Puerto Madero és un dels barris més adinerats de Buenos Aires. Situat en terreny guanyat al riu de la Plata, té dues zones ben diferenciades: la urbana i la natural. No et perdis cap racó per visitar i llegeix aquesta Ruta completa per Puerto Madero amb tranquil·litat.
Puerto Madero és l’únic barri que parla femení.
Sense cap mena de dubte, voldràs anar a Puerto Madero. No diria que és un barri dels imprescindibles, però surt a totes les guies, així que no els hi portaré la contrària. A Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires, trobaràs la ruta preparada per gaudir de Buenos Aires tot practicant el Turisme No Guiri.
La ruta completa per visitar Puerto Madero, el barri amb més contrastos de Buenos Aires.
En situació
Puerto Madero és un dels barris més chetos de la ciutat, amb gratacels, edificis moderns i un cert aire cosmopolita.
A la vegada, als límits de Puerto Madero hi ha una de les zones naturals més boniques de la ciutat de Buenos Aires, la Reserva Ecológica Costanera Sur que intenta mantenir la seva la part de natural, malgrat la influència lumínica de la ciutat.
Alguns dels restaurants més cars de la ciutat es troben a Puerto Madero, als dics. Però a la vegada, a Puerto Madero també s’hi troba una de les zones chori al paso més completes de la ciutat, a la vora de la costanera.
Els límits del barri de Puerto Madero són el carrer Brasil, l’avinguda Ing. Huergo, Eduardo Madero, Cecilia Grierson i el riu.
Els barris amb els quals limita són La Boca, San Telmo, Monserrat, San Nicolás i Retiro. I per l’altre costat, directament amb el riu de la Plata.
Puerto Madero amb la reserva ecològica formen part de la Comuna 1, juntament Monserrat, Constitución, Retiro, San Nicolás i San Telmo. Veient els noms d’aquests barris, la Comuna 1 serà una de les que més caminaràs.
Breu història per parlar al bar
Buenos Aires va neixer on avui hi ha la Plaza de Mayo, buscant una sortida a l’oceà. Allí on hi ha la Casa Rosada hi havia el Fuerte de San Miguel i anys més tard s’hi va ubicar la Aduana Taylor, perquè el riu passava per on avui hi ha el parc i l’avinguda Colon.
Els vaixells grans, però, havien de quedar-se a Retiro o a la boca del Riachuelo, al barri de La Boca, però això tampoc era garantia, ja que depenia del nivell de l’aigua.
Queda clar, que un dels punts dèbils de la jove ciutat de Buenos Aires era la falta d’un port on els vaixells de gran calat poguessin carregar o descarregar les mercaderies. Així que en temps de l’Aduana Taylor es va construir una passarel·la que entrés al riu per anar a buscar els passatgers i les mercaderies amb barques.
A finals del s.XIX es va decidir buscar una solució a aquest punt i entre totes les opcions en van quedar dues de finalistes; la de l’enginyer Luis A. Huergo que proposava modernitzar el port de La Boca, el del Riachuelo i la del comerciant Eduardo Madero, la proposta del qual era guanyar terreny al riu i apropar la ciutat a les zones més profundes i, per tant, de més fàcil amaratge.
El Congreso de la Nación el 1882, durant la presidència de Julio A. Roca, va aprovar la proposta de Madero, van acceptar fer Puerto Madero.
La idea d’Eduardo Madero era omplir tota la costa del riu des del final del carrer Córdoba fins a la boca del Riachuelo i generar d’aquesta manera una illa artificial de 350 hectàrees separada per dics i dàrsenes. L’objectiu era tenir el port al darrere de la Plaza de Mayo. Aquesta opció va quedar ràpidament obsoleta, ja que els vaixells de càrrega eren cada vegada més grans, així que entre el 1911 i el 1930 es va construir el Puerto Nuevo, utilitzant la idea original de Huergo.
