Ja sabeu que a Fuet i Mate intentem anar una mica més enllà de les guies de viatge i dels blogs de turistes de pas. Per això, a part de parlar-te dels llocs típics de Buenos Aires, tenim moltes rutes diferents preparades, perquè cadascú passegi per la ciutat del tango i del futbol de la manera que més li agradi.
Tens rutes històriques, culturals, arquitectòniques i avui et presentem la Buenos Aires insòlita, els secrets més estranys d’aquesta ciutat.
No et perdis la Guia Gratis per Buenos Aires.
A Fuet i Mate no ens quedem cap secret per nosaltres, perquè volem que gaudeixis de viatjar tant com nosaltres. Practica el Turisme No Guiri.
Un circuit per vianants
L’avinguda Warnes és un carrer ple de tallers mecànics i de botigues de recanvis d’automòbils. És el somni dels amants de l’automotor, de fet, fins i tot hi ha una plaça que té un petit circuit de cotxes pels nens.
Aquesta zona de Villa Crespo va nàixer com un cementiri de cotxes i a poc a poc ha anat evolucionant en el millor mercat de peces de recanvi.
Tampoc t’esperes que en aquesta zona, tan aïllada, ja que si no necessites res pel cotxe, no hi vas i que els caps de setmana està totalment apagada i morta, dos dies a l’any, per Sant Jordi, facin una fira de “modernos de la vida” “Leer y Comer”. Aquí hi has d’anar amb les teves ulleres de pasta i la barba…
Warnes recorda a Ignacio José Javier Warnes y García Zúñiga, un coronel de la guerra de la independència que va lluitar amb Belgrano a les batalles de Tucumán i Salta. Després va participar en l’alliberació de Bolívia on va governar a la nova província lliure formada per les actuals Santa Cruz i Cochabamba.
La seva primera intervenció bèl·lica va ser per la defensa de la ciutat de Buenos Aires durant les invasions angleses.
LES Estàtues de la Llibertat
Una altra cosa que pots trobar per aquesta Buenos Aires insòlita, són dues estàtues de la Llibertat. La primera és fàcil, surt a força guies i nosaltres ja l’hem comentat; és la que hi ha a les barranques de Belgrano.
Hauries de Saber:
L’Estàtua de la Llibertat de Belgrano va ser inaugurada el 3 d’octubre del 1886.
Saps perquè això és sorprenent? Perquè la de NY va ser inaugurada el 28 d’octubre del 1886!!!!!
I l’altra?, doncs l’altra, segurament hi heu passat per davant més d’una vegada, però no l’heu vist, és la que hi ha a la façana de l’escola Domingo Faustino Sarmiento Nº 9 a l’avinguda Callao, al 450. L’edifici és espectacular, és obra de l’arquitecte italià Carlo Morra i data de 1894.
Un pati secret a Buenos Aires insòlita
Un racó molt bonic de Buenos Aires i desconegut per molta gent és el patí interior de la Casa Sarmiento i no ens estem referint al Museo Histórico Sarmiento de Belgrano, eh?, ens referim a la casa del carrer Sarmiento, al 1251, on avui hi funciona la Casa de la Província de San Juan, província on va néixer el pare de l’educació argentina.
En aquesta casa d’estil porteño, amb pati interior i on totes les habitacions donen al pati, Sarmiento hi va viure del 1875 al 1888 després de ser president de la nació. El 1947 el govern la va declarar Monumento Histórico Nacional.
Avui en dia no està oberta al públic com a casa, sí que es pot entrar a passejar pels tres patis i anar a l’oficina de turisme de la província. Al segon pati hi ha un pou i al tercer un descendent de la figuera de la casa natal de Sarmiento a San Juan.
Hauries de Saber:
Al tercer patí hi ha una figuera descendent de la famosa figuera de la casa natal de Sarmiento a la ciutat de San Juan.
L’entrada és lliure i gratuïta i només per veure com és una casa d’estil porteño, ja paga la pena que l’anoteu a la vostra ruta de Buenos Aires.
