Ruta completa per Retiro

La ruta més completa per visitar el barri de Retiro, sense secrets. Els llocs que pots visitar i els que has d’evitar passejar. Retiro te dues cares, però amb aquesta ruta completa per Retiro de Fuet i Mate podràs descobrir els imperdibles de Retiro i anar una mica més enllà per practicar el #turismenoguiri.

Tenim 2 secrets per explicar-te i un munt d’informació per compartir.

La plaza San Martín surt a totes les guies turístiques, però Retiro té molt més per explorar, per exemple museus gratuïts i fins i tot un Font de Canaletes. A Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires trobaràs els punts més interessants per visitar Retiro i aquells secrets que no surten a les guies de turisme.

En aquesta entrada de la ruta completa per Retiro trobaràs els millors plans per visitar Retiro, un barri que no et pots perdre.

En situació

Retiro és un barri poc valorat a les guies de turisme i als blogs dels viatgers, sobretot als guiris, als que només han estat de Buenos Aires 3 dies i van d’experts. Per això, des de Fuet i Mate hi hem dedicat moltes hores a recórrer els seus carrers per descobrir tots els seus secrets. Per fer-li justícia, hem preparat aquesta completa guia per Retiro.

Sinceritat fuetera: molta gent us dirà que Retiro és perillós. Sí i no. Una zona de Retiro és perillosa, on s’ha de vigilar les vostres pertinences, però és que a Retiro també és un dels barris on hi ha algunes de les cases més cares de Buenos Aires.

La zona a vigilar és la de l’estació de trens i d’autocars (òmnibus). Fa uns anys ho han renovat tot i ho han posat més bonic, però el fet que al darrere hi hagi una villa, no ajuda gaire a què la zona sigui segura. Eviteu parar-vos, estigueu molt atents i sempre, sempre amb les permanències de valor al damunt. Mai deixeu una motxilla a terra i no tragueu el mòbil.

Al darrere de l’estació d’autocars, comença la Villa 31, un barri de xaboles que et RECOMANO no entrar-hi, sou pell de canó. Res de “vaig veure en un vídeo de Youtube un noi que hi entrava” Si no vols pols, no vagis a l’era!

Retiro forma part de la Comuna 1, juntament amb Constitución, Monserrat, Puerto Madero, San Nicolási  San Telmo.

Retiro està delimitat per l’Avinguda Córdoba, que el separa del barri de San Nicolàs. Uruguay i Montevideo que el limiten amb Recoleta i després ja toca amb el Rio de la Plata.

Breu història per parlar al bar

Resulta que el governador de Buenos Aires, quan Argentina encara era el Río de la Plata, es va construir una casa de camp en aquestes terres allunyades de la ciutat, que va batejar com “El Retiro”. Agustín de Robles Lorenzana, el citat governador, va viure a finals del s.XVII. Quan Lorenzana es va vendre “El Retiro” la zona va quedar per a la compra-venda d’esclaus.

Durant els pròxims anys, la zona va ser escenari de batalles en les dues les invasions angleses amb presència de diverses casernes. Entre les quals hi havia la que va utilitzar San Martín per al seu “Regimiento de Granaderos a Caballo“. Aquesta zona també va ser escenari bèl·lic quan les tropes d’Urquiza, el 1852, van ocupar-les després de la batalla de Caseros.

Durant el 1856, al peu del barranc, es va construir el dipòsit de gas de la Compañía Primitiva de Gas que mitjançant canonades feia arribar el gas per il·luminar els carrers fins a la Plaza de la Victoria, l’actual Plaza de Mayo.

Potser el fet històric que més va canviar la fisonomia de la ciutat de Buenos Aires de mitjan 1800 va ser l’epidèmia de febre groga dels anys ’70. La conseqüència d’aquesta febre va ser que tota la classe alta porteña es desplacés de les seves cases cèntriques de Defensa i Plaza de Mayo, cap al nord. I així barris com Recoleta, Belgrano o Retiro van deixar de ser barris perifèrics per convertir-se en zones de classe aristocràtica.