Així va ser com es va construir la part dels dics del barri de Puerto Madero. Com que havia de ser una zona industrial, l’objectiu del qual era carregar i descarregar vaixells, s’hi van instal·lar magatzems per al gra i la zona es va començar a habitar de treballadors de les dàrsenes.
Durant uns 50 anys, Puerto Madero, amb els seus magatzems per a grans i mercaderies va anar quedant abandonats, convertint-se en una de les zones més deteriorades de la ciutat.
El 1989 es va decidir repoblar el barri, construir-hi gratacels i convertir-lo en zona d’oficines. Així fou com el govern de la ciutat va començar el 1991, Plan Estratégico Antiguo Puerto Madero (PEAPM), una proposta d’urbanistes barcelonesos, per reciclar el barri.
Què visitar per Puerto Madero
Puerto Madero és un barri per anar-hi a passejar, així que millor que enganxis un dia de sol, però no de gaire calor.
La majoria de gent es queda passejant per la zona dels dics, amb el famós Puente de la Mujer i poca cosa més, però en aquesta ruta completa per Puerto Madero t’explicarem alguns dels museus i tot el potencial del barri.
Si t’enganxa l’hora de dinar jo et recomano directament anar a la zona de costanera sud, a menjar un chori o si tens molta gana una bondiola amb provoleta.
A la zona dels dics hi ha moltíssims restaurants, la majoria a preus elevats. Si vols una parrilla i no t’apeteix l’etil autèntic, vols una mica més de glamour, la que et recomanaran la majoria d’argentina són el Siga La Vaca i el Rodizio.
El primer és un bufet lliure amb carn de bona qualitat i preus no tan raonables. El Rodizio, que per cert, és brasiler, també té molt bona carn i també és lliure, tot i que aquí et porten la carn a la taula. Els preus són més cars.
Sigui com sigui, tots dos són cars pel que pots arribar a trobar a la ciutat, això sí, et podràs vestir elegant i les fotos del Instagram et quedaran molt bé.
Arribar a Puerto Madero, feia uns anys era una mica complicat, ja que havies d’anar, pràcticament fins a la UBA de Colon i d’allí travessar per una zona de cotxes i no gaire atractiva. Ara, la cosa ha canviat, s’hi pot accedir molt fàcilment gràcies a les faraòniques obres del govern de Macri al Bajo, on des de darrere de la plaça de Mayo es pot anar directament a Puerto Madero. Donant prestigi al barri però també fent-lo més accessible.
Si algú li hagués dit a Macri que passaria amb Puerto Madero, potser no hauria fet aquestes obres per les quals va endeutar el país…, ja que els diumenges, a la zona del Parque de las Mujes, s’omple de gent fent asados i a costanera s’hi posa una fira que atreu gent de tota la ciutat.
Sigui com sigui, passejar per Puerto Madero sempre és agradable, tot i que ja et dic ara, és una altra Buenos Aires. No pots marxar de Buenos Aires, pensant que el que has vist en aquest barri d’alt nivell és Argentina.
Ruta fuetera per Puerto Madero
Com que Puerto Madero és gran i té l’inconvenient que no hi ha metro i pocs autobusos hi ha, si vols recordar tot el barri seguint aquesta Ruta completa per Puerto Madero et tocarà caminar i força. Mig dia i una mica més l’hauràs de dedicar.
Per això, et deixo també la ruta fuetera, amb els 5 punts més destacats del barri:
- Puente de la Mujer
- La Fuente de las Nereidas
- Els vaixells museus
- Chori a Costanera
- Paseo de la Gloria
A continuació trobaràs l’explicació a cada punt i a molts d’altres punts que faran que la teva visita a Puerto Madero sigui diferent de la dels guiris. Com per exemple la Costanera Sur, un espai verd per donar aire a l’urbanita Buenos Aires.
Puente de la Mujer
Un dels emblemes de Puerto Madero i de Buenos Aires és el Puente de la Mujer de l’arquitecte valencià Santiago Calatraba.