Els racons fotogràfics de la Buenos Aires insòlita
Dues zones insòlites de Buenos Aires, que no podriem dir que siguin secret però sí que desconegudes pel turista en general.
La primera, tot i que potser sí que comença a aparèixer en algunes guies turístiques, per nosaltres és un punt Imprescindible de la Buenos Aires insòlita.
La primera es troba al barri de Balvanera, al Abasto i és el Pasaje Zelaya i els carrers del voltant, tots decorats amb motiu del tango, amb pintades de la cara de Gardel, amb lletres de tangos escrites a terra o amb cases decorades amb el fileteado.
Tot que has de saber sobre el filetado porteño.
Aquesta zona és una de les que més vinculació té al Tango de la ciutat, per això s’hi ha fet el Paseo del Tango on es rendeix homenatge a les persones que més han fet per aquest gènere musical.
Això sí, us hem de recomanar que aquesta zona la féu durant el dia, al vespre eviteu-la i sobretot amagueu els objectes de valor.
També podeu aprofitar per entrar a l’actual Shopping Abasto, l’antic mercat d’abastiment de la ciutat.
Ja que estem per aquí, us descobrim un dels nostres racons preferits de Buenos Aires, la part entre Gallo, Humahuaca, Medrano i Córdoba, més o menys, on hi ha bars que han recuperat les antigues cases de construcció ph, tan típiques de la ciutat. Aquí sí que hi podeu anar al vespre, de fet, més val!
Hauries de Saber:
Per Almagro pots visitar Ph reconvertits en bar.
Per aquests bars imperdibles d’Almagro a part d’una Quilmes, podreu aprendre una mica de l’arquitectura porteña, en un ambient molt agradable i gens cheto.
L’altra zona insòlita, queda més allunyada de la ciutat, en un barri que no surt pràcticament a cap guia de turisme, a Barracas.
El carrer Lanín és el resultat de la idea de Mariano Santa María, que el 2001 va decidir donar vida a les cases, en un moment que el país estava enfonsat en la desesperació del Corralito. Realment una altra de les històries insòlites de Buenos Aires.
Descobreix la Ruta completa per Barracas.
Aquest barri, a part de tenir aquest carrer decorat de manera tant original, té una arquitectura indústiral molt interessant.
Mirant cap a dalt per trobar la Buenos Aires insòlita
Passat el temps per Buenos Aires, s’aprèn a mirar més enllà del que es veu a simple vista, i es comença a mirar cap tots els costats. Així podem veure una casa al teulat de l’avinguda 9 de julio o la palmera dins del concessionari de l’avinguda Corrientes (que per cert, us debem la fotografia).
Buenos Aires, també és famosa per la gran quantitat de cúpules increïbles que té, però no t’esperes (potser sí si ets seguidor de Fuet i Mate) que n’hi hagi una que parli en català i que t’animi a seguir somiant amb el seu “No hi ha somnis impossibles”.
Però no marxeu de la casa catalana de Rivadavia amb Ayacucho sense mirar bé a dalt.
La veieu? Una rèplica de la reixa del Parc de Pedralbes i les xemeneies de la Pedrera!
Tampoc té desperdici la casa del costat, la Casa de los Lírios, en diuen, que sembla una mica (salvant molt la distància) la casa dels Antifassos…El que sí que és insòlit és trobar-se una pastisseria que és digui Montseny, just allí.
Catalunya a Buenos Aires: la Ruta Catalana a Buenos Aires.
Els catalans han ajudat a formar la ciutat de Buenos Aires i per això, passejant pels seus carrers és fàcil trobar algunes catalanades.
Escultures als teulats
Si seguiu mirant cap a dalt, a vegades us trobareu escultures, i fins i tot alguna vegada una casa al teulat d’un edifici! Com el Xalet de la 9 de Julio.
Si anem a Monserrat, concretament a Perú 535 i mirem cap a dalt veure’m una escultura d’un ferrer i sota seu la inscripció El Forjador.
Aquest edifici era una fàbrica d’eines per al camp. L’edifici data de 1894 i la seva estructura interior és de ferro. Com va passar amb molts edificis d’aquesta època es dissenyaven i es fabricaven a Europa, es portava la seva estructura, materials i mobles amb vaixell i després es muntava a Buenos Aires.