D’aquesta manera van començar a aparèixer els palaus per la zona nord de la ciutat, a la Plaza San Martín encara hi queden el Palacio Anchorena, que és l’actual Palacio San Martín i el Palacio Paz o Círculo Militar, que és com es coneix avui.

Què visitar per Retiro

Retiro, gairebé només, surt a les guies per dir-te que has de visitar el Palacio Paz. Doncs mira, jo no hi he entrat, perquè el cost de l’entrada és esgarrifós, pels preus que s’acostumen a pagar per la cultura a Buenos Aires. És a dir, té cost de turista. Però tinc una alternativa gratuïta, que pocs turistes coneixen: el Palacio San Martín!

Retiro forma part de Buenos Aires, des de gairebé sempre, però tal com he comentat abans, als inicis de la ciutat estava als afores dels límits urbans. Qui ho hauria de dir, ara és un dels barris del centre!

Per visitar Retiro hi ha opcions per tots els gustos, parcs, arquitectura industrial, palaus, museus i cultura. A poc a poc, en aquesta ruta completa per Retiro, els anirem descobrint tots.

Ruta fuetera per visitar Retiro

Personalment, Retiro és un barri que m’encanta, sempre que vaig a Buenos Aires hi passo, a mirar que tot estigui al seu “lloc” i sempre descobreixo una cosa nova que no m’havia fixat abans!

Si em demanes els imperdibles de Retiro, el què has de visitar tant sí com no, ja saps que amb algun extra fueter, aquesta és la meva recomanació:

• Plaza General San Martín i els seus monuments
• Palacio San Martín
• Museo Nacional de la Inmigración
• Museo de Arte Hispanoamericano Isaac Fernadez Blanco – Sede Palacio Noel
• Plaza Catalunya i la Font de Canaletes

Plaza San Martín

Una de les places més boniques de Buenos Aires és la Plaza San Martín. Una remodelació de Retiro, al 1860, va començar a enjardinar el que seria la Plaza San Martín i el 1862 s’hi va inaugurar una primitiva escultura eqüestre de San Martín. Aquest monument que va ser la primera estàtua eqüestre que hi havia a l’Argentina, fou obra del francès Louis Joseph Daumas.

Hauries de Saber:

La plaza San Martín era la plaça de toros de la ciutat colonial.

Antigament, en època colonial, a l’espai on avui en dia hi ha la plaça San Martín, és on hi havia la plaça de toros, però una ordenança va prohibir les corrides de toros i la plaça es va demolir. Després d’altres modificacions a la plaça, Charles Thays pare i posteriorment Charles Thays fill van transformar-la en el que podem gaudir actualment.

Per mi, la plaça San Martín és una de les més boniques de Buenos Aires, no només per la plaça en sí, sinó també pels edificis que l’envolten.

La plaça San Martín de Retiro és l’exemple de modificació que comentàvem anteriorment a causa de la febre groga; així aparegueren el Edificio de Parques Naturales. Un edifici d’estil neogòtic que data de 1880 i era propietat de la família Haedo i Villar. El Círculo Militar i el Museo de Armas de la Nación que es troben al que va ser el Palacio Paz.

Els Paz eren la família propietària del diari La Prensa, el qual s’editava a la que avui és la Casa de la Cultura, a la Avenida de Mayo. En una època on Buenos Aires mirava a França, arquitectònicament parlant, els Paz van decidir construir un palau en una de les zones més riques de la ciutat. José Camilo Paz, el patriarca, va morir dos anys abans de veure acabada el que seria la residència familiar durant 26 anys.

Monuments de la Plaza San Martín

El monument més important la plaça San Martín és el que dona nom a la plaça, el del Libertador de Argentina, Chile i Perú, el General San Martín. El general que va alliberar Argentina, Chile i Perú de la colònia espanyola, està acompanyat de diversos baixos relleus i figures al·legòriques que representen els moments més importants de la vida del Libertador.

A Retiro hi ha tants monuments que valen la pena explicar que he fet una guia a part.