Aquest pont segueix l’estil de les construccions de finals i principis de segle XIX. Es va construir totalment a Espanya i després es va munta a peces a l’Argentina. Una vegada més, argentina apostant per Europa en lloc de pel país.
El famós pont representa una parella ballant tango.
La zona on està el pont és als dics. El dic 1 es comunica amb la Dársena Sur, que és la prolongació artificial de la boca del Riachuelo. Aquesta secció i la Dársena Norte són les úniques zones on es duen a terme activitats portuàries. A més a més, a la zona sud hi ha el Casino Flotant de la ciutat.
Tota questa zona és la que concentra la més alta densitat de restaurants del barri, alguns dels quals han reutilitzat els vells edificis que servien per emmagatzemar el gra abans d’enviar-lo arreu per via fluvial i marítima.
La Fuente de las Nereidas
Al final de l’Av. Dr. T. Achaval Rodriguez hi ha la font d’escultora argentina, Lola Mora, la famosa Fuente de las Nereidas.
A Lola li van encarregar la construcció d’una font per posar a la Plaza de Mayo, davant de la catedral.
Hauries de Saber:
La història de la Fuente de las Nereidas és un exemple de karma.
Ja s’ha d’avisar que Lola Mora sempre va ser una artista “polèmica”, bàsicament perquè era dona, sortia amb homes més joves que ella i no tenia problemes en representar el cos nu. És a dir, que si enlloc de Lola s’hagués dit Lolo, seria un artista reconegudíssim.
Lola va esculpir aquesta magnífica font, però és clar, hi havia cossos nus i això davant de la Catedral, no quedava bé. La font de les Nereidas va ser considerada no apta per tal lloc i es va destinar a la zona més aïllada de la ciutat, on els pobres s’anaven a banyar al riu.
La font va quedar allí, marginada, i sense que ningú l’admirés. Coses de la vida, o del karma, amb el temps, aquesta zona es va reconvertir, es va crear Puerto Madero i ara és un dels barris més cars de la ciutat.
Per saber més de Lola Mora, el pare de la qual tenia orígens catalans: Alguns dels escultors argentins que ens han de sonar.
Els vaixells museus
A Buenos Aires hi ha dos museus molt curiosos i tots dos es troben a Puerto Madero. Bé per ser honesta, a Buenos Aires hi ha molts museus curiosos, però dels dos que parlarem avui estan ubicats en un vaixell i de fet el vaixell en sí, és part del museu.
La Fragata Presidente Sarmiento es troba al Dique 3, i va ser el primer vaixell escola d’Argentina, avui reconvertit com a museu. El vaixell va navegar entre el 1899 i el 1939 com a escola per a futurs militars navals.
El Buque Museo Fragata ARA “Presidente Sarmiento” està obert els dijous i divendres de 13.00 a 19.00 i els caps de setmana des de les 10.00h. No hi ha una entrada oficial, però hi ha un “bonus contribució” que no pots evitar pagar. El museu depèn directament de l’armada nacional i aquí trobaràs un contacte per si vols preguntar alguna cosa més.
L’altre vaixell museu és la Corbeta Uruguay que es troba al Dique 4 i que actualment és el més antic de l’Armada Argentina que es manté. Construït a l’Anglaterra va fer el seu primer viatge el 1874, precisament per arribar al país que l’havia comprat.
Buque Museo Corbeta ARA “Uruguay” es pot visitar en els mateixos horaris que la Corbeta Sarmiento. Atenció que fins al novembre del 2023 està tancat per obres de restauració. Consulta la seva pàgina web per saber si han acabat les obres de restauració.
Per finalitzar aquest apart, has de saber que per raons de seguretat, cap dels dos museus s’obre si plou.
Chori a Costanera Sur
La costanera sud és una zona que podria transportar-te de vacances, està allunyat del bullici de la ciutat i la tranquil·litat de la Reserva Ecológica ajuda a sentir-se, gairebé, fora d’una gran metròpolis.