Hauries de Saber:
L’estructura de la Fàbrica El Forjador és va construir a la fábrica de Gustave Eiffel.
Exactament el mateix que va fer la Torre Eiffel de París.
Si no ens creieu us haureu d’enchular una mica i venir-hi a la nit, perquè ara és una discoteca.
A més a més, en aquest solar hi havia la casa del creador de la lletra de l’himne d’Argentina, Vicente López y Planes. La dada insòlita és que el compositor de la música de l’himne va ser un català, Blas Parera.
Una altra escultura insòlita de Buenos Aires que encapçala un edifici és a la Plaza del Congreso i que toquen la campana. Aquest edifici, obra de Atilio Locati, era la seu del Instituto Biológico Argentino i data de 1924.
El 1948 va ser expropiat i si va instal·lar el Instituto Nacional de Previsión Social, on Eva Perón hi tenia un despatx. Després va ser la seu de l’Ansés i de la DGI i finalment des del 1997 és l’Auditoria General de la Nación.
El grup escultòric autòmat de dalt de tot, està format per dues figures de bronze i tres metres i mig que toquen la campa de dues tones. Es coneix com el rellotge dels Moros i està inspirat en el de la plaza San Marco de Venècia.
Els secrets de la Plaza del Congreso
La Plaza del Congreso que uneix el Congreso de la Nación amb la Casa Rosada, a través de la Avenida de Mayo, una de les avingudes més boniques de la ciutat, té una gran quantitat de detalls per fixar-se.
A part del magnífic monument a los Dos Congresos, que s’emporta tots els elogis, hi ha un altre monument que crida l’atenció: una estàtua del Pensador de Rodin, feta amb el mateix motlle que l’original i signada.
Aquesta plaça és el quilòmetre 0 de les carreteres nacionals i per això hi trobarem el monòlit amb la Verge de Lujan i el mapa d’Argentina.
Una cosa insòlita de Buenos Aires és que hi ha un cine on pots veure pel·lícules més barates que un cafè. El cine Goumont on passen pel·lícules argentines produïdes o coproduïdes per el INCA, el Instituto Nacional de Cine Argnetino.
Hauries de Saber:
Coneixe el Cine Goumont.
Bé, ens corregim, generalment només passen aquest tipus de pel·lícules, però de tant en tant fan algun festival, com el dels drets humans o el de cine espanyol.
Un tros de la història d’Alemanya
Sabies que per Buenos Aires hi ha un tros del mur de Berlín? Sabies que es pot visitar gratuïtament? Sabies que no ho sap ningú? Sabies que a Fuet i Mate, no ens guardem cap secret, veritat?
Un tros del mur de Berlín, per visitar gratis.
Per veure el tros de l’autèntic mur de Berlín has d’anar al Palacio San Martín, a Retiro un dimarts o un dijous a les 15.00. Però és millor si truqueu per telèfon per assegurar-vos que aquell dia no hi hagi cap acte institucional que cancel·li les visites guiades. Jo ho vaig intentar tres vegades, serà que la tercera és la bona?
Ja que esteu per Retiro, sapigueu que aquest barri amaga moltes coses insòlites, però us en volem comentar dues, la primera és una petita plaça, que hi ha l’altre costat de la 9 de julio, molt a prop de l’Ambaixada de França i que s’anomena Plaza Cataluña on hi ha una Font de Canaletes!
No et perdis cap racó de Retiro amb la nostra Ruta Completa per Retiro.
L’altra, heu d’anar direcció a l’estació de Retiro i us semblarà que esteu viatjant fora d’Argentina sense sortir de Buenos Aires i és que us podreu trobar un autèntic Tòtem canadenc.
Canviant de barri, ara cap a Recoleta, davant del cementiri, us podeu fer una fotografia en les famoses cabines telefòniques de Londres.
I fins i tot, els 11 de setembre, també pots viatjar a casa, agafan-te de les mans i fent una cadena humana.
