrcia Nigrina que ens porta a donar un tomb pel Romeral, a Albesa.
Com sempre, si t’interessa algun tema en particular, tant a les biblioteques o per internet trobaràs informació, un exemple és el llibre que t’he comentat al principi dels Romans a Ponent.
Més detalls de Iesso
La ocupación periurbana de la zona norte de la ciudad romana de Iesso (Guissona)
Per aprendre més sobre Ilerda
Aprendre més sobre el Romeral d’Albesa
Arquitectura i hàbitat al territori d’Ilerda: la vil·la del Romeral
Per ampliar la informació sobre Corbins
Vil·la romana del Tossal del Moro
Així que ja ho veus, si el tema dels romans t’interessa, no et faltarà material.
Si t’interessa més el món dels visigots, la informació no és tan abasta, però alguna cosa també t’he trobat:
El Bovalar (Serós, Lleida). ¿Un monasterio productor de pergamino en la Hispania visigoda?
Per completar la teva visita per Ponent
- La ruta dels ibers per Ponent
- 3 rutes per descobrir Ponent per principiants
- La ruta del 1714 per Ponent
- 3 rutes per entorns de natura a Ponent
- Què visitar al Segrià
La segona entrada històrica de Ponent, tot descobrint els romans i els visigots de Ponent, acaba aquí.
Descobreix totes les entrades per Catalunya
Quins jaciments romans i visigots has visitat o quins t’agradaria visitar? Deixa’ns un comentari i així ens dones idees per ampliar la ruta dels romans de Lleida.