Antigament, aquesta zona de la Costanera va ser guanyada al riu i a poc a poc es va convertir en una àrea de bany pels ciutadans de Buenos Aires.
El Paseo de la Ribera, que és com és deia antigament, va ser un dels màxims exponents de la “belle époque” bonairense, amb la rambla, la pèrgola, el teatre grec i alguns que altres restaurants, el que a Argentina anomenen “confiterias“. Totes les famílies de la ciutat venien a passejar per aquesta zona, els diumenges, per lluir les seves riqueses i per estar a l’última moda.
Després va quedar semi abandonat i actualment és una barreja del seu passat. La majoria de les construccions es mantenen, però tot té un aire de mig abandonat que et fa imaginar perfectament la seva història.
Tens controlats els Monuments més importants de Puerto Madero?
Avui en dia encara hi podem trobar alguns dels monuments més importants del barri, com per exemple el de l’ona, la pèrgola, el monument al guardabosc, entre d’altres. Per Puerto Madero entre la zona de Costanera Sur, concretament Av. Int Hernan M.Giralt i l’avinguda Azucena Villaflor hi ha la gran majoria de monuments del barri.
Osti, ara m’he adonat que Costanera Sur es diu Hernn M.Giralt, manda huevos, que en un barri on la majoria dels carrers tenen noms de dona (i dels únics de Buenos Aires on això passi) encara hi hagi d’haver un dels carrers més rellevants amb nom d’un home…
Paseo de la Gloria
I des de fa poc, el 2014, hi ha també el Paseo de la Gloria amb escultures dels millors esportistes argentins, com el basquetbolista Manu Ginóbili, el tenista Guillermo Vilas o la tenista Gabriela Sabatini. També hi ha la màxima referent de Las Leonas, la jugadora d’hokey sobre herba Luciana Aymar. Totes les escultures són obra de l’escultor Mario Benavidez.
Hauries de Saber:
Una vegada més, em sembla una idea super bona, ja que passejant per aquest indret de Puerto Madero aprens dues coses. La primera és la cultura popular esportiva, és a dir, els noms propis referents a esport del país i la segona és quins són els esports més estimats de l’Argentina. Sorprèn que per exemple hi hagi la boxa, l’hoquei sobre herba de noies o els Pumas, el rugbi per nois, sobretot aquests dos últimes per les familes de classe adinerada, els chetos o Gente Como Uno.
Deixo escrit el “des de fa poc”, del primer paràgraf perquè vegis que aquesta Ruta completa per Puerto Madero és ja històrica, que s’ha escrit fa molt de temps i que cada cert temps l’anem revisant, com ara l’any 2023. On he de dir amb tristesa que la majoria d’escultures estan trencades i fins i tot la de Messi, desapareguda.
Sobre el passeig Azucena Villaflor podem veure el monument a Juan Manuel Fangio amb el seu Flecha de Plata, el famós Mercedes Benz de carrera model W192, tot plegat és una escultura de bronze de 3tn de l’escultor català Joaquim Ros Sabaté.
El fill de Joaquim Ros, també Joaquim Ros Bofarull, va fer 6 escultures de Fangio que estan repartides per tot el món. Si aneu a Montecarlo, Montmeló, Nürburg, Stuttgart just davant del museu de Mercedes, Moza i Buenos Aires us les trobareu.
L’adreça està ratllada perquè al 2023 quan hi vaig anar a refer fotos, no el vaig trobar i després buscant, he vist que l’han traslladat als bosques de Palermo, concretament a Andrés Bello i Int. Bunge, davant del llac. Així que hauré d’anar a fer la foto de la nova ubicació i actualitzar aquesta catalanada a la Guia completa de Buenos Aires i la Ruta Catalana per Buenos Aires.
Reserva Ecològica Costanera Sur
Un dels reductes naturals de Buenos Aires, el trobem a la Reserva Ecològica de Costanera Sur, el que seria la Mitjana de Lleida, però a l’Argentina.