Hauries de Saber:
També pots anar a Paris i veure una rèplica, en petit, de la Torre Eiffel.
Al hall principal de la univeristat de la FI-UBA, de las Heras, a Recoleta, h iha una rèplica petita de la Torre Eiffel. De fet l’edifici de la universitat ja és una cosa insòlita per si mateix. Aprofiteu per visitar el museu gratuït de la Ciencia y la Técnica.
Si voleu seguir viatjant podeu descobrir una autèntica columna del foro romà de Roma o posar-li cara a l’emperador Trajano, el famós emperador per la seva columna Trajana de Roma.
Tenim una ruta de la història clàssica per Buenos Aires, per si vols anar descobrint altres secrets.
El chalet del Obelisco
Ja ho hem dit, però volem tornar-ho a fer, perquè potser ha passat desapercebut. Dalt d’un teulat d’un dels edificis de la 9 de julio hi ha una casa, un xalet, una construcció extra. Us ho imagineu?
Tot va ser idea del valencià Rafael Díaz, propietari d’una botiga de mobles que treballava a Buenos Aires, però vivia a Banfield. Banfiel és un municipi del Gran Buenos Aires, per tant, a principis del segle XX quedava relativament lluny de la ciutat.
Rafael va decidir que el millor que podia fer era construir-se un xalet al sostre de l’edifici per tenir un lloc on quedar-se a la ciutat.
Us debem la fotografia, perquè la que tenim no es veu gens bé, però és un dels punts que tenim pendents per revisar quan tornem a buscar més coses insòlites per Buenos Aires
Museus insòlits de Buenos Aires
A Buenos Aires hi ha museus per a tothom i per a tots els gustos, però us juro que n’hi ha alguns que no he vist en cap altre lloc del món.
Per començar tenim el Museo de la Deuda Externa, que per ser sincers és més un conjunt de plafons informatius que un museu com a tal. El museu està a la Facultad de Económicas de Buenos Aires i t’explica que és això de la bicicleta econòmica i perquè l’Argentina té una crisi financera cada 8 anys.
Un altre museu que ens podem trobar per la Buenos Aires insòlita és el del Audífono. Aquest petit museu es troba en una botiga ubicada Tte. Gral Juan Domingo Perón 164. El museu del Audífono de Buenos Aires és un dels pocs museus d’aquesta temàtica que hi ha al món i va començar com una col·lecció privada del propietari de la botiga d’audiòfons.
La veritat és que és molt curiós i la visita no us portarà més de 30 minuts, per tant és una cosa ben insòlita de portar-vos a la vostra maleta viatgera.
No us perdeu la nostra guia de Museus que pots visitar per Buenos Aires. La majoria són gratuïts.
A Buenos Aires hi ha un dels Centres Ana Frank.
No hem acabat amb els museus insòlits, en cara en tenim al menys cinc per destacar!
Comencem fent un cafè envoltats de càmeres de fotografiar i és que al barri de Chacarita tenim el bar Palacio, un dels Bares Notables de la ciutat, que té integrat el Museo Fotográfico Simik.
Aquí podem fer un cafè damunt d’una taula que fa de vitrina de càmeres antigues o directament passejar per les vitrines que decoren el bar Palacio, un Bar Notable de Buenos Aires.
La Botica del Ángel no sabrñiem com definir-la. Això sí que és un secret de la Buenos Aires insòlita. L’edifici ja crida l’atenció per fora, però és que una vegada hi entrem, ens trobem davant d’un “collage escenográfico” obra de Eduardo Bergara Leumann. Realment una cosa única i indescriptible.
l bonic barri de Colghan hi ha un dels Centres de Ana Frank que us trobareu pel món. La part singular, insòlita del de Buenos Aires, és que hi ha una rèplica de les golfes on l’Ana i la seva família es van amagar.
Has passat per Córdoba i Riobamba? Segurament t’ha cridat l’atenció el palau que ocupa tota l’illa. Et quedaràs de pedra si et diem que aquest edifici mai ha sigut un palau, que ni tan sols va ser pensat per residir-hi.
