Hi ha diverses diferències entre Argentina i Catalunya i moltes d’elles es veuen a simple visita. Com per exemple, que parlen cantant o que utilitzen paraules diferets, però n’hi ha d’altres, que no te les esperes, que les descobreixes quan portes un temps fent vida normal.

Tot el que m’agradaria haver sapigut abans de viure a l’Argentina: Guia “Hauries de Saber“.

A Fuet i Mate ja hem parlat moltes vegades de diferències sobre els dos països, tant lingüístiques com culturals però volem fer aquí un recopilatori de les 11 més bàsiques i boges a la vegada.

1 – L’idioma no és castellà

La diferència més bàsica de totes entre l’Argentina i Catalunya: l’idioma. Tot i que ho sembli, no parlem el mateix. Només posar un peu a l’Argentina i preguntar: “Disculpa, donde puedo coger el autobus?”. Ja l’hauràs liat. Coger a l’Argentina és follar i a l’autobus se li diu colectivo.

Si parlem de transport públic has de saber que el metro és el subte i que els autocars són omnibus.

Tranquil·litat, el vostre accent espanyol agrada tant a l’Argentina com el dulce de leche, així que ja teniu mitja feina feta.

A més, has de saber que encara que dormis en un hostel, el lloc donde “coger”, no serà un problema ja que a Buenos Aires tenen Telos, és a dir “Albergues temporales”.

A Cogiendo i altres coses t’expliquem tot el que has de saber per no posar la pota lligant a l’Argentina.

2 – Saludar-te amb un petó

A Buenos Aires la gent es saluda amb un únic petó, tant si ets nois com si ets noies. I no hi ha només aquesta diferència entre l’Argentina i Catalunya, si no que també t’hauràs de saludar amb el petó cada dia de la teva vida laboral amb els teus compants.

A més, si vens d’Espanya ets gallego. No cal que discuteixis més. És així i punt.

Les quatre coses bàsiques que Hauries de saber per sobreviure a Buenos Aires.

3 – Moure’t en un restaurant

Llegir una carta d’un restaurant no és tan fàcil com et pots pensar, ja que a l’Argentina mengen amb un altre idioma. De postre et poden oferir “Frutillas con crema” i no estan parlant d’un munt de fruites petitetes, si no que només et portaran maduixes amb nata. O si vols una altra fruita, també has de saber que és un durazno o un damasco.

A més a més, els plats també són força diferents, les pizzes són diferents, les pastes també i sobretot les empanades. També tenen paraules com milanesa o napolitana o pascualina o polenta. Si vols saber que has de menjar a Buenos Aires, hem preparat una extensa carta traduïda per a tu.

Tampoc els beures són una part fàcil de la carta. Las gaseosas és tot allò que porta gas, és a dir els nostres refrescos. I els juguitos, poden tenir trampa ja que hi ha els famosos i oblidats polvos Tang. Això sí, molts bars manolos t’ofereixen “licuados de fruta” molt bons, con agua o con leche.

Fins i tot el cafè és diferent. Si vols un cafè sol has de demanar un cafè chico o un expreso chico i sempre ve acompanyat d’una galeta i un vaset d’aigua amb gas o sense.

I si el cafè aigualit et fa anar al bany, enrecorda’t que no podràs tirar els papers a la tassa, els has de tirar en una paperera que hi ha al costat.

Una cosa que no t’esperes és que als Bars Manolos, els cambrers portin americana i corbatí i fins i tot que els bars típics de tota la vida els hi hagin donat un aire d’importància i reconvertit en Bares Notables.

Vols coneixer els Bares Notables que no surten a les guies?

4 – Quan vius a un pis

Quan ja portes uns dies instal·lat a Buenos Aires, arriba el moment de buscar pis. Aquí, per llogar un pis a preu d’argentí, necessitaràs un abal. Però no un abal bancari, nooooo, necessitaràs un abal d’una propietat que tingui una altra persona. I moltes vegades, aquesta persona ha de ser un propietari directe.

Fins i tot anar a comprar al super serà una aventura. La llet no ve amb tetrabick, els iogurts els pots comprar sueltos, les botelles de cervesa són retornables o te les cobraran, els diumenges estan oberts. I si no tens ganes d’anar al super, pots baixar al chino. Si vas al kiosko no compraràs diaris i a la carnisseria no venen embotits. El món de les botigues a l’Argentina és extens, per això li hem fet una entrada a part.