Descobreix els monuments més importants de Retiro

A la placeta del davant del palau hi ha el Hito nº12 de l’argentinitat que recorda les batalles que hi va haver a la zona durant les invasions angleses.

Una altra escultura meravellosa és l’obra de Louis Henri Cordier, una escultura de 1906 titulada La Duda. Mitjançant el marbre de Carrara es representa aquest estat amb la figura d’un jove i un vell que mediten sobre la lectura de la Bíblia.

Als peus del barranc hi ha la Plaza de la Fuerza Áerea Argentina i el Monumento a los Caídos en Malvinas, la guerra que va enfrontar a Argentina i a Anglaterra, el 1982, per la sobirania de l’illa. El monument té gravats els noms de 649 soldats que van perdre la vida en aquesta guerra i també hi ha present la Flama en record al Soldat Desconegut.

Que davant del monument als caiguts en una guerra contra Anglaterra, s’alci un monument que Anglaterra va regalar a Argentina. La “torre de los ingleses” és el regal que Anglaterra va fer a Argentina per celebrar el centenari de la Revolución.

Al costat d’aquesta plaça, tocant a l’Av. del Libertador, hi ha la Torre Pirelli i davant, el monument a Leandro N.Alem, un polític de la dècada de 1870 i fundador del partit “Unión Cívica Radical”. El monument, de bronze, representa al polític animant als seus seguidors, el poble argentí i un grup de joves.

Palacio San Martín

A la plaça San Martín ens hi espera una de les sorpreses de Buenos Aires. El Palacio San Martín data de principis del s.XX i fou dissenyat per l’arquitecte Alejandro Cristhofersen, com moltes altres edificacions de la Ciutat d’inicis del 1900. El palau va ser la casa residencial de la família Anchorena fins a la dècada dels 30.

Aquest palau és un dels secrets de Buenos Aires, per un costat, perquè fan visites guiades gratuïtes de les quals poques guies se’n fa ressò i per l’altre perquè al seu interior hi ha un tros del mur de Berlín, autèntic! Un regal del govern alemany a la ciutat de Buenos Aires.

Dins del Palacio San Martín podràs veure un tros del mur de Berlín.

El Palacio San Martín es pot visitar gratuïtament, però s’ha de trucar perquè segons l’activitat que tinguin, poden cancel·lar les visites guiades.

Museo Nacional de la Inmigración

El Hotel de los Immigrantes, que actualment és el Museo Nacional de la Inmigración, es va inaugurar el 1911 per acollir la gran onada d’immigració europea que arribava a la ciutat, principalment italians i espanyols però també francesos, russos, centreeuropeus i alemanys, entre altres.

El Museo Nacional de la Inmigració és d’entrada gratuïta.

Si t’agrada practicar el Turisme No Guiri et recomano visitar aquest museu perquè és una altra manera de conèixer la història de l’Argentina i sobretot d’entendre la Buenos Aires que està visitant avui en dia.

També és la seu de la Dirección Nacional de Immigranciones. Anoteu bé aquesta direcció: Avenida Artántida Argetina, 1355, ja que qualsevol tràmit d’immigracions que hàgiu de fer és on haureu d’anar i si us envien un paquet i no esteu a casa, també l’haureu d’anar a buscar aquí.

El Museo de la Inmigración y Museo de Arte Contemporáneo de la MUNTREF (Universidad Tres de Febrero) està obert de dimarts a diumenges de 11.00 a 18.00h i l’entrada és gratuïta. Et deixo l’enllaç a la pàgina web perquè reconfirmis els horaris i si el cost canvia.

Museo de Arte Hispanoamericano Isaac Fernadez Blanco – Sede Palacio Noel

L’altre museu que et recomano visitar a Retiro, tot i que encara en queda algun més a la llista, i en parlarem més endavant és el Museo de Arte Hispanoamericano.

Aquest és d’aquells museus que et dic que són un 2×1 perquè a part de veure la col·lecció, en aquest cas art procedent d’una col·lecció privada d’art colonial, pots veure com era un palau per dins i sobretot gaudir de la pau del seu jardí.