Aquest edifici és, en realitat, un dipòsit! El interior del Palacio de las Aguas està format per tres plantes amb 12 tancs que tenien capacitat per emmagatzemar 72 milions de litres d’aigua.
Descobreix com es va construir el Palacio de las Aguas, com un trencaclosques!
Avui en dia, l’han reciclat i una part està destinada al Museo del Agua y la Higiene Sanitária.
Ens queda per veure el museu més insòlit de Buenos Aires, de l’Argentina i dirñiem que del món. El Museo Forense Dr. Juan Bautista Baficio. Us imagineu veure un penis tatuat en un pot amb Kayserling?
No tenim paraules per explicar-lo, l’haureu de visitar, si teniu estómac.
Edificis amb gana, Buenos Aires insòlita
I si fa una estona, miràvem els edificis cap a dalt, ara us animem a mirar a través de les seves parets i us podreu trobar un edifici dins d’un altre edifici.
Resulta que a Balcarce 139, a prop de la Plaza de Mayo van construir-hi un edifici que al seu interior contenia un altre, ni més ni menys que el Antiguo Congreso Nacional. La història no té desperdici, però no volem fer aqueta entra de Buenos Aires insòlita molt extensa, per això us deixem l’enllaç
També us hem dit que us podeu fer un cafè en un bar, però ara us diem que una llibreria s’ha menjat un teatre i que podeu llegir un llibre i fer un cafè en una llibreria que era un teatre? La Llibreria Ateneo, a Santa Fe i Callao, que sí que surt a moltes guies, és una joia del reciclatge d’edificis.
Si no us agrada tanta gent podeu anar a Santa Fe, al 2729 on hi ha la Galeria Patio del Liceo amb un bar ben tranquil i relaxant, un oasi dins de la ciutat.
Ara s’han posat molt de moda els bars en interiors de Galaries i patis, en coneixes algun més?
Les xemeneies de la ciutat
Si us allunyeu de les zones cèntriques, us cridarà l’atenció unes xemeneies que s’aixequen a la ciutat, que semblen torres d’antigues fàbriques. En realitat són sistemes de ventilació que es van construir entre 1880 i 1920 per ventilar el sistema de clavegueram.
Una d’elles la podem veure al barri de Cohglan, al mateix barri que el Centro de Ana Frank, que hem comentat anteriorment.
De fet, ja que esteu per Coghlan, que és un barri força desconegut, turísticament parlant i pels porteños, no us perdeu la gran quantitat de murals que hi ha per les parets.
Buscant fasçanes insòlites per Buenos Aires
Caminant pel carrer sempre et trobes coses que no t’esperes, com per exemple que per l’avinguda Rivadavia hi hagi una casa que tingui a la seva façana dos rosetons, un amb la cara de Da Vinci i l’altre amb la de Dante Alighieri.
A la mateixa Avinguda Rivadavia us trobareu un edifici amb pavos reals o un que l’aguanten un Altlantes.
Per saber-nes més, us hem preparat la Ruta de l’Art Nouveau.
L’arquitecte de la Casa de los Pavos reales fou Virginio Colombo i d’ell també és la Casa Calise, una autèntica joia desconeguda que no podia faltar en aquesta Buenos Aires insòlita.
Buenos Aires té una avantatja i és que si volem veure art, no cal anar a un museu. Per exemple, si volem veure frescos de Berni, només ens cal anar a les Galerias Pacífico a Florida i Córdoba.
Art sota terra
Aprofitarem per reivindicar el Subte de Buenos Aires, tothom parla del metro de Moscou, però encara no s’han adonat que el Subte de Buenos Aires és un autèntic museu sota terra a preu molt accessible.
La línia A, que és la més antiga de Sud-amèrica, està dedicada a pintors argentins, per exemple a Río de Janeiro podem veure obres de Benito Quinquela Martín, el famós pintor de La Boca.
Si anem a la línia B, a l’estació Los Incas, podem aprendre sobre les cultures prehispàniques. A la de Pasteur/La Amia veure com els dibuixants d’historietes s’han expressat sobre el cas La Amia, un atemptat de l’ambaixada d’Israel que va passar el 1994 i que encara no s’ha resolt.