El que mola molt són els bidets ja que tenen un xorro just al mig del bidet que dispara cap a dalt. Seria la versió varata dels banys japonesos.

Però les dues coses pitjors per mi és que és difícil que un pis tingui rentadora i no tenen rodex. Viure en un pis a l’Argentina és una experiència particular.

5 – Condueixen fatal

Són un perill conduint! Aquí els intermitents pràcticament no existeixen, a les rotondes té prioritat el que entra davant del que gira, als encreuament guanya el més fort, etc.

Si ets un vianant, oblida’t que exisiteixes. Ningú et veurà, per molt que estiguis parat al pas de vianants. Un cotxe es capaç de fer-te llums perquè, tot i que estàs travessant el carrer pel pas de vianants, faràs que ell hagi d’aminorar la velocitat. Atenció que no et dic que el facis frenar, eh?

6 – No només parlen argentí

Molts argentins no saben que a Espanya hi ha quatre idiomes oficials: el castellà, el gallec, el vasc i el català. Per ser justos, molts espanyols, sembla que tampoc ho saben.

A l’Argentina només tenen un idioma oficial, el castellà però el que no us espereu és que tinguin un idioma propi: el lunfardo. Aquest idioma és un barreja de diferents dialectes però avui en dia l’utilitzen barrejat amb l’argentí. Feca, guita, bulín, morfar, quilombo són algunes de les paraules que més sentireu.

7 – El seu esport nacional és el menys practicat

Algú diria que l’esport nacional de l’Argentina és el futbol però no podria estar més equivocat. L’esport nacional és juga sobre un cavall. Si amb aquesta pista heu pensat que és el polo, no podeu estar més equivocats, bé, una mica menys que abans. A l’esport nacional s’encistella. Para, no ho diguis en veu alta, no és el bàsquet, des de quan el bàsquet es juga amb cavalls?

L’esport nacional és el PATO, un esport de dos equips, muntats a cavalls que han de posar el “pato” a la canasta contraria.

Aquesta ja seria la diferència principal amb Catalunya, l’esport nacional de l’Argentina, no existeix al nostre país. Però si parlem d’esports tenim algunes diferències més, com que per exemple, les nenes de classe alta juguen al hockey sobre herba i els nois de classe alta al rugby. Això si, el futbol mou el món argentí, menys quan hi ha Mundial, que llavors el món es para per veure la selecció.

8 – El Nadal és a l’estiu

Evidentment, si estan a l’hemisferi sud, l’estiu és al desembre i al gener i per tant el Nadal cau amb pantalons curts. Però el més curiós és que tenen les decoracions d’hivern, visca la globalització.

De fet, l’última nit de l’any no saps si és Sant Joan o Cap d’any, ja que a les 12 de la nit, enlloc dels 12 grans de raïm o de menjar llenties, tiren petardos.

9 – Menos el día del arquero

Nosaltres tenim el dia de la mare, del pare, de la dona i algun altre més però relativament poc importants. A l’Argentina tenen un dia per a cada professió, menys la del arquero i per a cada cosa.

A l’Argentina celebren el dia de la secretaria o el dels professors que en realitat se’ls diu mestres, perquè professor és el d’universitat. Hi ha el dia del nen, on els nens reben regals i fins i tot el dia del padrí (del abuelo, no de la abuela…). Evidentment, tenen el dia del pare on totes les publicitats són d’objectes electrònics i els supermercats fan descomptes en alcohol. I el dia més important, el dia de la mare, fins i tot a les empreses et fan un regal, perque li regalis a la teva mare.

Per cert, el dia de la mare és el dia de l’any que els restaurants fan més diners. Saps perquè? Perquè aquell dia, les mares decideixen que no cuinen i si elles no cuinen…doncs es paga el menja a un restaurant. Així anem, mòbils i alcohols per uns, restaurants i electrodomèstics per la llar per les altres.

Per cert, un arquero no és algú que es dedica a tirar fletxes. Et deixem el següent link que es serà molt útil si vols parlar de futbol amb un argentí o senzillament veure un partit de futbol per la tele.