Al jardí s’hi pot accedir gratuïtament, però l’entrada al museu té cost, tot i que el cost és ridícul i si vols fer-ho molt bé, pots anar-hi els dimecres que té entrada gratuïta.

Hauries de Saber

El jardí del Palacio Noel és un oasis de pau

La seva extensa col·lecció d’art hispanoamericà de finals del segle XIX és una de les més completes d’Argentina. Si més no, la visita de la façana no ens deixarà indiferents. El museu era l’antic Palacio Noel i és dels pocs que mantenen l’arquitectura colonial, malgrat esser “més” nou. Això és perquè el propietari i arquitecte Martín Noel va voler mantenir l’esperit de les tradicions espanyoles, en lloc de mirar a França com feien la majoria dels seus companys de classe burgesa. L’edifici data de 1920.

No et confonguis, ja que a Buenos Aires hi ha dos museus que es diuen semblant, però un és la Casa Fernández Blanco, amb una col·lecció de nines antiga i altres objectes de la família, i també passejar per la casa.

L’altre és el Palacio Noel, del qual et parlem en aquesta entrada. En aquest hi veuràs art colonial del segle XVI al XVIII i la Casa col·leccions d’art de finals del segle XIX, principis del XX.

El Museo de Arte Hispanoamerican està tancat els dimarts. La resta de dies laborables obra de 11.00 a 19.00 i els caps de setmana i festius fins a les 20.00. L’entrada, al 2023, per a no residents és de $2.000 i per residents de $500. Els dimecres és gratuït.

A la web oficial

La Plaza Cataluña i la Font de Canaletes

Pels catalans i especialment pels culers, el diamant del barri de Retiro és la petita Plaça de Cataluña i la rèplica de la Font de Canaletes que la ciutat de Barcelona va donar a Buenos Aires.

En una placeta, al carrer Arroyo s’hi alcen les quatre barres catalanes sobre una paret del fons de la plaça, dominada per la Font de Canaletes. Des de fa uns anys, també hi ha l’escultura del President Lluís Companys que els socis del Casal de Catalunya van regalar a la ciutat de Buenos Aires.

Això sí que no surt a gaires guies, eh? Si no ens segueixes per Instagram, segurament poca gent te n’havia parlat d’aquesta petita joia.

Hauries de Saber:

La ruta catalana per Buenos Aires de Fuet i Mate

Confesso que la font, el 2023, estava en força mal estat i les aixetes, al ser de coure, ja han desaparegut totes. De tota manera, bé val la pena travessar la 9 de julio per anar a descobrir aquesta plaça i després ja pots tirar cap a Recoleta, tot passant per Avenida Alvear.

Edificio Kavanagh

El que sí que surt a moltes guies i estic seguríssima que els “free tours” us comentaran és la llegenda que envolta el Palacio San Martín i l’edifici Kavanagh.

L’edifici Kavanagh va ser, al seu moment, els gratacels més alt d’Amèrica Llatina i l’estructura més gran de formigó armat del món, el 1936.

Quina és la llegenda que envolta aquest edifici?

Té relació amb el Palacio San Martín i una història d’amor. El fill dels Anchorena es va enamorar de la filla del Kavanagh, però resulta que la senyora Anchorena no va acceptar aquesta unió. Com a represàlia, els Kavanagh van construir aquest espectacular gratacel (per la seva època) per tapar la vista que hi havia des de la residència dels Anchorena a la Basílica del Santísimo Sacramento.

Basílica del Santísimo Sacramento

Al carrer San Martin 1305 hi ha la Basílica del Santísimo Sacramento, l’església de la llegenda. Mercedes Castellanos de Anchorena, la mateixa que era propietària del Palacio San Martín, va manar construir i va donar a la congregació dels pares sacramentaris a canvi de ser enterrada al seu interior.

La primera pedra va ser col·locada un 25 de març del 1908 i la seva construcció va finalitzar el 1915. La visita a l’interior de la basílica, consagrada el 1916, és realment recomanable.