Descobreix l’Art al Subte de Buenos Aires.
Si volem fer una mica de turisme per Argentina, podem recórrer les primeres estacions de la línia D on hi ha representats paisatges nacionals.
Si volem viatjar a Espanya, recorrem la línia C, on hi ha paisatges de les diferents ciutats espanyoles, on destaquem l’estació Lavalle direcció Retiro, que hi ha paisatges de Catalunya! Amb les muntanyes de Montserrat, la Sagrada Família, la Catedral de Tarragona i la Seu Vella!
Si us agafa un dia de pluja o molta calor, us recomanem descarregar-vos el llibre de l’oficina de turisme “Arte al Subte” i anar fent via.
Un museu a l’aire lliure
Un dels arts més de moda actualment és l’art de carrer, els murals o street art i Buenos Aires no podia ser menys.
Pels carrers, places i edificis de la ciutat et pots trobar a Homer Simpson, a Iniesta, Maradona, la famosa cara de Jack Nicholson al Resplandor i fins i tot a l’Astèrix.
D’Street Art n’hi ha a gairebé tots els barris i és una guia difícil de mantenir perquè n’apareixen i en desapareixen contínuament. Per internet trobareu moltes visites guiades “Free”, no les feu! Nosaltres us n’expliquem unes quantes a la nostra entrada d’Art de Carrer o Street Art i si no, busqueu al web oficial de Turisme, que fan visites guiades i les seves sí que són gratuïtes.
Una cosa que ens encanta de Buenos Aires i que malauradament la fa insòlita, és la gran qualitat d’escultures i monuments que hi ha pel carrer. Diem malauradament perquè no moltes ciutats del món en tenen tantíssimes.
Nosaltres, que som una mica bojos del turisme, ens hem recorregut molts dels barris de la ciutat buscant els monuments i us els expliquem en diverses entregues dels “Monuments més importants” per a cada barri.
Hauries de Saber:
Alguns dels monuments més insòlits que ens podem trobar pel carrer són La Caputxeta Vermella, una pilota de futbol en homenatge a les víctimes de la violència al futbol, enemics en vida que ara es veuen les cares en monuments, a part del Pensador en trobem un altre de Rodín, el de Sarmiento.
Sobretot, sobretot Buenos Aires és una ciutat que s’ha convertit en museu a l’aire lliure per la gran qualitat de monuments que té. En fi que hi ha monuments per tots els gustos, en aquesta Buenos Aires insòlita.
Insòlit Caballito
El barri de Caballito no surt a gaires guies. Com a molt arriben a nomenar el Parque Centenario. Potser està bé si només esteu per Buenos Aires de turistes, però si voleu conèixer-la, és un barri dels barris més insòlits de Buenos Aires.
Per posar tres exemples:
- Fer una cafè en una barberia autèntica on et talla el cabell un comte i que a més a més és un petit museu.
- Fer una volta amb un autèntic tranvia
- Veure una font d’una dona despullada regal dels catalans.
No et perdis res de Caballito amb aquesta Ruta Completa per Caballito.
Però això només per dir-ne 3, perquè si un diumenge al matí esteu per Capital, arribeu-vos al Bar Notable El Coleccionista. Si un diumenge esteu per Buenos Aires, passeu una estona al Centenerio o al Rivadavia. Si passegeu per Caballito, aneu a veure les parades de llibres-de-vell del parque Rivadavia. Podriem seguir, eh?
Hi ha molts altres racons que fan de Buenos Aires una ciutat insòlita, altres coses que no t’esperes i altres secrets per descobrir. Per una part, esperem descobrir-ne més i per l’altra, en tenim més però seran per una altra edició.
Només de passejar-hi, callejeando, les sorpreses apareixen soles.
A poc a poc ho anirem completant, per exemple, no hem parlat gens dels “Pasajes Ocultos” de Buenos Aires o dels llocs on hi ha “Histories de Fantasmes”, etc.
Què t’ha semblat? Quin racó t’ha sorprés més d’aquesta Buenos Aires insòlita?
Molt xulo!