10 – El món universitari

El món universitari és un altre món. A l’Argentina les universitat és divideixen en públiques i privades. Fins aquí igual, de fet, fins aquí, fins al títol, és l’única semblança.

Públic a l’Argentina vol dir gratuït, per tant les universitats públiques són 100% gratuïtes. Tampoc tens una nota de tall per entrar a la carrera que tu vols.

Apartir d’aquí parlarem del cas de la Universidad de Buenos Aires, la UBA, la millor universitat pública del país, segons la majoria. Per fer una carrera a la UBA fas el CBC que seria com el batxillerat nostre i si l’aproves, pots estudiar la carrera que tu vulguis. Això sí, els examens són una mica més difícils que la nostra Selectivitat.

Les facultats de la UBA són un espectacle tan per dins com per fora. Si bé hi ha el Campus Univesitari, a la loma del orto, és a dir on Crist va perdre l’espardenya, també hi ha diverses seus repartides per la ciutat. La més gran i impressionat és l’agronomia que està al barri de Agronomia. Les més accessibles pels turistes són la de Dret a Recoleta, les dues d’engineria a Sant Telmo i a las Heras, també a Recoleta i al voltant de la plaza Houssay tenim la d’Economia, la de Medicina i la de Ciències Socials.

Per què us nombrem les que queden en zones turístiques? Perquè si hi podeu entrar, feu-ho. Són una passada per dins, aquí ja es respira l’ambient polític que desprès trobaràs en qualsevol reunió amb argentins siguin de l’edat que siguin.

Si tens la “sort” d’estudiar a la UBA potser que un dia no tinguis classe perquè el professor no ha vingut o que la classe comenci mitja hora més tard, com a molta sort. Però això no és una cosa puntual, eh? Al trànsit de Buenos Aires li heu de sumar que molts dels professors de les universitats públiques no cobren o cobren molt poc. La majoria són professionals que treballen de los seu i com a hobby o per retornar l’educació gratuïta que han rebut, donen classes a la universitat per amor a l’art.

Per això també hi ha moltes materias que només es cursen a la tarda i moltes que comencen a partir de les 19.00h, l’horari més generalitzat de sortida de la feina. A més és molt fàcil tenir classe fins a les 22.00h.

Per cert, les intal·lacions de la UBA són velles, velles i molt velles però interessants. Els seus edificis sempre són molt monumentals. Els menjadors moltes vegades estan autogestionants pels mateixos estudiants i això fa que el menjar sigui molt barat. Entrar-hi és lliure, per tant és una bon lloc per anar a fer pipi si esteu de turistes i fins i tot si aneu amb un pressupots molt reduït, un bon lloc per menjar barat (que no de qualitat).

I quan acabes la carrera, quan ets un egresado, els teus amics i familiars et tiren ous, farina, vi, etc. què et fa preguntar: Tant estudiar per això?

A partir d’aquí, davant del teu nom es dirà licenciado, ingeniero, doctor, etc. Això ja no passa tant entre els joves però a la gent gran, a la feina, encara sentireu molt que algú dirigir-se a la gent pel seu títol: “Ingeniero, cuando cree que vendràn?”.

11- Els sindicats

Res a veure els nostres sindicats amb els d’Argentina. A l’Argentina és super fàcil que durant l’any hi hagi un o dos “paros” de planta per qualsevol motiu. Els sectors de l’alimentació i del transport són els més importants del país i arribar a la teva feina i veure una foguera de rodes de cotxe cremant a l’entrada, no és algo tan extrany o trobar-te la Panamericana o qualsevol altra ruta d’entrada a la ciutat, tallada, tampoc.

Què facis tard a la feina i diguis que és perquè el metro no funcionava, que estan de vaga, és una excusa perfectament creïble i el mateix, si amb la teva línia d’autobus.

Anar per Buenos Aires i trobar-te part de la 9 de julio, la avenida de Mayo o la diagonal norte tallada, tampoc és res extrany. Veure cartells penjats per les parets insultant polítics o caps de síndicats, també és algo habitual.

Hi ha moltes diferències més, tantes que hem fet la Guia “Hauries de Saber“.

Què t’ha semblat aquesta entrada? Quines coses t’han cridat a tu l’atenció d’Argentina i especialment de Buenos Aires? Deixa’ns un comentari i explica’ns-ho.

Deixa un comentari