L’església data de l’època d’esplendor de la ciutat, quan les famílies benestants eren mecenes d’obres religioses. En aquest cas fou Mercedes Castellanos de Anchorena, la propietària, entre altres, del Palacio Anchorena, l’actual Palacio San Martín i fou construïda pels arquitectes francesos Alfred Coulomb i Louis Pierre Léopard Chauvet.

Mercedes podia veure l’església, a la qual volia ser enterrada, des del seu palau. Mentre Mercedes estava a París freqüentava l’església del Santíssim Sagrament i per això quan va tornar a casa seva va voler construir-ne una allí.

L’església té cinc torres, tres al davant i dues a l’absis amb tres naus al seu interior, d’estil neogòtic. La torre central té 50 metres d’altura. El grup escultòric, de marbre de Carrara, està dedicat a Pedro Juliàn Eymard, el fundador de l’ordre dels pares sacramentaris.

L’interior de l’església està decorat amb obres d’art i materials portats d’Europa, com per exemple el terra d’Alemanya, els bancs, el cor, els vuit confessionaris, púlpit i les portes de fusta de Bèlgica i els marbres i les llums d’Itàlia.

L’orgue té 4983 tubs sonors i va ser fabricat a París per la firma Cavaillé-Coll-Mutin, essent l’orgue més gran que l’empresa ha instal·lat fora de França. La Custodia, allí on es posa l’òstia després de ser consagrada, és d’or i plata i va ser realitzada, també, a París. En total té més de 3 metres d’alt i està decorada amb 9 caps d’àngels de plata, la Verge Maria i Sant Josep i rematada amb una creu.

Mercedes de Anchorena, anomenada Condesa Pontificada pel Vaticà, està enterrada a la cripta de l’església, a quatre metres sota el nivell del carrer. La resta de la família Anchorena descansa al Cementerio de Recoleta.

Les estacions de trens de Retiro

Si travessem l’avinguda del Libertador arribarem a l’estació de trens de Retiro i una mica més enllà hi ha l’estació d’omnibus, d’autocars.

L’estació de trens va ser una de les més grans del món en el temps de la seva inauguració, el 1915. L’edifici és d’estil francès, dissenyat per arquitectes britànics i la construcció de l’estructura d’acer es va realitzar a Liverpool i ajuntar a Argentina.

El 1997 va ser declarat Monumento Nacional, ja que durant molts anys va ser considerat com l’exemple més important d’enginyeria estructural a Sud Amèrica. Per això en fem una menció a part en aquesta ruta completa per Retiro.

Hauries de Saber:

A Retiro hi ha un Tòtem autèntic del Canadà.

A la plaça Canadà trobareu aquest monument, símbol dels Kwakrut.

L’altra estació de trens és l’estació Belgrano i la tercera, l’estació San Martín. És cert que “al carrer” de les tres se’n diu directament “Retiro”. Però bé valen totes tres una visita, per gaudir de la seva arquitectura industrial.

Museo Nacional del Ferrocarril

Buenos Aires és una ciutat de museus i el millor de tot és que molts d’ells són gratuïts. Retiro no podia ser una excepció.

A Retiro hi ha un dels museus que farà les delícies dels més petits i també dels grans de la família, el Museo Nacional Ferroviario Raúl Scalabrini Ortiz. Una alternativa molt bona pels dies de pluja o de molta calor, ja que la seva entrada és gratuïta.

El museu està ubicat en una zona excepcional, utilitzant antics magatzems ferroviaris. La col·lecció és força completa. Després que et donin el teu bitllet de tren, pots passejar per dins veient mobiliari de les oficines, antics objectes com telègrafs i telèfons i altres instruments relacionats al món del “cavall de ferro” així com locomotores.

Museo Nacional Ferroviario “Raúl Scalabrini Ortiz” està obert de dilluns a diumenge de 10.00 a 20.00 i l’entrada és gratuïta. Et deixo l’enllaç a la web i al seu Instagram, perquè si t’ho muntes bé, pots demanar una visita guiada, també gratuïta.