La millor manera de fer baixar el choripan és caminar per la reserva i deixar-te sorprendre per la flora i fauna de la reserva. És curiós com quan mirés cap a la ciutat, envoltat de vegetació veus els gratacels a la vora del barri. Evidentment, aquest és un tema de discòrdia constant a la zona.
La Reserva Ecológica Costanera Sur és l’extensió verda més gran de la ciutat. Aquí respires natura i pots respirar una mica millor recorrent part de les seves 350 hectàrees.
La reserva es pot recórrer per lliure, caminant, corrent o en bicicleta o sumar-te a alguna de les activitats i visites guiades que organitzen. Aquí trobaràs una guia amb consells i els diferents itineraris que pots seguir.
Si t’agrada l’observació d’aus, la Costanera és un dels indrets ideals per fer-ho a la ciutat. Aquí et pots descarregar un check-list dels ocells que pots trobar-te. Et recomano complementar-ho amb la Guia de Observadores que presenta una breu descripció de cadascú i un dibuix per poder-los identificar. És genial!
També tenen preparada una guia per visitar la Costanera de Puerto Madero amb canalla, aquí trobaràs la Guia Didáctica. La veritat que està molt ben treballada i és una manera super xula de gaudir de la natura tota la família, amb canalla o sense.
A més, durant les nits d’estiu de lluna plena pots anar a una visita guiada per dins de la reserva i constatar com pot arribar a molestar la llum dels edificis a la fauna nocturna.
Si vols anar per lliure, l’entrada a la Reserva Natural és lliure i gratuïta i l’accés està obert de dimarts a diumenges de 8.00 a 18.00h d’abril a octubre i fins a les 19.00h la resta de l’any.
Les visites guiades gratuïtes per recórrer la Costanera Sur són els caps de setmana i festius a les 10.30h i a les 15.30 d’abril al 31 d’octubre i durant l’estiu (és a dir de l’1 de novembre al 30 de març) a les 9:30 i a les 16.00h. Només cal que vagis una estona abans a l’entrada, de Brasil on hi ha el centre de visitants.
Si plou o ha plogut molt és fàcil que estigui tancada, per raons de seguretat.
El paseo de la historieta
Puerto Madero, conjuntament amb Monserrat, comparteix el Paseo de la Historieta. Un recorregut per dos barris de la ciutat units per personatges típics del còmic, historieta, argentí. Al llarg del passeig trobarem murals i també escultures dels personatges més rellevants i estimats pels argentins.
Buenos Aires té diversos “paseos” com el de la Historieta, també hi ha el del Tango al Abasto, barri de Balvanera o el de la Gloria. Sincerament, a mi em sembla una iniciativa genial, perquè no només remarques el patrimoni nacional sinó que és una manera superfàcil que els turistes aprenguin una mica de cultura i passin de fer el guiri a practicar el #turismenoguiri.
Personatges importants dels còmics argentins
Generalment el recorregut comença a la Mafalda, al límit entre Monserrat i San Telmo i d’allí vas resseguint la ruta fins a endinsar-te a Puerto Madero on pots acabar visitant el Museo del Humor
A Puerto Madero hi ha Don Nicola, un clàssic entre el 1930 i el 1950, que representava l’italià propietari d’un conventillo amb tots els problemes i malentesos que et podies imaginar. Héctor Torino els representava de manera còmica i així es va convertir un dels referents de l’humor.
Negrazón i Chaveta nascuts el 1971 de la mà de Alberto Cognigni, per representar el típic cordovès de classe baixa que vivien les seves aventures damunt d’una Moto Puma, un clàssic de la industrialització cordovesa de l’època.
Diógenes i el Linyera, un cacique vingut a menys que vagabundejava pels carrers de Buenos Aires amb el seu gos. Seguint la línia de Mafalda, un personatge de tira còmica curta amb frases cèlebres per fer pensar. Per cert, el 2023 es van quedar orfes amb la mort del seu creador uruguayà, Tabaré.