Catedral de Maron

Ara ens comencem a posar fins amb la guia completa per Retiro, una guia per experts i per gent que li agrada practicar el #turismenoguiri.

L’església catòlica maronita d’Argentina es troba al barri de Retiro, a Paraguay 848 i data del 2001. L’estil arquitectònic segueix el dels edificis religiosos del Líban, fins al punt que les pedres van ser portades directament, amb vaixell, de la Vall Santa de Kadisha i va ser construïda a semblança del Convent de San Antoni del Líban. Per a la seva construcció van formar un equip de 7 constructors del Líban i un arquitecte i un enginyer d’Argentina.

La portalada principal està emmarcada per un arc de mig punt, l’església és d’una sola nau i l’altar va ser construït amb pedres de diferents pedreres del Líban, en un intent de representar a tot el país. A l’entrada hi ha una petita capella a Sant Charvel, el sant més estimat pels maronites.

La comunitat libanesa de l’Argentina és la segona més gran del món, després de la del Brasil. De fet, hi ha més libanesos vivint fora del Líban, que al seu propi país. El Líban està format per cristians maronites, musulmans, chiíes i suníes, majoritàriament, tots ells amb representació al govern estatal.

A l’Argentina van arribar tant els musulmans, instal·lats al barri de la Floresta, com cristians, els quals tenen la seva catedral a Retiro, a pocs carrers de 9 de Julio.

Els primers immigrants libanesos a l’Argentina van arribar amb les primeres onades d’immigrants al país, a finals del segle XIX. La majoria d’ells eren cristians que fugien de la persecució que patien a la seva Patria per part de l’imperi otomà.

La segona gran tanda de libanesos eren, majoritàriament, musulmans i van arribar a l’Argentina entre el 1920 i el 1945, desfavorits pels francesos en post dels cristians.

Els libanesos, si bé molts d’ells es van quedar a Buenos Aires, van ser una de les col·lectivitats que més s’ha expandit per l’Argentina formant grans grups a La Rioja, Catamarca i Tucuman, principalment.

Basilica Nuestra Señora del Socorro

assejant pels carrers estrets que uneixen Retiro i San Nicolàs et trobes joies com la Basilica Nuestra Señora del Socorro. El primer que et cridarà l’atenció d’aquesta església és l’escultura de la Passió.

La història d’aquesta església és remunta a l’època colonial, quan l’espanyol Alejandro del Valle, va donar els terrenys per la construcció d’una església, amb la condició que fos a Nuestra Señora del Socorro.

Com ja he comentat diverses vegades en aquesta entrada, Retiro era als afores de la ciutat. Així que la gent que vivia fora de la ciutat colònia va acollir aquesta parròquia com la seva nova casa espiritual i fins i tot va ser declarada viceparroquia de la Catedral. El 1783 va ser declarada parròquia, així tots els habitants d’aquella zona podien acudir cada diumenge a missa.

La història més recent

Ben a prop d’allí hi ha la Plaza Embajada Israel que ha passat a la història de la ciutat per ser un dels llocs on es va produir un atemptat el 1994. Avui, al lloc on hi havia l’Ambaixada, ha fet una plaça homenatge a les víctimes.

Argentina i en particular Buenos Aires, encara té avui en dia molt present els atemptats a la comunitat jueva. Els atemptats a la AMIA i a l’Ambaixada d’Israel, que estava ubicada a Retiro.

El 1994 es van dur a terme atemptats a la comunitat jueva, que va deixar unes 85 víctimes mortals i més de 300 persones ferides. El tema no ha sigut mai aclarit i si et dic la veritat, ha estat sempre cobert d’una tela fosca.

Si vols saber una mica més d’aquest tema, però de manera de serie, pots veure: Iosi, el espía arrepentido

Els rascacels de Retiro

A Retiro hi ha una zona dedicada als negocis que avui llueix molt, però no fa tant temps enrera era senzillament per on passava al riu. El que actualment es coneix com a Catalinas Norte, és un conjunt de gratacels dedicats, la majoria, a oficines que va nàixer mitjans del segle XX.

L’arquitectura ha canviat molt en el temps i Buenos Aires encara en podem seguir el rastre. L’edifici més alt en època colonial era el Cabildo i els anomenats “Altos” que encara avui trobem al carrer Defensa. El 1894 es va començar a construir la Avenida de Mayo i amb ella els nous edificis, entre els quals destaca el Barolo.

10 anys més tard es va construir el nou edifici més alt de Buenos Aires, en aquest cas, ens quedem a Retiro, on tenim el Kavanagh, a la Plaza San Martín. I i a finals del segle XX comencen a aparèixer els nous edificis de Catalinas, com la Torre IBM el 1978.

Abans de res, per aquí hi passava el riu, que arribava fins a l’actual avinguda N.Alem. La construcció de l’estació de Retiro, al costat del port, fa evident la necessitat de tenir un moll comercial, entre l’estranger i l’Argentina. El nom de Catalinas li ve pel convent de Santa Catalina de Siena, que estava molt a prop. El 1872 l’empresari Francisco Seeber va fundar la societat Catalinas Warehouse and Mole Company que funcionaria com a moll de càrrega i descàrrega i duana.

Amb el temps, la zona va quedar petita i es va crear el nou barri de Puerto Madero. Cap al 1945, Catalinas Warehouse va vendre els seus edificis i la zona va quedar, pràcticament, abandonada. No va ser fins al 1960 que el Congreso de la Nación va autoritzar a la municipalitat de la ciutat la compra dels terrenys de l’antic moll. El govern va partir en lots el nou terreny i els va vendre.

L’edifici Alas va ser un dels primers a construir-se, una torre de formigó a la vista amb petites finestres que contrasta amb alguns dels més nous com el del BBVA, un edifici que el 2017 va guanyar el premi a la sostenibilitat.

L’altre edifici primerenc és la seu de l’hotel Sheraton, el 1972, un any més tard s’inaugurava la Torre Conurban, el 1974 la Torre Carlos Pellegrini i 1975 la Catalinas Norte.

Per damunt de la 9 de julio

Ha arribat el moment de travessar la 9 de Julio, l’avinguda més ampla de la ciutat i desviant-nos el just, arribarem a la Plaza Libertad. Si ens agafa l’hora de dinar, podem anar a la clàssica pizzeria El Cuartito i fer un parell de talls de pizza amb fainà.

En sortir podem arribar-nos als límits del barri, on a la cantonada de Córdoba i Libertad s’hi aixeca el Teatro Nacional Cervantes on al seu interior podem visitar, gratuïtament, el petit museu del teatre.

El pròxim pas és caminar per 9 de Julio direcció a la Plaza Carlos Pellegrini, presidida pel monument al qui fou president de la República Argentina i que dona nom a la plaça. Aquí hi ha l’ambaixada de Brazil i la de França, totes dues recuperen palaus de 1900. L’embaixada de França, el Palacio Ortiz Basualdo, es pot visitar interiorment durant la setmana de França a Argentina.

Per més detalls del palaus us recomanem l’entrada on parlem de l’Avenida Alvear.

En aquesta plaça hi comença l’avinguda Alvear, l’avinguda per la qual molts porteños us diran que Buenos Aires és la París de Sud Amèrica.

La City de Retiro

La zona entre la plaça San Martín fins a l’avinguda Cordoba també forma part del barri de Retiro. Tots aquests carrers, que després s’endinsen al barri de San Nicolàs, formen el que es coneix com “la City”, la zona financera de la capital del país.

Per aquí trobaràs edificis majestuosos, com els antics magatzems Harrod’s, que són l’única sucursal de la famosa empresa anglesa, fora del país. Tot i que s’ha de dir que fa molts anys que estan tancades.

El que sí que han obert al públic, però reciclant el seu ús, són les antigues cotxeres presidencials, que avui és un pati gastronòmic: Mercado de los Carruajes (al meu estil, massa instagramero). El mercat està a Av.Leandro N.Alem, al número 852 i té repartits més de 40 locals, entre els seus 4000 metres quadrats. El lloc està obert tots els dies de la setmana a partir de les 8.30 del matí. De diumenge a dimecres tanquen a les 22.00 i la resta de dies, a les 24.00h.