Continuem passejant i ens trobarem amb Langostino i Corina, també de la meitat del segle XX. Langostino, un personatge creat per Eduardo Ferro, és un navegant solitari que té autèntics debats amb el seu vaixell, Corina.
Un altre filòsof argentí de les tires còmiques és Inodoro Pereyra, el gaucho acompanyat del seu gos Mendieta. Els personatges dibuixats per Roberto Fontanarrosa, el 1972. Pereyra reflexiona sobre la vida i juga el paper de gaucho solitari fet a la vida de la Pampa.
L’últim personatge d’aquest singular Paseo de la Historieta és La Jirafa, de Mordillo. El 2012 es va incorporar aquesta particular girafa que sense parlar sap expressar-se com la que més.
La Jirafa està ubicada dins del recinte del Museo del Humor que es troba a la ex Confitería Munich, inaugurada el 1927. El 2023 estava “temporalment” tancat, però tampoc hi havia cap cartell que indiqués la reobertura.
El 2023 els personatges del Paseo de la Historieta que quedaven en la seva posició, feien una mica de pena. Els únics ben conservats són Mafalda i els seus amics, però la resta, estaven força demacrats o ni hi eren. Ara, buscant informació per actualitzar aquesta entrada he vist que els han tret per restaurar-los. Espero que a la pàgina oficial de turisme avisin quan tornen a estar en el seu màxima esplendor. Per què la veritat una pena que els treguin, era un dels passejos més divertits de Buenos Aires i una idea genial per aprendre de la seva cultura.
Museo de Calcos y Escultura Comparada Ernesto de La Cárcova
Ens queda per parlar d’un últim museu que hi ha Puerto Madero, el Museo de Calcos y Escultura Comparada Ernesto de La Cárcova. Aquest museu és el museu més important d’aquesta temàtica d’Amèrica del Sud.
El Museo de Calcos y Escultura Comparada Ernesto de La Cárcova es pot visitar de dimarts a diumenge de 10.00 a 17.00h pagant una bonificació contribució de $200, és a dir, al canvi de 2023, una mica menys d’un euro oficial o mig dòlar, al blue. Els dimecres, l’entrada és gratuïta. Els festius roman tancat.
Els caps de setmana a les 12.00 i a les 16.00h hi ha visites guiades gratuïtes pel públic en general. Hi hauré d’anar. Fan una cosa que m’encanta i és que les visites guiades per a les escoles, quan aquesta és pública és gratuïta i quan és privada, han de pagar! Genial! Per qualsevol dubte, pots consultar la seva pàgina web.
Hauries de Saber per visitar Puerto Madero
El millor dia per visitar Puerto Madero és un dimecres, si vols anar al Museo de los Cálcos, ja que l’entrada és gratuïta. Però bé, que mirant el preu, qualsevol dia es pot pagar. Això sí, evita dilluns i dimarts perquè els museus estan tancats.
Tampoc et recomano visitar Puerto Madero si plou, la majoria d’activitats són a l’aire lliure i no podràs entrar a Costanera Sur.
Si estàs de vacances o si estàs vivint a Buenos Aires, et recomano llegir la RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires. Gratuïta vol dir això, 0 pesos, no “free tour” però després has de deixar una propina. A Buenos Aires la cultura és lliure, accessible i la major part de les vegades gratuïta.
Evidentment, per completar la Ruta completa per Puerto Madero i aprofitar el màxim els teus dies de turisme per Buenos Aires, subscriu-te al blog de #turismenoguiri de Fuet i Mate i rebràs una guia mòbil de Buenos Aires sobre què visitar i com fer-ho de la millor manera.
Ja has visit tot Puerto Madero? Què t’ha semblat aquest barri “cheto” de Buenos Aires? Deixa’ns un comentari amb les teves impressions.
Tota la guia de coses per fer i visitar de Buenos Aires.
PD: Aquesta entrada ha sigut actualitzada al maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. A l’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.