L’edifici del Mercado de los Carruajes data del segle XIX i va ser obra de l’arquitecte Emilio Agrelo. L’edifici, de totxos, fa conjunt amb l’antiga Usina elèctrica, de la Compañía Ítalo Argentina de Electricidad, del passatge lateral de Tres Sargentos.

El Tres Sargentos era la zona de prostitució durant l’època que el port estava a Retiro, ja que és on arribaven els mariners.

Un lloc que si vius a Buenos Aires, has de posar, definitivament, a la teva agenda és el Centre Cultural Coreà. La seva agenda és espectacular per dues coses: les activitats i que gairebé tot és gratuït. Si estàs de turisme i tens temps, sempre és interessant entrar-hi i aprendre sobre aquesta cultura que cada vegada està més de moda.

Hauries de Saber:

Els millors restaurants coreans de Buenos Aires estan al barri de Parque Chacabuco a Corea Town

Fins i tot, si tens pensat visitar Corea, o t’agrada el país o senzillament vols aprendre’n més, visita la seva pàgina web perquè tenen moltíssima informació i si els escrius, sempre et contesten de manera molt educada. És una cultura excepcional i un plaer parlar amb ells.

El carrer Florida, fins a la seva intersecció amb l’avinguda Córdoba, forma part del barri del Retiro. A l’altura del 1005, hi ha el Marriot Plaza Hotel, inaugurat el 1908, al nivell dels més importants d’Europa i Estats Units.

Per acabar, ens queda el Museo de la Informática, un museu que encara no he visitat, perquè sempre el trobo tancat. Em sembla que s’ha de trucar i que has de visitar-lo amb grup. En fi, per si t’interessa, aquesta és la direcció: Marcelo T. de Alvear 738 PB.

Bars Imprescindibles de Retiro

Retiro té molts racons per anar descobrint i molts bars per degustar. La veritat és que és difícil mantenir el ritme de bars actualitzat i menys ara que ja no visc a Buenos Aires, però sigui com sigui, hi ha bars que són molt recomanables.

Hi ha tres bars dels anomenats Bares Notables que són destacables. Un és el Bar o Bar o Barbaro una autèntica joia en un racó amagat, el carrorenet 3 Sargentos. Aquest bar va ser fundat el 1969.

En aquest carreronet, el 3 sargentos, davant de la usian és l’escena de 9 Reinas que roben a Darín.

El Barobar és el bar de tarde, de cervesa i xarrades amb els amics. De fet, et cridarà l’atenció la bota de vi que tenen a l’entrada plena de cacahuets. Atenció que a Buenos Aires els has de demanar com a “maní”.

L’altre bar notable del barri de Retiro, a Buenos Aires, és el Florida Garden, a Florida 899. Aquest és un bar més senyorial, on els cambrers porten camisa i l’aire és més aristocràtic. Un autèntic bar dels de ciutat gran, amb el logo a les tasses de cafè i la barra de cocktails separada.

La Confiteria Saint Moritz també és un dels bars exemples de Buenos Aires, aquí Borges hi va passar llargues tardes. Avui en dia, tu també les hi pots passar amb la seva companyia, darrere de la barra tenen per prestar-te la col·lecció completa d’un dels escriptors més famosos de Buenos Aires.

A Florida, al 1003, ens trobem amb el Plaza Café i a dins de l’estació de Retiro el Bar Retiro una joia que mantenia l’aire de principis de s.XX.

Hauries de Saber per visitar Retiro

Retiro és un barri que pots visitar qualsevol dia de la setmana, però si vols gaudir  dels museus, aprofita el dimecres, que així podràs visitar els més rellevants de manera gratuïta.

Tot i que ja t’he comentat que alguns són gratuïts sempre, però si la paraula gratis t’agrada molt, com a mi, estàs al lloc correcte. Fuet i Mate he anar fent una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.